STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 73/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 février 2021
Numéro276/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD Civil, 26 février 2021, n° 032-2021 (ROJ : STSJAD 73/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:73)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), sentence n° 032-2021, recours n° 276/20, 26 février 2021 (ROJ : STSJAD 73/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:73) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un contrat de promesse de vente conclu le 5 novembre 2007, les sociétés C, SA et Ropero se sont engagées réciproquement à la vente de vingt-sept logements, vingt-sept places de stationnement et vingt-sept débarras, dans un immeuble en cours de construction. C, SA a versé une somme de 1 460 389 euros à titre d'arrhes et de compte sur le prix (*paga i senyal*).
M. Barba, associé de C, SA, a d'abord introduit une demande en son nom propre, puis, dans l'acte introductif d'instance, en qualité de président de la société. Le juge de première instance (*Batlle*) l'a invité à préciser l'identité de la partie demanderesse. Par une ordonnance du 23 octobre 2015, non frappée de recours, le juge a retenu que M. Barba agissait en nom et intérêt propres. La société Ropero a soulevé l'exception de défaut de qualité pour agir (*manca de legitimació activa ad causam*) et a appelé en garantie plusieurs acquéreurs d'immeubles.
Par un jugement du 13 avril 2020, le Tribunal de batlles a rejeté la demande en nullité et a mis les dépens à la charge de M. Barba. Celui-ci a interjeté appel en sollicitant la déclaration de nullité du contrat et la restitution des sommes versées, avec intérêts. Les intimés ont conclu à la confirmation.
## Question de droit
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia était saisie de deux questions :
1. Un associé, qui n'a pas été partie à un contrat conclu entre sa société et un tiers, a-t-il qualité pour agir en nullité de ce contrat en son nom propre, au motif qu'il dispose d'un « intérêt juridique direct » dans le litige ?
2. Le juge d'appel peut-il examiner des arguments nouveaux, invoqués pour la première fois en appel, notamment la qualité d'associé et l'action fondée sur le caractère abusif d'une clause ?
## Solution et dispositif
La Cour rejette d'abord, de manière implicite, la thèse de l'appelant selon laquelle la qualité d'associé suffit à fonder l'action. Elle rappelle la définition de la légitimation *ad causam* : elle « es deriva d'una vinculació especial d'un o diferents subjectes amb un objecte litigiós determinat » (traduction de l'auteur : « découle d'un lien spécial entre un ou plusieurs sujets et un objet litigieux déterminé »), et elle ajoute que « només l'ostenta el presumpte titular d'un dret litigiós » (« seul en est investi le présumé titulaire d'un droit litigieux »). Elle s'appuie sur une décision antérieure du même tribunal (sentence n° 142/12 du 15 novembre 2012), qui avait admis l'exception dans une hypothèse où la société n'avait pas été partie à l'acte.
La Cour relève ensuite que M. Barba avait lui-même reconnu, en première instance, que la titularité de la relation contractuelle appartenait à C, SA : dans sa demande du 10 juin 2015, il affirmait que « la légitimation résulte indiscutable, en ser la mateixa societat la signatària del contracte », et dans son écrit du 30 juin 2015, il soutenait qu'« és preceptiu que sigui la societat C qui interposi la demanda ». Ces déclarations ont été retenues comme éléments confirmant l'absence de qualité personnelle à agir.
S'agissant des arguments nouveaux, la Cour applique la maxime *pendente appellatione nihil innovatur* et précise que le recours ne permet pas de « modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar », ni
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2021 - ROJ: STSJAD 73/2021
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), sentence n° 032-2021, recours n° 276/20, 26 février 2021 (ROJ : STSJAD 73/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:73) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un contrat de promesse de vente conclu le 5 novembre 2007, les sociétés C, SA et Ropero se sont engagées réciproquement à la vente de vingt-sept logements, vingt-sept places de stationnement et vingt-sept débarras, dans un immeuble en cours de construction. C, SA a versé une somme de 1 460 389 euros à titre d'arrhes et de compte sur le prix (paga i senyal).
M. Barba, associé de C, SA, a d'abord introduit une demande en son nom propre, puis, dans l'acte introductif d'instance, en qualité de président de la société. Le juge de première instance (Batlle) l'a invité à préciser l'identité de la partie demanderesse. Par une ordonnance du 23 octobre 2015, non frappée de recours, le juge a retenu que M. Barba agissait en nom et intérêt propres. La société Ropero a soulevé l'exception de défaut de qualité pour agir (manca de legitimació activa ad causam) et a appelé en garantie plusieurs acquéreurs d'immeubles.
Par un jugement du 13 avril 2020, le Tribunal de batlles a rejeté la demande en nullité et a mis les dépens à la charge de M. Barba. Celui-ci a interjeté appel en sollicitant la déclaration de nullité du contrat et la restitution des sommes versées, avec intérêts. Les intimés ont conclu à la confirmation.
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia était saisie de deux questions :
Un associé, qui n'a pas été partie à un contrat conclu entre sa société et un tiers, a-t-il qualité pour agir en nullité de ce contrat en son nom propre, au motif qu'il dispose d'un « intérêt juridique direct » dans le litige ?
Le juge d'appel peut-il examiner des arguments nouveaux, invoqués pour la première fois en appel, notamment la qualité d'associé et l'action fondée sur le caractère abusif d'une clause ?
Solution et dispositif
La Cour rejette d'abord, de manière implicite, la thèse de l'appelant selon laquelle la qualité d'associé suffit à fonder l'action. Elle rappelle la définition de la légitimation ad causam : elle « es deriva d'una vinculació especial d'un o diferents subjectes amb un objecte litigiós determinat » (traduction de l'auteur : « découle d'un lien spécial entre un ou plusieurs sujets et un objet litigieux déterminé »), et elle ajoute que « només l'ostenta el presumpte titular d'un dret litigiós » (« seul en est investi le présumé titulaire d'un droit litigieux »). Elle s'appuie sur une décision antérieure du même tribunal (sentence n° 142/12 du 15 novembre 2012), qui avait admis l'exception dans une hypothèse où la société n'avait pas été partie à l'acte.
La Cour relève ensuite que M. Barba avait lui-même reconnu, en première instance, que la titularité de la relation contractuelle appartenait à C, SA : dans sa demande du 10 juin 2015, il affirmait que « la légitimation résulte indiscutable, en ser la mateixa societat la signatària del contracte », et dans son écrit du 30 juin 2015, il soutenait qu'« és preceptiu que sigui la societat C qui interposi la demanda ». Ces déclarations ont été retenues comme éléments confirmant l'absence de qualité personnelle à agir.
S'agissant des arguments nouveaux, la Cour applique la maxime pendente appellatione nihil innovatur et précise que le recours ne permet pas de « modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar », ni
Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 276/20 — Décision commentée
Primer.- Amb data de registre d'entrada a la Batllia el 7 de maig de 2015, la representació processal del senyor Barba, en tant que soci de la societat C, SA presentà demanda de citació a judici contra la societat Ropero per a què aquesta darrera comparegués a escoltar la demanda que el senyor Barba pretenia interposar d'anul·lació del contracte d'arres signat en el seu dia entre les societats C, SA i Ropero.
Segon.- El dia 10 de juny de 2015, la representació processal del senyor Barba, actuant en tant que President de la societat C, SA, interposà demanda de nul·litat del contracte de promesa de compravenda atorgat en data 5 de novembre de 2007 entre les societats C SA i Ropero, sol·licitant el retorn de la paga i senyal abonat per la primera societat, d'un import de 1.460.389 EUR.
Tercer.- Per Providència de data 18 de juny de 2015, la Batlle d'instància evidenciava les diferents qualitats en què havia afirmat actuar el senyor Barba, primer en nom propi en la demanda de citació a judici i, posteriorment, en tant que President de la societat C, SA en l'escrit de demanda, i requeria a la part actora als efectes de què especifiqués si la part agent era el senyor Barba o la societat C, SA.
Donant resposta a la dita Providència, en data 30 de juny de 2015, la representació processal del senyor Barba manifestava que qui formulava la demanda era la societat, de la qual el senyor Barba n'era el President, tot afirmant seguidament que "qui va signar en el seu dia el contracte que avui es demana d'anul·lar per ser nul de ple dret, al ser contrari a la legislació andorrana, és la societat C, SA i la societat Ropero i, doncs, és preceptiu que sigui la societat C qui interposi la demanda d'anul·lació de contracte."
Per escrit de data 24 de juliol de 2015, la representació processal de la societat Ropero, contestà l'anterior escrit de manifestacions, sol·licitant la nul·litat de totes les actuacions practicades i el seu arxiu.
Mitjançant Aute de data 23 d'octubre de 2015, l'Hble. Batlle d'instància resolia prosseguir la tramitació dels autes a nom del senyor Barba, considerant que aquest actuava en nom i interès propis.
Quart.- De forma prèvia a la contesta a la demanda, la representació processal de la societat Ropero formulà petició de crida en garantia dels compradors d'immobles en execució del contracte privat de promesa de compravenda objecte de la causa.
Previ rebuig de la representació processal de la part agent a efectuar manifestacions en relació a la crida en garantia demanada, per Aute de data 18 de febrer de 2016, l'Hble. Tribunal de Batlles acordà donar lloc a la mateixa i, després de resolt i estimat per aquesta Sala el recurs d'apel·lació interposat per dos dels cridats en garantia, les persones efectivament cridades en garantia foren els senyors Jover, Alcalá, Ricart i la societat Expósito.
Cinquè.- El dia 29 de setembre de 2017, la representació processal de la societat Ropero, contestà la demanda articulada de contrari, oposant l'excepció de manca de legitimació activa ad causam de l'agent i, en quant al fons, sol·licitant la íntegra desestimació de la demanda i la condemna de la contrapart al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.
El mateix dia 29 de setembre la representació processal dels senyors Alcalá, Jover i la societat Expósito contestaren la demanda, oposant-se també en aquell moment a la crida en garantia i sol·licitant la desestimació de la demanda i la condemna al pagament de les seves costes processals a la part demandant o, subsidiàriament, a la demandada que havia interessat la seva crida en garantia.
El senyor Ricart va ser declarat en rebel·lia processal.
Sisè.- Evacuats per les parts comparegudes els respectius escrits de rèplica i dúplica com esdevé acostumat, i també els de conclusions després de practicades les proves proposades i declarades pertinents, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:
"ACORDA:
Desestimar la demanda interposada pel Sr. Barba contra la mercantil Ropero, tot imposant-li l'abonament de les costes processals causades tant a la part agent com als Srs. Jover, Alcalá i Expósito. segons allò precisat al darrer Fonament de dret de la present resolució, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
Setè.- Contra l'esmentada resolució interposa recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Barba, tot sol·licitant que es declari que el contracte d'opció de compra entre ambdues empreses és nul, de manera que es restitueixin les quantitats lliurades al seu dia, amb els interessos que es corresponguin.
Vuitè.- Per la seva banda, la representació processal de la societat Ropero s'oposa a les conclusions d'apel·lació de la contrària i sol·licita la íntegra confirmació de la Sentència d'instància, amb expressa imposició a la contrapart de les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.
I la representació processal dels senyors Alcalá, Jover i de la societat Expósito s'oposen també al recurs interposat i sol·liciten la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició a la part apel·lant o, subsidiàriament als que va cridar en garantia als seus representats, del pagament de les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sentència d'instància estima l'excepció de manca de legitimació activa ad causam del senyor Barba, ja que el mateix interposà la demanda en nom propi i, en canvi, no fou part del contracte de promesa de compravenda que s'atorgà entre les societats C, SA i Ropero, el qual tot i així impugna, interesant la seva nul·litat.
Segon.- Contra aquesta resolució s'alça el senyor Barba, tot fonamentant la seva apel·lació en els següents greuges:
En primer lloc considera que de la seva qualitat de soci de la societat promitent compradora es desprèn la seva legitimació per accionar, tot i no haver participat en l'acte contractual impugnat, però per tenir interès jurídic directe en la causa.
En segon lloc, considera que els socis tenen legitimació per instar l'acció de nul·litat per inexistència de causa o per il·licitud de causa.
I finalment, considera que els Tribunals poden apreciar d'ofici la nul·litat d'una clàusula per considerar-la abusiva quan es donen circumstàncies per pensar que el defenent no ha tingut coneixement del caràcter de la mateixa.
Tercer.- No és discutit que en data 5 de novembre de 2007, s'atorgà un contracte de promesa de compravenda entre les societats C, SA i Ropero, quin objecte era el compromís de compravenda de 27 habitatges, 27 places d'aparcament i 27 trasters d'un edifici que es trobava en construcció. (Folis 23 i ss.)
No és discutit tampoc que el senyor Barba no va intervenir en l'atorgament del contracte, en tenir ambdues societats personalitat jurídica pròpia.
I tampoc no és discutit que en la present causa el senyor Barba actua en nom i interès propis, en haver estat així decidit per Aute d'instància de data 23 d'octubre de 2015, que no fou recorregut.
Quart.- La legitimació ad causam es deriva d'una vinculació especial d'un o diferents subjectes amb un objecte litigiós determinat, que els habilita per comparèixer, o fins i tot exigir la seva compareixença, de forma individual o conjuntament amb altres en un procediment concret, amb la finalitat d'obtenir una sentència de fons. Per tant, només l'ostenta el presumpte titular d'un dret litigiós.
En tot cas, no està de més recordar la nostra Sentència de 15 de novembre de 2012 (142/12), on vam resoldre: "de manera que ha estat ben acollida la manca de legitimació ad causam, que esgrimeix la mercantil andorrana, perquè aquesta no va ser part en el negoci jurídic esmentat."
A més, resulta aclaridor posar de relleu que el recurrent té reconegut en la instància que és la societat C SA la titular de la relació jurídica contractual per ell impugnada. Així es deriva tant del contingut del seu escrit de demanda de data 10 de juny de 2015, on en el seu Fonament Primer (folis 19) diu "I en quant a la legitimació activa, la legitimació resulta indiscutible, al ser la mateixa societat la signataria del contracte"; com del seu escrit de 30 de juny de 2015 i que ja consta transcrit en l'Antecedent de Fet Tercer.- de la present resolució, on va dir "qui va signar en el seu dia el contracte que avui es demana d'anul·lar per ser nul de ple dret, al ser contrari a la legislació andorrana, és la societat C, SA i la societat Ropero i, doncs, és preceptiu que sigui la societat C qui interposi la demanda d'anul·lació de contracte." A banda de què durant tota la instància va mantenir la legitimació activa de la societat C, i que el senyor Barba actuava en representació de la mateixa i no en nom i interès propis, com en canvi va establir l'Aute de 23 d'octubre de 2015.
Cinquè.- Tot i així, sense perjudici de l'anterior i tal i com evidencia la representació processal de les persones cridades en garantia, la representació processal del senyor Barba canvia la seva posició en aquesta alçada i introdueix nous arguments per fonamentar-la. Concretament en aquesta alçada defensa que el senyor Barba actua en nom propi i sosté que la seva condició de soci de la societat contractant li atribueix interès directe que el legitima per accionar en el seu propi nom i interès. Arguments que en no haver estat invocats en la instància no poden ser valorats per la Sala, de conformitat amb nombrosa jurisprudència, com per exemple la recollida en la Sentència 349/2016, de data 28/9/17, que recull el clàssic aforisme "pendente appellatione nihil innovatur" i estableix:
"Per aquest motiu el recurrent no podrà en el sistema d'apel·lació vigent a Andorra, modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar el que no ha provat abans, ni plantejar qüestions noves ni fer noves peticions en el recurs.
En efecte, pel que fa qüestions noves, per exemple, és reiterada la doctrina que recorda que el recurs d'apel·lació no és el moment oportú per a introduir qüestions noves, com expressa l'aforisme clàssic: "pendente appellatione, nihil innovatur". La raó última rau en el fet que si les qüestions noves són examinades es situaria en indefensió a una de les parts, amb clara vulneració del dret a la jurisdicció".
Sisè.- Conseqüència de l'anterior és la necessitat de constatar la manca de legitimació ad causam del senyor Barba, havent-se de confirmar en aquest sentit la resolució recorreguda i fent innecessari endinsar-nos en l'anàlisi del fons.
Setè.- La desestimació del recurs comporta la condemna del recurrent a satisfer les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, tant de la part recorreguda com dels cridats en garantia, de conformitat amb el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 13 d'abril de 2020 per la representació processal del senyor Barba, que confirmem.
Segon.- IMPOSAR al senyor Barba el pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada tant de la part recorreguda com dels cridats en garantia.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-