STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: STSJAD 239/2020
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 décembre 2020
Numéro326/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 239/2020)
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 239/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:239 ; recours n° 326/19, Sala civil, 22 décembre 2020) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige porte sur un espace situé au rez-de-chaussée d'un immeuble en propriété horizontale (l'« édifice B »). Ce local, identifié par la lettre A du plan produit comme document 15 par la demanderesse, est revendiqué par Mme Valverde, qui forme une action en revendication (*acció reivindicatòria*) et une action déclarative de domaine (*declarativa de domini*). La défenderesse est la communauté des propriétaires de l'édifice.
Le fond de l'affaire a déjà fait l'objet d'un arrêt antérieur de la même Sala civil, rendu le 19 décembre 2018 (TSJC 217/18). Cette décision avait partiellement accueilli l'appel de Mme Valverde et renvoyé l'affaire au Tribunal de batlles pour qu'il statue sur le reste du rez-de-chaussée, à l'exclusion du local 3, dont le rejet était alors définitivement acquis.
Le Tribunal de batlles a débouté la demanderesse, sans condamnation aux dépens. La décision de première instance est datée du 30 juillet dans le texte, mais l'année diverge entre les mentions (« 30.7.18 » dans les antécédents, « 30 de juliol de 2019 » dans le dispositif) ; cette incohérence n'est pas tranchée par l'arrêt.
En appel, Mme Valverde a sollicité la réformation intégrale du jugement, la reconnaissance de sa propriété et la restitution de la possession. Elle a également demandé l'admission, à titre de preuve complémentaire (*per a millor proveir*), de documents notariés, dont une « escriptura d'aclariment » du 25 juin 2020 établie postérieurement au jugement de première instance. Par ordonnance du 10 octobre 2020, la Sala a refusé ces mesures d'instruction.
## Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
**La première** concerne la charge de la preuve en matière d'action en revendication. La demanderesse doit-elle établir le titre d'acquisition de l'immeuble, ou la possession suffit-elle ? La Sala répond que la possession ne dispense pas de la preuve du titre : il ne s'agit pas d'établir la possession, qui peut résulter de droits réels distincts ou d'une simple situation de fait, mais de prouver le titre d'acquisition de l'unité immobilière.
**La seconde** porte sur l'admissibilité des pièces produites tardivement en appel. Le juge d'appel peut-il admettre, au titre de la preuve complémentaire, des documents qui n'ont pas été produits en première instance ?
## Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle motive sa décision sur trois points.
1. **Chaîne de transmission interrompue.** Les droits de la promotrice (la société « F, S.A. ») ont été cédés le 14 octobre 1985 à une autre personne. Le juge retient que la cession de 1999 à la communauté, puis l'acte de 2000 consenti à Mme Valverde, ne peuvent transférer que des droits détenus par leur auteur. Or, selon la Sala, la cession de 1985 n'avait pas inclus le rez-de-chaussée dans le périmètre transmis. La clause générale (« tots els drets, obligacions, terrenys i unitats ») ne peut, en l'absence de document signé par l'auteur visant ce rez-de-chaussée, étendre la cession au-delà de ce qui est identifié. Les locaux 1 et
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: STSJAD 239/2020
Juridiction andorrane, — (STSJAD 239/2020)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 239/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:239 ; recours n° 326/19, Sala civil, 22 décembre 2020) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur un espace situé au rez-de-chaussée d'un immeuble en propriété horizontale (l'« édifice B »). Ce local, identifié par la lettre A du plan produit comme document 15 par la demanderesse, est revendiqué par Mme Valverde, qui forme une action en revendication (acció reivindicatòria) et une action déclarative de domaine (declarativa de domini). La défenderesse est la communauté des propriétaires de l'édifice.
Le fond de l'affaire a déjà fait l'objet d'un arrêt antérieur de la même Sala civil, rendu le 19 décembre 2018 (TSJC 217/18). Cette décision avait partiellement accueilli l'appel de Mme Valverde et renvoyé l'affaire au Tribunal de batlles pour qu'il statue sur le reste du rez-de-chaussée, à l'exclusion du local 3, dont le rejet était alors définitivement acquis.
Le Tribunal de batlles a débouté la demanderesse, sans condamnation aux dépens. La décision de première instance est datée du 30 juillet dans le texte, mais l'année diverge entre les mentions (« 30.7.18 » dans les antécédents, « 30 de juliol de 2019 » dans le dispositif) ; cette incohérence n'est pas tranchée par l'arrêt.
En appel, Mme Valverde a sollicité la réformation intégrale du jugement, la reconnaissance de sa propriété et la restitution de la possession. Elle a également demandé l'admission, à titre de preuve complémentaire (per a millor proveir), de documents notariés, dont une « escriptura d'aclariment » du 25 juin 2020 établie postérieurement au jugement de première instance. Par ordonnance du 10 octobre 2020, la Sala a refusé ces mesures d'instruction.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
La première concerne la charge de la preuve en matière d'action en revendication. La demanderesse doit-elle établir le titre d'acquisition de l'immeuble, ou la possession suffit-elle ? La Sala répond que la possession ne dispense pas de la preuve du titre : il ne s'agit pas d'établir la possession, qui peut résulter de droits réels distincts ou d'une simple situation de fait, mais de prouver le titre d'acquisition de l'unité immobilière.
La seconde porte sur l'admissibilité des pièces produites tardivement en appel. Le juge d'appel peut-il admettre, au titre de la preuve complémentaire, des documents qui n'ont pas été produits en première instance ?
Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle motive sa décision sur trois points.
Chaîne de transmission interrompue. Les droits de la promotrice (la société « F, S.A. ») ont été cédés le 14 octobre 1985 à une autre personne. Le juge retient que la cession de 1999 à la communauté, puis l'acte de 2000 consenti à Mme Valverde, ne peuvent transférer que des droits détenus par leur auteur. Or, selon la Sala, la cession de 1985 n'avait pas inclus le rez-de-chaussée dans le périmètre transmis. La clause générale (« tots els drets, obligacions, terrenys i unitats ») ne peut, en l'absence de document signé par l'auteur visant ce rez-de-chaussée, étendre la cession au-delà de ce qui est identifié. Les locaux 1 et
Sentència
TSJC.- 0000326/2019 ORIGEN: 4000003/2015 - 00
NIG: 5300542120140004053
PARTS:
Apel·lant : Sra. Valverde
Procurador : Sra. Amorós
Advocat : Sra. Izquierdo
Apel·lat : Romeu
Procurador : Sr. Suárez
Advocat : Sra. Castrillo
SENTÈNCIA 158-2020
Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 326/19 — Décision commentée
Primer.- El 30.7.18 el Tribunal de Batlles dictà resolució amb la següent decisió :
"SEGON.- Desestimar la demanda formulada en data 26 de febrer del 2015 per la Sra. Valverde al respecte de l'acció reivindicatòria i, declarativa de domini de "l'espai de la planta baixa que forma part de l'únic local de què constava inicialment aquesta planta, segons l'escriptura de divisió (que s'identifica amb la lletra A i que està ombrejat amb trama mallada en el plànol -doc. 15- adjunt)".
SEGON.- No efectuar especial condemna en costes."
Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal de la Sra. Valverde formulà recurs d'apel·lació.
El 13.2.20, la representació processal de la Sra. Valverde presentà el corresponent escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen sol·licita que es dicti sentència revocant-la íntegrament en el sentit que:
1.- Es declari la propietat de la Sra. Valverde de l'espai de la planta baixa que forma part d'un únic local de què constava inicialment aquesta planta segons l'escriptura de divisió
2.- Es condemni la comunitat de propietaris de l'edifici B a restituir-li la possessió de dit espai.
3.- Es condemni a l'adversa en costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de les dues instàncies d'aquesta part a determinar en període d'execució de sentència.
Seguidament, en altressí demana que es tingui per proposada la prova documental, consistent en la incorporació dels documents 2 i 3, i se'ls accepti amb valor probatori per a millor proveir i això perquè la seva incorporació no modifica l'argumentació de la Sra. Valverde i tant la situació de fidúcia, com l'adquisició dels terrenys i unitats pertanyents a Azorin ha estat acreditada per altra documentació.
El 2.7.2020, la representació processal de la Sra. Valverde adjuntà en tant que document nº4 una escriptura d'aclariment de data 25-06-2020 efectuada pel notari Sr. Sainz d'una altra escriptura del Sr. Bernat de data 19-01-2000, sol·licitant expressament que sigui admesa com a prova per a millor proveir i se l'atorgui valor i caràcter probatori.
Tercer.- Per escrit de 21.7.2020, la representació processal de la comunitat de propietaris de l'edifici B procedí a contestar les conclusions, sol·licitant que es confirmi íntegrament la sentència d'instància, tenint en compte la manca d'estimació substancial de la demanda del 26.2.2015, revocant parcialment la Sentència d'instància dictada amb número 42/2018 en data 27.4.2018 pel que fa al seu FONAMENT DE DRET CINQUÈ, i pel que fa al seu pronunciament DECIDEIX QUART, en el sentit de pronunciar una condemna en costes total i íntegra de la primera instància al càrrec de la part demandant incloent honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part demandada. Endemés demana que es condemni l'agent a assumir les costes del seu recurs d'apel·lació segons el seu escrit de conclusions de data 13.2.2020, que ha intentat complementar amb l'escrit de data 2.7.2020, incloent honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.
Quart.- Per Aute 10.10.2020, el Tribunal acordà no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Valverde en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, ja es va dictar sentència per aquesta Sala en 19.12.18 (TSJC 217/18) acordant ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Valverde contra la sentència, de data 27-04-2018, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i, sense pronunciar-nos en relació al recurs interposat per la representació processal de la ORG_0 retornar les actuacions a la Batllia de procedència per tal que es pronunciï sobre el fons de la pretensió de l'actora respecte de la resta de planta baixa del local comercial, amb exclusió del local 3, que resta ja confirmada per aquesta sentència.
Ara el Tribunal de Batlles ja s'ha pronunciat en els termes a dalt transcrits, i contra tal decisió s'alça la part demandant.
SEGON.- El debat es centra exclusivament amb l'espai de la planta baixa de l'edifici B (X-Y) radicat a la XXXX. És un espai que totes les parts identifiquen com el assenyalat amb la lletra A del plànol aportat com a document 15 per la part agent i que ve ombrejat amb una trama mallada.
Doncs bé, com molt encertadament recull la sentència ara impugnada, el títol de domini que la part reivindicant proclama arranca dels mateixos títols que ja vàrem examinar en la nostra anterior sentència de 19.12.18 i que vàrem desestimar la pretensió reinvindicatòria i declarativa de domini del local 3 situat en la planta baixa.
Recordem que dèiem el següent:
"En segon terme, des de la divisió en règim de propietat horitzontal de 27-02- 1969 de l'edifici Tipus X-Y, ara B, la planta baixa contenia una única unitat immobiliària, però que contenia els espais corresponents a les escales A i B, amb els seus replans respectius, els quals constituïen elements comuns de l'edifici. Així mateix, es reservava a Azorin el dret a convertir la dita planta, totalment o parcial, en vivendes.
Els dret de Azorin, després de vàries transmissions, van fer trànsit a la Sra. Valverde, qui en virtut d'escriptura pública de data 15-02-1989 els va alienar a favor de la Sra. ENTITY_11: "tots els drets i obligacions que F establí segons l'escriptura de descripció i parcel·lació escripturada el 14-01-1969". La Sra. Barberá, en data 5-05-1999 els va donar a la comunitat de propietaris.
Malgrat aquesta venda a favor de la Sra. Barberá, amb posterioritat, la Sra. Valverde, el 19- 01-2000, va donar a la Sra. Valverde, agent en el present litigi, els mateixos drets i obligacions.
L'estudi de l'escriptura referida permet constatar que (foli 108) l'objecte de la donació a la Sra. Valverde fou: "f) Tots els drets i obligacions que, com a promotora de la urbanització "U", s'havia reservat "F, S.A." (ENTITY_13) en l'escriptura de descripció i parcel·lació autoritzada pel Notari senyor Vilar el 14 de gener de 1969.
g) En general, tots els drets, obligacions, terrenys i unitats que, referents a la mateixa urbanització, pertanyessin a Azorin per qualsevol títol o causa, encara que no apareguessin recollits en l'escriptura autoritzada pel Notari senyor Marcos el 25 de maig de 1981 sota el número 000 de protocol, però que es derivin de documents subscrits per Azorin".
Les dades recollides en les escriptures públiques indicades posen en qüestió l'acreditació del títol de domini de la part agent , tota vegada que si els drets que pertanyien a Azorin foren alienats a favor de la Sra. Barberá i després a la Comunitat, i qui representava a la part alienant era la pròpia Sra. Valverde, difícilment li podien ésser cedits per escriptura de 19-01-2000, per molt que intenti diferenciar entre la cessió dels drets i la cessió dels drets, terrenys i unitats que pertanyien a Azorin. A més, perquè no ha acreditat que dins de la cessió dels drets de Azorin no s'incloguessin els relatius a la planta baixa comercial que, segons el seu parer, haurien de restar inclosos en la cessió dels drets, terrenys i unitats.
En definitiva, de la lectura dels títols transmissius, s'ha de concloure en la mateixa direcció que la jutgadora d'instància. La lectura de les escriptures posteriors revela que l'actora no va adquirir el domini d'aquest local 3 ni d'altres espais amb anterioritat. En efecte l'escriptura de 19-03-2010, d'adjudicació derivada de la liquidació de la mercantil Ropero, atribueix el domini a la Sra. Valverde, ja que es declara que la possessió ja l'ostentava, dels locals núm. 1 i 2, però conté rellevants declaracions relatives a la incorporació de la Sra. Valverde a la Comunitat:
"II.- L'adjudicatària passa a formar part de la comunitat de propietaris de l'Edifici "Tipus X-Y, s'obliga a respectar i a complir el que disposen el seu esmentat títol de propietat horitzontal i els estatus en ell protocol·litzats, sense perjudici del que prescriu la Llei de propietat horitzontal.... Al respecte, declara conèixer la quota de participació que, segons els estatus de la Urbanització correspon a l'Edifici B en les despeses de manteniment, reparació i administració d'aquella".
És a dir, segons l'escriptura d'adquisició dels locals 1 i 2, la Sra. Valverde no es va integrar en la comunitat de propietaris fins l'any 2010 com a propietària, de manera que difícilment podia ésser titular d'un local núm. 3 o d'altres espais en la planta comercial, si ara s'incorporava a la Comunitat de propietaris.
Del que s'ha exposat s'extreu que la part agent no ha acreditat, com a requisit ineludible del triomf de l'acció declarativa i reivindicatòria, el domini del local núm. 3, tota vegada que concorren dubtes importants al respecte derivats dels títols públics examinats.
I no obsta a aquesta conclusió el fet que l'agent ostentés la possessió de l'espai que reivindica (foli 687), que aquest fos l'espai que la promotora emprava com a local o que tingués les claus d'aquest, atès que no es tracta d'acreditar la possessió, que pot respondre a l'existència de diferents drets reals o només a una situació fàctica, sinó que calia provar el títol d'adquisició d'aquesta unitat immobiliària i aquest extrem no s'ha produït. A més, tampoc s'ha acreditat la condició de titular fiduciària que assenyala que ostentava per a justificar la seva manca de títol.
En conseqüència, aquest primer motiu s'ha de refusar."
TERCER.- Cal ratificar de nou aquests arguments desestimatoris en la valoració de la prova practicada, perquè efectivament entenem que la cadena de transmissió es va interrompre quan el 14.10.85 Ropero va cedir a la Sra. ENTITY_10:
Tots els drets i obligacions que, com a promotora de la urbanització "U", s'havia reservat "F, S.A." (ENTITY_13) en l'escriptura de descripció i parcel·lació autoritzada pel Notari senyor Vilar el 14 de gener de 1969.
En general, tots els drets, obligacions, terrenys i unitats que, referents a la mateixa urbanització, pertanyessin a Azorin per qualsevol títol o causa, encara que no apareguessin recollits en l'escriptura autoritzada pel Notari senyor Marcos el 25 de maig de 1981 sota el número 000 de protocol, però que es derivin de documents subscrits per Azorin".
Posteriorment, en data 15.2.89, la Sra. Valverde va cedir a la Sra. Barberá la dita lletra a) transcrita, i aquesta senyora ho va cedir al seu torn a la Comunitat defenent en 5.5.99.
Aleshores, tots els esforços de la recurrent per afirmar que en la lletra a) no hi havia inclòs el dret de propietat de la planta baixa restant, són fruit d'una lectura esbiaixada i parcial del redactat dels dos apartats. Com ja dèiem "per molt que intenti diferenciar entre la cessió dels drets i la cessió dels drets, terrenys i unitats que pertanyien a Azorin..." afegirem ara que una interpretació literal i també sistemàtica dels dos paràgrafs ens du a la mateixa conclusió.
En efecte, si ja resulta estrany que la porció de la planta baixa ara discutida no estigui compresa en la lletra a) (o f) drets i obligacions s'havia reservat "F, S.A." (ENTITY_13) en l'escriptura de descripció i parcel·lació autoritzada pel Notari senyor Vilar el 14 de gener de 1969, quan en la dita escriptura es descriu ja la planta baixa de l'edifici com a reservada per a la promotora. Resulta absolutament forçada la ubicació del dret de propietat sobre la part reclamada en l'apartat b)(o g) perquè si alguna raó té la inclusió d'aquest apartat és la d'abastar la resta de drets i obligacions, terrenys i unitats que "pertanyessin a Azorin per qualsevol títol o causa, encara que no apareguessin recollits en l'escriptura autoritzada pel Notari senyor Marcos el 25 de maig de 1981 sota el número 000 de protocol, però que es derivin de documents subscrits per Azorin". És a dir, aquest segon apartat vol completar i assegurar que tot allò aliè a l'apartat a) i també a l'escriptura que s'esmenta, també s'incloguin en la cessió. S'inclou fins i tot allò que en el moment d'atorgar l'escriptura es desconeix amb precisió. I ha resultant que no consta cap document subscrit per Azorin que faci referència a la planta baixa de l'edifici.
La conclusió, doncs torna a ser la mateixa de la cessió de l'apartat a) només restaven els locals 1 i 2 que ja han estat reconeguts del domini de la Sra. Valverde. La resta havia estat cedit a la Sra. Barberá a l'any 1989 i d'aquesta a la Comunitat de Propietaris defenent.
QUART.- Finalment ens referirem a la nostra decisió (Aute de 10.10.20) de no acordar les diligències per millor proveir que ens proposava la part recurrent. El primer dels documents aportats consisteix en l'escriptura de 14.10.85 (el mateix dia de la cessió dels drets i obligacions esmentats a la Sra. ENTITY_10) pel qual protocol·litzaven una acta de manifestacions entre la dita senyora i la Sra. Valverde i conforme reconeixen un document de fidúcia d'aquesta darrera en favor de la primera. Resulta francament inversemblant que un document públic tan important hagi estat "trobat recentment" quan resulta difícil d'oblidar per la coincidència de dates amb la transmissió a la Sra. Valverde en escriptura davant el mateix Notari i número següent del seu protocol i que segueix en aquest per poder-ne obtenir còpies. Per tant, el document hauria d'haver-se acompanyat a la demanda i si no es va fer només ho pot saber la part agent.
El segon consisteix en una acta "d'escriptura d'esmena" davant el Notari Sr. Sainz en el dia 25.6.20, és a dir, atorgada per la pròpia Sra. Valverde amb posterioritat a la sentència d'instància. Es tracta d'un document de manifestacions ad hoc efectuat per la pròpia interessada que tampoc ara pot ser admès en segona instància per resultar irrellevant en aquest moment processal.
Lògicament la preclusió dels actes processals té raó de ser i fonament el propiciar la igualtat de les parts en el procés i assegurar que els drets d'ambdues parts estan garantits i igualment protegits. No és pot doncs aportar documents en el moment que a una part li convé, llevat que no els hagi conegut ni estava al seu abast conèixer-los.
CINQUÈ.- Per tot el que hem dit, cal desestimar la demanda també respecte la part de la planta baixa identificada amb la lletra A del plànol del document 15 de la demanda.
Pel que fa les costes de la instància, no és procedent la seva imposició a cap de les parts perquè la demanda s'estima només parcialment (respecte els locals 1 i 2) i sense que això pugui ser alterat pel fet que la Comunitat afirmi que els dits locals ja els hi haguessin reconegut extrajudicialment perquè mai s'hi han oposat, però cal recordar que no es varen aplanar a la demanda respecte aquest locals i que varen demanar la seva desestimació.
SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Valverde contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de juliol de 2019, que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-