En nom del Poble ENTITY_1ndorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'ENTITY_1ndorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JENTITY_1UME TOR PORTCano, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ENTITY_1NTECEDENTS DE FET Primer.- El dia 29-7-2016, el Sr. Amorós formulava demanda laboral contra la societat Cano SL, sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a: satisfer la suma de 7.065,80 EUR bruts, en concepte d'havers laborals pendents i en particular en concepte d'hores extraordinàries no abonades, dies festius de calendari treballats, i dies de salari corresponents al mes de juny d'enguany, més els interessos legals generats per la mateixa, un cop deduïda la part obrera de la CENTITY_1SS, des del seu impagament i fins la seva total liquidació, i subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda; satisfer l'import mínim de 2.987,55 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, incrementada en un 50%. satisfer la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i de perit. declarar a la CENTITY_1SS les despeses corresponents a l'allotjament, essent el seu import total de 417,60 EUR (46,40 EUR x 9 mesos), de conformitat amb les tarifes de la CENTITY_1SS establertes en el Decret de 28 de gener de l'any 2009 -Bopa del 30 de gener de 2009-. declarar a la CENTITY_1SS la suma de 5.530,01 EUR, amb data valor del mes de juny, en concepte de comissions satisfetes al treballador i no declarades ni cotitzades. Sobre els imports anteriorment esmentats, s'havien de descomptar les sumes de 1.500 i 200 EUR esmentats en el fet sisè de la demanda. Segon.- El 30-9-2016, la representació processal de la mercantil Cano, SL contestava la demanda oposant-se substancialment a les pretensions del demandant tot i sol·licitant es dictés Sentència acollint les pretensions del demandant fins la quantitat de 2.296,25 EUR nets segons el detall que s'efectua al fet vuitè d'aquest escrit de contesta a la demanda i, subsidiàriament, en l'import de 3.159,29 EUR nets segons el detall del fet desè del present escrit, sense fer imposició de costes a la part demandada, assumint cada part litigant les seves. Tercer.- Practicades les proves declarades pertinents i evacuades per les parts els seus respectius escrits de conclusions, en data 7-7-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Amorós contra la societat Cano SL., s'escau declarar que l'acomiadament practicat per la part demandada en la persona del treballador fou fet en forma indeguda i injustificat, i que és procedent condemnar la part defenent a: Primer.- Pagar a la part agent, en concepte d'havers laborals, la suma 7.065,80 EUR, més els interessos legals a comptar del dia 30 de setembre de 2016 i fins a total liquidació del deute; així com l'import de 2.987,55 EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, havent de descomptar de dits imports la suma total de 1.700 EUR indegudament cobrada pel treballador. Segon.- Declarar -o complementar en el que escaigui- i cotitzar prop la CENTITY_1SS les quantitats brutes resultant d'aquesta Sentència. Tercer.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió". Quart.- Contra aquesta resolució ambdues parts litigants formulen recurs d'apel·lació i mitjançant els seus respectius escrits de conclusions presentats en aquesta alçada interessen la seva revocació parcial en el sentit que en els mateixos s'exposa. FONENTITY_1MENTS DE DRET Fonaments de dret FONENTITY_1MENTS DE DRET Primer.- Són fets indiscutits entre les parts els següents. El dia 6-9-205 el Sr. Amorós iniciava una prestació laboral per compte de Cano, SL en qualitat de responsable del departament turístic i comercial. La prestació de treball principal a càrrec del treballador consistia en la creació d'uns pacs turístics que incorporaven l'allotjament en les unitats immobiliàries administrades per la societat demandada i serveis lúdics diversos que el treballador havia prospectat prop d'altres empreses del sector turístic (pistes i botigues de material d'esquí, pista de gel ···). ENTITY_1ixí mateix, el Sr. Amorós també assumia tasques de recepció dels clients que s'allotjaven als apartaments amb independència del dia i hora d'arribada. La contraprestació pactada per l'ocupació descrita ascendia a 1.500.- EUR nets mensuals a la qual s'afegia una retribució variable en concepte de "comissions i/o ràpels" corresponents als imports que les empreses que oferien determinats serveis integrats en els pacs dissenyats pel treballador satisfeien per aquesta raó. L'horari de treball s'estenia de dilluns a divendres de 9 a 13 hores i de 15 a 18'30 hores amb dos dies de descans setmanal (dissabtes i diumenges). L'empresa va posar a disposició del treballador un telèfon mòbil, assumint ambdues parts per meitats les factures que es podien generar i per a facilitar la prestació de treball, el treballador ocupava un apartament de l'empresa, discrepant no obstant els litigants en relació al règim en que intervenia aquesta ocupació com més endavant es raonarà. Per carta del 9-6-2016, la societat demandada comunicava al treballador que "a causa de la reorganització en el organigrama de la nostra empresa, ens veiem obligats a reduir la plantilla dels nostres col·laboradors comercials, dintre del departament de lloguers. Per això, us haig de comunicar que disposeu, segons el reglament laboral de les Calatayuds d'ENTITY_1ndorra, fins al dia 18 dels presents, per trobar una nova ocupació, per a la qual cosa tindreu les hores diàries que estableix la nostra legislació laboral". Cano partir de la recepció d'aquesta comunicació entre les parts s'iniciava un procés de negociació per tal de fixar una quantitat econòmica en concepte de liquidació de les relacions hagudes, iniciativa aquesta que no va arribar a bon port. En tal situació, el Sr. Amorós plantejava demanda laboral el dia 29-7-2016 en que reclamava la condemna de la societat defenent a satisfer les quantitats econòmiques que han estat descrites en el primer antecedent fàctic de la present resolució. La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància estima majoritàriament les pretensions del treballador, declarant que l'acomiadament practicat intervenia de manera indeguda i injustificada i que resultava procedent condemnar la societat demandada a pagar la suma de 7.065,80.- EUR en concepte d'havers laborals, més els interessos legals a comptar del dia 30-9-2016 i fins a total liquidació del deute, així com l'import de 2.987,55.- EUR, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, havent de descomptar-se la suma de 170.- EUR indegudament percebuda pel treballador, declarant o complementant la cotització prop de la CENTITY_1SS que correspongués per les quantitats brutes contemplades en la Sentència i a pagar les costes processals ocasionades. I contra aquesta decisió ambdues parts litigants formulen recurs d'apel·lació perseguint la seva revocació parcial, amb fonament als següents motius del recurs. Segon.- Motius de recurs de la societat Cano, SL. En primer terme discrepa de la decisió d'instància quan reconeix al treballador l'import que en concepte d'hores extraordinàries reclamava. Insisteix en que la prestació de treball desenvolupada pel Sr. Amorós era la pròpia d'un càrrec de confiança com resultava de la pròpia naturalesa de les funcions assumides lliurement pel treballador que excedien de les d'un contracte de treball estàndard: era responsable del departament turístic i comercial de l'empresa, activitat que no podia ser desenvolupada durant una jornada laboral normalitzada; s'encarregava de crear i negociar pacs amb altres empreses; disposava de les claus de l'oficina i podia sortir i entrar quan era necessari, a més l'empresa havia posat a la seva disposició un telèfon mòbil. En un altre ordre d'idees sosté que el salari del treballador ascendia a uns 2.000.- EUR nets mensuals, quantitat aquesta que en doblar el salari mínim existent havia de ser considerada important. Subsidiàriament, en l'eventualitat que el contracte de treball existent no pogués considerar-se el propi a un càrrec de confiança, referia que la reclamació realitzada en concepte d'hores extraordinàries tampoc podia prosperar, en no poder-se considerar degudament acreditat que el treballador hauria treballat de manera efectiva els dies i hores que relata en el seu escrit rector. El segon motiu del recurs intervé al respecte de la decisió de reconèixer al treballador una indemnització per acomiadament fet de forma indeguda. Recorda que l'acomiadament del treballador no era causal i que per tant no es podia exigir a l'empresari la justificació d'una causa per a extingir el contracte de treball. Sosté que si bé no s'havien satisfet els haver laborals deguts, es devia al procés de negociació que existia i que el treballador va trencar quan va presentar la demanda laboral que iniciava el present procediment. Tercer.- Motius del recurs del Sr. Amorós Denúncia que la Sentència dictada no es pronunciava al respecte de diferents pretensions oportunament introduïdes en la demanda. Concretament sosté que la decisió recorreguda res indicava al respecte de la declaració i cotització a la CENTITY_1SS de les comissions cobrades (5.004,71.- EUR), ni havia determinat si l'ocupació de l'apartament titularitat de la societat defenent per part del treballador consistia en un avantatge material i finalment tampoc es pronunciava al respecte de l'increment de la indemnització en un 50% que es reclamava. Quart.- Pel que es refereix al primer motiu del recurs que articula la societat demandada, el mateix exigeix determinar si la prestació a càrrec del treballador era la pròpia del càrrec de confiança, que exclouria el règim de la jornada legal ordinària. En cas de resposta negativa, escaurà determinar si la valoració de la prova que ha estat efectuada en relació al concret nombre d'hores extraordinàries realitzada resultava ajustada a dret. L'article 57.2 del CRL disposa: "Resten exclosos del règim de jornada legal establert, de les jornades especials en còmput anyal de l'article 58, de les obligacions de control que disposa l'article 63 i del règim de descans diari de l'article 64: a) Els directors o gerents, i en general, els càrrecs de confiança de les empreses, els quals per la natura de llur treball no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. Han de respectar, però, el descans setmanal mínim d'una jornada completa. S'entén per personal directiu o càrrec de confiança el que exerceix facultats decisòries plenes en l'àmbit de l'activitat empresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d'actuació, la plena responsabilitat i la remuneració". Per determinar si un assalariat ostenta la qualitat de càrrec de confiança, correspon als òrgans jurisdiccionals examinar la funció que l'assalariat desenvolupa realment des de la perspectiva dels criteris cumulatius que acaben de ser descrits. En el supòsit examinat, no existeix contracte de treball escrit entre les parts, de manera que l'esmentada activitat passarà per determinar al marge de la denominació que les parts hagin pogut atribuir a les funcions desenvolupades pel treballador, si el dèbit de la prestació al seu càrrec era el propi del d'un càrrec de confiança. Les funcions desenvolupades pel treballador en el concret cas que s'examina consistien principalment en la comercialització d'estades en allotjaments de la societat demandada, i la recerca d'empreses col·laboradores que poguessin oferir productes turístics que venia conjuntament a través d'uns pacs. ENTITY_1ccessòriament assumia les tasques de recepció dels clients, i instal·lació en el pis arrendat. En l'exercici d'aquestes funcions, el treballador gaudia d'una autonomia reduïda i en tot cas de la valoració dels mitjans de prova practicats s'infereix que era la Sra. Martin (legal representant de la societat Cano, SL) qui tenia la darrera paraula. En aquest sentit, especialment il·lustratiu resulta el correu electrònic de data 21-4-2016 (folis 45 i 46) en que al marge de diferents observacions sobre la situació laboral, el treballador descriu les diferents activitats professionals realitzades i propostes d'actuació que sotmetia a la consideració de la Sra. Martin (tria dels col·laboradors