SENTÈNCIA 129-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sr. Jaume Tor Porta Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS DE FET Primer.- Mitjançant escrit presentat en data 18-05-2020, el Sr. Montenegro va formular demanda d'exequàtur de la sentència dictada en data 13-02- 2020 pel Tribunal del Quart Districte de l'Estat d'IDAHO (comptat d'ADA), als Estats Units que té la següent part decisòria : "1. Que la relació paternofilial de la Gestant no-genètica, Manzano, amb l'infant Ruiz, nascuda el 10 de febrer de 2020, a C, Idaho, ha quedat extingida. Que na Manzano i en Ayuso han quedat desproveïts dels seus drets, privilegis, deures i obligacions legals, incloent-hi tots els drets d'herència amb relació a na Ruiz. Que en Montenegro és el pare biològic de na Ruiz, i té tots els drets, privilegis, deures i obligacions legals envers el dit Infant. El seu nom ha constat en el certificat de naixement de na Ruiz com a pare biològic. Que el nom de na Manzano com a mare s'ha d'eliminar del certificat de naixement de na Ruiz. En el dit certificat de naixement, la mare ha d'estar identificada con a donant d'òvul no-identificada, o com a no-identificada, o s'ha de deixar en blanc. Que, d'ara endavant, el nom de l'infant és Ruiz." Segon.- En data 12-06-2020 el Ministeri Fiscal va manifestar que no s'oposava a la demanda presentada i que procedeix donar lloc a la mateixa. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Queda acreditat a les actuacions que per Sentència de data 13- 02-2020 el Tribunal del Quart Districte de l'Estat d'IDAHO (comptat d'ADA) va declarar que el Sr. Montenegro és el pare biològic de l'infant nascut el 10-02- 2020 de la Sra. Manzano com a conseqüència del procés de transferència d'embrions acordat entre les parts, i que la mare subrogada no ostenta cap dret parental respecte de la nena, ni tampoc el seu marit el Sr. Ayuso mentre que el pares d'intenció hauran de ser tractats per tothom com els pares naturals , Segon.- L'infant, Ruiz, va néixer el 10-02-2020 a C i, en data 21-02-2020, el registrador del comptat de B va establir el corresponent certificat de naixement de la nena mencionant com a pare el Sr. Montenegro, i sense mencionar cap nom de mare. Tercer.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits: . la competència de la jurisdicció que l'ha dictat. . la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció. . l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte. . la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional. . l'absència de tot frau a la llei nacional Quart.- Pel que fa els dos primers criteris, es pot constatar que la resolució en qüestió ha estat dictada pel Tribunal del Quart Districte de l'Estat d'IDAHO (comptat d'ADA), òrgan judicial competent, tota vegada a la data de la resolució, la menor ja havia nascut el 10-02-2020 al centre Medical de la maternitat X (comptat de B). En el procediment seguit davant la jurisdicció americana es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció, puix van comparèixer tant la Ruiz, com el pare Sr. Montenegro, com la mare subrogada i el seu espòs, Srs. Manzano i Ayuso, amb la seva direcció lletrada, i van sol·licitar que s'establís la relació parental a favor del peticionari de conformitat amb el dret vigent en l'Estat d'IDAHO. Cinquè.- En relació a l'ordre públic, aquesta Sala ja va motivar que el mateix no és fix o immutable sinó que pot evolucionar al llarg de temps, i que s'havia d'entendre com a integrat pel sistema o conjunt de drets i llibertats garantits per la Constitució Andorrana i pels convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra. En aquest sentit ens referíem : en primer lloc, a la CEDH i al seu article 8 tal com interpretat pel TEDH en relació a la protecció de l'infant respecte de les conseqüències de la gestació subrogada i que ha de portar a considerar que aquesta protecció de l'infant suposa que no es pot afectar el seu dret a veure determinada la substància de la seva identitat i la seva filiació, en segon lloc, a l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Nova York el 20-11-1989, sobre els drets de l'infant, que preveu que l'interès superior del menor ha de ser el criteri primordial a adoptar en totes aquelles decisions que afecten als menors, en tercer lloc, a l'article 13.2 de la Constitució d'Andorra que ordena als poders públics la protecció de la família. En base a aquests principis fonamentals, vam poder treure la conclusió que, davant l'absència de prohibició i en consonància amb el principi prioritari de l'interès del menor i tenint en compte "que la negativa al reconeixement produiria una afectació o ingerència directa en la identitat dels menors i en la seva incardinació a la societat andorrana, al marge de deixar indeterminada la filiació, l'eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris o el seu estat quan assolissin la majoria d'edat", procedia atorgar el reconeixement a la resolució judicial (veure TSJC 483/16 del 12-09- 2017, TSJC 416/17 del 27-02-2018 i, 099/18 i del 24-07-2018). Sisè.- D'altra banda, posteriorment a aquestes resolucions, la llei 12/2019 del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida va entrar en vigor el 21-03-2019. El seu article 12 relatiu a la gestació per substitució estableix com a principi que la filiació en cas de gestació substituïda en relació a la mare queda determinada pel part, i que està nul de ple dret el contracte pel qual es convingui, amb preu o sense, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer. No obstant això, el mateix article disposa que per a la resolució d'inscripció de títols estrangers que acrediten una relació constituïda a l'estranger i en que consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s'ha d'atendre amb caràcter preferent a l'interès superior del menor. A més a més, vam recordar en la nostra molt recent sentència TSJC 053/19 del 29-10-2020 els desenvolupaments també posteriors dels casos Menneson i Foulon-Bouvet que vàrem exposar en detall en les sentències citades més amunt i que van donar lloc a la jurisprudència del TEDH que interessa i a la condemna de l'Estat francès per violació de l'article 8 CEDH, tota vegada que permeten constatar que un dels aspectes essencials de la motivació del TEDH afirma de nou la necessitat de considerar com a primera preocupació l'interès superior de l'infant, tot i que precisa que aquest interès té varis components i no es limita a l'establiment de la seva filiació. També precisa que el jutges nacionals han de procedir a una apreciació in concreto segons les peculiaritats de cada cas. Tanmateix també motiva que : "36. En rapport avec ce qui précède, la Cour relève qu'à ce jour, sa jurisprudence met un certain accent sur l'existence d'un lien biologique entre l'enfant et au moins l'un des parents d'intention (voir les arrêts cités ci-dessus, ainsi que l'arrêt Paradiso et Campanelli c/ Italie [GC] (n° 25358112, § 195, 24 janvier 2017). Elle rappelle à cet égard que la question à examiner en l'espèce inclut explicitement un élément factuel selon lequel le père d'intention a un lien biologique avec l'enfant concerné. La Cour va circonscrire sa réponse en conséquence. Elle précise toutefois qu'elle pourrait être appelée à l'avenir à développer sa jurisprudence dans ce domaine, étant donné en particulier l'évolution de la question de la gestation pour autrui." Seté.- En el present cas, si bé l'Estat d'IDAHO a traves de la seva jurisprudència admet la maternitat subrogada, de manera que una resolució judicial permet l'establiment de la paternitat d'un nadó quan aquest ha estat gestat per una altra persona, la mare biològica, en virtut d'un contracte entre aquesta darrera ("Gestational carrier") i la part agent ("Intended parent"), és a la condició que s'hagi emprat material biològic del pare i un òvul d'una donant anònima. Vuité.- Així les coses, es dóna la necessitat de verificar el lligam o vincle biològic entre qui insta l'execució de la resolució estrangera i els menors afectats. Els demandants han aportat la documental acreditant l'aportació biològica d'un dels dos en la gestació dels menors, així com la circumstància que la mare gestant no ha aportat cap òvul. L'examen de la documentació permet constatar que l'embrió fou engendrat el 13-11-2018, amb l'esperma del Sr. Montenegro per fertilitzar l'òvul donat d'una dona anònima, i fou traslladat a la Sra. Manzano en el marc de l'acord de gestació subrogada. Nové.- En consideració de tots els elements que acabem d'exposar, i atès que queda establert el vincle biològic entre el demandant i l'infant, procedeix atorgar l'exequàtur a la resolució judicial sotmesa al nostre control tota vegada que la preservació de l'interès de la menor a veure establerta la seva filiació de conformitat amb les resolucions estrangeres dictades no comporta al nostre criteri cap vulneració de l'ordre públic nacional o internacional, ni cap frau de llei. Desè.- No procedeix efectuar imposició de costes processals en el present procediment d'exequàtur. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- ESTIMEM la demanda d'exequàtur, promoguda pels Sr. Montenegro i declarem executòria a Andorra la sentència dictada en data 13-02-2020 pel Tribunal del Quart Districte de l'Estat d'IDAHO (comptat d'ADA), als Estats Units, i que estableix la paternitat de l'agent respecte de la menor Ruiz. Segon.- NO EFECTUEM cap imposició de costes. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE