STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 99/2021
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 mars 2021
Numéro342/19
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 99/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:99), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 mars 2021
> Décision commentée : STSJAD 99/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:99 (29 mars 2021, recours n° 342/19) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Manso, créancière, a obtenu devant le Juzgado de Primera Instancia n° 00 de Barcelona la condamnation de M. Manzanares, administrateur et avaliste d'une société tierce (B, SA), au paiement de la somme de 129 319,15 euros, assortie d'intérêts moratoires et de dépens. Cette condamnation résulte d'une reconnaissance de dette avec assumption de responsabilités. La sentence n° 233/2011 est datée du 14 septembre 2011. Un auto du 29 septembre 2011 a rectifié le dispositif relatif à la notification d'office au défendeur, en supprimant la mention d'une publication au *Boletín Oficial del Estado*. Un auto d'exécution du 4 septembre 2014 a ensuite été rendu, avec une majoration de 38 796 euros destinée à couvrir intérêts et frais d'exécution.
Le défendeur n'avait pas comparu en 2011, bien qu'il eût désigné une procuratrice le 25 novembre 2010. Le juge espagnol avait donc statué en situation de défaut. Une lettrade de l'administration de la justice a attesté, le 6 mai 2019 et le 13 juin 2019, que les décisions étaient fermes et que la sentence avait été notifiée, la notification de l'auto d'exécution ayant été opérée par voie d'édit.
La société Manso a introduit la demande d'exequatur le 28 octobre 2019. M. Manzanares s'y est opposé le 19 décembre 2019, en soutenant qu'il n'avait jamais reçu notification et ne pouvait donc exercer aucune voie de recours. Il a demandé que la décision espagnole soit déclarée non exécutable en Andorre. Le ministère
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 99/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 99/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:99), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 mars 2021
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 99/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:99 (29 mars 2021, recours n° 342/19) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Manso, créancière, a obtenu devant le Juzgado de Primera Instancia n° 00 de Barcelona la condamnation de M. Manzanares, administrateur et avaliste d'une société tierce (B, SA), au paiement de la somme de 129 319,15 euros, assortie d'intérêts moratoires et de dépens. Cette condamnation résulte d'une reconnaissance de dette avec assumption de responsabilités. La sentence n° 233/2011 est datée du 14 septembre 2011. Un auto du 29 septembre 2011 a rectifié le dispositif relatif à la notification d'office au défendeur, en supprimant la mention d'une publication au Boletín Oficial del Estado. Un auto d'exécution du 4 septembre 2014 a ensuite été rendu, avec une majoration de 38 796 euros destinée à couvrir intérêts et frais d'exécution.
Le défendeur n'avait pas comparu en 2011, bien qu'il eût désigné une procuratrice le 25 novembre 2010. Le juge espagnol avait donc statué en situation de défaut. Une lettrade de l'administration de la justice a attesté, le 6 mai 2019 et le 13 juin 2019, que les décisions étaient fermes et que la sentence avait été notifiée, la notification de l'auto d'exécution ayant été opérée par voie d'édit.
La société Manso a introduit la demande d'exequatur le 28 octobre 2019. M. Manzanares s'y est opposé le 19 décembre 2019, en soutenant qu'il n'avait jamais reçu notification et ne pouvait donc exercer aucune voie de recours. Il a demandé que la décision espagnole soit déclarée non exécutable en Andorre. Le ministère
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 99/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 mars 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000342/2019
EXEQUATUR
NIG: 5300531120190000012
PARTS:
Apel·lant : A Manso
Procurador : Sra. Vives
Advocat : Sra. Pino
Apel·lat : Sr. Manzanares
Procurador : Sr. Valverde
Advocat : Sra. Blasco
Part : MINISTERI FISCAL
SENTÈNCIA 055-2021
Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 342/19 — Décision commentée
Primer.- En data 14-09-2011, el Jutjat de primera instància número 00 de Barcelona va adoptar la sentència Nº 233/2011 amb la següent part decisòria:
"QUE ESTIMANT ÍNTEGRAMENT LA DEMANDA formulada per la representació en actuacions de la mercantil Manso contra Manzanares DNI XXXXXX, I
1r: DECLARO QUE EL DEMANDAT HAURÀ DE PAGAR A LA PART ACTORA:
1r 1r - CENT VINT-l-NOU MIL TRES-CENTS DINOU EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS (129.319,15 EUR),
1r 2n - A L'ANTERIOR QUANTITAT LI SERAN APLICATS ELS INTERESSOS MORATORIS DES DE LA DATA DE PRESENTACIÓ DE LA DEMANDA 1/10/10 QUE SERAN ELS DEL 576 DE LA LEC DES DE LA PRESENT RESOLUCIÓ I FINS A TOTAL PAGAMENT.
1r 3r - Condemnar i condemno a la demandada a abonar les COSTES PROCESSALS OCASIONADES.
Que testimoni de la present sigui lliurat que es durà a les actuacions de que prové, l'original romanent en el present llibre. Que es notifiqui.
Notificar d'ofici a la demandada en rebel·lia la present resolució en el seu domicili, i si no es troba, mitjançant la publicació en el «BoIetin Oficial del Estado».
TIPUS D'IMPUGNACIÓ: recurs d'APEL·LACIÓ davant de l'Audiència Provincial de Barcelona (Art. 455 LEC).
El recurs es prepara mitjançant un escrit que s'ha de presentar en aquest Jutjat en el termini de CINC dies, a comptar des del següent al de la notificació, en el que s'ha de citar la resolució apel·lada i manifestar ta voluntat de recórrer amb expressió dels pronunciaments que impugna (articles 457.1 i 2 LEC). A més, s'ha de constituir, en el compte de Dipòsits i Consignacions d'aquest Jutjat, el dipòsit a què fa referència la DA 15a de la LOPJ reformada per la LO 1/2009, de 3 de novembre, i acreditar-se degudament.
Així per aquesta la meva sentència, jutjant en aquesta instància ho pronuncio, ordeno i signo."
En data 29-09-2011, el mateix Jutjat de primera instància va emetre un Aute decidint :
"HE DE PROCEDIR A LA RECTIFICACIÓ SOL·LlCITADA PER LA REPRESENTACIÓ EN ACTUACIONS DE LA PART DEMANDANT de la sentència recaiguda en data 14 de setembre de 2011, de conformitat amb els termes següents:
La DECISIÓ de la resolució es RECTIFICA i es procedeix a deixar sense efecte el contingut de la part dispositiva següent:
«Notificar d'ofici a la demandada en rebel·lia la present resolució en el seu domicili, i no sent trobat, mitjançant publicació en el "Boletín Oficial del Estado".»
ES MANTÉ ÍNTEGRAMENT LA RESTA DE LA RESOLUCIÓ..."
En data 06-05-2019, la Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat ha donat fe que ambdues resolucions eren fermes.
També ha donat fe i ha certificat que la sentència havia sigut notificada a la part demandada.
Segon.- En data 04-09-2014, el Jutjat de primera instància número 00 de Barcelona va dictar Aute d'execució de la sentència Nº 233/2011 amb la següent part decisòria:
"Dicto l'ordre general d'execució i despatx de la mateixa a instàncies del/de la Procurador/a Sr. AMS en nom i representació d'Manso, com a part executant contra el Sr. Manzanares, com a part executada.
Despatxo execució per la quantitat de 129.319,15 euros. Aquesta quantitat s'incrementa en 38.796 euros, per tal d'assegurar el pagament dels interessos que es puguin meritar durant l'execució i el pagament de les costes d'aquesta, sense perjudici d'una ulterior liquidació...".
En data 13-06-2019, la Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat ha donat fe que la resolució era ferma i que s'havia notificat al Sr. Manzanares via edicte del 04-09-2015.
Tercer.- Mitjançant escrit presentat en data 28-10-2019, la representació processal de la societat Manso va formular demanda d'exequàtur de les referides sentències, essent part demandada el Sr. Manzanares, i part en el procés el Ministeri Fiscal.
Quart.- Per escrit de data del registre del 19-12-2019, el Sr. Manzanares es va oposar a la petició d'exequàtur sol·licitant la seva desestimació i que es declari no executable al Principat d'Andorra la resolució espanyola.
Cinquè.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 17-01-2020 manifestant que procedeix donar lloc a la demanda d'exequàtur.
Sisè.- El 15-10-2019 es va donar trasllat a la part defenent i al Ministeri Fiscal de l'escrit complementari del 09-09-2019 i la representació de la primera es va oposar a l'ampliació de la demanda.
La part agent va replicar en data 01-07-2020 i la part defenent va duplicar per escrit del 22-07-2020, així com ho va fer el Ministeri fiscal el 07-07- 2020.
Setè.- Proposades i practicades les proves que les parts van sol·licitar, les parts agent i defenent van presentar, respectivament, llurs escrits de conclusions en data 29-01-2021 i 01-02-2021, mantenint les seves respectives pretensions.
També en data 02-02-2021 el Ministeri Fiscal va presentar escrit de conclusions pel qual manifestava que interessava que s'atorgui l'exequàtur sol·licitat per la part actora.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits:
. la competència de la jurisdicció que l'ha dictat,
. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció,
. l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte,
. la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional,
. l'absència de tot frau a la llei nacional.
Segon.- Els motius pels quals la part defenent s'oposa a l'atorgament de l'exequàtur de les sentències espanyoles (encara que en els seus escrits sempre es refereix a "la resolució" al singular sense precisar quina) és que mai se li ha notificat i que per això no ha pogut exercitar cap recurs.
En treu la conclusió que no es va respectar el seu dret a la jurisdicció i que no s'ha complert, "com a mínim amb rigor", el requisit de l'article 49 de LTPJ relatiu a la regularitat del procediment seguit davant de la jurisdicció estrangera.
Però aquests arguments són insuficients per no concedir l'exequàtur.
Tercer.- Pel que fa a la regularitat dels procediments seguits davant la jurisdicció barcelonina, és pales que es va donar compliment als principis de defensa, audiència i contradicció.
Una altra cosa és l'actitud processal del defenent doncs ressurt del procediment del 2011 que el Sr. Manzanares no va respondre a la demanda malgrat haver designat procuradora que el representi en data 25-11-2010, ni va comparèixer al tràmit d'Audiència, essent per consegüent jutjat en rebel·lia processal.
No obstant això, i era l'objecte de l'Aute de rectificació del 20-09-2011, no calia notificar la resolució d'ofici al demandat puix el mateix era representat per la seva procuradora designada per ell.
En quant a l'Aute d'execució del 2014, el mateix es va notificar per Edicte.
L'afirmació repetida pel defenent que no si li ha notificat la sentència queda totalment contradita per les certificacions de la Secretaria judicial qui ha donat fe i ha certificat que sí que les resolucions havien estat notificades i eren fermes.
Aquestes certificacions són suficients per establir la realitat de la notificació, en particular a la vista de l'article 145 de la LEC relatiu a la fe pública judicial i que disposa :
"1. Correspon al secretari judicial, amb exclusivitat i plenitud, l'exercici de la fe pública judicial en les actuacions processals.
Concretament, el secretari judicial:
1r. Dóna fe, ell mateix o mitjançant el registre corresponent, del funcionament del qual és responsable, de la recepció d'escrits amb els documents i els rebuts que s'hi adjuntin, i expedeix, si s'escau, els certificats que en aquesta matèria sol·licitin les parts.
2n. Deixa constància fefaent de la realització d'actes processals en el tribunal o davant d'aquest i de la producció de fets amb transcendència processal, mitjançant les oportunes actes i diligències sigui quin sigui el suport utilitzat.
3r. Expedeix certificats o testimonis de les actuacions judicials no declarades secretes ni reservades a les parts, amb expressió del destinatari i la finalitat per la qual se sol·liciten.
4t. Autoritza i documenta de conformitat amb el que preveu l'article 24 d'aquesta Llei, l'atorgament de poders per a plets.
En l'exercici d'aquestes funcions no requereix la intervenció addicional de testimonis."
Així les coses, queda establerta la regularitat del procediment seguit a Espanya i no pot el defenent sostenir que s'hauria vulnerat el seu dret a la jurisdicció.
Quart.- D'altra banda, no es discuteix que en aquest procediment de reclamació de quantitat instat per la societat espanyola en contra del defenent, en la seva qualitat d'Administrador i avalador de la societat B, SA, i en base a un reconeixement de deute amb assumpció de responsabilitats, el Jutjat de primera instància de Barcelona era competent pel esser domiciliades les parts a Barcelona en aquest moment, i s'havia d'aplicar la llei espanyola, extrems no contradits pel defenent.
La jurisprudència d'aquesta Sala (STSJC 064/97 i 065/97 del 18-12-1997 i TSJC 182/02 i 110/02 del 17-07-2003) ha definit el frau a la llei com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar de l'aplicació d'una normativa nacional contrària. Tal supòsit no es dóna ni s'invoca en el present cas.
Així les coses, les resolucions de les quals es sol·licita l'exequàtur en res contravenen l'ordre públic nacional o internacional, i no existeix cap frau a la llei nacional.
Per totes aquestes consideracions, l'oposició ha de ser desestimada i l'exequàtur ha de ser concedit.
Cinquè.- L'estimació íntegra de la demanda comporta la imposició de les costes processals a la part defenent que s'ha oposat a l'exequàtur (Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
PRIMER.- ESTIMAR la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal de la societat Manso, i declarar executòria a Andorra les resolucions dictades en data 14-09-2011 ( Sentència número 233/2011) i en data 04-09-2014 (Aute en el procediment d'execució 907/2014-O) pel Jutjat de primera instància número 00 de Barcelona ;
SEGON.- IMPOSAR al Sr. Manzanares les costes processals d'aquesta instància. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.