STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 209/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 novembre 2020
Numéro86/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 209/2020)
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 30 novembre 2020, ROJ STSJAD 209/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:209, recours n° 86/20) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige porte sur l'exécution d'un contrat privé conclu le 1er mai 2015 entre M. Macias, consultant, et la société andorrane Carnero, SL. Le contrat, que la Cour qualifie d'« atípic » (atypique), prévoyait un service d'accompagnement et d'assistance dans la recherche de financement, organisé en cinq étapes, pour un prix global de 14 000 EUR. Les étapes étaient les suivantes : préparation de l'étude de rentabilité et du business plan (3 000 EUR) ; recherche d'un associé financier (2 000 EUR) ; accord protocolaire et éventuelle signature d'une lettre d'intention (2 000 EUR) ; négociation des accords et *due diligence* (2 000 EUR) ; obtention du financement, ou *closing* (5 000 EUR).
Le contrat comportait également une « fase coaching » de 1 500 EUR par mois, payable indépendamment du résultat, qui n'était pas l'objet de la réclamation, et une « composante risque » correspondant à une commission de 3 % sur tout nouveau capital investi dans la société entre septembre 2015 et un an après la fin de la prestation.
Par acte du 17 janvier 2018, M. Macias a assigné la société en paiement de 14 630 EUR, majorés de 3 % et de l'IGI, au titre des investissements obtenus entre le 1er septembre 2015 et le 4 avril 2018. La société a conclu au rejet de la demande le 7 mars 2018. Le Tribunal de batlles, par jugement du 12 février 2020, a débouté le demandeur et l'a condamné aux dépens.
M. Macias a interjeté appel. La Sala civil a rejeté, par ordonnance du 22 octobre 2020, la demande de mesure probatoire de la partie appelante, puis a statué par l'arrêt commenté, rendu le 30 novembre 2020.
## Question de droit
La
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 209/2020
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (STSJAD 209/2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 30 novembre 2020, ROJ STSJAD 209/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:209, recours n° 86/20) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur l'exécution d'un contrat privé conclu le 1er mai 2015 entre M. Macias, consultant, et la société andorrane Carnero, SL. Le contrat, que la Cour qualifie d'« atípic » (atypique), prévoyait un service d'accompagnement et d'assistance dans la recherche de financement, organisé en cinq étapes, pour un prix global de 14 000 EUR. Les étapes étaient les suivantes : préparation de l'étude de rentabilité et du business plan (3 000 EUR) ; recherche d'un associé financier (2 000 EUR) ; accord protocolaire et éventuelle signature d'une lettre d'intention (2 000 EUR) ; négociation des accords et due diligence (2 000 EUR) ; obtention du financement, ou closing (5 000 EUR).
Le contrat comportait également une « fase coaching » de 1 500 EUR par mois, payable indépendamment du résultat, qui n'était pas l'objet de la réclamation, et une « composante risque » correspondant à une commission de 3 % sur tout nouveau capital investi dans la société entre septembre 2015 et un an après la fin de la prestation.
Par acte du 17 janvier 2018, M. Macias a assigné la société en paiement de 14 630 EUR, majorés de 3 % et de l'IGI, au titre des investissements obtenus entre le 1er septembre 2015 et le 4 avril 2018. La société a conclu au rejet de la demande le 7 mars 2018. Le Tribunal de batlles, par jugement du 12 février 2020, a débouté le demandeur et l'a condamné aux dépens.
M. Macias a interjeté appel. La Sala civil a rejeté, par ordonnance du 22 octobre 2020, la demande de mesure probatoire de la partie appelante, puis a statué par l'arrêt commenté, rendu le 30 novembre 2020.
Question de droit
La
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 209/2020 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 novembre 2020 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000086/2020 ORIGEN: 3000477/2017 - 00
NIG: 5300542120170003279
PARTS:
Apel·lant : Sr. Macias
Procurador : Sra. Montenegro
Advocat : Sr. Diez
Apel·lat : Carnero
Procurador : Sra. Luís
Advocat : Sr. Daza
SENTÈNCIA 134-2020
Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 86/20 — Décision commentée
Primer.- En data 17 de gener de 2018, la representació processal del senyor Macias interposà demanda, pel procediment ordinari, en reclamació de quantitat contra la societat Carnero, tot sol·licitant que l'esmentada societat fos condemnada a satisfer-li la suma de 14.630 EUR més el 3% i l'IGI de tota aquella inversió obtinguda per la societat defenent entre l'1 de setembre de 2015 i el 4 d'abril de 2018, i demanant també que els imports fossin majorats amb els interessos al tipus legal, així com la condemna en costes de l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Segon.- El dia 7 de març de l'any 2018, la representació processal de la societat Carnero contestà a la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació, i la imposició a l'actora de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Tercer.- En dates 27 de març i 18 d'abril de 2018, les parts agent i defenent van replicar i duplicar, respectivament, tal i com esdevé acostumat, i una volta practicades les proves proposades per les parts, i evacuats els respectius escrits de conclusions, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 12 de febrer de 2020 amb la següent part decisòria :
"DECIDEIX:
Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada pel senyor Macias contra la societat mercantil andorrana per participacions "Carnero, SL", ha d'absoldre i absol a la darrera de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari - derivats aquests del contracte privat subscrit entre els litigants l'1 de maig del 2015, veure el document número 2 dels adjunts a l'escrit de demanda-, imposant-li tanmateix les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució."
Quart.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Macias i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions de data 27 de juliol de 2020, demana la seva íntegra revocació tot condemnant-se a la societat Carnero a abonar-li la quantitat de 14.630 EUR en concepte d'honoraris pactats; i també la suma de 3.135 EUR corresponent al 3% més IGI, sobre tota inversió obtinguda per l'esmentada societat entre el dia 1 de desembre de 2015 i el 4 d'abril de 2018; quantitats que sol·licita que siguin majorades amb els interessos al tipus legal des de la contesta a la demanda; tot demanant també la condemna de la dita societat mercantil a satisfer-li les costes judicials ocasionades en primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, sense que es faci especial condemna en costes d'aquesta alçada.
A més, per ALTRESSÍ PRIMER.- també sol·licita que es practiqui la prova II.- DOCUMENTAL PRIVADA PER REQUERIMENT, que ja havia sol·licitat en el seu escrit de proposició de proves d'instància.
Cinquè.- En data 1 d'octubre de 2020, la representació processal de la SOCIETAT Carnero, va contestar les conclusions d'apel·lació demanant la confirmació de la sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Sisè.- Per Aute de data 22 d'octubre de 2020, aquesta Sala va desestimar la pretensió probatòria de la part recurrent.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La part recurrent s'alça contra la Sentència d'instància perquè considera que no efectua una correcta interpretació del contracte d'autes, tot afirmant que el mateix és un contracte d'assessorament (coaching), que no està condicionat a la intervenció del senyor Macias en el finançament i/o inversions que pogués obtenir la societat; critica que la Sentència obvia la prova per ell proposada per acreditar la realitat del currículum vitae del senyor Macias donant per vàlida només l'argumentació de la contra part, i donant per fet la seva manca de rigor professional, malgrat no afectar aquest extrem al fons del litigi; considera que el contracte en qüestió no era de resultat sinó de prestació de serveis i, per tant, no és correcte considerar -com fa la Sentència impugnada- que els honoraris, el senyor Macias, només els podia cobrar si hagués propiciat o participat en l'obtenció del finançament de la societat; i finalment considera que ha restat acreditat el compliment de totes les fases del contracte per part del recurrent que el fan mereixedor del cobrament dels honoraris i que no només li pertocava el 3% sobre els 150.000 EUR de finançament obtingut i que és l'únic que ha cobrat, sinó que aquest percentatge també s'ha d'aplicar sobre totes les quantitats que també va rebre en concepte de finançament i que ascendeixen a la suma global de 3.135 EUR.
Segon.- Prèviament a entrar sobre el fons, considera la Sala que procedeix posar de relleu que cap de les parts contractants no ha invocat la concurrència de cap vici de consentiment en l'atorgament del contracte, resultant per tant estèril per resoldre la controvèrsia que oposa a les parts tota referència a l'existència d'un pretès engany per part del senyor Macias per aconseguir l'atorgament del contracte, sobretot quan ambdues parts tenen reconegut que la seva relació professional va partir de la seva prèvia relació amical (F. 62).
Tercer.- Dit l'anterior i als efectes de poder donar resposta als greuges plantejats, més enllà de qualificar el contracte que obra als folis 45 a 47 dels autes, que es tracta d'un contracte atípic, caldrà procedir a la seva interpretació per poder conèixer la voluntat dels seus atorgants i així poder esvair els dubtes existents sobre les obligacions recíproques de cadascuna de les parts contractants.
Quart.- Del contracte es deriven dos serveis diferenciats i tres causes de cobrament:
El primer servei i primera causa de cobrament, és l'acompanyament i assistència dels dirigents de la societat Carnero en la recerca de finançament i la seva negociació. Aquest servei està format per cinc etapes diferenciades tant pel seu objecte com per l'import a abonar una vegada prestat el servei o acomplida l'etapa (vegi's contingut NOTA, que obra al F.46), havent-se pactat també que el preu d'aquestes 5 etapes es facturaria i, per tant s'abonaria, excepcionalment després d'haver-se obtingut el finançament desitjat.
En conseqüència, el que van pactar les parts va ser que per poder abonar cada etapa que, com veurem, tenia un preu diferenciat fins arribar a la suma global de 14.000 EUR, calia que el servei s'hagués prestat i, per tant, que cada etapa s'hagués complert, sense perjudici de què el preu no s'abonaria en cap cas abans d'obtenir-se el finançament desitjat -que evidentment no pot ser altre que el perseguit amb la realització de cada etapa, ja que altrament seria gairebé impossible conèixer quin havia de ser el finançament desitjat-.
Les etapes són les següents, amb el preu que s'indica en cadascuna d'elles i que en tot cas incloïa totes les tasques que li corresponien - consta literalment en el contracte-, salvat en el seu cas les despeses de viatge i allotjament fora de la zona d'Andorra i/o Barcelona:
Preparació de l'estudi de rendibilitat financera i Business plan (BP):
3.000 EUR
Recerca del soci financer segons l'etapa de desenvolupament (seed capital growth): 2.000 EUR
Acord protocol·lari i eventual signatura de "letter of intentions":
2.000 EUR
Negociació d'acords i "due diligence": 2.000 EUR
Obtenció de finançament "closing": 5.000 EUR
Així, mentre el recurrent afirma haver complert totes les etapes d'aquest primer servei i reclama el pagament del seu preu global, la contra part nega aquest compliment, manifestant que el senyor Macias només va complir amb la primera etapa i una part de la segona consistent, segons la part recorreguda en "haver-se limitat a facilitar a la societat les referències del Saló SF que es va celebrar a Barcelona l'any 2016 i les referències d'una plataforma de financiació participativa." I per aquest motiu explica que enlloc de pagar-li les dues etapes senceres (5.000 EUR) li van pagar 4.500 EUR, donant per finalitzada, amb aquest pagament, la seva relació contractual.
El cas és que la part recorreguda no explicita quines altres gestions havia d'efectuar el senyor Macias en el marc de la segona etapa, essent el concepte explicatiu de la mateixa molt imprecís. Per tant, la Sala considera que no s'ha acreditat que el senyor Macias no complís totalment amb aquesta segona etapa, constant en els documents 45 i ss. dels adjuntats a l'escrit de rèplica de la instància, gestions efectuades al respecte.
En canvi, en relació a les altres tres etapes, tot i que la part recurrent afirma haver-les complert, tampoc aporta cap prova al respecte, no podent procedir en conseqüència el seu abonament, en ser negat el seu compliment per la part recorreguda i que havia de beneficiar-se d'aquesta gestió -d'haver-se efectuat-.
Conseqüència de l'anterior és que procedeix entendre acreditades el compliment de les dues primeres etapes i, doncs, procedeix que la societat recorreguda aboni al senyor Macias 5.000 EUR, enlloc dels 4.500 EUR que li abonaren per aquest concepte.
Quart.- El segon servei i segona causa de cobrament és la "fase coaching", que es troba prevista al foli 46 i que, segons la Nota abans mencionada, "calia satisfer mensualment amb independència del resultat obtingut". Aquesta fase es valorava en 1.500 EUR mensuals per dos tallers mensuals, però no és objecte de reclamació en el marc del present procediment.
El que és important és que a diferència del previst en l'etapa anterior, aquí sí que s'especifica que el seu pagament és independent del resultat obtingut.
Aquesta expressa previsió confirma, a sensu contrario, el que ja hem determinat en el Fonament anterior, i és que en tot cas, en la fase prèvia a la present sí que es requeria l'obtenció de finançament en la seva etapa cinquena. O el que és el mateix, de no obtenir-se finançament, només es podria cobrar per aquest segon servei o "fase coaching".
Cinquè.- Finalment, la tercera causa de cobrament la constitueix el que el contracte anomena "component risc" (revers del F. 46) i que no és més que la previsió de la facturació i cobrament d'un 3 % de comissió sobre tot nou capital invertit en l'empresa a comptar del mes de setembre de 2015 i fins a un any després de la prestació de serveis d'acompanyament per part del senyor Macias.
Pagament de la comissió que també és objecte de controvèrsia entre les parts, ja que la part recorrent considera que li han de ser abonades amb independència de no haver intervingut en l'obtenció dels finançaments als que es refereix -tal i com ell mateix té reconegut-.
La Sala no pot compartir el criteri de la part recorrent. Perquè del contingut del primer paràgraf d'aquest apartat en ressurt la relació entre aquesta comissió i l'obtenció del finançament prevista després de la primera fase (amb les 5 etapes abans esmentades), o el que és el mateix, que per rebre -la calia haver obtingut el finançament mercès a l'acompanyament i directrius del senyor Macias. Com sigui però que la societat tenia interès en no abonar els honoraris previstos a la primera fase si no era "contra els resultats obtinguts", és a dir, després d'haver obtingut el finançament, i com sigui que aquesta espera comportava un risc pel senyor Macias, es procedí a pactar aquesta comissió.
D'entendre's com pretén la part recurrent que el seu cobrament és independent de la participació del senyor Macias en la seva obtenció, la comissió no tindria contrapartida ni causa d'abonament ja que el senyor Macias NO hauria patit cap risc.
En tot cas, en no haver-se complert amb les 5 fases de la primera etapa, resulta encara més evident que el senyor Macias no va participar en l'obtenció del finançament i, doncs, que no pot cobrar la comissió interessada, que seria sobre un nou capital que tampoc ha arribat, en no haver-se complet les cinc fases.
Sisè.- En relació, finalment, al pagament efectuat per la societat al senyor Macias de 4.500 EUR més IGI, s'ha de convenir amb la part recorreguda que aquest porta causa del pagament de les fases primera i una part de la segona, de l'etapa primera. D'una banda perquè així es deriva del concepte de la factura emesa i lliurada pel propi senyor Macias "(F. 48) "servei excepcional d'acompanyament", que tot i desconèixer a què es refereix exactament, el que està clar és que no parla de risc ni de comissió; i d'altra banda, perquè com hem dit, el senyor Macias no havia assumit cap risc i difícilment la societat recorreguda li hagués abonat res més enllà del que considerava degudament complert, segons es deriva del contingut dels mails entre les parts, obrant als autes. I això sense perjudici de què l'import de 4.500 fos equivalent al 3% de 150.000 EUR, ja que aquesta coincidència no salva la inexistència de causa de pagament del mateix.
Setè.- Procedeix en conseqüència estimar molt parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Macias, en el sentit de què la societat Carnero, SL haurà de satisfer al recurrent l'import de 500EUR més IGI, en concepte de pagament total de la segona etapa de la primera fase del contracte majorada amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda.
Vuitè.- L'estimació encara que molt parcial del recurs del recurs d'apel·lació justifica la revocació de la condemna en costes imposada en primera instància a l'avui apel·lant i aleshores part agent i la no imposició de les mateixes en aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ
Primer.- ESTIMAR MOLT PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Macias, i condemnar a la societat Carnero, SL a satisfer-li la suma de 500 EUR més IGI, i augmentada dels interessos al tipus legal que corresponguin des de la data de la contesta a la demanda i fins al pagament de l'esmentada quantitat.
Segon.- Revocar la condemna en costes de primera instància, havent d'assumir cada part les pròpies i no efectuar cap imposició del pagament de les costes en aquesta alçada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-