comercials, estratègies de promoció ). En tot cas, el Sr. Amorós no assumia personalment funcions directives o de gestió rellevants de les quals pogués derivar una qualsevol obligació per l'empresa. En realitat, les funcions que desenvolupava eren principalment comercials, a les que s'hi incorporava unes funcions de recepció dels clients, sense que cap d'elles pugui considerar-se que per naturalesa siguin pròpies a les d'un càrrec de confiança. La societat recurrent sosté que la pròpia activitat a càrrec del treballador exigia que el seu treball no es trobés sotmès a una concreta limitació horària, d'on fluiria que la prestació de treball pactada fos la pròpia d'un càrrec de confiança. ENTITY_1questa afirmació resulta errònia. El que caracteritza les funcions del director o càrrec de confiança no és l'extensió horària del treball realitzat, sinó la qualitat i naturalesa de l'activitat desenvolupada. En el concret supòsit examinat, la prestació a càrrec de l'assalariat acumulava dos tipus de funcions diverses (comercials i recepció), sense que cap d'aquestes sigui pròpia a les d'un càrrec de confiança. Quant al darrer criteri característic del càrrec de confiança, tractant-se de la seva retribució, tampoc els emoluments percebuts avalen la conclusió de que la prestació laboral examinada s'encabís en el supòsit exclusiu de la jornada de treball contemplada en l'art. 57.2 del CRL. El Sr. Amorós percebia un salari fix (1.500.- EUR nets mensuals) al qual s'afegia unes primes o ràpels a alçada del 50% aplicat sobre les comissions globals que les empreses col·laboradores podien pagar a la societat demandada per la comercialització dels productes que integraven els pacs efectuats pel treballador (pel període treballat van ascendir a 5.004,71.- EUR nets anuals, equivalents a 417.- EUR mensuals). Si bé el salari global net resultant (1.914.- EUR) sigui substancialment superior al salari mínim, el mateix es inferior al salari mig que l'any 2016 es va situar en 2.041,35.- EUR (vegi's per això el Decret de 30-1-2017 pel qual es fa públic el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de persones assalariades a la Caixa ENTITY_1ndorrana de Seguretat Social de l'any 2016 -BOPCano núm. 7 any 2017). En conseqüència, a partir del moment en que la retribució fixada resulta inferior al salari mig cotitzat pel conjunt de persones assalariades a la CENTITY_1SS, la remuneració no pot entendre's que sigui la pròpia a un càrrec de confiança. Pel que es refereix al fet que el treballador no reclamés cap mena d'hora extraordinària en el llistat de queixes que realitzava en el seu correu electrònic de 21-4-2016, aquesta circumstància no equival a un reconeixement inequívoc de la tesis sostinguda per l'empresari: la condició de càrrec de confiança requereix que els requisits que el vertebren es trobin reunits, i aquests en el cas examinat no concorren. Descartada que la relació laboral examinada sigui la pròpia d'un càrrec de confiança, escau revisar si la valoració de la prova efectuada en la instància al respecte de les hores extraordinàries reclamades ha estat adequada. ENTITY_1l respecte d'aquest extrem resulta necessari recordar que "és doctrina constant d'aquesta Sala que pertoca a l'assalariat la prova de la realització de les hores extraordinàries efectuades (veure, entre altres, la Sentència 135/00 del 8 de febrer del 2001). ENTITY_1ra bé, quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna" (Sentència de data 18-10-2012, rotlle TSJC-136/12). En l'escrit de demanda el treballador enumera el nombre d'hores globals efectuades setmanalment i aplica per aquelles que excedeixen les 40 hores els increments que resulten de les previsions de l'article 62 (dors del foli 3 i 4). En cap cas però desglossa la prestació diària de treball, havent per això de recórrer a la documental incorporada a l'escrit de proposició de proves que correspon a unes fotografies de la seva agenda personal, en que al marge de les arribades i sortides de clients ("check in" i "check out"), figura de manera manuscrita en color vermell, els horaris diaris de treball. ENTITY_1questes darreres precisions no poden tenir la força probatòria pretesa pel treballador en tractar-se d'inscripcions realitzades per ell mateix sense que es trobin sotmesos a cap procés de validació o control de l'empresa. ENTITY_1l marge d'aquesta irregularitat formal, tampoc l'extensió extraordinària dels horaris que reflexen resulten coincidents amb l'àmbit objectiu de la prestació concreta de treball que també s'hi reflexa (es tracta de la informació relativa a les arribades i sortides de clients). Cano títol il·lustratiu indicarem que el dia 3 de desembre del 2015 figura que la darrera intervenció es realitzava a les 11 del matí i en canvi el treballador manté haver treballat fins a les 3 del matí del dia següent en que es va encarregar del "check in" d'un client, sense però justificar cap mena de prestació efectiva entre el moment en que la jornada laboral acabava i l'hora en que va intervenir. En tot cas, el treballador no tenia l'obligació de trobar-se a disposició immediata de l'empresa fins al punt de romandre en el seu lloc de treball de manera constant; disposava d'un telèfon mòbil de l'empresa per a ser localitzat, i podia disposar en aquests períodes lliurement del seu temps destinant-lo a les seves ocupacions personals. En realitat, les úniques intervencions que el treballador acreditava haver efectuat fora de l'horari de treball i que no apareixen expressament contemplades en l'agenda intervenien els dies 3-12-2015 en que va atendre el Sr. Calatayud a les 03'00 hores (foli 67), el dia 9-12-2016 en que atenia la Sra. Ropero a les 23'15 hores (foli 68) i el dia 3-1-2016, a les 20'00 hores en que intervenia amb el Sr. Hoyos (foli 69). També apareixen diferents intervencions en l'agenda (al marge de les anotacions manuscrites realitzades pel treballador quina eficàcia probatòria ja hem pogut rebatre) que en ser atribuïbles a activitats de l'empresa i gaudir de precisió suficient, permetien el seu control per la societat defenent, i hauran de ser valorades. Es tracta concretament de les intervencions que es mencionen i que són posteriors a les 18'30 hores (el dia 27-01-2016 -20 a 20'30 hores-, el dia 28-1-2016 -22 a 22'30 hores-, el dia 10-2-2016 -23 a 23'30 hores-, el 17-2-2016 -20 a 20'30 hores- i el dia 14-3-2016 -22 a 22'30 hores-) i aquelles efectuades en caps de setmana en que el treballador, per regla general, gaudia de descans -llevat de que ocasionalment hagués gaudit de descans altres dies en la setmana examinada (setmana del 18 al 24 de gener del 2016, del 22 al 28 de febrer i del 7 al 13 de març), havent de presumir-se que totes les hores realitzades en aquest règim eren extraordinàries. ENTITY_1questes darreres, segons les intervencions que apareixen en l'agenda, són les següents: Per tot l'exposat, el nombre d'hores extraordinàries que es poden considerar acreditades ascendeixen a 46,5 hores (42,5 + 4) que suposen la quantitat de 538,24.- EUR (9,26 EUR hora incrementat del 25% segons les previsions de l'art. 62 del CRL). Escaurà per tant estimar substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat Cano, SL contra la Sentència dictada disposant que la suma deguda en concepte d'hores extraordinàries ascendia a dit import enlloc de la suma de 4.459,81.- EUR que contempla i que per via de conseqüència els havers laborals contemplats en el punt primer de la part decisòria s'hagin de reduir fins la suma de 3.144,23.- EUR enlloc de la quantitat de 7.065,80.- EUR que inicialment es contemplava. Cinquè.- Pel que es refereix al recurs articulat envers la indemnització que l'òrgan judicial d'instància fixa en benefici del treballador. ENTITY_1quest motiu del recurs no podrà prosperar per les raons següents. Si bé és cert que l'acomiadament practicat mitjançant carta de 9-6-2016, corresponia a la figura extintiva contemplada en l'art. 90 del CRL, l'atorgament del preavís fixat per aquest precepte i el pagament de la compensació econòmica de manera efectiva en condicionen la seva eficàcia. En aquest darrer sentit. hem pogut declarar (Sentència de data 26-6-2019, TSJC-147/2019) que: "l'acomiadament no causal resultant d'aquest precepte exigeix per a la seva eficàcia la comunicació del preavís legal corresponent a alçada d'un dia per mes treballat fins al màxim de 90 dies i "el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat", i no pot obviar-se que amb caire general, el pagament ha de complir entre altres, amb el requisit de la integritat (Digest 50, 16, 176 "solvere decimuseum qui fecit, quod facere promissit" i Decretals Llibre V, Títol 41, regla 8ª "qui facit aliter quam debat, facere non dicitur"). En conseqüència a partir del moment en què l'acomiadament no causal del treballador exigeix, entre altres el pagament d'una compensació econòmica i que en el supòsit examinat aquesta no intervenia de manera íntegra, l'acomiadament del treballador resultava improcedent en no ajustar-se als requisits legals i obria les portes a percebre la indemnització resultant de l'art. 98 del CRL". ENTITY_1questa doctrina resulta plenament aplicable en el supòsit en que s'examina en que encara a dia d'avui l'empresari no ha pagat i ni tant sols consignat la suma que en concepte de preavís i compensació econòmica corresponia. Resulta irrellevant que entre les parts pogués existir una negociació per a liquidar la relació laboral en la seva globalitat: les condicions en que aquesta havia d'intervenir es troben expressament contemplades en l'art. 99.1 del CRL ("1. Resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i ho ha de reflectir en un document o quitança, estès per duplicat, que han de signar l'empresari i la persona treballadora"), sense que per tant l'empresari hi pogués derogar en atenció a les previsions de l'art. 4 del CRL. En conseqüència el caràcter injustificat de l'acomiadament resulta inqüestionable, i la Sentència d'instància quan reconeix el dret al treballador d'obtenir una indemnització resulta perfectament ajustada a dret i ha de ser confirmada. Sisè.- Pel que respecta ara als motius del recurs introduïts per la representació processal del treballador, en aquests es denuncia la incongruència omissiva en que incorria la Sentència dictada quan no es pronunciava al respecte de diferents pretensions que havia introduït. Es tracta concretament de la condemna de la defenent a declarar i cotitzar a la CENTITY_1SS les comissions cobrades (5.004,71.- EUR nets); a pronunciar-se al respecte de si l'ocupació de l'apartament titularitat de la societat defenent per part del treballador consistia en un avantatge material i finalment tampoc es pronunciava al respecte de l'increment de la indemnització en un 50% que es reclamava. Com a previ indicarem que el principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta ha d'intervenir confrontant la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tanmateix hem d'insistir en que l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultat demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'ENTITY_1ute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE, del Tribunal Constitucional que ja es cita en l'ENTITY_1ute recorregut). Setè.- En el supòsit que s'examina és cert que la resolució d'instància no s'ha pronunciat sobre els extrems indicats per la part recurrent malgrat haver estat reclamats per la part -cfr. apartats b) in fine, d) i e) del petitum de la demanda, el que obliga el Tribunal a pronunciar-s'hi al respecte per tal d'assegurar a la part recurrent una resposta comporta a les pretensions que havia articulat. Pel que es refereix a la cotització de les comissions percebudes a la CENTITY_1SS, es tracta de salari variable que integra la noció contemplada en l'art. 77.2 del CRL i que per tant es troba sotmesa a l'obligació de cotització a la CENTITY_1SS, de tal manera que aquest motiu del recurs haurà de triomfar. Quant a la pretensió de que la indemnització a satisfer per la societat defenent es vegi incrementada en un 50% pels greus perjudicis que hauria patit a causa de l'impagament dels havers laborals fins la data, l'art. 98 del CRL fixa uns paràmetres legals d'indemnització que satisfan de manera preufetera (això és en funció del salari i de l'antiguitat en l'empresa) el perjudici ocasionat al treballador a causa de l'incompliment greu del conjunt de les prestacions legals i contractuals a càrrec de l'empresari. I si bé hem pogut admetre que l'art. 98 no impedeix indemnitzar altres perjudicis que puguin derivar d'un acomiadament il·legal (TSJC-255/16, TSJC-122/13, ····), el seu reconeixement exigeix d'una activitat probatòria per part del treballador encaminada a acreditar la seva realitat i vincle de causalitat amb l'incompliment de l'empresari. En el supòsit examinat, el Sr. Amorós sol·licita l'aplicació d'un coeficient d'increment de la indemnització legal (50%), sense però detallar els concrets perjudicis que ha patit i que puguin considerar-se suplementaris, diferents, al que siguin conseqüència del propi acomiadament. ENTITY_1questa pretensió es veurà per tant abocada al fracàs. En darrer lloc i pel que concerneix a la naturalesa de l'ocupació en mèrits de la qual el treballador gaudia de l'apartament propietat de la societat demandada, aquesta pretensió també es veurà abocada a fracassar. En efecte, i si bé és cert que tot al llarg de l'ocupació, el Sr. Amorós no va satisfer cap mena d'import en relació a aquest immoble, no és menys cert que en el correu electrònic de 21-4-2016 (això és poc més d'un mes abans de que s'extingís la relació laboral examinada) indicava: "lloguer: tenim que fer contracte ja que em tinc que donar d'alta al Comú de Canillo. Tal i com vàrem quedar fa unes setmanes, em vas comentar que comencés a pagar-te el pis a partir del mes de desembre és a dir: desembre, gener, febrer, març i abril, són actualment els mesos que estic deutor amb tu amb un total, segons preu que em vas dir de 350 EUR al més, de 1750 EUR" (sic). ENTITY_1questa comunicació ens inclina inexorablement en l'existència d'un contracte d'arrendament de finques urbanes en relació a l'immoble que ocupava: el propi treballador admetia expressament l'existència d'aquest remetent-se als elements essencials que el vertebren (cosa i preu). En aquesta eventualitat sostenir poc temps després, que l'ocupació del pis constituïa un avantatge material complementari suposaria menystenir la doctrina dels actes propis, plenament vigent en el dret andorrà (cfr. TSJC- 115/15, TSJC-23/16 ···), que troba el seu fonament en la protecció de la confiança i en el principi de la bona fe que imposa un deure de coherència i limita la llibertat d'actuació doncs vol que ningú pugui fer valdre una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat. La mateixa suposa una prova clara i concloent que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer" (Sentència de 30- 10-2018, rotlle TSJC-229/2018). En atenció a l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Amorós contra la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància que es revoca en el sentit d'incloure en la seva part dispositiva la condemna de la societat defenent a cotitzar les comissions generades durant la vigència del contracte de treball (5.004,71.- EUR nets). Vuitè.- L'estimació parcial d'ambdós recursos d'apel·lació comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes cas d'existir. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'ENTITY_1ndorra, ha pres la següent DECISIÓ DECISIÓ Primer.- Estimar parcialment els recursos d'apel·lació articulats per les representacions processals del Sr. Amorós i la societat Cano, SL contra la Sentència núm. 114/2020 dictada en data 7-7-2020, establint que els havers laborals deguts ascendeixen a la suma de 3.144,23.- EUR enlloc de la quantitat de 7.065,80.- EUR que en aquests es contemplava, i condemnant la societat demanada a cotitzar prop de la CENTITY_1SS la quantitat neta de 5.004,71.- EUR corresponent a comissions percebudes. Segon.- Confirmar els restants pronunciament continguts en la part dispositiva de la Sentència recorreguda. Tercer.- No efectuar especial imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada. ENTITY_1questa resolució és ferma i executiva. ENTITY_1ixí per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE