SENTÈNCIA 39-2021 PARTS : Apel·lant: Sr. Martin Representant: Sra. Machado Advocada: Sra. Daza Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Daza Advocada: Sra. Pina COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sr. Bernard Plagnet Andorra la Vella, el vint-i-dos d'abril de dos mil vint-i-u. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000051/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Martin va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXXX/2020, de data 16 de setembre del 2020, per la qual es va desestimar el recurs de reposició interposat contra la decisió del M.I. Ministre de Justícia i Interior, de data 27 de juliol del 2020, que desestimà la sol·licitud d'autorització de residència per reagrupament familiar a favor de la Sra. Moliner, mare del Sr. Martin. 2.- En la sentència núm. 2/2021, del dia 12 de gener, es va desestimar la demanda presentada per l'agent. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Martin estima, en substància, que: La sentència diu que s'ha d'aplicar de forma literal la Llei Qualificada d'Immigració i el Reglament que la desenvolupa, però en canvi no en fa aquesta aplicació literal. Les normes citades no determinen un criteri tancat en relació amb la determinació de la insuficiència de mitjans personals de la persona que es vol reagrupar. El Tribunal de Batlles ha aplicat l'art. 15.3.a) del Reglament quan aquest precepte es refereix als recursos del sol·licitant -en aquest cas el Sr. Martin -, però no als de la persona que es vol reagrupar. L'art. 103.3 del Text refós de la Llei Qualificada d'Immigració estableix un concepte ampli i no tancat de la suficiència de mitjans econòmics, la qual cosa obliga la avaluació cas per cas en funció de les necessitats personals, d'atenció i cura, així com d'obligacions econòmiques de la persona que es vol reagrupar. La Sra. Moliner té unes despeses acreditades de 661 euros, per la qual cosa només li resten 413,05 euros per pagar la resta de despeses necessàries, compte tingut que la seva pensió neta és de 1.074,05 euros, i a més necessita l'ajut d'una tercera persona, mentre que el salari mínim a Andorra és de 1.083,33 euros. 4.- En la seva contesta, el GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que: L'Administració està sotmesa als principis de legalitat, de seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat, la qual cosa obliga a interpretar la norma de forma literal de manera que s'asseguri la seguretat jurídica dels administrats. La pensió que rep la interessada és de 1.181,56 euros, superior doncs al salari mínim d'Andorra. L'art. 103 de la Llei Qualificada d'Immigració fa un reenviament al Reglament que la desenvolupi per la determinació de la suficiència de mitjans econòmics als efectes de poder ser reagrupat. Ni la Llei ni el Reglament d'immigració estableixen que calgui tenir en compte les despeses de la persona que es vol reagrupar. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- L'art. 103.1 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI) disposa que una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d'Andorra, o una estrangera titular d'una autorització d'immigració de residència i treball que resideix al Principat d'Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb els ascendents a càrrec que tinguin com a mínim 65 anys o que estiguin jubilats, entre d'altres familiars. I a l'apartat 3 del mateix article s'estableix que "Als efectes d'aquest títol, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l'avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec". És a dir, la LQI fa un reenviament al Reglament per establir la insuficiència de mitjans econòmics, en altres paraules, és el Govern, a través l'aprovació del Reglament, qui determina i quantifica els recursos màxims que es poden tenir per entendre que una persona no disposa de suficiència econòmica, i en aquesta funció el Govern ha de considerar el cost dels béns i dels serveis bàsics i l'avaluació objectiva de les necessitats econòmiques, determinació que cal fer amb un abast general per dotar al sistema de seguretat jurídica, la qual cosa comporta que han de quedar al marge les depeses de la persona que es vol reagrupar. Per això, no pot prosperar l'al·legació de l'apel·lant sobre que l'art. 103.3 de la LQI estableix un concepte ampli i no tancat de la suficiència de mitjans econòmics, la qual cosa obliga la avaluació cas per cas en funció de les necessitats personals, d'atenció i cura, així com d'obligacions econòmiques de la persona que es vol reagrupar. És cert que la LQI no determina què s'ha d'entendre per "suficiència de mitjans econòmics", o d'insuficiència per poder ser reagrupat, però la Llei mana al Govern que ho faci amb l'aprovació d'un Reglament. Això comporta que, un cop el Reglament ha determinat el concepte d'insuficiència de mitjans econòmics, no pot el aplicador de la norma apartar-se de l'import fixat. D'altra banda, l'art. 18.2.d) del Reglament regulador del servei d'immigració, disposa que per reagrupar a ascendents a càrrec, s'han d'aportar els documents que acreditin que la persona a càrrec no disposa de mitjans econòmics propis suficients per viure d'acord amb l'article 15.3, del mateix Reglament, és a dir, que els seus ingressos són inferiors al 100% del salari mínim d'Andorra. És un fet inqüestionat que la mare de l'agent percep a França una pensió de jubilació de 1.181,56 euros, superior doncs al salari mínim d'Andorra, que és de 1.083,33 euros, sense que es pugui tenir en compte l'import net de la pensió, compte tingut que sempre s'han de comparar magnituds equivalents. En definitiva, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per l'agent i confirmar la sentència del Tribunal de Batlles. Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Martin. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXXX/2020, de data 16 de setembre del 2020, per la qual es va desestimar el recurs de reposició interposat contra la decisió del M.I. Ministre de Justícia i Interior, de data 27 de juliol del 2020, que desestimà la sol·licitud d'autorització de residència per reagrupament familiar a favor de la Sra. Moliner, mare del Sr. Martin, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE