STSJAD ANDORRA, a 26 d'abril del 2021 - ROJ: STSJAD 111/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 avril 2021
Numéro13/2021
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 111/2021 (Andorre, Tribunal superior de justícia, Sala penal, 26 avril 2021)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala penal, 26 avril 2021, STSJAD 111/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:111) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note de présentation : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.*
## Faits et procédure
Les faits, tels qu'ils sont résumés dans les motifs, se sont déroulés le 21 juillet 2017, vers 7 h 25, dans une rue située devant le domicile de la prévenue. Celle-ci, promenant son chien, aurait rayé avec un objet tenu à la main le flanc droit d'un véhicule Peugeot 407 appartenant à M. Villegas, stationné dans la même rue. Le montant des dégradations, établi par un devis daté du jour des faits, s'élève à 637,45 euros.
Le Tribunal de Corts a condamné la prévenue, le 22 décembre 2020, pour un délit mineur de dommages dolosifs (*delicte menor de danys dolosos*), à une peine d'amende de 600 euros et aux dépens, ainsi qu'à indemniser la victime à hauteur de 637,45 euros au titre de la responsabilité civile.
La défense a interjeté appel. Elle a contesté tant l'exposé des faits que la qualification juridique et la peine requise par le ministère public, et a sollicité l'acquittement. Le ministère public, par un rapport du 18 février 2021, a conclu à la confirmation intégrale du jugement, estimant que les preuves administrées à l'audience suffisaient à renverser la présomption d'innocence.
Le point de départ de la décision est donc double : la qualification pénale est acquise en première instance, et la contestation porte sur la suffisance de la preuve de la matérialité et de l'imputation.
## Question de droit
Le litige pose deux questions principales.
**Première question** : les éléments constitutifs du délit mineur de dommages dolosifs, au sens de l'article 224 du Code pénal, sont-ils établis ? Le motif rappelle que l'infraction suppose, outre la causation de dégradations d'un montant supérieur à 600 euros, une intention générique de porter atteinte au patrimoine d'autrui, désignée par les expressions *animus damnandi* ou *animus nocendi*.
**Seconde question**, plus délicate : la preuve de charge réunie est-elle suffisante pour écarter la présomption d'innocence ? Cette question implique d'apprécier la crédibilité respective des témoignages et des déclarations de la prévenue et de son entourage, ainsi que la valeur probante d'un témoignage recueilli par la police, mais non ratifié à l'audience.
## Solution et dispositif
La Sala penal rejette l'appel et confirme la condamnation. Le motif retient en substance :
- que la matérialité des dégradations est établie par le devis du jour des faits, qui évalue la réparation à plus de 600 euros ;
- que le témoin Carranza a, dès la plainte déposée auprès du service de police, puis de manière constante devant la Batllia et à l'audience, déclaré avoir vu la prévenue rayer le véhicule avec une clé avant de s'enfuir, ce témoignage étant corroboré par la trace téléphonique de l'appel au service de police ;
- que la prévenue a reconnu l'existence d'un conflit antérieur avec le témoin, relatif au stationnement, ce qui a été tenu pour renforçant la probabilité d'un mobile ;
- que les déclarations du mari de la prévenue ont varié sur le lieu de l'altercation, et que la version de la prévenue n'a pas été signalée à la police lors de l'appel initial ;
- que la déclaration de Mme Sandoval, qui a reconnu la prévenue par album photographique à proxim
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 d'abril del 2021 - ROJ: STSJAD 111/2021
STSJAD 111/2021 (Andorre, Tribunal superior de justícia, Sala penal, 26 avril 2021)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala penal, 26 avril 2021, STSJAD 111/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:111) (Lire sur source officielle)
Note de présentation : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Les faits, tels qu'ils sont résumés dans les motifs, se sont déroulés le 21 juillet 2017, vers 7 h 25, dans une rue située devant le domicile de la prévenue. Celle-ci, promenant son chien, aurait rayé avec un objet tenu à la main le flanc droit d'un véhicule Peugeot 407 appartenant à M. Villegas, stationné dans la même rue. Le montant des dégradations, établi par un devis daté du jour des faits, s'élève à 637,45 euros.
Le Tribunal de Corts a condamné la prévenue, le 22 décembre 2020, pour un délit mineur de dommages dolosifs (delicte menor de danys dolosos), à une peine d'amende de 600 euros et aux dépens, ainsi qu'à indemniser la victime à hauteur de 637,45 euros au titre de la responsabilité civile.
La défense a interjeté appel. Elle a contesté tant l'exposé des faits que la qualification juridique et la peine requise par le ministère public, et a sollicité l'acquittement. Le ministère public, par un rapport du 18 février 2021, a conclu à la confirmation intégrale du jugement, estimant que les preuves administrées à l'audience suffisaient à renverser la présomption d'innocence.
Le point de départ de la décision est donc double : la qualification pénale est acquise en première instance, et la contestation porte sur la suffisance de la preuve de la matérialité et de l'imputation.
Question de droit
Le litige pose deux questions principales.
Première question : les éléments constitutifs du délit mineur de dommages dolosifs, au sens de l'article 224 du Code pénal, sont-ils établis ? Le motif rappelle que l'infraction suppose, outre la causation de dégradations d'un montant supérieur à 600 euros, une intention générique de porter atteinte au patrimoine d'autrui, désignée par les expressions animus damnandi ou animus nocendi.
Seconde question, plus délicate : la preuve de charge réunie est-elle suffisante pour écarter la présomption d'innocence ? Cette question implique d'apprécier la crédibilité respective des témoignages et des déclarations de la prévenue et de son entourage, ainsi que la valeur probante d'un témoignage recueilli par la police, mais non ratifié à l'audience.
Solution et dispositif
La Sala penal rejette l'appel et confirme la condamnation. Le motif retient en substance :
que la matérialité des dégradations est établie par le devis du jour des faits, qui évalue la réparation à plus de 600 euros ;
que le témoin Carranza a, dès la plainte déposée auprès du service de police, puis de manière constante devant la Batllia et à l'audience, déclaré avoir vu la prévenue rayer le véhicule avec une clé avant de s'enfuir, ce témoignage étant corroboré par la trace téléphonique de l'appel au service de police ;
que la prévenue a reconnu l'existence d'un conflit antérieur avec le témoin, relatif au stationnement, ce qui a été tenu pour renforçant la probabilité d'un mobile ;
que les déclarations du mari de la prévenue ont varié sur le lieu de l'altercation, et que la version de la prévenue n'a pas été signalée à la police lors de l'appel initial ;
que la déclaration de Mme Sandoval, qui a reconnu la prévenue par album photographique à proxim
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000013/2021 Núm. de Causa: 6000171/2017
SENTÈNCIA 11-2021
PARTS:
Apel·lant: Sra. Pombo
Advocada: Sra. Esteban
Apel·lat: MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-sis d'abril de dos mil vint-i-ú.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada per Tribunal de Corts en data 22 de desembre de 2020, en la causa de referència, seguida pel delicte menor de danys dolosos, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 22 de desembre de 2020 amb la següent part dispositiva:
"Condemnar Pombo, com autora d'un delicte menor de DANYS DOLOSOS, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de MULTA en la quantia de SIS-CENTS EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades.
I en concepte de responsabilitat civil, Pombo indemnitzarà a Villegas en l'import de SIS-CENTS TRENTA-SET EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS (637,45 EUR)".
II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:
"que en data 21 de juliol del 2017, vers les 07h25, la processada Pombo estava passejant al seu gos pel carrer de davant del seu domicili, radicat a la XXXX, quan, en passar pel costat del vehicle Peugeot model 407 (E) xxx propietat de Villegas, també veí del referit edifici, li ratllà, amb l'ajuda d'un estri que tenia a la mà, el lateral dret del vehicle.
L'import dels desperfectes causats al vehicle ha estat valorat en 637,45 EUR que el seu propietari reclama".
III.- RESULTANT: que la lletrada Sra. Esteban, advocada defensora de Pombo formula recurs d'apel·lació i no es mostra d'acord en el seu escrit de qualificació provisional, ni amb l'exposició de fets, ni amb la qualificació jurídica, ni amb la petició de pena efectuada pel Ministeri Fiscal. Sosté que la seva defensada no ha comès els fets dels que ve acusada, raó per la qual en demana l'absolució.
IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per informe de data 18 de febrer de 2021, s'oposa al recurs formulat en considerar que la valoració de les proves practicades a la data del judici oral, resten suficients per desvirturar la presumpció d'innocència de la recurrent. Interessa el Ministeri Fiscal la confirmació de la sentència objecte de recurs, en tots els seus extrems.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que segons el Tribunal de Corts, els fets declarats provats són legalment constitutius d'un delicte menor de danys dolosos, previst a l'article 224 del Codi Penal, quin element típic és, a més de la causació de desperfectes per import superior a 600 EUR, la genèrica intenció de menyscabar el patrimoni aliè, també anomenada animus damnandi o animus nocendi.
En el cas d'autes, els danys causats i acreditats al vehicle del Sr. Villegas consisteixen en unes ratllades a les dues portes laterals esquerres del vehicle marca Peugeot model 407 matrícula (E) xxx; l'import de reparació de les quals és superior a 600 EUR segons consta acreditat en el pressupost del mateix dia dels fets.
Malgrat Somoza hagi negat haver ratllat el vehicle del Sr. Villegas, de la prova practicada se'n desprèn el contrari.
En primer lloc, en la denúncia efectuada davant del Servei de Policia, immediatament després dels fets, el Sr. Carranza va explicar haver vist com aquell matí, la processada li ratllava el cotxe amb una clau i marxava corrent del lloc, en adonar-se de la seva presència. Va trucar de seguida al Servei de Policia, per deixar constància dels fets, el full d'intervencions del Servei de Policia constata aquesta trucada del Sr. Carranza.
El Sr. Carranza ha mantingut la mateixa versió del fets de forma reiterada i constant. Així, tant a la Batllia com davant del Tribunal de Corts el dia de la vista oral, manifesta, sense cap mena de dubte, haver vist com Somoza li ratllava el cotxe. Va explicar que amb la Sra. O. havia tingut problemes, en recriminar-li aquella que estacionava en llocs que no li pertocaven.
Somoza va confirmar que per un problema de places d'aparcament va tenir conflictes amb el perjudicat. Ha reconegut també, que el matí d'autes, l'existència d'un incident amb el Sr. Carranza per unes ratllades al vehicle d'aquest.
Per altra part, entra en contradicció amb les declaracions del seu marit i formula una sèrie declaracions incoherents i inversemblants. En efecte, en la seva trucada a la Policia, el marit de Somoza, el Sr. Calatayud, va explicar que la Sra. O. va treure els seus gossos a passejar quan el Sr. Carranza li recriminà que li havia ratllat el vehicle, malgrat que en la declaració posteriorment prestada davant del mateix servei de policia, desprès a la Batllia i últimament davant del Tribunal el dia de la vista oral, la Sra. O. precisà que l'altercat amb el Sr. Carranza havia tingut lloc al replà del seu domicili, no havent ella sortit al carrer, pel que no havia pogut causar danys al vehicle.
El dia de la vista oral, la Sra. O. explicà davant del Tribunal, que quan el Sr. Carranza va anar al seu domicili, li va insultar dient-li "hija de puta, me has rallado el coche" i en obrir ella la porta, aquell la va empentar fortament contra la paret, amenaçant-la, en presència del seu marit i dels seus fills. Malgrat això, molt curiosament, la Sra. O. no va formular ninguna denúncia davant del Servei de Policia. A més, aquests pretesos fets penalment reprensius no van ésser exposats de ninguna manera als agents de policia en la trucada efectuada pel seu marit.
A títol subsidiari, la versió del Sr. Carranza es troba corroborada per la declaració de la Sra. Sandoval. És cert que no va comparèixer davant del Tribunal el dia de la vista oral, i que no pot ser valorada com a testifical, però aquest testimoni no ratificat pot servir per corroborar la convicció obtinguda pel tribunal amb base a la resta de proves. Així, en la seva declaració prestada davant del Servei de Policia, la Sra. Sandoval va declarar, que el dia dels fets, vers les 7 hores del matí, es trobava al carrer passejant els seus gossos quan va veure una dona amb el braç estès i la mà tancada, molt a prop del vehicle del Sr. Carranza al que tocava a la altura de les ratllades. La Sra. Sandoval va reconèixer perfectament a Somoza, mitjançant àlbum fotogràfic, com la persona que efectuà l'acció delictiva.
Per tant, es pot estimar que ha estat practicada prova de càrrec suficient per desvirturar àmpliament la presumpció d'innocència, com l'ha fet pertinaçment la sentència recorreguda.
Decisio
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM:
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Pombo contra la sentència de data 22 de desembre de 2020, dictada pel Tribunal de Corts.
SEGON.- CONFIRMAR la sentència objecte de recurs.
TERCER.- Imposar a la part apel·lant les costes processals causades pel recurs. .
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.