SENTÈNCIA 121-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sr. Jaume Tor Porta Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- El dia 7-8-2015, el Sr. Ferrer articulava demanda pel procediment laboral contra la societat Caro sol·licitant es dictés Sentència per la qual se la condemnés a satisfer la quantitat de 20.375,64 EUR corresponent a les hores extraordinàries realitzades entre els mesos d'agost del 2014 a juliol del 2015, 10.382,48 EUR en conceptes d'hores nocturnes realitzades durant el mateix període, interessos legals, la cotització de les esmentades quantitats a la CASS i, el pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. Segon.- El dia 13-10-2015, la representació processal de la mercantil Caro formulava excepcions peremptòries d'inadequació de procediment i, de manca de legitimació activa. També contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part actora tot i sol·licitant es dictés Sentència acollint les excepcions plantejades i subsidiàriament desestimant la demanda i imposant al Sr. Ferrer el pagament de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Tercer.- Per Aute de 18-3-2016 s'acordava l'acumulació al present procediment de les actuacions inicialment enregistrades amb el numeral 4000045/2016 en els quals en data 29-1-2016, el Sr. Ferrer formulava demanda contra la societat demandada en reclamació d'indemnització per acomiadament injustificat, per la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant la demandada al pagament de la quantitat de 45.365,45 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, 5.501,20 EUR en concepte d'hores extraordinàries realitzades des del setembre a novembre del 2015, 2.981,4 EUR corresponent a hores nocturnes realitzades entre els mesos de setembre a novembre del 2015 i, 1.378,88 EUR pels festius treballats i no compensats de desembre del 2014 a novembre del 2015, interessos legals corresponents, la cotització de les esmentades quantitats a la CASS i, les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Quart.- La representació de la societat Caro s'oposava a aquesta segona demanda, interessant es dictés Resolució disposant la seva desestimació tot i condemnant l'adversa al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Cinquè.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i pertinents i evacuats per les parts els respectius escrits de conclusions, en data 18-12-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "PRIMER.- Estimar parcialment les demandes formulades en data 7 d'agost del 2015 i 29 de gener del 2016 per part del Sr. Ferrer contra la societat Caro condemnant a aquesta darrera a satisfer al primer la quantitat de 1.565,10 EUR bruta en concepte de festius i, de 21.567,46 EUR bruta, en concepte d'indemnització per comiat improcedent, quantitats que meritaran interessos en els termes del VII Fonament de Dret. En tot cas la quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència i, que no hagi estat cotitzada, haurà de ser declarada i cotitzada prop de l'ens gestor de la seguretat social. SEGON.- Condemnar en costes a la part defenent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador". Sisè.- Contra aquesta Resolució s'alcen ambdues parts litigants. La representació processal del Sr. Ferrer interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència declarant el comiat practicat per la demandada com injustificat i no improcedent, tal com disposa l'article 93.2 i 98.1 del Codi de Relacions Laborals i, reconeixent al Sr. Ferrer al dret d'optar a reintegrar-se al seu lloc de treball dins la demandada dins els 5 dies següents als que esdevingui ferma la decisió judicial amb pagament en aquest cas del salari des del dia següent del comiat al moment del reintegrament al seu lloc de treball segons disposa l'article 98.1 del Codi de Relacions Laborals o a percebre una indemnització de 45.756,14 EUR bruts. Condemnant tanmateix la demandada a pagar els imports bruts de 27.194,73 EUR i 2.463,59 EUR en concepte d'hores extraordinàries i hores nocturnes respectivament, a cotitzar els indicats imports a la CASS i al pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. La societat Caro pretén la revocació de la Sentència dictada en l'apartat que condemna la seva representada a satisfer una compensació per dies festius i la indemnització fixada considerant que l'acomiadament practicat esdevenia justificat. Subsidiàriament sostenia que la indemnització a satisfer per aquest darrer concepte es situaria en la suma de 19.598,07.- EUR, sense que resultés procedent efectuar cap pronunciament en costes en la instància quant a les ocasionades en aquesta alçada sol·licitava anessin a càrrec de la part actora. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- No es discuteix en aquesta alçada que en el decurs del 2009, el Sr. Ferrer iniciava una prestació laboral per compte de la societat Caro en qualitat de tutor de l'internat. La jornada de treball pel curs escolar 2014/2015 s'estructurava en dos torns: la setmana 1) treballava de dilluns a dijous de les 16'30 hores a les 20'00 hores més una reunió d'una hora els dimecres i la setmana 2) de dilluns a divendres des de les 16'30 hores a les 9'30 hores de l'endemà i des de les 17 hores del divendres i fins les 9'30 hores del dilluns següent, sense que en aquest segon torn gaudís de la jornada de descans setmanal. Considerant que la prestació de treball desenvolupada havia generat nombroses hores extraordinàries i que tampoc li eren retribuïdes les hores que s'efectuaven en règim de nit, articulava una primera demanda laboral en que reclamava les sumes de 20.375,64.- EUR d'hores extraordinàries realitzades entre els mesos d'agost de 2014 a juliol del 2015 i altres 10.382,48.- EUR en concepte d'hores treballades de nit. Posteriorment, concretament el 2-12-2015, l'empresa procedia a l'acomiadament disciplinari del treballador mitjançant epistolar que resa com segueix: "Per la present, us comunico que atesa la comissió per part vostra dels actes que s'exposaran seguidament, l'empresa ha decidit resoldre amb efectes immediats des de la recepció de la present el contracte de treball que la vincula amb vostè i, en conseqüència, acomiadar-vos. En efecte, la setmana passada, el A ha tingut coneixement fefaent de que heu acudit al Servei d'Inspecció de treball del M.I. Govern i heu presentat denuncies contra el A per pretesos incompliments de la legislació laboral per part cel Centre i, en tot cas, per igualment pretesos incompliments de la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals Al respecte, tot i que el coneixement que, a hores d'ara té el A és fragmentari i parcial atès que l'expedient administratiu encara esta en curs, és totalment evident ja en aquests moments que el vostre comportament suposa una gravíssima transgressió de la bona fe que ha de presidir totes les relacions laborals i un acte clarament fraudulent i deslleial amb l'empresa que és encara més greu, atesa la vostra condició de persona de confiança a l'empresa i les condicions igualments de confiança en que se desenvolupàveu la vostra prestació professional fins ara. En efecte, encara que, com ja s'ha indicat en aquesta carta, l'expedient administratiu encara no està acabat i els responsables del A encara no han tingut accés a l'expedient íntegre, de la informació que disposa l'empresa per haver-li estat comunicada el passat dia 26 de novembre pel propi Servei d'Inspecció de Treball en el marc de l'expedient administratiu, es desprèn inequívocament que, per formular la vostra denúncia, vau aportar fotografies que, segons les vostres manifestacions afli (sic) realitzades, evidenciarien incompliments de la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals per part del A i que, en realitat, es tracta de fotografies fetes per vostè mateix després d'accedir sense autorització a zones del A quo estan tancades amb clau i que són d'accés prohibit als alumnes i a totes les persones que no estan expressament autoritzades i que descriuen zones en obres i desperfectes que no han estat causats pd (sic) A i que no són responsabilitat seva sinó de l'entitat propietària de l'immoble, que s'han aïllat totalment i a les quals s'ha exclòs totalment qualsevol activitat docent i extraacadèmica i, en relació a les quals, el A ja ha plantejat les queixes i dut a terme les actuacions necessàries per la seva solució i al defensa dels seu drets. Aquest comportament, consistent en no informar, en cap moment i de cap manera, al A de les preteses deficiències i dels problemes per la seguretat dels alumnes i de la resta del personal del A que observàveu i, en canvi, plantejar, sense comunicació prèvia al A, directament i de forma secreta i desconeguda per part de la vostra empresa, una denúncia al Servei d'Inspecció de Treball que exposa de manera falsa i tendenciosa al A i a la resta dels vostres companys de treball responsables de la seguretat dels alumnes i, en general, del bon funcionament del Centre educatiu, a un procediment d'inspecció per incompliment de la llei i a una eventual sanció així com a un risc innecessari i fals de desprestigi de la seva imatge respecte dels pares dels alumnes i de la comunitat en general, és clarament demostrativa -al produir-se, a més a més, mentre s'està tramitant a I'Honorable Batllia d'Andorra una demanda laboral per pretesos incompliments del vostre contracte a la que el A també s'ha oposat- de la intencionalitat maliciosa i deslleial de la vostra actuació contra l'empresa i de la vostra mala fe i, en qualsevol cas, constitueix una falta disciplinària molt greu i suficient per donar lloc al vostre acomiadament de forma immediata i sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, per esser una clara transgressió de la bona fe per part vostra i una ruptura de la confiança ètica necessària per la pervivència de la relació laboral amb l'empresa i per concórrer la causa expressament exposada i prevista a l'article 104.2 del vigent Codi dc Relacions Laborals. Per tot plegat i mitjançant aquesta carta, us comunico formalment el vostre acomiadament disciplinari amb tots els efectes que el vigent Codi de Relacions Laborals preveu per aquesta sanció i, tanmateix, us faig avinent que teniu a la vostra disposició a les oficines del A, el document de quitança del vostre contracte de treball amb la signatura del qual us seran satisfets els havers laborals que us corresponen. Igualment, pel cas de no voler signar el document de quitança indicat, us comunico que, tant la dita quitança com els havers que us corresponen de resultes de [extinció del contracte, us seran consignats judicialment i en la forma i terminis legalment establerts". En tal situació, el Sr. Ferrer articulava el dia 29-1-2016 una segona demanda laboral contra la societat demandada en que denunciava el caràcter injustificat del seu acomiadament tot i reclamant la seva condemna a satisfer la indemnització i restants havers laborals que en la pètita de la demanda desglossa. La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància estima parcialment les pretensions del Sr. Ferrer. Concretament considera que el seu acomiadament no esdevenia justificat i alhora l'empresari no havia compensat diferents dies festiu, condemnant la societat demandada a satisfer les quantitats brutes de 21.567,46.- EUR i 1.565,10.- EUR per aquests conceptes, més els interessos i les costes. Tanmateix establia que la quantitat bruta reflexada en la present hauria de ser cotitzada a la CASS. I és contra aquesta Resolució que ambdues parts litigants articulen sengles recursos d'apel·lació que fonamenten com seguidament s'exposa. SEGON.- Exposició dels motius del recurs del Sr. Ferrer En primer lloc considera que l'òrgan judicial d'instància realitzava una aplicació esbiaixada de l'exclusió contemplada en l'art. 57.2 del Codi de Relacions Laborals (en endavant CRL) atès que dels mitjans de prova practicats i que enumerava extensament s'assolia la conclusió que el treballador no tenia fixat el seu domicili en el seu lloc de treball, condició aquesta que al seu criteri era imprescindible per a recórrer a l'esmentat règim derogatori. En el segon motiu del recurs atribueix a la Sentència dictada incongruència quan d'un banda admetia que el treballador havia de trobar-se en el seu lloc de treball i d'altra considera que malgrat aquest fet, el treballador es trobava en la mateixa situació que quan romania al seu domicili: dormint, sense prova que confirmés que la situació personal en ambdós supòsits resultés idèntica. En tot cas sostenia que quan treballava de nit, tenia l'obligació d'executar adequadament les funcions de guarda i vigilància dels menors. Afegia que el treballador no era un càrrec de confiança i que en el segon torn de treball, tenia l'obligació de pernoctar a la residència amb els menors durant 7 dies consecutius. Insistia en que la deguda execució de les seves funcions exigia la presència efectiva en el lloc de treball, sense que es pogués considerar que durant els torns de nits pogués dormir i al mateix temps assegurar la guarda dels menors. En aquesta eventualitat sosté que la Sentència no realitzava una aplicació adequada de les disposicions dels art. 54.2 i 55.3 del CRL. En tercer terme i corol·lari dels dos anteriors discrepa del refús de reconèixer la realització de les hores extraordinàries que reclamava insistint que el temps de presència en el lloc de treball computava com a temps de treball efectiu segons l'art. 54 del CRL i que el treballador havia generat les hores extraordinàries que es reclamaven. També considera que tenia dret a obtenir l'increment fixat per l'art. 81 del CRL atès que les hores treballades eren nocturnes. En darrer lloc si bé mostra conformitat amb la decisió adoptada quant a la consideració que es realitzava sobre el caràcter injustificat de l'acomiadament sostenia que la indemnització havia de calcular-se en atenció al valor de les hores extraordinàries i altres conceptes que reclamava. TERCER.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS DE LA SOCIETAT Caro En primer lloc impugna la decisió adoptada en l'apartat en que admet la reclamació articulada en concepte de dies festius treballats. Sostenia que ni el propi demandant tenia clars els dies festius treballats, que els dies que globalment reclamava no coincidien amb els que havia invocat davant del Servei d'Inspecció de treball i tampoc el salari dia base per al càlcul de la corresponent compensació era adequat. El segon motiu del recurs intervé al respecte de la indemnització per acomiadament improcedent que la Sentència fixava, invocant que la decisió de l'acomiadament no va intervenir per raó de la denúncia i demanda laboral presentades sinó que el que es reprotxava al treballador era que no comuniqués els desperfectes que al seu criteri existien en l'establiment i que podien resultar perillosos per als usuaris però que ho comuniqués als serveis corresponents de Govern. Sustenta per tant que l'acomiadament es justificava i havia d'atribuir-se a la deslleialtat amb que havia actuat. En tercer terme considera de manera subsidiària que la indemnització per acomiadament injustificat ascendia a la quantitat de 19.598,07.- EUR però no aquella suma superior fixada per l'òrgan judicial "a quo". En darrer terme sustenta que la demanda s'havia estimat només de manera parcial i que en aquesta eventualitat no resultava escaient fixar a càrrec de l'empresari les costes ocasionades i que el més adequat passava per no fer especial condemna en costes. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Ferrer i ESTIMAR mínimament el recurs plantejat per la societat Caro contra la Sentència de data 18-12-2019 que es revoca exclusivament en la suma en que fixa la retribució dels dies festius que cal establir en la quantitat de 1.378,88.- EUR que es reclamaven enlloc dels 1.565,10.- EUR contemplats tot i confirmant íntegrament els seus restants pronunciaments. Segon.- Imposem al Sr. Ferrer, les costes derivades del seu recurs d'apel·lació. Quant a les costes derivades del recurs de la societat Caro no escau fer pronunciament al seu respecte. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE