STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2021 - ROJ: STSJAD 113/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 avril 2021
Numéro45/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 113/2021)
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> Référence de publication : STSJAD 113/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:113 ; recours n° 45/20 ; protocole n° 2000047/2019.
>
> Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència n° 32-2021, 22 avril 2021. Ponente : Mme Elsa Puig Muñoz.
## Faits et procédure
Un agent du Cos de Banders, M. Castillo, a été sanctionné par une résolution du directeur du corps du 21 mars 2019, confirmée par une résolution du Govern d'Andorra du 3 juillet 2019. La sanction comprenait une amende de 3 000 euros, la suspension du permis de chasse et une inhabilitation de trois ans à l'obtenir. Le motif retenu est la chasse de nuit sans autorisation.
Les faits n'ont pas été constatés directement par les agents. Le corps a obtenu, sur les réseaux sociaux, une vidéo et des photographies montrant trois personnes chassant de nuit et des animaux abattus, un sanglier et un mouflon. Les personnes figurant sur les images ont été identifiées, de même que le propriétaire du véhicule utilisé. Lors de son audition du 21 novembre 2018, M. Castillo a déclaré avoir chassé de nuit à plusieurs reprises durant l'année, sans tirer à chaque fois. Il a reconnu la photographie du sanglier abattu dans la zone de Beixalís (Encamp) et a admis avoir tué le mouflon. Il a signé sa déclaration après lecture, selon les constatations relatées par le tribunal.
Dans la procédure disciplinaire, M. Castillo a soutenu qu'il avait signé sans lire, par pressé de partir travailler, et que les pièces de chasse avaient été capturées en Espagne. Le Tribunal des Batlles, par jugement n° 19/2019, a rejeté son recours. En appel, il a repris l'argumentaire d'une insuffisance de preuve, faisant valoir qu'il n'avait pas ratifié sa déclaration et que les photographies correspondaient à des animaux abattus sur le territoire espagnol. Le Govern a répondu que la présomption de véracité des actes du corps devait être renversée par l'agent, et que l'instruction avait permis de vérifier les autorisations de nuit, la tenue, la propriété des véhicules, les lieux et les conditions météorologiques.
## Question de droit
La question posée est de savoir si la commission d'une infraction de chasse de nuit sans autorisation peut être tenue pour prouvée lorsque les faits n'ont pas été constatés *in situ* par l'administration, mais établis à partir d'images issues de réseaux sociaux, et d'une déclaration de l'intéressé dont celui-ci conteste la lecture préalable.
Le tribunal écarte d'abord la contestation de compétence en se fondant sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il relève ensuite que la demande ne contestait pas le caractère infractionnel des faits, mais uniquement leur preuve. Le débat se concentre donc sur le terrain probatoire.
## Solution et dispositif
Le tribunal considère que la preuve est suffisante. Il retient plusieurs éléments concordants :
- la plaque d'immatriculation visible sur une photographie, rattachée au père d'un des trois jeunes figurant sur les images ;
- la concordance des vêtements portés sur la vidéo et sur les photographies ;
- le prénom du requérant, prononcé dans la vidéo, et les appels à l'aide entre rires des deux autres participants pour transporter un animal, ce qui conduit le tribunal à conclure que la vidéo a été filmée par l'agent lui-même ;
- la reconnaissance par l'intéressé, après présentation des images, d'avoir abattu les deux animaux à Beixalís ;
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2021 - ROJ: STSJAD 113/2021
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència n° 32-2021, 22 avril 2021. Ponente : Mme Elsa Puig Muñoz.
Faits et procédure
Un agent du Cos de Banders, M. Castillo, a été sanctionné par une résolution du directeur du corps du 21 mars 2019, confirmée par une résolution du Govern d'Andorra du 3 juillet 2019. La sanction comprenait une amende de 3 000 euros, la suspension du permis de chasse et une inhabilitation de trois ans à l'obtenir. Le motif retenu est la chasse de nuit sans autorisation.
Les faits n'ont pas été constatés directement par les agents. Le corps a obtenu, sur les réseaux sociaux, une vidéo et des photographies montrant trois personnes chassant de nuit et des animaux abattus, un sanglier et un mouflon. Les personnes figurant sur les images ont été identifiées, de même que le propriétaire du véhicule utilisé. Lors de son audition du 21 novembre 2018, M. Castillo a déclaré avoir chassé de nuit à plusieurs reprises durant l'année, sans tirer à chaque fois. Il a reconnu la photographie du sanglier abattu dans la zone de Beixalís (Encamp) et a admis avoir tué le mouflon. Il a signé sa déclaration après lecture, selon les constatations relatées par le tribunal.
Dans la procédure disciplinaire, M. Castillo a soutenu qu'il avait signé sans lire, par pressé de partir travailler, et que les pièces de chasse avaient été capturées en Espagne. Le Tribunal des Batlles, par jugement n° 19/2019, a rejeté son recours. En appel, il a repris l'argumentaire d'une insuffisance de preuve, faisant valoir qu'il n'avait pas ratifié sa déclaration et que les photographies correspondaient à des animaux abattus sur le territoire espagnol. Le Govern a répondu que la présomption de véracité des actes du corps devait être renversée par l'agent, et que l'instruction avait permis de vérifier les autorisations de nuit, la tenue, la propriété des véhicules, les lieux et les conditions météorologiques.
Question de droit
La question posée est de savoir si la commission d'une infraction de chasse de nuit sans autorisation peut être tenue pour prouvée lorsque les faits n'ont pas été constatés in situ par l'administration, mais établis à partir d'images issues de réseaux sociaux, et d'une déclaration de l'intéressé dont celui-ci conteste la lecture préalable.
Le tribunal écarte d'abord la contestation de compétence en se fondant sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il relève ensuite que la demande ne contestait pas le caractère infractionnel des faits, mais uniquement leur preuve. Le débat se concentre donc sur le terrain probatoire.
Solution et dispositif
Le tribunal considère que la preuve est suffisante. Il retient plusieurs éléments concordants :
la plaque d'immatriculation visible sur une photographie, rattachée au père d'un des trois jeunes figurant sur les images ;
la concordance des vêtements portés sur la vidéo et sur les photographies ;
le prénom du requérant, prononcé dans la vidéo, et les appels à l'aide entre rires des deux autres participants pour transporter un animal, ce qui conduit le tribunal à conclure que la vidéo a été filmée par l'agent lui-même ;
la reconnaissance par l'intéressé, après présentation des images, d'avoir abattu les deux animaux à Beixalís ;
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000047/2019 Núm. Rotlle: TSJA-0000045/2020
SENTÈNCIA 32-2021
PARTS:
Apel·lant: Sr. Castillo
Representant: Ídem
Advocat: Sr. Miró
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Miró
Advocada: Sra. Garzón
Andorra la Vella, el vint-i-dos d'abril de dos mil vint-i-u.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 45/20 — Décision commentée
1.- El Sr. Castillo va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA, de data 3 de juliol de 2019, que va confirmar la resolució del director de Cos de Banders, de data 21 de març de 2019, per la qual es va imposar a l'agent una sanció de 3.000 euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, per haver caçat de nit sense autorització.
2.- En la sentència núm. 19/2019 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació el Sr. Castillo estima, en substància, que existeix una manca de prova de la comissió de la infracció, compte tingut que no va ratificar la seva declaració, i que les fotografies incorporades al procediment es corresponen amb uns animals que van ser abatuts al territori espanyol.
L'agent ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.
4.- En la seva contesta GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que correspon a l'agent desvirtuar la presumpció de veracitat de les actes emeses pel Cos de Banders, i que durant la instrucció de l'expedient es van comprovar les autoritzacions nocturnes atorgades amb anterioritat, la indumentària retratada, la propietat dels vehicles, els llocs on es van prendre les fotografies, i la climatologia del dia dels fets, i que fins i tot el propi agent va corroborar els fet amb la seva declaració, sense que aportés cap element per rebatre les conclusions a les que s'arriba en la resolució sancionadora.
GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- De la documentació aportada a les actuacions es comprova que el Cos de Banders van aconseguir un vídeo i unes fotografies obtingudes de les xarxes socials on apareixen tres persones caçant a la nit, i un poc senglar i un mufló morts. Es van identificar les tres persones que apareixen a les fotografies i el titular del vehicle utilitzat per la caça dels animals.
Una d'aquestes persones era el Sr. Castillo al qual es va citar per prendre-li declaració en presència del Cap d'Unitat del Cos de Banders, la qual va tenir lloc el 21/11/2018 (foli 37 de les actuacions). El Sr. Castillo declarà que durant aquell any havia sortit diverses vegades a caçar de nit, però que no en cada ocasió havia disparat, va afegir que la darrera vegada va abatre un porc senglar en la zona de Beixalís (Encamp), i va reconèixer que es correspon amb la fotografia que se li va mostrar. També va reconèixer el mufló de l'altre fotografia, i va admetre que també l'havia mort el declarant.
El compareixent va llegir i signar la seva declaració, manifestant la seva conformitat amb el contingut de la mateixa.
A la vista d'aquests fets es va incoar el corresponent procediment sancionador, en el que l'agent va presentar al·legacions (folis 42 i següents de les actuacions) tot sostenint que va signar la declaració sense haver-la llegit, compte tingut que tenia presa per anar a treballar, i va mantenir que les peces de caça que apareixen a les fotografies les va capturar a Espanya.
Seguidament el Cap d'Unitat del Cos de Banders va reiterar els fets que es recullen a l'atestat judicial i va relatar com va transcorre la declaració del Sr. Castillo, del que va dir que es va mostrar col·laborador i amb bona predisposició, demanant abans de marxar de quin import era la sanció i si la podia pagar de forma fraccionada.
Un cop analitzat el material probatori descrit, es va imposar la sanció que fou objecte de demanda.
Interessa destacar que en via judicial l'agent únicament va proposar com a prova l'admissió dels documents que es van acompanyar amb la demanda, tots ells del propi expedient sancionador.
I, com s'ha dit, el Tribunal de Batlles va considerar que la infracció havia estat convenientment provada per la qual cosa va confirmar la resolució.
Tercer.- En la demanda no es nega que els fets imputats a l'agent siguin constitutius d'una infracció en matèria de caça, sinó que únicament es posa en entredit que la comissió de la infracció per l'agent estigui degudament provada.
En el cas que ens ocupa els fets no van ser apreciats directament "in situ" pels agents del Cos de Banders, sinó que en van tenir coneixement pels vídeos i imatges apareguts a les xarxes socials. Ara bé, aquesta circumstància no suposa que els fets no estiguin degudament provats, compte tingut que hi ha suficients elements per entendre que així ha estat. En efecte, a una de les fotografies apareix la matricula d'un vehicle i es va identificar el propietari del mateix com el pare de un dels tres joves que apareixen a les imatges, joves que igualment van ser identificats. I la roba que porten els dos joves que apareixen al vídeo es la mateixa que la de les fotografies. A més, al vídeo -que aquest Tribunal ha visionat- s'esmenta el nom de pila del recurrent (R.), i se sent com els dos companys que apareixen a les imatges van reclamar entre rialles el seu ajut per traslladar un dels animals, la qual cosa permet concloure que fou el propi agent el que fa gravar el vídeo.
A més, la declaració del Sr. Castillo no ofereix cap dubte sobre la seva intervenció directa en els fets, compte tingut que, desprès que se li mostressin les imatges, va reconèixer que fou ell qui va abatre els dos animals (un porc senglar i un mufló), i que ho va fer a la zona de Beixalís (Encamp).
I al vídeo incorporat el llapis de memòria que es troba dins de sobre del foli 32, es pot comprovar que l'acció de caça es va realitzar de nit i amb el terreny nevat.
Front d'aquesta evidència, la defensa del Sr. Castillo es limita a negar que hagués llegit la seva declaració, tot afegint que no ho va fer per que tenia pressa per anar a treballar. La sentència del Tribunal de Batlles recull que aquesta manifestació "no guarda una mínima credibilitat", i que la declaració de l'interessat és "un escrit curt i entenedor que requereix un mínim de temps de lectura i, en qualsevol cas, al marge que la incúria mostrada no el podria beneficiar, el propi redactor i cap d'unitat del Cos de Banders va confirmar posteriorment que se li va donar lectura íntegra a l'interessat del contingut de la declaració la qual "molt amablement i sense cap problema la va signar", apreciacions que aquest Tribunal compareix íntegrament.
En definitiva, en el cas que ens ocupa es considera provada la comissió de la infracció per l'agent, i procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Sr. Castillo.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN D'ANDORRA, de data 3 de juliol de 2019, que va confirmar la resolució del director de Cos de Banders, de data 21 de març de 2019, per la qual es va imposar a l'agent una sanció de 3.000 euros, la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació per obtenir-la durant tres anys, per haver caçat de nit sense autorització, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.