SENTÈNCIA 161-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 2.6.2020, el Tribunal de Batlle dictà sentència amb la següent decisió: "Primer.- Desestimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Ruiz contra el Sr. Pérez i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra. Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al X. Fonament Jurídic de la present resolució judicial." Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal del Sr. Ruiz formulà recurs d'apel·lació. Per escrit de data 1.10.2020, la representació del Sr. Ruiz presenta el seu escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, sol·licita que es revoqui la sentència d'instància, en el següents termes: "1) Declarant que Pérez ha d'indemnitzar pels danys i perjudicis soferts a Ruiz degut a l'accident de treball de data 13 de març del 2014. Declarant que el perjudici laboral sofert per Ruiz també ha de ser indemnitzat amb una quantitat addicional a part de la indemnització per Incapacitat Parcial Permanent, Roperomnant a Pérez a pagar l'import de SEIXANTA-SIS MIL CENT TRENTA DOS EUROS I NORANTA-SET CÈNTIMS (66.132,97.-euros), més els interessos legals des de la data de fermesa de la sentència, a Ruiz en concepte d'indemnització per danys i perjudicis conseqüència de l'accident laboral del 13 de març de 2014. Roperomnant a Pérez al pagament de totes les costes del procés en instància i en apel·lació, incloses a títol enunciatiu i no limitatiu, les d'advocat, les taxes judicials, les despeses pericials i a les despeses de procurador." Tercer.- Per escrit de 29.10.2020, la representació processal del Sr. Pérez presentà la seva contesta a les conclusions, i demana que es ratifiqui la sentència de 1a instància i que es faci expressa imposició de les costes processals d'ambdues instàncies a la part recorrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment, la part agent Sr. Ruiz reclama front la part defenent Pérez titular administratiu del negoci que gira amb el nom comercial de S en demanda de responsabilitat civil contractual de danys i perjudicis per manca de mesures de seguretat en l'accident de treball que va patir l'agent en el dia 13.3.14 mentre realitzava la seva feina de serraller en el taller de la part defenent, en fonament en l'article 36.1 de la llei 34/2008 de 18 de desembre, de la seguretat i salut en el treball. La sentència d'instància, després de desestimar les excepcions de defecte en el mode de formular la demanda i de prescripció aixecades per la part defenent, desestima la demanda en considerar que no va existir cap infracció de la normativa de seguretat i salut i imposa el pagament de les costes al treballador. Contra tal decisió s'alça la part agent. SEGON.- Valoració de la prova. Mecànica de l'accident de treball La versió que dóna el treballador en l'escrit de demanda conforme estava treballant en una porta metàl·lica de 3,9 metres d'alçada i de 1,50 d'amplada quan va voler voltejar-la per fer l'altra cara. La porta la van alçar amb el seu company Sr. Gutierrez recolzada per un costat en dos cavallets no fixats en el terra, i la porta va lliscar sobre els cavallets i li va colpejar sobre l'espatlla esquerra caient ell al terra i causant-li una lesió de ruptura massiva i completa del manegot (tendó supraespinós) que va obligar a una intervenció quirúrgica en el dia 8.5.14. Posteriorment se li va reconèixer una pensió d'incapacitat parcial d'un 20% de menyscabament, derivada d'accident de treball. Però a la vista de la prova practicada es pot concloure que la porta en la que treballava en el moment de l'accident no era la gran (de les dimensions indicades i amb un pes de 100 kg.) sinó que era la petita o de pas individual que estava a l'interior de la porta gran. Així ho va reconèixer el propi accidentat en la seva prova de confessió en judici, i també el testimoni Sr. Gutierrez que era l'únic testimoni presencial. Aquesta porta petita tenia unes dimensions de 2,01 d'alçada i 0,65 m d'amplada i un pes de 27,91 kg, segons la prova pericial. Per altra banda, l'únic testimoni presencial, treballador de l'empresa tampoc ha confirmat que l'hagués ajudat a voltejar la porta petita, sinó que s'ha limitat a dir que no va apreciar cap accident ni que el Sr. Ruiz hagués caigut al terra. Això ens porta a concloure en aquest aspecte que els detalls explicats en la demanda sobre la mecànica de l'accident no és exactament com es relata però si que resulta evident que va patir un accident de treball (extrem que ja no es discuteix en aquesta alçada) mentre treballava en una porta de gairebé 28 kg de pes d'alçada de 2,01 metres i que en anar a voltejar-la ell sol va patir una lesió greu en l'espatlla esquerra per un esforç extraordinari d'una persona de 60 anys d'edat. Descartem que fos manipulant la porta gran de 100 kg de pes perquè si fos aquesta la que li hagués impactat a l'espatlla segurament li hauria causat una fractura òssia i no de tendó supraespinós, com argumenta la part apel·lada i hagués acudit d'immediat a un centre mèdic i no hagués esperat a tres dies més tard en parèixer el dolor intens que tenia la seva causa en la ruptura del tendó. També s'ha demostrat que no disposava en el taller de cap màquina que permetés voltejar la porta amb la deguda seguretat pel treballador, doncs l'única que l'empresari ha al·legat que era un polispast (politja de cadenes del sostre que es contempla en les fotografies dels folis 424 a 426) no era apte per giravoltar objectes, com conclou el perit en la pàg. 25 del seu informe definitiu. Tampoc l'empresari ha demostrat que hagués posat a disposició dels seus treballadors en el taller cap altra màquina per voltejar les portes que fabriquen ni tampoc que hagi fet formació sobre aquesta classe de feina tan pròpia d'una serralleria. Únicament ha acreditat que tenia un concert- contracte amb T, SL des del 2011 per implantació de la llei 34/2008 i que es va impartir al Sr. Ruiz un curs en 3.11.11 de formació de 2 hores sobre "accés a les obres de construcció" (foli 393). L'activitat probatòria de l'empresari ha estat decebedora respecte la seva obligació d'assegurar que el seu treballador disposés de la maquinària adient per desenvolupar la seva feina i evitar-li riscos doncs manipular portes metàl·liques encara que siguin de prop de 28 kg i dos metres d'alçada sobre una base inestable com eren dos cavallets (i no un taulell fixat al terra o pes considerable que donarien més estabilitat). També la seva exigua formació de dues hores no estava relacionada amb els treballs en el taller sinó al treball en les obres de construcció. TERCER.- Aplicació de la normativa sobre seguretat en el treball Dit això, hem d'examinar si l'empresari defenent va acomplir amb la normativa que l'obligava en matèria de seguretat en el treball. Recordem que en la nostra STJC 107/09 ja dèiem que: " S'ha prèviament de posar de manifest que no es tracta en el present cas, d'una responsabilitat objectiva de l'empresa pels actes dels seus treballadors, ja que aquesta responsabilitat objectiva només s'aplica quan els danys han estat ocasionats a tercers, sinó que es tracta de la responsabilitat de l'empresari front als seus empleats, fonamentada en les disposicions de l'article 54 de la Llei sobre el contracte de treball que preveuen que l'empresari ha de complir les mesures de seguretat i d'higiene pertinents i en tot cas, les mesures establertes per la OIT reconegudes al Principat; que te un deure especial de protecció; i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que aquest es desenvolupa de forma segura per al treballador i formar-lo sobre la normativa de seguretat que ha de respectar. Tractant-se doncs d'una responsabilitat contractual derivada de la relació laboral, pertoca al treballador víctima d'un accident laboral establir l'incompliment de les obligacions legals i contractuals de l'empresari en matèria de seguretat, per que prosperi la seva demanda en rescabalament dels danys patits a conseqüència d'un accident de treball del qual fou víctima. " També vàrem tractar la qüestió en la nostra STJC 086/15 en els termes següents: ".... Pel que fa a la qüestió de la responsabilitat de l'empresari en cas d'accident laboral, recordarem que la Carta social europea en el seu article 2 (2.4 i 2.7) disposa que les parts es comprometen a eliminar els riscos inherents a les activitats perilloses o insalubres, i que es tingui en compte la natura especial del treball nocturn, i el seu article 3 pretén assegurar l'exercici efectiu del dret a la seguretat en el treball. La Constitució andorrana en els seus articles 29 i 30 reconeix a la vegada el dret al treball i la protecció de la salut, i aquests principis tenen la seva traducció en les lleis 34/2008 i 35/2008 adoptades el 18 de desembre del 2008. En efecte, la llei del Codi de relacions laborals disposa (article 45) que la persona treballadora té dret a treballar amb les degudes mesures de seguretat i d'higiene per a la seva vida i la seva integritat física i moral, i l'article 52 precisa que la persona treballadora té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquests drets corresponen a l'obligació recollida en l'article 74 de complir amb les mesures de seguretat i salut pertinents, essent precisat que "L'empresa té un deure especial de protecció i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que la feina es desenvolupa de forma segura per als treballadors i formar-los sobre la normativa de seguretat que han de respectar." Per acabar, l'article 75 permet entendre, que en l'exercici del seu poder de direcció, l'empresari ha d'assegurar-se que el desenvolupament concret de la tasca de cada treballador, en particular compte tingut de les característiques de la tasca executada i de l'edat i de les qualitats i capacitats del treballador, no comporta cap perill per a la seva salut o integritat. Quant a la llei de la seguretat i la salut en el treball, organitza les modalitats pràctiques de la prevenció i de la protecció, recordant en el seu article 5 que el dret del treballador s'ha d'entendre com a eficaç. Així, es pot afirmar que l'obligació de seguretat que recau sobre l'empresari no solament comporta que aquest darrer ha de respectar les seves obligacions en el seu aspecte preventiu i reglamentari, en particular com ho detalla la Llei de la seguretat i la salut en el treball, però també que, front a l'assalariat, i en el marc de la relació contractual que els uneix, ha de garantir la seva eficàcia i el caràcter apropiat de les mesures de seguretat. És a la llum d'aquesta consideració que s'ha d'entendre la motivació del Tribunal, que compartim totalment, segons la qual " el deute de seguretat que se li exigeix determina, que per a enervar la seva eventual responsabilitat, l'empresari ha d'acreditar haver esgotat tota la diligència exigible, més enllà fins i tot de les exigències legals o reglamentàries que per raó de la seva generalitat no poden preveure el cas per cas de cada relació laboral individualment conceptualitzada." És per tant l'eficiència de les mesures emprades que permet determinar si l'empresari ha respectat o no les seves obligacions. Aquella referència de la Llei de contracte de treball, després es va traslladar als articles 45 i 52.1 de la Llei 35/2008 de Relacions Laborals i a la seva successora la Llei 31/2018 en el seu article 49.1. I en especial en la llei 34/2008 en els seus articles 5.1 (deure de l'empresari de garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors); 6 (obligació de garantir per part de l'empresari la seguretat i salut dels seus treballadors en l'àmbit de la seva feina, prevenció i avaluació de riscos, informació, consulta, participació i formació dels treballadors); 7 (prevenció de riscos); 12 ( prendre les mesures necessàries amb la finalitat de que els equips de treball siguin adequats a la feina que s'han de desenvolupar de manera que es garanteixi la seguretat i la salut dels treballadors que la utilitzin); 26.1 (obligació d'informar als seus treballadors dels riscos laborals que els afectin i les mesures de prevenció i protecció pel seu lloc de treball) i 28 (proporcionar formació suficient i adequada adaptada a l'evolució dels riscos i l'aparició de nous i fer-se de manera periòdica). Per tant, l'especial deure de protecció al treballador per part del seu empleador i que troba el seus orígens en els Convenis de la OIT C 127 i C 155 i en els articles 29 i 30 de la Constitució ha trobat just desenvolupament normatiu bàsic en la nostra legislació. Es tracta doncs que la seguretat i salut dels treballadors del nostre país és un tema cabdal propi d'una societat moderna i avançada com l'andorrana. A la vista del que va esdevenir i que ha quedat acreditat, ressaltem que el company Sr. Gutierrez (únic present al taller en aquell moment) no ha confirmat que ell ajudés al demandant en voltejar la porta, sinó que de les seves manifestacions conforme no va veure ni cap accident ni que el company caigués al terra (com afirma l'agent), denota que no estava al cas del que li va passar al Sr. Ruiz, el qual sí ha acreditat que va patir una lesió important en l'espatlla esquerra que va ser objecte d'intervenció i de reconeixement de la CASS. Les dues doctores Nogués i Pulido han confirmat que la lesió només podia ser derivada d'un gest brusc amb el braç o a un impacte. Poca transcendència té la discussió de si va ser un o l'altre, el que resulta decisiu es que va patir una lesió en l'àmbit de la feina i en el taller en hores de feina. Això comporta que va voltejar la porta ell sol i va fer un sobreesforç que li va provocar la ruptura del lligament. I si va ser amb la manipulació d'una porta de 27,91 kg i dos metres d'alçada enlloc de la porta gran (100 kg cosa que ja resulta inversemblant si no ho hagués fet amb l'ajuda del company) de manera manual per manca de cap maquinària per fer-ho amb seguretat, ja és suficient per concloure que no es va acomplir la normativa aplicable, com a continuació examinarem. Amb això ens porta a analitzar la prova pericial que parteix de dos premisses que no han estat acreditades de la prova practicada: 1) que la manipulació del pes de la porta la va fer amb l'ajuda del company del taller (pàg. 17) perquè aquest no ho ha confirmat; 2) que era un operari "entrenat" cosa que preveu en la norma per a "tasques específiques de transport de carregues" (empreses de transport), com disposa l'article 45.5 segon paràgraf del Decret d'1.12.10 que aprova el reglament de seguretat i salut en obres de construcció i que esmenta el perit en la pàg. 6 del seu dictamen, però no per a tallers de serralleria. No hi ha constància acreditada de tal "entrenament" que pressuposa el perit. En efecte, és un fet conegut que els portadors de mercaderia han d'estar entrenats perquè la seva feina permanent és carregar bultos o embalums i fins i tot van provistos de cinturons adients en la zona lumbar. Però, en altres sectors en el que els esforços de pes són esporàdics, cal demostrar que se'ls ha format específicament per aquesta funció. Sense "entrenar" el pes màxim per treballador és de 25 kg (art. 45.5 del Decret 1.12.10) i pel que ja hem dit la porta pesava més (27,91 kg) d'aquesta xifra límit i, a més caldria, afegir un coeficient reductor del 0,91 en tenir un CDG a 1,23 metres d'alçada, d'acord amb les pàg. 7 i 8 del dictamen pericial, cosa que deixaria el límit de pes en 22,75 kg. Encara menys pot equiparar-se el fet d'aixecar un pes des del terra, amb el d'elevar-lo des de 0,90 metres del terra en un plànol inclinat amb risc de lliscament sobre els cavallets i amb un centre de gravetat (CDG) a 1,23 metres d'alçada, com ja hem ressaltat. En aquest cas, el risc d'accident laboral era sense dubte més elevat per l'esforç extraordinari que calia efectuar. Recordem també que en l'article 4.2.2 de l'Annex II del Decret de 3.10.12 que aprova el Reglament regulador de les disposicions mínimes de seguretat i salut en la utilització dels equips de treball disposa que s'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar el balanceig, la bolcada i, si s'escau, el desplaçament i el lliscament. Això significa que en el cas present no hi havia elements mecànics adients per fer giravoltar la porta sobre els cavallets sense risc pels operaris. Ja apunta el perit en la pàgina 21 en la seva conclusió definitiva que "la reglamentació deixaria com a opció construir en taller un aparell específic per giravoltar fent servir el polispast o ternal , altres eines i equips auxiliars i llavors fer un estudi de riscos per part del consultor de prevenció", cosa que no s'ha fet i ni s'ha explicat com es fa el giravolt en les portes grans (les de 3,90 metres d'alçada), no resultant versemblant l'afirmació de l'extreballador Sr. Palomo que després de manifestar que normalment es feia el gir de manera manual entre varis operaris presents i que quan no eren suficients, es soldava una argolla a la porta i així es podia utilitzar el ternal o polispast. Cap senyal tenim en cap fulla de la porta que s'hagués soldat una argolla per giravoltar-la amb el ternal. No cal cap dubte de que fer el gir manualment amb portes de grans dimensions és un elevat risc contra la salut dels treballadors. En conclusió, el treball que realitzava el Sr. Ruiz no estava protegit de manera correcta i això va ser la causa de la lesió patida. Si hagués tingut a la seva disposició una maquinària adient per giravoltar la porta sense haver de fer-ho a pes, o bé hagués tingut una formació específica per resoldre la situació, no hauria fet un "mal gest" brusc (esforç notable) amb la porta i no hauria patit la ruptura del lligament. L'empresari no va donar la protecció deguda al seu treballador ni es va assegurar de que treballava (ni tampoc els altres operaris) en el taller amb les degudes mesures de seguretat i formatives. QUART.- Examen de la pretensió quantitativa reclamada El Sr. Ruiz reclama en la seva demanda un total de 66.132,97EUR que les reparteix en 1.200EUR per perjudici estètic; 8.000EUR per pretium doloris; 15.000EUR per Incapacitació Parcial Permenent (IPP); 4782,13EUR per Incapacitat Total Transitòria (ITT); 36.750,09EUR per Indemnització del Perjudici Patrimonial Laboral (PPL) i 400,75EUR per indemnització per despeses. En la seva contesta, moment processal únic per impugnar aquest quantum, la part defenent únicament impugna els dos darrers conceptes. Per tant els altres conceptes ja no han de ser estudiats el Tribunal, el qual s'ha de limitar a la controvèrsia concreta sobre dos conceptes de reclamació. Començant pel primer d'ells cal dir que la impugnació té que prosperar perquè el Sr. Ruiz un cop va obtenir l'alta mèdica en el dia 8 de febrer de 2015 no es va reintegrar al treball voluntàriament en cap moment ni dia, cosa que va provocar l'acomiadament per part de l'empresa i que el Sr. Ruiz va acatar i va percebre la corresponent quitança sense cap reclamació. Això significa que no es pot vincular la pèrdua del lloc de treball (i d'ingressos respecte una altra feina que va trobar en el mes de novembre de 2015) a l'accident laboral sinó a la seva voluntat de deixar l'empresa voluntàriament. Pel que fa a les despeses per les visites mèdiques als Drs. Nogués i Pulido que va emetre el corresponent informe com a especialista en l'avaluació del dany corporal, estan perfectament acreditades documentalment i per tant és una despesa que també ha de ser inclosa entre els perjudicis causats al treballador derivats de l'accident laboral. En conclusió, doncs la suma final a pagar per la part defenent ha de ser la de 29.382,88EUR més els interessos legals des de la data d'aquesta sentència com demana la part agent en el seu recurs. No fem pronunciament de costes de la instància atesa l'estimació parcial de la demanda. CINQUÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Ruiz contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de juny de 2020, que revoquem parcialment i ESTIMEM parcialment la demanda i condemnem la part defenent Pérez, titular del negoci S, a pagar al demandant la suma de 29.382,88EUR. més els interessos legals des de la data d'aquesta sentència com demana la part agent en el seu recurs, en concepte de danys i perjudicis derivats de l'accident laboral que va tenir lloc en el dia 13.3.14. Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en cap de les dues instàncies. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE