SENTÈNCIA 2-2021 PARTS: Apel·lant: Sr. Puga Advocat: Sr. Hoyos Apel·lat: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint-i-nou de gener de dos mil vint-i-ú. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada per Tribunal de Corts en data 22 d'octubre de 2020, en la causa de referència, seguida pel delicte major d'apropiació indeguda per un import superior a 6.000 euros, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 22 d'octubre de 2020 amb la següent part dispositiva: "D E C I D E I X : Condemnar Puga com autor responsable d'un delicte major d'apropiació indeguda per un import superior a 6.000 EUR tipificat i penat a l'article 213 en relació amb l'article 209.1 e) del Codi Penal, concorrent la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals causades. Igualment, i en concepte de responsabilitat civil, Puga haurà d'indemnitzar a l'empresa perjudicada "XXX" en l'import de 6.035,96 EUR, que haurà de ser majorat amb els interessos al tipus legal fins a la data del seu total pagament". II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats: "que en data 3 de desembre del 2015, Puga es personà a l'empresa "XXX" on llogà el vehicle Seat Toledo (AND) xxx a nom de Benitez i donant el permís de conduir núm. xxx titularitat de Barba. Novament, en data 4 de gener del 2016, C. retornà a l'empresa "XXX" on, amplià el contracte de lloguer del vehicle fins el 7 de gener del 2016, efectuant C., tal i com ho té reconegut, successives ampliacions del referit contracte fins el dia 3 de febrer del 2016, ampliacions que realitzà o bé per telèfon, o bé enviant a una amiga seva Alvarado a fi que aquesta negociés el retorn del vehicle, no retornant el processat C. el vehicle a la data pactada del 3 de febrer del 2016. En una d'aquestes ampliacions fetes per telèfon, el processat C. lliurà a Mena, empleat de l'empresa de lloguer de vehicles, la identitat inventada de "M.O." així com les dades corresponents a una targeta de crèdit (xxx), demanant-li a T. que li carregués els pròxims lloguers en aquesta targeta de crèdit, refusant però T. en no tractar-se d'una targeta lliurada físicament. C. no retornà el vehicle a la data pactada ja que, fent-se passar pel real propietari del mateix, l'entregà a Manso a la vila de Lleida en garantia del pagament d'un deute. El vehicle fou finalment recuperat en data 18 d'abril del 2016 a la vila de Lleida, on s'hagueren de desplaçar dos empleats de l'empresa "XXX" entre els quals Mena, els quals d'entrada anaren a reclamar el vehicle a M. A., que refusà de retornar-los-hi, veient-se T. i el seu company en l'obligació de personar-se prop dels Mossos d'Esquadra on, vers les 22h00, formularen denúncia, podent finalment recuperar el vehicle prop de M. A.. Mena reclama les despeses derivades d'aquest desplaçament, així com la part de lloguer no satisfeta per C., i la reparació dels diversos desperfectes causats al vehicle, fins un import total de 6.035,96 EUR. El valor venal del vehicle ascendeix a 9.615,80 EUR". III.- RESULTANT: que mitjançant escrit de data 12 de novembre de 2020, la representació lletrada de Puga formula recurs d'apel·lació en el què sol·licita l'absolució del seu defensat. Subsidiàriament, sol·licita que se'l condemni a la pena de 3 mesos de presó ferma. Més subsidiàriament, demana que en cas de condemna, la pena se li rebaixi a 1 any de presó ferma. Respecte a la responsabilitat civil sol·licita que en cas de condemna, aquesta sigui rebaixada. Exposa la defensa que com a primer motiu de recurs, que estem davant d'uns fets que són de caire civil i no penal i per tant, no hi cap responsabilitat civil, en considerar que no va tenir intenció de quedar-se amb el vehicle i només va existir un retard en la seva devolució. Com a segon motiu, considera que la responsabilitat civil a la que ha estat condemnat el seu defensat, no és correcta perquè el perjudici causat ha sigut zero euros, en haver estat retornat el vehicle objecte de la suposada apropiació. A més, entén aquesta defensa que no concorre la circumstància agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi penal IV.-RESULTANT: que per informe de data 9 de desembre de 2020, MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs formulat per la defensa de Puga, interessant la confirmació de la sentència objecte de recurs. Considera MINISTERI FISCAL que la valoració de la prova practicada pel Tribunal de Corts i a les conclusions que el mateix arriba, es troben assentades en uns raonaments totalment coherents i congruents. Relleva MINISTERI FISCAL que el delicte d'apropiació indeguda es consuma amb l'apoderament definitiu de l'objecte sostret, en concret a l'acte de disposició del vehicle que fou realitzat per C. en el moment que lliura el vehicle objecte de litigi a Manso en pagament d'unes joies. Respecte a la determinació de la responsabilitat civil, entén MINISTERI FISCAL que consten en autes una sèrie de perjudicis acreditats (...) que no poden ésser objecte d'una sort de negociació o arbitratge en seu d'apel·lació (...). FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que la representació de Puga impugna la seva condemna com autor d'un delicte d'apropiació indeguda, en considerar que no va tenir intenció de quedar-se amb el vehicle i només va existir un retard en la seva devolució, tractant-se per tant, d'una qüestió civil sense rellevància penal. Sustenta tal conclusió en l'existència de successives ampliacions del contracte de lloguer del vehicle, en que li van avisar de que no es farien més ampliacions i en que va ser ell qui va facilitar la recuperació del vehicle, avisant a través d'una amiga seva, a l'empresa de lloguer del lloc on es trobava i la persona que el tenia. Tots aquets fets són certs i va quedar acreditats per les declaracions de Mena, del mateix acusat i de la prova documental. Del lloguer inicial del vehicle Seat Toledo matrícula XXXX es van fer varies pròrrogues i l'última acabava el 3 de febrer del 2015, segons va explicar el Sr. T., moment a partir del qual l'acusat ja no es va tornar a posar en contacte amb l'empresa per ampliar el lloguer, ni va poder ser localitzat a través del telèfon que va donar de contacte. No va ser fins a principis del mes d'abril quan es van tenir notícies del Sr. C. a través d'una amiga seva, Alvarado, qui va dir que aquell tornaria el vehicle, i finalment el dia 18 d'abril va facilitar el telèfon de la persona que el tenia a Lleida i es va poder recuperar mitjançant la intervenció de la policia catalana, en negar-se inicialment aquella persona a retornar-lo. El Sr. T. va reconèixer al judici que el lloguer del vehicle no va ser normal, ja que no es va signar cap contracte de lloguer i es van anar fent successives pròrrogues de forma verbal; tampoc consta cap document demostratiu dels pagaments, ni es va avisar a l'arrendatari de que no es farien més pròrrogues. Però aquestes circumstàncies, unides al fet de que el vehicle va poder ser localitzat i recuperat per la intervenció de l'acusat, facilitant mitjançant una tercera persona el telèfon de la persona que el tenia, no exclou la comissió per l'acusat del delicte d'apropiació indeguda. Així, la diferència entre un simple incompliment contractual i el delicte d'apropiació indeguda, radica en que en el primer cas no existeix en l'agent una intenció de fer-lo seu, sinó només un retard del compliment de l'obligació de retornar-lo, mentre que en el segons cas existeix un propòsit de tenir-lo com a propi incorporant-lo al seu patrimoni. Davant de la inexistència d'un reconeixement per part de l'agent de la intenció d'apropiar-se de la cosa, quina possessió ha rebut de forma lícita, aquesta intenció pot ser afirmada quan s'arriba al que s'anomena "un punt sense retorn", perquè s'ha produït un incompliment definitiu de l'obligació de donar a la cosa el destí pactat, i això, succeeix quan es realitza alguna acció que suposa un veritable acte de disposició, com vendre-la, donar-la, permutar- la, destruir-la o donar-la en garantia del compliment d'una obligació o d'un deute, que és precisament el que va succeir en el cas enjudiciat, com encertadament ha considerat el Tribunal de Corts. En la sentència es considera provat, per la declaració de Manso, que Puga li va entregar el vehicle Seat Toledo matrícula XXXX en garantia del pagament d'unes joies de la seva propietat que aquest s'havia emportat. Aquesta manifestació queda efectivament corroborada per l'entrega al Sr. A. d'un paper manuscrit en què l'autoritza a conduir el vehicle fent constar que es seu -foli 89-. Es va produir, per tant, un acte de disposició del vehicle per l'acusat que només el seu propietari podia fer, cedint la seva possessió i control a un tercer, i això demostra l'existència de l'ànim d'apropiació característica del delicte pel qual ha estat condemnat. Cap de les al·legacions de la part recurrent sobre la credibilitat del Sr. A. és eficaç per qüestionar-la, perquè no consta ni s'al·lega un motiu raonable pel qual aquell podria haver mentit i, tot i que la raó per la què l'acusat li va cedir la possessió del vehicle poden generar certes dubtes, el cert és que l'acusat l'hi va entregar i no va facilitar la seva localització a l'empresa de lloguer - com seria normal si l'únic que hauria fet l'acusat es demanar al Sr. A. que li guardés el vehicle perquè estava espatllat- sinó quan havia transcorregut més d'un mes. La conclusió a la qual s'arriba en la sentència, sobre la verificació per l'acusat d'un acte de disposició sobre el vehicle constitutiu del delicte d'apropiació indeguda, és el resultat d'una valoració lògica i raonable de les proves i, per tant, ha de ser confirmada. II.- CONSIDERANT: que el tipus agreujat de l'article 209 e) del Codi Penal ha estat correctament aplicat perquè la referència que es fa al valor del perjudici s'ha d'entendre al dels diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa objecte de l'apropiació. Si el tipus bàsic del delicte exigeix que el valor de l'objecte apropiat superi els 600 euros, la remissió al subtipus agreujat que per l'estafa estableix l'apartat e) de l'article 209 del Codi Penal, ha de considerar-se realitzada per a sancionar aquelles apropiacions en què el valor de l'objecte de l'apropiació superi els 6.000 euros, en quan la conducta de l'infractor és de major gravetat, amb independència de que l'objecte apropiat pugui haver estat finalment recuperat. Com el valor del vehicle ha estat fixat en 9.615,80 euros, és d'aplicació el tipus agreujat i en haver estat recuperat el vehicle, els perjudicis econòmics ocasionats per la conducta de l'acusat -lloguers impagats o danys causats- pertanyen a l'àmbit de la responsabilitat civil. III.- CONSIDERANT: que la impugnació de la quantia en què s'ha fixat la responsabilitat civil ha de ser parcialment estimada. Així, la quantitat reclamada en concepte de "roda de recanvi i alternador" -939,08 euros +IGI- és la que figura en el document presentat pel Sr. T. -foli 11-. Es tracta d'un document amb el logotip de l'empresa de lloguer ORG_0 que no va firmat per cap responsable de l'empresa i que respecte als conceptes mencionats recolliria, segons el testimoni, l'import de les reparacions efectuades. Però no consta ni que s'hagin realitzat aquestes reparacions ni el seu cost mitjançant la corresponen factura emesa pel taller on s'haurien fet. En principi una avaria a l'alternador pot ser deguda a un defecte del propi vehicle, a un defecte de manteniment o a un desgast pel seu ús. Aquestes causes no serien imputables a l'arrendatari del vehicle i, per tant, el cost de reparació hauria de ser assumit per l'empresa propietària, de forma que la reclamació d'aquest cost per aquesta última, exigeix la demostració de que l'avaria ha estat causada per un comportament dolós o negligent de l'arrendatari, el que no ha succeït. El Sr. T. va dir en el judici que faltava la roda de recanvi, i tractant-se d'una pèrdua en principio imputable a l'arrendatari, el cost de la seva reposició ha de ser pagat per ell. Es tracta d'un concepte que no ha estat discutit per la part recurrent, qui només al·lega que la roda hauria d'haver estat pagada per l'assegurança, quan és lògic que el cost de reposició no estigui cobert en no ser un dany derivat de la circulació del vehicle. No obstant, com no s'ha aportat la factura de l'adquisició de la roda de recanvi de forma individualitzada i no es pot determinar l'import, haurà de fixar-se la indemnització pel cost de reposició de la roda en la fase d'execució de la sentència. Respecte al cost de la recollida del vehicle, l'import de 640 euros reclamat no ha resultat degudament acreditat, ja que es basa, segons va manifestar el Sr. T., en el càlcul que va fer el seu cap, qui ni el va ratificar ni el va fer de forma que es pugues conèixer com es va arribar a la quantitat reclamada. Per això, conformant-se la part recurrent amb el pagament de 120 euros, la indemnització ha de ser fixada en aquesta quantitat. En concepte de franquícies es reclama la quantitat de 600 euros (3x200), el que significa que l'assegurança assumida per l'arrendatari tenia una franquícia de 200 euros i s'han considerat els danys del vehicle com corresponents a tres sinistres diferents. És cert i no ha estat discutit per la defensa que el vehicle presentava danys, però no se sap ni quins van ser ni si es corresponien realment a tres sinistres diferents, perquè no s'han aportat les factures de les reparacions. Per això la quantitat de 200 euros pel cost de la franquícia per un únic sinistre esdevé l'única indemnització possible pels danys que presentava el vehicle. En relació a la quantitat de 161,01 euros reclamada per combustible, com que no ha estat aportat, perquè no es va signar, el contracte de lloguer del vehicle, es desconeixen les condicions pactades respecte al combustible i, per tant, el nivell del dipòsit amb el qual havia de tornar-se el vehicle. La falta d'acreditació d'aquestes condicions i, per tant, del cost del carburant, determina que hagi de fixar-se en la quantitat de 90 euros acceptada per la part recurrent. Finalment, respecte a l'import dels lloguers pendents de pagament, la seva reclamació com a perjudici sofert per l'empresa de lloguer resulta correcte, ja que l'arrendatari ha tingut el vehicle a la seva disposició un període de temps per sobre del pactat i pagat, durant el qual ha privat a l'empresa de poder-lo llogar. No obstant, no han quedat degudament justificats els imports reclamats pels lloguers fins al 3 de febrer del 2016. Com els pagaments es feien en metàl·lic i no s'expedien rebuts, no hi ha cap constància documental de les quantitats efectivament pagades pel Sr. C.. Malgrat la reclamació en el document del foli 11 dels lloguers del mes de desembre del 2015 i del mes de gener del 2016, de la declaració del Sr. T. davant el Servei de Policia -foli 6-, en el contingut de la qual es va ratificar en la declaració davant de la Batllia -foli 55-, resulta que l'acusat va anar fent successives ampliacions del contracte de lloguer i abonant "l'import de les mateixes fins l'últim que acabava el 03.02.2016". De la reclamació dels lloguers efectuada, es desprèn que es cobrava una tarifa mensual de 799,04 euros més l'IGI amb independència del número de dies que tingués el mes. Per això del lloguer del mes de febrer s'ha de deduir el cost del lloguer de tres dies que ja havia estat satisfet per l'acusat, i del mes d'abril només s'han de computar 18 dies. Considerant que el mes de febrer del 2016 va tenir 29 dies i distribuint el cost del lloguer mensual per cada dia, l'import del lloguer de 26 dies seria 716,38 euros. Respecte al mes d'abril, l'empresa va estar privada del ús del vehicle fins al dia 18 i no sabem com s'arriba al càlcul dels 528,83 euros reclamats per aquest període, de forma que dividint la quantitat total del lloguer mensual entre els 30 dies del mes, el cost del lloguer de 18 dies seria de 479,42 euros. La suma total de l'import del lloguer és de 1.195,80 euros, quantitat que ha de ser incrementada en un 4,5% en concepte de IGI, perquè el cost total que ha de satisfer l'usuari del servei inclou aquest impost indirecte que haurà de ser liquidat davant l'administració tributària per l'empresa. La indemnització a favor de xxx es fixa, per tant, en 1.659,61 euros (1.249,61+200+90+120) més la quantitat que en període d'execució de sentència es fixi el cost de reposició de la roda de recanvi del vehicle, ja sigui en base a la factura emesa de la seva adquisició o al preu de cost de la roda de recanvi. IV.- CONSIDERANT: que la pena imposada, coincidint amb el criteri de la part recurrent resulta excessiva tenint en compte que: a) el vehicle fou recuperat per l'empresa propietària per l'actuació de l'acusat, en proporcionar, mitjançant una tercera persona, dades per la seva localització; b) tot i que no ha estat motiu d'impugnació, els antecedents penals per poder apreciar la circumstància agreujant de reincidència no apareixen consignats en la sentència i de l'anàlisi dels antecedents del Sr. C. que consten en la causa es desprèn que té quatre condemnes per delites compresos en el mateix capítol del Codi Penal que l'apropiació indeguda, però dos d'ells van ser sentenciats a l'any 93, un a l'any 2003 i l'últim al 2008, sense que constin les dades necessàries per poder considerar-los vigents, el què fa que la circumstància agreujant no hagi estat correctament apreciada; c) malgrat el llarg historial delictiu del Sr. CAPDEVILA, porta empresonat des del mes d'abril del 2016 i dels informes emesos pels diferents professionals que treballen al Centre Penitenciari, resulta que ha tingut un excel·lent comportament, ha sabut aprofitar tots els recursos posats a la seva disposició per reinserir-se socialment i el pronòstic d'aconseguir-lo resulta positiu. Valorant totes aquestes circumstàncies i el temps transcorregut des de la comissió dels fets, considerem més proporcionada la pena d'un any de presó ferma demandada per la part recurrent. V.- CONSIDERANT: que en haver-se estimat parcialment el recurs, es declaren d'ofici les despeses processals generades per l'apel·lació. Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDIM: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Puga. 2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 22 d'octubre del 2020 en la causa 6000072/2017 i, en conseqüència: Es fixa la indemnització a favor de xxx a càrrec del condemnat, en l'import de 1.659,61 euros, més la quantitat que en període d'execució de sentència es fixi el cost de reposició de la roda de recanvi del vehicle; Es suprimeix la circumstància agreujant de reincidència i es fixa la pena en un any de presó ferma. 3.- Es mantenen la resta dels pronunciaments que no han estat modificats per aquesta resolució, 4.- Es declaren d'ofici les costes del recurs d'apel·lació. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE