STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 43/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 février 2021
Numéro14/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (TSJ d'Andorre, Sala Administrativa, 19 février 2021, ROJ STSJAD 43/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:43)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 43/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:43) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, saisie en appel (recours n° 14/20, dossier TSJA 0000014/2020, origine 1000060/2015). Elle est rendue le 19 février 2021 par une formation composée des magistrats Bernard Plagnet (ponent), Albert Andrés Pereira et Elsa Puig Muñoz.
Les faits, tels que rapportés dans la décision, se situent dans le contexte de la crise de la banque X, SA. Le 6 mars 2015, le Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) du Département du Trésor américain publie une notice proposant l'imposition d'une mesure spéciale à l'encontre de X, à raison de risques de blanchiment. Le 11 mars 2015, l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), agissant dans le cadre de ses pouvoirs de surveillance, adopte des mesures conservatoires après la fermeture, par plusieurs correspondants bancaires étrangers, de comptes de l'établissement. Le 11 juin 2015, l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) approuve un plan de résolution prévoyant la segregation des actifs et passifs de X au profit d'une entité de nouvelle création. Le 17 juillet 2015, le conseil d'administration de l'AREB approuve la valorisation économique des actifs et passifs de X arrêtée au 31 mai 2015, laquelle fait apparaître une valeur économique négative de -103,1 MEUR et une valeur liquidative négative de -374,4 MEUR (fol. 25, selon la décision).
Les requérants (M. Gutierrez, Mme Tejada, MM. Manso et Morillo) forment un recours juridictionnel contre l'acte de valorisation et contre le plan de résolution. Le Tribunal des Batlles rejette la demande par jugement du 29 janvier 2020. Les appelants interjettent appel le 22 mai 2020, invoquant notamment le détournement de pouvoir, l'irrégularité de la valorisation, la nature d'acte de fond du plan de résolution, la rétroactivité de la loi, la discrimination et l'inconstitutionnalité alléguée de l'article 47-1 de la loi 8/2015. Ils sollicitent également la production de preuves, rejetée par ordonnance du 15 octobre 2020.
(Les références de pages et de folios figurant dans le texte source ne sont pas reprises ici, à l'exception de celles nécessaires à l'identification des actes.)
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, que le Tribunal organise ainsi : (i) la légalité générale de la procédure de résolution, au regard des conditions posées par la loi 8/2015 ; (ii) la conformité à l'ordre juridique de la méthode de valorisation retenue par l'AREB, en application de l'article 5-1 de la loi ; (iii) la qualification juridique du plan de résolution, acte de trámit, acte préparatoire ou ac
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 43/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (TSJ d'Andorre, Sala Administrativa, 19 février 2021, ROJ STSJAD 43/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:43)
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, saisie en appel (recours n° 14/20, dossier TSJA 0000014/2020, origine 1000060/2015). Elle est rendue le 19 février 2021 par une formation composée des magistrats Bernard Plagnet (ponent), Albert Andrés Pereira et Elsa Puig Muñoz.
Les faits, tels que rapportés dans la décision, se situent dans le contexte de la crise de la banque X, SA. Le 6 mars 2015, le Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) du Département du Trésor américain publie une notice proposant l'imposition d'une mesure spéciale à l'encontre de X, à raison de risques de blanchiment. Le 11 mars 2015, l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), agissant dans le cadre de ses pouvoirs de surveillance, adopte des mesures conservatoires après la fermeture, par plusieurs correspondants bancaires étrangers, de comptes de l'établissement. Le 11 juin 2015, l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) approuve un plan de résolution prévoyant la segregation des actifs et passifs de X au profit d'une entité de nouvelle création. Le 17 juillet 2015, le conseil d'administration de l'AREB approuve la valorisation économique des actifs et passifs de X arrêtée au 31 mai 2015, laquelle fait apparaître une valeur économique négative de -103,1 MEUR et une valeur liquidative négative de -374,4 MEUR (fol. 25, selon la décision).
Les requérants (M. Gutierrez, Mme Tejada, MM. Manso et Morillo) forment un recours juridictionnel contre l'acte de valorisation et contre le plan de résolution. Le Tribunal des Batlles rejette la demande par jugement du 29 janvier 2020. Les appelants interjettent appel le 22 mai 2020, invoquant notamment le détournement de pouvoir, l'irrégularité de la valorisation, la nature d'acte de fond du plan de résolution, la rétroactivité de la loi, la discrimination et l'inconstitutionnalité alléguée de l'article 47-1 de la loi 8/2015. Ils sollicitent également la production de preuves, rejetée par ordonnance du 15 octobre 2020.
(Les références de pages et de folios figurant dans le texte source ne sont pas reprises ici, à l'exception de celles nécessaires à l'identification des actes.)
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, que le Tribunal organise ainsi : (i) la légalité générale de la procédure de résolution, au regard des conditions posées par la loi 8/2015 ; (ii) la conformité à l'ordre juridique de la méthode de valorisation retenue par l'AREB, en application de l'article 5-1 de la loi ; (iii) la qualification juridique du plan de résolution, acte de trámit, acte préparatoire ou ac
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 19 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 43/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000060/2015 - 00. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 19 février 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000014/2020 ORIGEN.- 1000060/2015 - 00
NIG: 5300545320150000249
SENTÈNCIA 18-2021
PARTS:
Apel·lant : Gutierrez, Tejada, Srs. Manso i Morillo
Representant : Sra. Cañete
Advocat : Mena
Apel·lat : AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB)
Representant: Sr. Amador
Advocada : Carnero
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, als 19 de febrer de 2021
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000060/2015 - 00.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 14/20 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
2015
La part demandant va interposar demanda jurisdiccional contra:
-l'acord d'aprovació del pla de resolució de X de data 11 de juny del
-l'acord del consell d'administració de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) de data 17 de juliol de 2015, en mèrits del qual es va aprovar la valoració econòmica dels actius i passius de X a 31 de maig de 2015.
En la sentència del 29 de gener de 2020 el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda.
En el escrit d'apel·lació de data 22 de maig del 2020, els apel·lants estimen en substància :
-La decisió de resolució i liquidació fou manifestament anticipada i premeditada : desviació de poder (p. 6)
-Proves denegades o parcialment practicades
-Greuges contra la sentencia : p. 8
El pla de resolució és un acte de fons i no acte de pur tràmit Necessitat de deferir la qüestió al Tribunal constitucional
-L'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) va descartar ab initio la possibilitat reestructuració de X (p. 14) ; la situació financera de X a la data de la seva intervenció era més que bona (p. 15, n° 45)
-Impugnació de la creació de l'entitat pont : conseqüència lògica i directa de la impugnació dels dos anteriors acords de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) (p. 16, n° 49)
-Vulneració de disposicions legals i violació de drets fonamentals en el decurs del procediment i en la sentència p. 16, n°50);
En l'escrit de conclusions de data 16 de novembre del 2020, els apel·lants estimen en substància:
-El perit ha complert el mandat pericial judicial que els hi va formular el Batlle ponent :
Tercera, els fets que es puguin consignar com a provats en un judici civil vinculen exclusivament a les parts : 101 tercera
Quart, els facts de la sentència de la Sala administrativa del 22 de juny del 2018 (49-2018) no té res a veure amb el present litigi :
-Sobre la pretensió que el pla de resolució és un acte de tràmit : 102, cinquena
Es tracta d'actes d'execució destinats a la consecució de liquidació del banc i no pas d'actes de tràmit o preparatoris :
-La decisió de resolució de l'entitat constitueix desviació de poder : sisena, 102 (bas)
-Dotzena p. 107 : l'informe de l'INAF és totalment deficient i no pot apte per a determinar l'opció de resolució que va decidir l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB).
-Setzena, error d'apreciació originari de l'informe tècnic per tant nul·litat de tots els actes que en deriven.
En la seva contesta de data 23 de juliol del 2020, l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) estima en substància :
-Totes les qüestions plantejades principalment en relació a les proves practicades són fora de l'àmbit del recurs (p. 2)
-El Pla de resolució és un acte preparatori : p. 7
Aquest pla conté únicament la previsió d'un calendari de mesures a adoptar però no suposa en cap cas l'adopció de cap mesura (p. 8)
-la qüestió incidental d'inconstitucionalitat : p. 8 Retroactivitat: p. 9
Prestesa discriminació : p. 9 Competència de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) : p. 10
Prestesa inconstitucionalitat de l'article 47-1, llei 8/2015 : deure de secret absolut
-Acord de valoració econòmica dels actius i passius de X a 31 de maig de 2015
No existeix cap argument sobre la nul·litat o l'anul·labilitat del present acte administratiu
-Creació de l'entitat pont p. 17
No existeix cap motiu per no considerar l'acord de creació d'una entitat pont com un acte perfectament legal (és l'instrument de resolució)
-Pràctica de proves en primera instància p. 17
Les proves no acceptades en primera instància no aporten res de nou al procediment que ha de centrar-se en la legalitat de l'acte administratiu : 18
L'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 17 de novembre del 2020.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon : Sobre la demanda de proves
La demanda ha estat desestimada per Aute de data 15 d'octubre del 2020.
Tercer: Sobre el fons
Els recurrents contesten la totalitat del procediment:
En conclusió, tots els instruments de resolució que va adoptar l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) per a portar a terme la seva precipitada i injusta decisió són evidentment tributaris de l'error d'apreciació originari que l'informe tècnic desgrana de manera motivada. La nul·litat afecta la decisió primícia i, en conseqüència, a tots els actes que en deriven i van encaminats a la consecució de la mateixa" 'punt Setzena de l'escrit de conclusions).
En conseqüència, aquesta sentència examinarà, en primer lloc, la qüestió general de la legalitat del procediment de resolució i, en segon lloc, les altres qüestions plantejades en el recurs.
El quadre jurídic
El quadre jurídic és la Llei 8/2015 del 2 d'abril.
L'objecte essencial de la Llei Segons l'article 1 de la Llei:
"1. Aquesta Llei té per objecte regular els processos de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, establir els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d'Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l'estabilitat del sistema financer. »
La Llei preveu dos processos
« El segon pilar del sistema dissenyat per aquesta Llei el constitueixen dos processos singulars, de caràcter administratiu, que permeten a les autoritats administratives dotar-se de potestats necessàries per assegurar l'estabilitat financera. Es tracta de la reestructuració i la resolució. » (Exposició de motius)
Una qüestió prèvia : la valoració Als termes de l'article 5-1 de la Llei:
"1. Amb caràcter previ a l'adopció de qualsevol mesura de resolució i, en particular, a l'efecte de l'aplicació dels instruments previstos en aquesta Llei, s'ha de determinar el valor dels actius i passius de l'entitat sobre la base dels informes de valoració encarregats a un o diversos experts independents, de manera que es puguin determinar les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors si l'entitat hagués estat liquidada en el marc d'un procediment concursal."
Sobre la valoració
La valoració ha de tenir en compte les conseqüències de la nota de la FinCEN
Els recurrents estimen: "la situació financera de X,SA a la data de la seva intervenció era més que bona i complia amb escreix tots els ratis bancaris exigibles" (escrit d'apel·lació, pagina 15, núm. 45).
Prèviament, s'ha de subratllar el punt central de la controvèrsia. En la seva resolució del 17 de juliol del 2015, l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) escriu : "Aprovar la valoració econòmica referida a 31 de maig del 2015 dels actius i passius de l'entitat X..." (fol. 25).
En efecte, la valoració es fa a data 31 de maig del 2015, en funció de la situació del banc en aquesta data. I, evidentment, s'han de tenir en compte els esdeveniments intervinguts des del principi del mes de març del 2015.
Els fets objectius són els següents : v; la sentència d'aquesta Sala 30-2017 del 20 d'abril del 2017, que va confirmar la legalitat de les mesures cautelars:
"La cronologia dels fets és la següent:
-En data 6 de març del 2015, el Departament of the Treasury del Estats-Units (Financial Crimes Enforcement Network,en dabant, "FinCEN") escriu en una "notice" :FinCEN proposed imposition of the fifth special measure, pursuant to 31 U.S.C5318A(b)(5), would guard against the international money laundering ant other financial crimes described above directly by restricting the ability of X to access the U.S. financial system to process transactions, and indirectly by public notification to the international financial community of the risks posedby dealing with X and TPMLs." (la negreta es nostra).
Es a dir que la notice americana es adreçada a tota la comunitat financera internacional, compte tingut de les constatacions efectuades pel FinCEN ,por exemple, "FinCEN has found that reasonable grounds exist to support the following points:
Several of X's high-level management have facilitated financial transactions on behalf of TPMLs providing services for individuals and organitzacions involved in organizd crime, corruption,human trafficking, trade-based money laundering, and fraud..." (fol. 56).
-En data 9 de març del 2015,1:01 PM, el Consol General dels Estats Units ha adreçat al Ministre d'Afers Exteriors un correu electronic. Aquest correu conclWe strongly encourage the host government to investigate these allegations and to take appropriate measures,if any, under its pwn authorities" (fol. 201, revers).
-En data 10 de març del 2015 a la tarda es reuneix el Consell d'Administració de l'INAF; en un informe de data 11 de març del 2015, l'INAF escriu : "Atenent la responsabilitat de l'INAF, en tant que autoritat del sistema financer andorrà i d'acord amb l'establert en els articles 3.2,3.3 i 14.11 de la Llei 10/2013, de manera complementaria a l'inici del referit expedient sancionador i en l'exercici del poder disciplinari que la llei atorga a aquest institut, el Consell d'Administració de l'INAF, en la reunió celebrada ahir a la tarda, va aprovar com a mesura cautelar, en virtut de l'establert a l'article 12...restringir el camp d'actuació de X..." (fol.263)
-En data 11 de març del 2015, el Consell d'Administració de l'INAF ha aprovat adoptar les següents mesures cautelars d'acord amb l'establert a l'article 12 de la Llei de de regulació..."
Es a dir, que després de la nota de la FinCEN, l'entitat X era sotmesa a alguns riscs financers que afecten la seva valoració.
Per tant, el mètode de valoració presentat pels recurrents no és adequat (fol. 44 i s. informe de data 9 de juliol del 2015), pels motius següents.
Descripció del mètode seguit pel cabinet : "Es parteix, doncs, del balanç de cada entitat a 31 de desembre de 2014, a partir dels qual es projecten els resultats futurs, en base a les hipòtesis que és posen de manifest al llarg d'aquest informe.....D'altra banda, la valoració de les entitats que integren el Grup X i el Grup Y es fonamenta en la respectiva situació i projeccions de l'activitat a finals de 2014, sense tenir en compte els efectes que les intervencions fetes per l'Institut Nacional Andorra de Finances (INAF) i pel Banc Z el mes de març han tingut sobre l'activitat posterior del Grup" (fol.44).
Aquest mètode no és realista : el punt essencial pel futur de l'entitat X és la nota de la FinCEN, que va justifica la intervenció de l'INAF. Es evident que després d'aquesta nota, l'entitat era sotmesa a alguns riscs financers que afecten la seva valoració.
El mètode seguit per PcW és mes adequat (v. CD, foli 212) CD 4 b
Parteix del balanç ajustat a 18 de març de 2015 (p. 8,12 i s.) i descriu "los principals ajustes"...desde la intervención del banco debido al bloqueo de corresponsales" (p. 10), principalment :
"Para llevar a cabo la estimación de pérdida esperada de la cartera se ha establecido una metodología que ha combinado la revisión fisica e individualitzada de expedientes con riesgo de mayor importe y un ejercicio estaditico para el resto, todo ello sobre la base del conocimiento adquirido sobre la casuistica del mercado andorrano" (p. 8).
L'informe examina principalment :
-les participacions (pp.21 i s.) ; p. 23, "la diferencia frente el valor contable"
-les "derivados" (pp.24 is.)
-"Debido a la situación en que se encuentra la entidad su balance ha sufrido variaciones relacionadas con las cuentas con intermediarios financieros y con la cartera de valores de X entre el 18 de marzo y el 30 de abril" (p. 35)
-"Según los estados financieros del fondo, el incumplimiento de acuerdo a las recapitalizaciones del fondo ha supuesto en el pasado para otros socios, la pérdida del total de la inversión realizada hasta el momento. De acuerdo con la información facilitada existe un riesgo de pérdida de la totalidad de este fondo en caso de no desembolsar los EUR 0,69m mencionados" p. 90)
-Se ajuste la participación de Y por estar intervenidas por sus respectivos reguladores...Respecto a las filiales en G....se ha establecido un rango de ajuste entre 0 y el valor maximo de las sociedades G" (p.92)
-"Bescanvi M : este producto surge a partir de que clientes de la entidad se ven afectados por la quiebra de fondos de la gestora de BM.X, para tratar de resarcir esta pèrdida patrimonial ofrece a les clientes intercambiar los titulos afectados por la quiebra por una cartera de bonos de otros emisores.." (p. 98).
-Solvencia, pp. 106 i s.
-Valor liquidativo, pp. 128 i s.: "Además de los escenarios indicados previamente, tambien deberia considerarse una tercera alternativa, suponiendo un escenario donde el interés por parte de los inversores seria muy lmitado.Para este supuesto habria que considerar que los ajustes de valoracion tenderian a ser significativamente mas elevados, lo que equivldria a valoraciones significativamente mas negativas" (p.132).
PwC ha escrit un "adenda de actualización-Situacion a 31 de mayo de 2015"" (CD 4 c) : "ajustes al patrimonio neto de la entidad a 31 de mayo de 2015...Esto supone en déficit de capital de entre EUR97m y EUR122m en los escenarios A y B respectivamente" (p. 3) ; l'informe examina les principals "variaciones" (pp.7 i s.).
En una carta de data 14 de juliol del 2015, "Key Capital Partners" escriu a l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) (CD, 4 d) : "..the PwC Valuation is adequate from a financial point of view"
Resulta d'aquest examen dels informes que la valoració efectuada per PcW és molt detallada i precisa. Per tant, l'aprovació de la valoració per l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) és ajustada a dret. No s'acredita, en aquest cas, un error manifest ni una desviació de poders.
Per aquests motius, s'ha de desestimar el recurs contra l'Edicte de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) del 17 de juliol del 2015 pel qual s'aprova la valoració dels actius i passius de l'entitat X, SA.
El processos de resolució és la conseqüència de la valoració
En el seu edicte de data 17 de juliol del 2015, l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) ha aprovat la valoració econòmica referida a 31 de maig del 2015 dels actius i passius de l'entitat X en els següents termes:
"un valor econòmic negatiu de cent tres milions cent mil euros (- 103,1 MEUR)
-un valor liquidatiu de menys tres-cents setanta-quatre milions quatre -cent mil euros (-374 ,4 MEUR)" (fol. 25).
En la Sentència 30-2017, aquesta Sala ha constatat:
« En el seu informe del 12 de març de 2015, l'INAF exposa la relació dels fets ocorreguts durant la jornada del 11 de març de 2015 (foli 264):
"A mesura que va passant la tarda, un cop obert el mercat americà per la diferencia horària, el Sr. M. i el Sr. D. R. informen que s'estan tancant corresponsals (...)
BM (T) informa que bloqueja el compte de corresponsal;
AAAA (M) informa que bloqueja el compte de corresponsal;
BAML (N) també informe que tanca el compte;
DB (F) comunica que tanca tots els comptes a XYZ i de BM per existir un risc reputacional molt alt;
BNZ també informa que tanca el compte."
Interessa fer una especial menció al fet que l'empleat de XYZ que, al seu torn, envia aquesta informació al Sr. S.R., informa en el seu e-mail que "En la actualidad no disponemos de correspondientes en USD ni en EUR para poder operar. Ni tan solo para poder informar a las cuentas que nos cierran, donde deben transferir los fondos."
La conclusió és clara, com l'escriu l'INAF en conclusió del seu informe: "D'acord amb la informació aquí exposada, s'observa que al finalitzar el dia 11 de març, l'operativa de XYZ amb els corresponsals estrangers i alguns operadors de mitjans de pagament, entre d'altres, s'ha anat deteriorant fins al punt de fer difícil el funcionament ordinari de l'entitat"
A més, aquesta situació presentava un risc molt alt pel sistema financer i, particularment per la reputació del sistema financer andorrà.
D'aquestes constatacions es pot deduir que les condicions previstes per l'article 9 de la Llei 8/2015 estaven reunides, a saber :
"1. La resolució d'una entitat és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:
L'entitat és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim.
No hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat puguin impedir la inviabilitat de l'entitat en un termini de temps raonable.
Per raons d'interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l'entitat per complir algun dels objectius mencionats en l'article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l'entitat en el marc d'un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura."
Per aquests motius, el procés de resolució es conforma a la legalitat.
Quart : Sobre la impugnació del Pla de resolució
L'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) ha aprovat el Pla de resolució el dia 11 de juny del 2015 : CD núm.3
El Pla de resolució de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) de data 11 de juny del 2015 figura en el CD (foli. 212, núm. 6) i comporta, principalment, els elements següents:
-Antecedents : descripció de la situació de X desprès de la notificació de la nota del Departament del tresor dels Estats Units (p.4 i s.)
-Objectiu del Pla de resolució : la segregació del conjunt dels actius i passius de X,; aquesta segregació es realitzarà a una entitat de nova creació p. 9
L'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) treballa amb l'objectiu de poder executar el pla de resolució i procedir a la venda abans d'acabar l'any : p. 10
Pla de resolució : accions específiques: p. 12 : llista d'operacions que s'han d'acomplir.
Operativa del H , p. 14: per exemple "es definirà un pla progressiu de transferència d'equips humans de X"
Anàlisi estratègica : p. 15 s.: principals assumpcions : les justificacions econòmiques i financeres: "si tenim en compte l'origen del problema, com també l'efecte que la nota de FinCEN va generar a l'operativa del banc, sembla justificat que la resolució de X passi per la segregació dels actius ..."'p. 16
Les accions encaminades a l'execució de la resolució seguiran els passos següents : 18 i s.
Gestió de la liquiditat :p. 20 et s. "un dels aspectes més rellevants de l'exercici de resolució és la normalització de les relacions amb les contrapartides, de manera que el H pugui fer ús dels recursos financers amb què compta l'accés a la liquiditat"
Gestió de l'operativa :p. 22 i s.
Riscos i mesures correctives potencials : p. 23 i s. "negociar un MoU" Filials : p. 25 i s.
Calendari 26 i s.
Procés de resolució p. 27 i s. : descripció dels procediments i esquemes
Anàlisi del procés de venda : p. 34 i s.: motivacions per a la compra :
"característiques atractives per a possibles compradors" (p. 35)
Causes que justifiquen la manca d'interès p. 38; p. 39 "els compradors potencials exigiran una claredat absoluta en relació als aspectes operatius següents..."; llista dels compradors potencials: p. 43
Govern corporatiu p. 45
Estructura corporativa del nou grup (prevista) p. 58
L'estructura de passiu esperada per al H és la següent " p. 61 Operativa fora de balanç : p. 63
Estratègia de cobertures necessàries : p. 65 Recursos operatius : p. 69 de cuentas Gestió d'RH p. 74
Altres consideracions : 76 i s.
Balanç individual p. 87 i s. i organització de X Calendari : 100 i s. (annex II)
Resulta de l'examen del Pla de resolució que aquest document no comporta cap acte administratiu: és una mena de programa per les accions de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB).
Per conseqüent, el Pla de resolució és un acte preparatori.
Cinquè : Sobre la necessitat de deferir la qüestió al Tribunal Constitucional
Les disposicions de la Llei no són retroactives
La Llei 8/2015 introdueix uns processos inspirats de la Directiva 2014/59/UE : "Les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d'aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d'Andorra en virtut de l'Acord monetari subscrit amb la Unió Europea (Exposició de motius )."
Per conseqüent, no és una figura de retroactivitat sinó una aplicació immediata de la Llei. A més, la Llei no estableix un procediment sancionador.
No s'acrediten els greuges de discriminació
Els recurrents estimen en l'escrit d'apel·lació : "La Llei 8/2015 retalla drets individuals, discrimina els subjectes per raons personals, promou el secretisme..." (núm. 31).
Aquestes afirmacions no són acreditades per una exposició de fets concrets. En aquest cas, l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) ha actuat legalment dintre les competències reconegudes per l'article 40 de la Llei.
Sobre l'article 47-1 (deure de secret)
En la sentència 74-2018 del 28 de setembre del 2018, aquesta Sala ha jutjat
"Tanmateix, cal recordar que l'article 84 de la Directiva 2014/59/UE estableix l'obligació de confidencialitat dels organismes de resolució (en el cas andorrà l'ENTITY_8), i l'apartat 2 d'aquest mateix article disposa:
"Con el fin de garantizar que se respeten los requisitos de confidencialidad establecidos en los apartados 1 y 3, las personas del apartado 1, letras a), b),
c), g), h), j) y k), velarán por que haya normas internas al respecto, incluidas normas para asegurar la confidencialidad de la información que se transmite exclusivamente entre personas directamente involucradas en el proceso de resolución."
D'altra banda, la garantia dels drets de defensa de l'interessat queden salvaguardats amb el propi article 47.1, en tant que preveu la possibilitat que les dades siguin requerides per un òrgan judicial, qual cosa és evident que no es pot considerar contrari a l'article 10 de la CA."
Per aquests motius, no procedeix deferir la qüestió al Tribunal Constitucional.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Gutierrez, Tejada, Srs. Manso i Morillo
Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que l'edicte de l'AGENCIA ESTATAL DE RESOLUCIO D'ENTITATS BANCARIES (AREB) del 17 de juliol del 2015 és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.