STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 56/2021
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 février 2021
Numéro30/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — : STSJAD 56/2021 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 26 février 2021)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 56/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:56) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Trois anciens salariés d'une société anonyme andorrane, MM. Carnero et Cañete et Mme Girona (ci-après « les agents »), avaient acquis, au cours de leur relation de travail, des actions de classe « E » de leur employeur. Lorsqu'ils ont cessé volontairement leurs fonctions, ils ont été tenus de revendre ces actions à la société à un prix inférieur à la valeur de référence. Une réduction de 30 % sur le prix de chaque action leur a été appliquée en vertu d'une décision de l'assemblée générale ordinaire de la société en date du 28 avril 2009.
Les agents ont saisi le Tribunal de batlles d'une demande en paiement d'un « complément de prix » correspondant à la réduction subie. Par sentence du 16 décembre 2019, cette juridiction a fait droit à leurs demandes et condamné la société à verser respectivement 170 257,50 €, 189 997,50 € et 111 037,50 €, assortis des intérêts légaux à compter du 12 mai 2017, déduction faite des dividendes perçus par les coagents depuis cette date, ainsi qu'aux dépens (non précisé dans la décision pour le détail des sommes au-delà de ces montants).
La société a interjeté appel en concluant à la réformation intégrale et au rejet de la demande. Les agents ont conclu à la confirmation du jugement et à la condamnation de l'appelante aux dépens d'appel. La Sala civil du Tribunal superior de justícia a examiné le recours dans sa formation collégiale, le magistrat Carles Cruz Moratones étant rapporteur.
Le texte fait par ailleurs état de deux décisions antérieures de la même Sala portant sur des faits similaires : une décision du 27 octobre (la décision mentionne l'année 2006 au fondement 2 et 2016 au fondement 12, la date exacte demeurant incertaine à la lecture du texte) déclarant nulle l'application d'une réduction à certains salariés titulaires d'actions de classe « E », puis une décision du 10 avril 2018 étendant ce raisonnement aux décisions des assemblées ordinaires postérieures à 2009 reprenant la même réduction.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
1. **Sur le fond** : une réduction de 30 % du prix de rachat d'actions, décidée par l'assemblée générale et frappant les salariés quittant volontairement la société hors cas de retraite, d'invalidité ou de suspension convenue, est-elle valable au regard de la loi sur les sociétés anonymes et de responsabilité limitée ?
2. **Sur les moyens de défense** : l'acceptation du prix réduit par les agents lors de la cession (théorie des actes propres) et la connaissance qu'ils avaient de la « prime de décompte » suffisent-elles à écarter leur action ?
3. **Sur le comportement procédural** : la contestation par la société de sa dette de restitution, alors qu'elle avait connaissance de décisions judiciaires antérieures, peut-elle être relevée par le juge ?
## Solution et dispositif
La Sala civil confirme le jugement de première instance. Elle motive sa décision en trois temps.
**Sur la validité de la réduction.** Le tribunal qualifie la réduction de 30 % de « nulle » comme contraire à l'article 15.4 de la loi 20/2007 sur les sociétés anonymes et de responsabilité limitée et comme une atteinte au droit à l'égalité entre associés d'une même catégorie. Il distingue le régime des actes sociaux : les accords contraires à la loi ou aux statuts sont radicalement n
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 56/2021
Juridiction andorrane, — : STSJAD 56/2021 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 26 février 2021)
Trois anciens salariés d'une société anonyme andorrane, MM. Carnero et Cañete et Mme Girona (ci-après « les agents »), avaient acquis, au cours de leur relation de travail, des actions de classe « E » de leur employeur. Lorsqu'ils ont cessé volontairement leurs fonctions, ils ont été tenus de revendre ces actions à la société à un prix inférieur à la valeur de référence. Une réduction de 30 % sur le prix de chaque action leur a été appliquée en vertu d'une décision de l'assemblée générale ordinaire de la société en date du 28 avril 2009.
Les agents ont saisi le Tribunal de batlles d'une demande en paiement d'un « complément de prix » correspondant à la réduction subie. Par sentence du 16 décembre 2019, cette juridiction a fait droit à leurs demandes et condamné la société à verser respectivement 170 257,50 €, 189 997,50 € et 111 037,50 €, assortis des intérêts légaux à compter du 12 mai 2017, déduction faite des dividendes perçus par les coagents depuis cette date, ainsi qu'aux dépens (non précisé dans la décision pour le détail des sommes au-delà de ces montants).
La société a interjeté appel en concluant à la réformation intégrale et au rejet de la demande. Les agents ont conclu à la confirmation du jugement et à la condamnation de l'appelante aux dépens d'appel. La Sala civil du Tribunal superior de justícia a examiné le recours dans sa formation collégiale, le magistrat Carles Cruz Moratones étant rapporteur.
Le texte fait par ailleurs état de deux décisions antérieures de la même Sala portant sur des faits similaires : une décision du 27 octobre (la décision mentionne l'année 2006 au fondement 2 et 2016 au fondement 12, la date exacte demeurant incertaine à la lecture du texte) déclarant nulle l'application d'une réduction à certains salariés titulaires d'actions de classe « E », puis une décision du 10 avril 2018 étendant ce raisonnement aux décisions des assemblées ordinaires postérieures à 2009 reprenant la même réduction.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
Sur le fond : une réduction de 30 % du prix de rachat d'actions, décidée par l'assemblée générale et frappant les salariés quittant volontairement la société hors cas de retraite, d'invalidité ou de suspension convenue, est-elle valable au regard de la loi sur les sociétés anonymes et de responsabilité limitée ?
Sur les moyens de défense : l'acceptation du prix réduit par les agents lors de la cession (théorie des actes propres) et la connaissance qu'ils avaient de la « prime de décompte » suffisent-elles à écarter leur action ?
Sur le comportement procédural : la contestation par la société de sa dette de restitution, alors qu'elle avait connaissance de décisions judiciaires antérieures, peut-elle être relevée par le juge ?
Solution et dispositif
La Sala civil confirme le jugement de première instance. Elle motive sa décision en trois temps.
Sur la validité de la réduction. Le tribunal qualifie la réduction de 30 % de « nulle » comme contraire à l'article 15.4 de la loi 20/2007 sur les sociétés anonymes et de responsabilité limitée et comme une atteinte au droit à l'égalité entre associés d'une même catégorie. Il distingue le régime des actes sociaux : les accords contraires à la loi ou aux statuts sont radicalement n
Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 16.12.19, el Tribunal de Batlles dictà sentència amb la següent decisió :
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 30/20 — Décision commentée
"Que donant lloc a la demanda interposada pels Srs. Carnero, Cañete i Girona contra Amador, es condemna a aquesta última a:
pagar al Sr. Carnero la suma de 170.257,50 euros, incrementada amb els interessos legals comptadors des del dia 12 de maig de 2017 minorats en els dividends que des d'aquella data i fins el total cobrament del preu s'hagin percebut pel coagent, fins la total liquidació del deute;
a pagar a la Sra. Cañete la suma de 189.997,50 euros, incrementada amb els interessos legals comptadors des del dia 12 de maig de 2017 minorats en els dividends que des d'aquella data i fins el total cobrament del preu s'hagin percebut per la coagent; fins la total liquidació del deute;
a pagar a la Sra. Girona la suma de 111.037,50 euros, incrementada amb els interessos legals comptadors des del dia 12 de maig de 2017 minorats en els dividends que des d'aquella data i fins el total cobrament del preu s'hagin percebut per la coagent; fins la total liquidació del deute;
a satisfer les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
Segon.- Contra l'esmentada sentència, la representació processal de la societat Amador va interposar recurs d'apel·lació.
En data 24.4.20, la representació processal de la societat Amador presentà el corresponent escrit de conclusions, i en virtut dels arguments que s'hi exposen, sol·licità que es revoqui la sentència de 1a instància disposant la desestimació de la demanda dels Srs. Carnero, Cañete i Girona en tots els seus extrems, amb imposició de les costes de 1a instància.
Tercer.- Per escrit de data 26.6.20, la representació processal dels Srs. Carnero, Cañete i Girona presentà el corresponent escrit de contesta a les conclusions, i demanà la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes judicials ocasionades en segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment, els Srs. Carnero, Cañete i Girona, la part agent, reclama front la part defenent Amador (ENTITY_4) en demanda en la que sosté una petició de condemna per reclamació de quantitat consistent en un complement de preu de la recompra de les accions que els agents es varen veure obligats a atorgar en favor de Amador sota un preu amb descompte fixat per la pròpia entitat.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.
Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
SEGON.- Ja hem tingut ocasió de fer l'abordatge de casos similars d'empleats de l'entitat que varen revendre les accions que havien adquirit al llarg de la seva relació laboral quan varen cessar voluntàriament de la mateixa i que varen veure com se'ls aplicava un descompte del 30% del preu de cada acció per un acord de la Junta General Ordinària de Amador de data 28.4.09.
La Sala ja es va pronunciar (STJC 27.10.06) sobre la nul·litat de l'aplicació d'un descompte en determinats casos d'empleats que tenien les accions de classe "E" perquè era contrari a la Llei. Posteriorment en una reclamació posterior d'altres empleats varen decidir que les decisions de les Juntes Ordinàries posteriors a la de 2009 que recollien el mateix descompte es veien afectades per l'anterior pronunciament del Tribunal sobre la qüestió del descompte del 30% (STJC 10.4.18).
Doncs ara ens troben de nou amb el mateix conflicte i amb una inexplicable resistència de Amador a aplicar el mateix criteri ja fixat i reiterat d'aquesta Sala i retornar el descompte del 30% que els hi va ser aplicat als tres agents avui reclamants.
TERCER.- Doncs resolta la qüestió de fons que no és altre que la fixació d'un descompte a determinats empleats que cessin en l'entitat que no sigui per jubilació, excedència o qualsevol altra modalitat de suspensió convinguda, resulta nul per ser contrari a l'article 15.4 de la Llei 20/2007 i una vulneració del dret a la igualtat entre socis de la mateixa categoria. Sabut és que els acords societaris contraris a la llei o als estatuts són radicalment nuls (art. 40.2 de la dita llei) i que els contraris als interessos de la societat en beneficis de socis o de tercers són simplement anul·lables, resulta en conseqüència poc rigorós afirmar en el recurs que no ha dit ningú que l'acord referent als descompte (més aviat penalització) aplicat als treballadors que no compleixin determinades condicions dins la d'accionistes de classe E.
Potser cal recordar que el Codi (2.3.6) ja disposa que els pactes fets contra les lleis no tenen cap mena de força.
Com també resulta poc afortunat parlar "d'actes propis" dels empleats quan varen adquirir les accions com quan varen revendre-les a Amador perquè ja varen acceptar el preu rebaixat. Com es pot llegir en els documents de compra de les accions pels empleats (folis 130-139- i 148, respectivament a cada agent) tenien obligació de revendre a ENTITY_4; el preu el fixaria la JG de l'entitat; no podien vendre les accions a un tercer i els seus drets polítics en les Assemblees les exercitaria en el seu nom una persona designada pel Consell Executiu (va resultar ser el conseller-delegat). Difícilment es pot parlar d'actes propis quan els actes venen imposats per l'entitat que et té contractat i ella pren les decisions més importants sobre la destinació final de les accions. Estem més davant d'un contracte d'adhesió que no davant d'un contracte de lliure voluntat per ambdues parts.
Tampoc podem compartir l'argument de que els signants sabien que els hi aplicaven una "prima de descompte" ja denota que ho acceptaven, però oblida la recurrent que els tres empleats ja varen fer constar en aquell moment (folis 166,167 i 168, respectivament) que hi estaven en desacord, i encara no s'havia pronunciat cap Tribunal sobre la mal denominada "prima de descompte".
També sorprèn l'oposició formal de la part defenent a reconèixer l'obligació de retornar aquella part del preu descomptada il·licitament quan
reconeixen en el seu recurs que amb posterioritat a la STJC de 27.10.16 ja no ha tornat a acordar en cap altra Junta; 2) que la dita sentència té efectes ex tunc i erga omnes (pàg. 9 de la contesta) i 3) que ja en l'informe de l'exercici de 2016 es fa constar una reserva de més de 46 milions d'euros per les hipotètiques o eventuals reclamacions d'altres exempleats (classe E) en la mateixa situació.
QUART.- En conclusió, voreja la manca de bona fe intentar apartar-se, en el cas present, d'una decisió judicial (ratificada) amb arguments que contradiuen la lògica i l'acatament a les decisions judicials, tot i reconèixer que ja no s'ha tornat a fixar un preu amb descompte pels empleats que no compleixin determinades condicions dins la d'accionistes de classe E.
Per aquesta raó, el recurs ha de ser desestimat.
CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Amador contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 16 de desembre del 2019, que confirmem íntegrament.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.