SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va revisar la sentència de primera instància sobre un accident de trànsit ocorregut el 24 de març de 2019, on el vehicle de la senyora Caro va resultar sinistrat. La companyia A, SA i el senyor Andrade van ser condemnats a pagar 3.012,31 euros en compensació, però van recórrer la decisió. La sala va decidir que l'import correcte era de 2.250 euros, calculat a partir del valor venal del vehicle sinistrat, incrementat en un 50%. També va revocar la condemna en costes de la primera instància i no va imposar costes en la segona instància. Sentència Magistrats Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére TSJC.- 0000194/2020 ORIGEN: 5000450/2019 - 00 NIG: 5300542120190003151 PARTS: Apel·lant : Sr. Andrade i A, SA Procurador : Sr. Macias Advocat : Sr. Porras Apel·lat : Sra. Ferreras Procurador : Sra. Canals Advocat : Sr. Ropero SENTÈNCIA 155-2020 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- Prèvia demanda de citació a judici, en data 15 de novembre de 2019, la representació processal de la senyora Caro, interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil abreujat contra el senyor Andrade i solidàriament contra la companyia A, SA, interessant la seva condemna a abonar-li la suma de 3.012,31 EUR o, subsidiàriament, a facilitar-li un vehicle de les mateixes característiques que el sinistrat, més en els dos casos indemnització pels danys i perjudicis a justificar en el moment d'execució de sentència, més els interessos des de la contesta a la demanda i les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i saig. Segon.- El dia 29 de novembre de 2019, la representació processal del senyor Andrade i de la companyia A, SA contestà la demanda articulada de contrari sol·licitant una estimació molt parcial de la demanda en el sentit de què es condemnés als seus representats a satisfer-li la suma de 1.600 EUR, sense efectuar cap condemna en matèria de costes processals en existir iusta causa litigandi i considerant que procedia una estimació parcial de la seva reclamació. Tercer.- Una volta proposades les proves interessades per les parts i practicades les considerades pertinents i després d'evacuat el tràmit de conclusions, en data 25 de maig de 2020 l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix: "DECIDEIX: PRIMER.- Estimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Caro contra el Sr. Andrade i la companyia asseguradora A SA. SEGON.- Condemnar solidàriament al Sr. Andrade i la companyia asseguradora A SA a satisfer a l'agent 3.012,31 EUR, quantitat a incrementar amb els interessos legals meritats a partir del 29 de novembre de 2019. TERCER.- La Sra. Caro haurà d'acreditar en tràmit d'execució que amb la quantitat satisfeta s'ha procedit a l'adquisició d'un vehicle de característiques similars al sinistrat. QUART.- Condemnar en costes als defenents, incloses les derivades d'advocat i procurador." Quart.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Andrade i de la companyia A, SA i per escrit de conclusions de data 28 de setembre de 2020 demana la revocació de la resolució impugnada, en el sentit d'estimar només parcialment la demanda interposada per la senyora Caro condemnant al senyor Andrade i a la companyia A al pagament de l'import de 1.600 EUR (ja consignat i ofert), sense efectuar especial pronunciament en matèria de costes judicials pel que fa a la instància i imposant a la part actora i apel·lant les costes derivades de la interposició del present recurs, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part. Cinquè.- La representació processal de la senyora Caro s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat de contrari, tot sol·licitant que sigui desestimat i la íntegra confirmació de la sentència recorreguda, amb expressa condemna a les costes originades d'advocat, procurador i saig, en aquesta segona instància. FONAMENTS DE DRET Primer.- La representació processal del senyor Andrade i la companyia A, SA s'alça contra la resolució d'instància en considerar que la indemnització que correspon abonar a la senyora Caro pel sinistre del seu vehicle és l'equivalent al seu valor venal incrementat en un 20 % en concepte de valor d'afecció, i no l'equivalent al valor de reposició amb una minoració d'un 10 % donat el temps transcorregut des de la seva compra. Altrament, el recurrent considera que es produeix un enriquiment injust a favor de la senyora Caro, tot afegint però que de considerar-se adequat calcular la indemnització en base al valor de reposició del vehicle sinistrat cal procedir a: corregir l'import de la indemnització a abonar, que com a màxim ascendeix a 2.250 EUR, segons el propi argument de la sentència d'instància que diu que la determinació del valor de reposició a manca d'altra prova s'ha de concretar en un increment del 50 % en relació al valor venal del vehicle; condicionar efectivament l'obtenció de la condemna dinerària a l'efectiva aportació en autes de la corresponent factura acreditativa de la compra d'un vehicle equivalent amb caràcter previ a la realització del pagament imposat per part de l'asseguradora; corregir el decideixo de la resolució ja que l'estimació de la demanda no es pot considerar íntegra donat que a més de l'import de 3.012,31 EUR, l'agent demanava una indemnització per danys i perjudicis a justificar en període d'execució de sentència, que no li ha estat concedida; la revocació de la condemna en costes en la instància, donada l'existència de iusta causa litigandi i considerant que procedeix l'estimació parcial i no íntegra de la demanda; Segon.- És pacífic entre les parts litigants que en data 24 de març de 2019, vers les 04h40, a l'Avinguda de Nacions Unides es produí una col·lisió que afectà a cinc vehicles, i que la mateixa fou provocada pel senyor Andrade, per quan es quedà adormit al volant del vehicle marca Peugeot model 407, matrícula XXXX, mentre hi circulava en sentit descendent. No és discutit tampoc que un dels vehicles afectats i que resultà sinistre total és el de la senyora Caro, marca Peugeot, model 206, matrícula XXXX, que es trobava estacionat en zona verda. El que discuteixen les parts i és objecte del present litigi és l'import de la indemnització que procedeix abonar a la senyora Caro pel sinistre del seu vehicle. Així, mentre la companyia A i el senyor Andrade consideren que procedeix abonar-li l'import corresponent al seu valor venal, descomptat l'import de les restes i majorat en un 20 % pel valor d'afecció, suma que arrodoneixen a l'import de 1.600 EUR; la senyora Caro considera que procedeix que li sigui abonat l'import de 3.012,31 EUR, corresponent al preu de compra del vehicle que havia efectuat menys d'1 any abans de l'accident (3.347,01 EUR), disminuït en un 10 % per la seva depreciació. Tercer.- Sobre la qüestió de si la indemnització del propietari d'un vehicle danyat s'ha de fer en base al cost de les reparacions del mateix o en base al seu valor venal al moment de l'accident, constitueix doctrina assentada per aquesta Sala, i així està establert entre altres per la Sentència de data 26 d'abril de 2017, (TSJC-543/2016), que la reparació del perjudici sempre ha de ser íntegra per deixar indemne al perjudicat, sense guany ni pèrdua i, per això, en general pot optar entre reclamar el valor de la reparació del vehicle, encara que pugui ser superior al seu valor venal, no podent el deutor obligar-lo a acceptar el valor venal, però podent aquest en tot cas oposar l'excepció de desorbitament per fer valer, de ser el cas, el caràcter desproporcionat del cost de reparació en relació al valor venal. En el supòsit analitzat, malgrat ambdues parts convenen que el valor de reparació del vehicle (10.260,55 EUR, F.39) és excessiu en relació al seu valor venal que situen en la suma aproximada de 1.500 EUR (F.39 -1500 EUR- i F. 82 -1.474 EUR-); no acorden la fórmula adequada per procedir a la indemnitzar a la senyora Caro per la pèrdua del seu vehicle. Quart.- Al respecte, la Sala comparteix la solució donada per la sentència d'instància i que consisteix en partir del valor de reposició, però enlloc de fixar-lo en el preu de compra del vehicle sinistrat, com pretenia la part recorreguda, el fixa augmentant en un 50% el valor venal (en el que ja considera incorporat tant el valor d'afecció com també efectua una modulació de la desproporció existent entre els preus de compra i venda dels mercats de segona mà). I la Sala considera adequada la solució per quant l'Hble. Batlle d'instància ha buscat la fórmula per garantir al màxim l'equilibri entre la reparació íntegra del perjudici sofert i la inexistència d'enriquiment injustificat. I tant és així que la pròpia part recurrent, dona per vàlida la solució oferta a la instància en la seva Cinquena.- Consideració d'apel·lació. Solució que no contravé el contingut de la Sentència dictada per aquesta Sala en data 28 de setembre 2019 (TSJC-143/2019), i a la que el recurrent fa expressa referència en el seu escrit de conclusions d'apel·lació, per quant els supòsits analitzats són diferents, donat que en aquell es partia d'un interpretació contractual i es pretenia fer equivaler el valor venal amb el de reposició. En tot cas el Batlle d'instància en la seva fórmula sí que ha tingut en compte el que diu aquesta Sentència en relació als conceptes que incorporen els preus de venda dels vehicles de segona mà, i per això només augmenta en un 50 % el valor venal del vehicle. Cinquè.- Ara bé, l'aplicació del criteri fixat a la instància, ens porta a constatar que l'import que correspon abonar a la senyora Caro en aplicació del mateix no és el de 3.012,31 EUR com s'afirma en la resolució recorreguda, sinó el de 2.250 EUR (1500 -valor venal- + 750 -50% del valor venal-), tal i com evidencia la part recurrent. Caldrà doncs modificar en aquest sentit la sentència recorreguda. Sisè.- Pel que fa referència a l'obligació establerta en la Sentència d'instància de què la senyora Caro acrediti en tràmit d'execució que amb la quantitat que se li aboni ha procedit a l'adquisició d'un vehicle de característiques similars al sinistrat, i que la part recurrent critica en considerar que el que caldria és condicionar el pagament a l'aportació de la factura prèvia, qüestionant només la temporalitat de l'aportació de la factura, la Sala també comparteix el criteri de l'Hble. Batlle d'instància. I no només perquè així s'ha considerat suficient per la jurisprudència en els casos de pagament de les factures de reparació dels vehicles - perfectament assimilable al present-, sinó perquè fer avançar els diners als perjudicats comporta fer-los patir un major perjudici econòmic innecessari. Setè.- Com sigui que l'estimació parcial del recurs comporta la revocació parcial de la demanda d'instància, no procedeix fer especial pronunciament de les costes de la instància, sense fer tampoc especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada, en virtut de la norma que recull el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- Estimar parcialment el recurs interposat per la representació processal del senyor Andrade i la Companyia A, SA, contra la Sentència de l'Hble Tribunal unipersonal del Batlle de data 25 de maig de 2020, que revoquem parcialment en el sentit de què l'import que s'ha de pagar a la senyora Caro és de 2.250 EUR en lloc dels 3.012,31 EUR, i en què no correspon efectuar cap condemna en costes en la instància, tot i confirmant la resta de pronunciaments. Segon.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE