Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència n° 39/2021, 22 avril 2021, ROJ STSJAD 121/2021 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Martin, a sollicité une autorisation de résidence pour regroupement familial au profit de sa mère, Mme Moliner, en qualité d'ascendante à charge. Par décision du ministre de la Justice et de l'Intérieur du 27 juillet 2020, cette demande a été rejetée. Le recours de réformation formé contre cette décision a été rejeté par une résolution du Gouvernement d'Andorre du 16 septembre 2020 (numéro de résolution indiqué « XXXXXX/2020 » dans le texte).
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Saisi d'un recours, le Tribunal de batlles a rejeté la demande par une sentence n° 2/2021 du 12 janvier 2021. M. Martin a interjeté appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (numéro de rôle TSJA-0000024/2021).
Dans son mémoire d'appel, l'appelant soutient, en substance, que :
la législation ne fixe pas de critère fermé de l'insuffisance de moyens ;
le tribunal de première instance a appliqué l'article 15.3.a) du Règlement à la situation du regroupant alors que ce texte ne viserait que les ressources du demandeur ;
l'article 103.3 de la loi qualifiée sur l'immigration (LQI) impose une appréciation au cas par cas, en tenant compte des charges, des besoins d'assistance et des obligations économiques de la personne à regrouper ;
les dépenses justifiées de Mme Moliner, s'élevant à 661 euros, ne laissent que 413,05 euros sur sa pension nette de 1 074,05 euros, alors que le salaire minimum andorran est de 1 083,33 euros.
Le Gouvernement conclut au rejet. Il fait valoir que l'administration est soumise aux principes de légalité, de sécurité juridique et d'interdiction de l'arbitraire, ce qui impose une interprétation littérale des normes. Il relève que la pension perçue par l'intéressée, de 1 181,56 euros, dépasse le salaire minimum, et que ni la loi ni le règlement n'imposent de prendre en compte les dépenses de la personne à regrouper.
Le tribunal rappelle sa compétence sur le fondement de l'article 39.3 de la loi qualifiée de la justice.
Question de droit
La décision soulève essentiellement la question suivante : comment doit être appréciée la « suffisance de moyens économiques » exigée pour qu'un ascendant puisse être regardé comme étant à charge au sens de l'article 103 LQI ? Plus précisément, il s'agit de déterminer :
si cette appréciation relève d'une évaluation individualisée ou d'un seuil fixé par voie réglementaire ;
si les charges propres de la personne à regrouper doivent être déduites des ressources prises en compte ;
selon quelles modalités les ressources de l'intéressée doivent être comparées au seuil réglementaire.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Son raisonnement repose sur trois étapes.
**Dél
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000051/2020 Núm. Rotlle: TSJA-0000024/2021
SENTÈNCIA 39-2021
PARTS :
Apel·lant: Sr. Martin
Representant: Sra. Machado
Advocada: Sra. Daza
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Daza
Advocada: Sra. Pina
Andorra la Vella, el vint-i-dos d'abril de dos mil vint-i-u.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000051/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Martin va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXXX/2020, de data 16 de setembre del 2020, per la qual es va desestimar el recurs de reposició interposat contra la decisió del M.I. Ministre de Justícia i Interior, de data 27 de juliol del 2020, que desestimà la sol·licitud d'autorització de residència per reagrupament familiar a favor de la Sra. Moliner, mare del Sr. Martin.
2.- En la sentència núm. 2/2021, del dia 12 de gener, es va desestimar la demanda presentada per l'agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Martin estima, en substància,
que:
La sentència diu que s'ha d'aplicar de forma literal la Llei Qualificada d'Immigració i el Reglament que la desenvolupa, però en canvi no en fa aquesta aplicació literal.
Les normes citades no determinen un criteri tancat en relació amb la determinació de la insuficiència de mitjans personals de la persona que es vol reagrupar.
El Tribunal de Batlles ha aplicat l'art. 15.3.a) del Reglament quan aquest precepte es refereix als recursos del sol·licitant -en aquest cas el Sr. Martin -, però no als de la persona que es vol reagrupar.
L'art. 103.3 del Text refós de la Llei Qualificada d'Immigració estableix un concepte ampli i no tancat de la suficiència de mitjans econòmics, la qual cosa obliga la avaluació cas per cas en funció de les necessitats personals, d'atenció i cura, així com d'obligacions econòmiques de la persona que es vol reagrupar.
La Sra. Moliner té unes despeses acreditades de 661 euros, per la qual cosa només li resten 413,05 euros per pagar la resta de despeses necessàries, compte tingut que la seva pensió neta és de 1.074,05 euros, i a més necessita l'ajut d'una tercera persona, mentre que el salari mínim a Andorra és de 1.083,33 euros.
4.- En la seva contesta, el GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que:
L'Administració està sotmesa als principis de legalitat, de seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat, la qual cosa obliga a interpretar la norma de forma literal de manera que s'asseguri la seguretat jurídica dels administrats.
La pensió que rep la interessada és de 1.181,56 euros, superior doncs al salari mínim d'Andorra.
L'art. 103 de la Llei Qualificada d'Immigració fa un reenviament al Reglament que la desenvolupi per la determinació de la suficiència de mitjans econòmics als efectes de poder ser reagrupat.
Ni la Llei ni el Reglament d'immigració estableixen que calgui tenir en compte les despeses de la persona que es vol reagrupar.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- L'art. 103.1 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI) disposa que una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d'Andorra, o una estrangera titular d'una autorització d'immigració de residència i treball que resideix al Principat d'Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb els ascendents a càrrec que tinguin com a mínim 65 anys o que estiguin jubilats, entre d'altres familiars.
I a l'apartat 3 del mateix article s'estableix que "Als efectes d'aquest títol, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l'avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec".
És a dir, la LQI fa un reenviament al Reglament per establir la insuficiència de mitjans econòmics, en altres paraules, és el Govern, a través l'aprovació del Reglament, qui determina i quantifica els recursos màxims que es poden tenir per entendre que una persona no disposa de suficiència econòmica, i en aquesta funció el Govern ha de considerar el cost dels béns i dels serveis bàsics i l'avaluació objectiva de les necessitats econòmiques, determinació que cal fer amb un abast general per dotar al sistema de seguretat jurídica, la qual cosa comporta que han de quedar al marge les depeses de la persona que es vol reagrupar.
Per això, no pot prosperar l'al·legació de l'apel·lant sobre que l'art. 103.3 de la LQI estableix un concepte ampli i no tancat de la suficiència de mitjans econòmics, la qual cosa obliga la avaluació cas per cas en funció de les necessitats personals, d'atenció i cura, així com d'obligacions econòmiques de la persona que es vol reagrupar. És cert que la LQI no determina què s'ha d'entendre per "suficiència de mitjans econòmics", o d'insuficiència per poder ser reagrupat, però la Llei mana al Govern que ho faci amb l'aprovació d'un Reglament.
Això comporta que, un cop el Reglament ha determinat el concepte d'insuficiència de mitjans econòmics, no pot el aplicador de la norma apartar-se de l'import fixat.
D'altra banda, l'art. 18.2.d) del Reglament regulador del servei d'immigració, disposa que per reagrupar a ascendents a càrrec, s'han d'aportar els documents que acreditin que la persona a càrrec no disposa de mitjans econòmics propis suficients per viure d'acord amb l'article 15.3, del mateix Reglament, és a dir, que els seus ingressos són inferiors al 100% del salari mínim d'Andorra.
És un fet inqüestionat que la mare de l'agent percep a França una pensió de jubilació de 1.181,56 euros, superior doncs al salari mínim d'Andorra, que és de 1.083,33 euros, sense que es pugui tenir en compte l'import net de la pensió, compte tingut que sempre s'han de comparar magnituds equivalents.
En definitiva, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'agent i confirmar la sentència del Tribunal de Batlles.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Martin.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXXX/2020, de data 16 de setembre del 2020, per la qual es va desestimar el recurs de reposició interposat contra la decisió del M.I. Ministre de Justícia i Interior, de data 27 de juliol del 2020, que desestimà la sol·licitud d'autorització de residència per reagrupament familiar a favor de la Sra. Moliner, mare del Sr. Martin, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.