SENTÈNCIA 060-2021 COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sr. Vincent Anière Sr. Carles Cruz Moratones Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En data 10 d'agost del 2020 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió: "Primer.- Desestimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Almansa contra el Sr. Toll i absoldre aquest darrer de les pretensions dirigides en la seva contra. Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i eventualment de saig que es meritin en el present judici, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial." Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal del Sr. Almansa va interposar recurs d'apel·lació. En data 11 de gener del 2020, la representació processal del Sr. Almansa va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen demana la revocació de la sentència d'instància o subsidiàriament en atenció al 50% de responsabilitat a càrrec del demandat, i que s'imposin les costes processals tant de primera com de segona instància a l'altra part. Tercer.- Per escrit de data 3 de febrer del 2021, la representació processal del Sr. Toll va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, tot demanant la confirmació de la sentència recorreguda i la imposició de les costes processals ocasionades en primera i segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a la part apel·lant. FONAMENTS DE DRET Primer.- La sentència apel·lada ha desestimat íntegrament la demanda interposada pel Sr. Almansa, en què sol·licitava que es declarés la responsabilitat extracontractual del demandat, Sr. Toll, com a conseqüència de l'accident de trànsit que va tenir lloc l'11 de març de 2017 a l'avinguda A d'Andorra la Vella, i es condemnés aquest darrer a satisfer la quantitat de 1.228,94 EUR, corresponent als danys que va patir el vehicle de l'agent. L'accident es va produir quan l'automòbil del demandant va realitzar un gir a la dreta, per accedir a l'aparcament d'un establiment comercial, moment en què va xocar amb una motocicleta que avançava per la dreta els vehicles que estaven aturats, utilitzant el carril per a bicicletes existent en aquell lloc. El Tribunal a quo ha considerat que la col·lisió entre els dos vehicles va ser conseqüència de la manca de previsió de l'agent, que va iniciar la maniobra de gir a la dreta sense verificar que no circulés cap altre vehicle pel carril per a bicicletes que discorre en paral·lel del lloc per on circulava, i que havia de travessar per accedir a l'aparcament del centre comercial. En el seu recurs d'apel·lació, la part agent es mostra disconforme amb aquesta conclusió, ja que considera que la motocicleta circulava a una gran velocitat, de manera que no va poder percebre la seva aproximació, al temps que el vehicle de dos rodes avançava per la dreta per un lloc prohibit, ja que utilitzava un carril reservat al trànsit de bicicletes. Segon.- L'article 8 del Codi de la Circulació disposa que: "Tot conductor que pretengui canviar de direcció ha de comprovar prèviament que pot efectuar la maniobra sense risc de col·lisió amb altres vehicles i sense obligar-los a executar maniobres sobtades, i adaptar la seva velocitat a aquest efecte". En aplicació d'aquest precepte, així com del deure general de prudència que recull l'article 3 del mateix Codi de Circulació, s'ha de concloure que l'agent, abans d'iniciar la maniobra de gir a la dreta per accedir a un aparcament, havia d'assegurar-se que podia efectuar-la sense risc per a d'altres vehicles i, en particular, sense interceptar la circulació dels vehicles que transitaven pel carril per a bicicletes situat a la dreta, segons el seu sentit de la marxa. És cert que la motocicleta del demandat estava circulant per un lloc indegut, ja que l'article 15.12/2 del Codi de la Circulació permet avançar per la fila de la dreta quan es produeix una aglomeració i aquesta fila circula més ràpidament, però això no implica en absolut que es puguin utilitzar els carrils reservats a bicicletes, cosa que pot comportar la comissió d'una infracció administrativa. Ara bé, com diu la sentència apel·lada, la causa eficient de la col·lisió va ser el gir a la dreta que va fer el conductor del vehicle de l'agent, el qual havia de travessar el carril per a bicicletes i, en conseqüència, era imperatiu que s'assegurés que no hi transitava cap vehicle per aquesta via, que és un carril habilitat per a la circulació i per on podia anar alguna bicicleta. Si el conductor de l'automòbil hagués verificat aquest extrem, hagués pogut percebre la presència de la motocicleta, encara que aquesta circulés per un lloc indegut. En aquest sentit, resulta significativa la declaració testifical prestada a les actuacions per un amic de les dues parts (foli 105), que circulava darrera del demandat, d'on ressurt que l'automòbil de l'agent estava aturat per un semàfor i que, quan aquest es va posar en fase verda, va girar de cop cap al pàrquing de l'establiment comercial, sense posar l'intermitent. D'altra banda, no queda acreditat en absolut l'excés de velocitat que l'agent atribueix a la motocicleta del demandat. En darrer terme, també resulta un element revelador el fet que la companyia asseguradora de l'agent hagués assumit la responsabilitat d'aquest en la producció de l'accident, procedint a satisfer la indemnització corresponent als danys produïts en la motocicleta del demandat. Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula el demandant, inclosa la pretensió subsidiària de que s'apreciï una concurrència de culpes, i s'ha de confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes. Tercer.- En haver-se desestimat el recurs, procedeix imposar a l'apel·lant les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, d'acord amb la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent DECISIÓ Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació processal del Sr. Almansa contra la sentència dictada el 10 d'agost de 2020 pel Tribunal unipersonal del Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, amb imposició al recurrent de les costes causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador. Aquesta resolució és ferma i executiva. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE