SENTÈNCIA 031-2021 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 28 de juliol de 2017, la representació processal del senyor Codina interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, contra el senyor Jover, en tant que titular administratiu de l'empresa Construccions X, sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 16.527,40 EUR, amb els interessos al tipus legal comptar des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i, en el seu cas, perit. Segon.- El dia 15 de setembre de 2017, el senyor Jover contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant la seva desestimació i la condemna de la contrària a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'avocat, procurador i, en el seu cas, perit. Tercer.- Els dies 27 d'octubre i 17 de novembre de 2017, les parts van replicar i duplicar com esdevé acostumat i, després de practicades les proves declarades pertinents de les proposades per les parts i evacuats els tràmits de conclusions, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en data 14 d'abril de 2020, en quina part dispositiva s'estableix: "ACORDA Desestimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Codina contra el Sr. Jover titular administratiu del negoci ORG_0. Cal condemnar en costes a l'agent, pel principi del venciment objectiu, a totes les depeses del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador." Quart.- No conforme la representació processal del senyor Codina amb el contingut de la resolució suara mencionada, en data 22 d'octubre de 2020 interposà recurs d'apel·lació, sol·licitant la revocació de la Sentència i l'estimació íntegra de la demanda interposada, en el sentit de condemnar- se a la part recorreguda a satisfer-li la suma de 16.527,40 EUR, juntament amb els interessos generats a comptar de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes generades per la tramitació del plet, inclosos les derivades de la intervenció d'advocat i procurador. Cinquè.- La representació processal del senyor Jover s'oposa al recurs interposat i demana la íntegra confirmació de la sentència recorreguda, així com la condemna de la part recurrent al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sentència recorreguda considera que no ha restat acreditat que el senyor Codina encomanés a l'empresa ORG_0 la connexió de les canonades del sistema d'impulsió i filtrat de la piscina, ja que aquests treballs no es trobaven inclosos en el contracte d'execució d'obra atorgat per les parts. Segon.- La part recurrent, per contra, considera acreditat que la constructora va complir indegudament amb la seva obligació en marxar de l'obra sense completar les seves tasques ni, en el seu cas, advertir a la propietat d'aquest fet. Considera que els treballs de connexió de les canonades del sistema d'impulsió i filtrat de la piscina sí que varen ser contractats i encomanats a la part recorreguda, entenent que així es desprèn inequívocament del contracte atorgat entre les parts litigants, del pressupost i de les factures emeses per la constructora i adjuntades a l'escrit de contesta a la demanda. Tercer.- No és controvertit que en data 7 de desembre de 2015, el senyor Codina i el senyor Jover, actuant aquest darrer com a titular de l'empresa ORG_0, atorgaren un contracte d'obra, concretament de "reforma Xalet Y", radicat al XXXX, segons projecte de l'arquitecta, senyora Daza, ni que entre les obres de reforma es trobava la disminució del vas de la piscina del xalet. El que discuteixen les parts és si existia a l'obra la Direcció Facultativa integrada per l'arquitecta, senyora Daza, com a professional que havia de vetllar pel bon compliment dels treballs efectuats en la mateixa i, sobretot, si corresponia a la constructora la realització de la connexió de les canonades del sistema d'impulsió i filtrat de la piscina, ja que per causa de trobar-se els mateixos desconnectats, en data 8 de gener de 2017 es produí el sinistre d'aigua (inundació de la planta semisoterrània) que ocasionà un perjudici al senyor Codina d'un import de 16.527,40 EUR. Quart.- Al respecte, la part recurrent considera que aquests treballs els havia d'efectuar el contractista, mentre que la part recorreguda considera que els mateixos no li foren encomanats, en no constar inclosos ni en el pressupost, ni en el contracte on, en canvi, sí que es diu que els treballs de lampisteria seran responsabilitat de la Direcció Facultativa, ni en el projecte que els fou remés, concretament en les partides 10010 a 10090 del mateix, relatives als treballs a efectuar a la piscina. Cinquè.- En relació a l'existència o inexistència de Direcció Facultativa en l'obra en qüestió, de la prova practicada es conclou que efectivament la senyora Daza actuava com a Direcció Facultativa: així es deriva tant del contingut de la Clàusula Primera del contracte atorgat entre les parts, en el que es va establir que els interlocutors vàlids per al contractista eren o bé la propietat, o bé l'arquitecta senyora Daza, com també del fet de què la senyora Daza (arquitecta i Direcció Facultativa) enviés els amidaments als constructors. I encara com a reforç de l'anterior, cal mencionar que el contingut de la causa 3000074/2017, unida per corda fluixa a la present, confirma aquest extrem en relació a les diferents obres que en ella es relacionen -també la de reforma del xalet Y-, ja que en la mateixa la pròpia part avui recorrent reconeix que en l'obra en qüestió existia Direcció Facultativa (vid. apartat 1er. escrit rèplica). Per tant, amb independència de si era necessari o no per les dimensions de l'obra, en aquest cas existia una Direcció Facultativa que fins i tot va fer una inspecció final de l'obra, havent posat per escrit el que calia refer o millorar (f. 128 i 129). Sisè.- Ara bé, arribats a aquest punt procedeix determinar quines són les funcions de la Direcció Facultativa i dels altres intervinents en una obra. Per això hem de recórrer al contingut de la nostra Sentència de data 26 de setembre de 2018 (TSJC-242/2017), en la que literalment vam manifestar: "La funció de director/a d'obra (o "direcció facultativa" segons resulta de l'art. 110 del Reglament de construcció de 3-10-2012) es situa en la fase d'execució del projecte. Aquesta passa per assegurar que la construcció s'executi respectant les normes constructives especificades en el projecte (o en allò que pogués decidir-se en l'obra en cas d'imprecisió d'aquest), així com acatant les normes legals i tècniques d'aplicació. En definitiva, té per funció essencial de plasmar el projecte inicial en una realitat fàctica, disposant amb aquesta finalitat d'un ampli ventall de prerrogatives que es poden sintetitzar en el deure d'interpretació tècnica, econòmica i estètica del projecte d'execució i en la vigilància mediata de l'execució de l'obra mitjançant la coordinació de l'equip tècnic-facultatiu i l'adopció de les mesures necessàries per al desenvolupament del projecte d'execució. Malgrat el que acabem d'exposar però, el deure de vigilància mediata de la direcció facultativa de l'obra no el fa per sí mateix responsable de qualsevol vici d'execució de l'obra. En efecte, el director d'obra no respondrà quan resulti acreditat que els defectes existents tenen el seu origen en l'esfera del risc d'altre intervinent en l'obra, sense que el lliurament d'un certificat final d'obra o d'haver-la dirigit puguin constituir criteris d'imputació de responsabilitat. En aquest sentit i com es destaca encertadament en la decisió recorreguda amb cita a la doctrina continguda en la Sentència d'aquesta Sala rotlle TSJC-240/08 "l'arquitecte superior que dirigeix una obra no respon de tots els defectes que aquesta pugui presentar, sinó exclusivament dels vicis o defectes del projecte, dels del sòl o de la cimentació, d'aquells que afectin els elements essencials de l'obra, vigilant la seva adequació al projecte, especialment en els aspectes estructurals i fins i tot d'aquells defectes generalitzats que es puguin detectar a simple vista, mentre que no entra dins de les funcions d'un arquitecte superior comprovar la idoneïtat del material que s'instal·la en l'obra que ell dirigeix, encara que en el supòsit que el director de l'obra es faci càrrec a més de controlar la seva execució respondrà igualment de verificar que els materials emprats en l'obra són els adequats i la seva correcta instal·lació." (...) Continua dient la referida Sentència: "Aquesta dualitat de funcions al respecte dels intervinents en l'execució de l'obra és rellevant doncs mentre el director de l'obra (DF) assumeix la direcció mediata, funció genèrica que incorpora el deure d'assumir el alt control i la vigilància de l'execució de l'obra, el control immediat i permanent a peu d'obra correspon als directors de l'execució material, que aquí va ser assumida per (..). En aquesta eventualitat, l'arquitecte superior, director d'obra, respondrà únicament davant de defectes de direcció greus, és a dir, que recaiguin sobre elements essencials de l'obra (pilars, forjats, cimentació) i que afectin la seva estructura, solidesa, seguretat, habitabilitat o que amb independència de la seva gravetat, es tracti de defectes diversos o generalitzats i que resultin fàcilment detectables a simple vista. Quan, però, els vicis constructius tinguin la consideració de puntuals o ocults, de difícil constatació per part d'un tècnic que no té l'obligació de portar a terme un seguiment permanent dels treballs a peu d'obra o que consisteixin en vicis de mera execució material de l'obra, és a dir, defectes secundaris o de detall, la imputació de la direcció facultativa esdevé inviable." Si traslladem aquesta doctrina al cas que ens ocupa, en deduïm que encara que es pugui considerar acreditada l'existència de Direcció Facultativa a l'obra en qüestió, el sinistre d'aigua ocorregut per una indeguda connexió -o directament desconnexió- dels tubs de la mateixa, de cap manera no li seria imputable. Setè.- Tot i així, la representació processal del senyor Jover considera que la seva empresa constructora tampoc no és responsable per quant la connexió dels tubs del sistema d'impulsió i filtrat de la piscina, en cap moment no li fou encomanda, tal i com es deriva del contingut dels amidaments i de la part del projecte relatiu a la mateixa, i comparteix la Sentència d'instància. Argument que en aquest supòsit concret que ens ocupa, la Sala no pot compartir, perquè són treballs indissociables dels encomanats en relació a la piscina i quin desenvolupament o reacció davant la seva manca de realització forma part de la lex artis del constructor encarregat de modificar les dimensions del vas de la piscina. Així, de l'informe pericial efectuat pel senyor Carranza i adjuntat per la part agent a la seva demanda (quin contingut no és discutit per cap de les parts litigants) es deriva que (foli 27) "observant la instal·lació, hom constata que les canonades del sistema d'impulsió i filtrat de la piscina no han estat completament reconnectades. En concret, es pot observar com els "skimmers" (que han estat renovats) no han estat connectats a la xarxa de canonades." Essent aquest fet la causa directa i eficient de la inundació del semisoterrani que es va produir en omplir la piscina modificada i afectà a la mercaderia que el senyor Codina hi tenia emmagatzemada. I malgrat de la documentació obrant en autes no s'arribi a apreciar l'encàrrec concret a la constructora -que es va ocupar de fer la reforma i de reduir el vas de la piscina que, evidentment va comportar la modificació de la connexió ("skimmers") a les canonades del sistema d'impulsió i filtrat de la piscina-, de què procedís a la seva reconnexió, aquest fet no exclou que la constructora els hagués hagut de realitzar, en compliment de la seva pròpia lex artis, en fer part de les regles bàsiques de la seva funció. Resulta evident que si per reduir el vas de la piscina van haver de modificar les canonades i desconnectar-les, abans de revestir la zona de formigó calia tornar a connectar-les o, en cas de considerar que no els corresponia a ells aquesta feina, de forma prèvia també a omplir l'indret de formigó, avisar a la propietat o a la Direcció Facultativa -si considerava que els treballs no se li havien definit i que per tant fos d'aplicació el darrer paràgraf de la Clàusula primera del contracte atorgat, que diu "tots els treballs corresponents al capítol d'instal·lacions, electricitat, lampisteria i calefacció, s'executaran seguint les normes definides en el projecte i directrius de la Direcció Facultativa de l'obra, quedant el CONTRACTISTA exclòs de qualsevol responsabilitat, sent sol executor dels treballs definits." En tot cas, l'execució d'aquest treball no deixa de ser senzilla per un professional de la construcció que prèviament els havia ja desconnectat i integra de ple l'àmbit objectiu del risc que ha de suportar la constructora. En aquest supòsit la seva pròpia lex artis li havia de fer preveure que si no es reconnectaven les canonades del sistema d'impulsió i filtrat, en els que la pròpia constructora havia treballat, l'aigua sortiria per un indret diferent a les mateixes, considerant que la seva manca d'actuació i de reacció constitueix una negligència greu en el desenvolupament de l'activitat que li fou encomanda. Sobretot quan ningú altre, ni tan sols l'arquitecta, podia comprovar la realització adequada de les connexions de les canonades, en haver-se formigonat la zona, com demostra el fet que l'empresa que ho va solventar va haver de derruir prèviament la paret de formigó, segons es deriva la factura que obra al foli 150. Vuitè.- En conseqüència, procedeix revocar la Sentència d'instància i condemnar al senyor Jover a satisfer a la part agent la suma de 16.527,40 EUR que reclama en concepte d'indemnització pels perjudicis patits a resultes del sinistre d'aigua ocorregut, import que no ha estat en cap cas discutit per la part recorreguda, i que haurà de ser augmentat amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda. Novè.- En mèrits de la regla del venciment objectiu, les costes ocasionades en la instància han de ser imposades a la part defenent. Desè.- L'èxit del recurs formulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes causades en aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Codina contra la Sentència dictada en data 14 d'abril de 2020 per l'Hble. Tribunal de Batlles en el sentit d'estimar la demanda i condemnar al senyor Jover al pagament de la suma de 16.527,40 EUR al senyor Codina, import que haurà de ser augmentat pels interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda. Procedirà també que el senyor Jover aboni les costes judicials d'instància. Segon.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE