STSJAD ANDORRA, a 10 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 147/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé10 juin 2021
Numéro13/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 147/2021 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juin 2021
> **Décision commentée :** STSJAD 147/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juin 2021, Recurs n° 13/21, ECLI:AD:TSJADAD:2021:147 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral (recours, ECLI, date).*
## Faits et procédure
Mme Daza, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a contesté devant la juridiction de première instance une décision du Conseil d'administration de la CASS du 18 décembre 2018. Cette décision rejetait les recours formés contre deux résolutions antérieures des 16 octobre et 2 novembre 2018. Ces résolutions prononçaient sa guérison médicale (« alta médica ») avec effet au 1er novembre 2018 et refusaient une pension d'invalidité pour maladie commune, le taux d'incapacité retenu pour ce motif étant de 30,75 %. La CASS avait en revanche reconnu une incapacité partielle permanente de 40 % au titre d'accidents du travail, ainsi qu'un complément de pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, d'un montant mensuel net de 244,25 EUR.
Par sentence du 27 novembre 2020, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a estimé la demande. Il a déclaré les décisions administratives partiellement contraires au droit. Il a reconnu à l'assurée le droit de demeurer en incapacité temporaire du 21 novembre 2018 au 29 janvier 2019, ainsi que le droit à une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, avec effet au 1er novembre 2018. Cette pension devait être cumulée avec la pension issue de l'accident du travail, selon un calcul fondé sur la somme arithmétique des deux prestations.
Les deux parties ont interjeté appel. Mme Daza critiquait notamment la compétence du expert, la date de consolidation retenue et la classification en groupe 1 plutôt qu'en groupe 2. La CASS contestait, pour sa part, le droit à une nouvelle période d'incapacité temporaire, l'évaluation de la fibromyalgie et le taux d'incapacité, qu'elle estimait devoir être de 37,67 %. Le dossier ne précise pas la date de l'ordonnance de 30 mars 2021 mentionnée dans les motifs, ni son contenu exact.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a rejeté les deux appels et confirmé la sentence attaquée dans ses propres termes.
## Question de droit
La décision soulève quatre questions, que la Cour énumère elle-même au fondement quatrième :
a) la valeur du rapport d'expertise judiciaire et la qualification de son auteur ;
b) la date de consolidation des pathologies et le droit à une prestation d'incapacité temporaire pendant la nouvelle période ordonnée par le premier juge ;
c) le taux d'incapacité découlant de la maladie commune, au regard des pathologies présentées (fibromyalgie et dysthymie) ;
d) la classification de l'invalidité dans le groupe 1 ou le groupe 2.
Un moyen de procédure s'y ajoute : la CASS soutenait, pour la première fois en appel, que l'assurée n'était pas en situation d'activité à la date litigieuse. La Cour devait donc vérifier si cet argument était recevable au regard du principe « pendente appellatione, nihil innovetur ».
Le fondement juridique de la compétence est l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Les textes relatifs au fond, cités dans les motifs, sont l'article 173.4.a) de la Llei de la seguretat social, l
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 10 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 147/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 147/2021 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juin 2021
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 147/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juin 2021, Recurs n° 13/21, ECLI:AD:TSJADAD:2021:147 (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral (recours, ECLI, date).
Faits et procédure
Mme Daza, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a contesté devant la juridiction de première instance une décision du Conseil d'administration de la CASS du 18 décembre 2018. Cette décision rejetait les recours formés contre deux résolutions antérieures des 16 octobre et 2 novembre 2018. Ces résolutions prononçaient sa guérison médicale (« alta médica ») avec effet au 1er novembre 2018 et refusaient une pension d'invalidité pour maladie commune, le taux d'incapacité retenu pour ce motif étant de 30,75 %. La CASS avait en revanche reconnu une incapacité partielle permanente de 40 % au titre d'accidents du travail, ainsi qu'un complément de pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, d'un montant mensuel net de 244,25 EUR.
Par sentence du 27 novembre 2020, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a estimé la demande. Il a déclaré les décisions administratives partiellement contraires au droit. Il a reconnu à l'assurée le droit de demeurer en incapacité temporaire du 21 novembre 2018 au 29 janvier 2019, ainsi que le droit à une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, avec effet au 1er novembre 2018. Cette pension devait être cumulée avec la pension issue de l'accident du travail, selon un calcul fondé sur la somme arithmétique des deux prestations.
Les deux parties ont interjeté appel. Mme Daza critiquait notamment la compétence du expert, la date de consolidation retenue et la classification en groupe 1 plutôt qu'en groupe 2. La CASS contestait, pour sa part, le droit à une nouvelle période d'incapacité temporaire, l'évaluation de la fibromyalgie et le taux d'incapacité, qu'elle estimait devoir être de 37,67 %. Le dossier ne précise pas la date de l'ordonnance de 30 mars 2021 mentionnée dans les motifs, ni son contenu exact.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a rejeté les deux appels et confirmé la sentence attaquée dans ses propres termes.
Question de droit
La décision soulève quatre questions, que la Cour énumère elle-même au fondement quatrième :
a) la valeur du rapport d'expertise judiciaire et la qualification de son auteur ;
b) la date de consolidation des pathologies et le droit à une prestation d'incapacité temporaire pendant la nouvelle période ordonnée par le premier juge ;
c) le taux d'incapacité découlant de la maladie commune, au regard des pathologies présentées (fibromyalgie et dysthymie) ;
d) la classification de l'invalidité dans le groupe 1 ou le groupe 2.
Un moyen de procédure s'y ajoute : la CASS soutenait, pour la première fois en appel, que l'assurée n'était pas en situation d'activité à la date litigieuse. La Cour devait donc vérifier si cet argument était recevable au regard du principe « pendente appellatione, nihil innovetur ».
Le fondement juridique de la compétence est l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Les textes relatifs au fond, cités dans les motifs, sont l'article 173.4.a) de la Llei de la seguretat social, l
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000028/2019. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 10 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 147/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 10 juin 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000028/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000013/2021
SENTÈNCIA 46-2021
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Morell
Advocat: Sr. Esteban
Apel·lant: Sra. Daza
Representant: ÍDEM
Advocat: Sr. Briones
Andorra la Vella, el 10 de juny de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000028/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 13/21 — Décision commentée
1.- La Sra. Daza va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord adoptat pel Consell d'Administració d'aquest organisme en data 18 de desembre de 2018, que va desestimar els recursos presentats per l'agent contra unes anteriors resolucions de 16 d'octubre i 2 de novembre de 2018. En virtut d'aquestes, es va acordar l'alta mèdica de la interessada, amb efectes de l'1 de novembre de 2018, i es va desestimar la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia, ja que presentava una incapacitat del 30,75%. Al mateix temps, es va confirmar una IPP del 40% pels accidents de treballs soferts, així com un complement a títol de pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1, amb un import mensual net de 244,25 EUR.
La sentència de 27 de novembre de 2020 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha estimat la demanda, declarant que les resolucions administratives impugnades no són parcialment ajustades a dret, i ha declarat el dret de la interessada a romandre en situació d'incapacitat temporal entre els dies 21 de novembre de 2018 i 29 de gener de 2019, així com a ser tributària d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, amb efectes de l'1 de novembre de 2018, en què concorren contingències derivades de malaltia comuna i d'accident laboral, a calcular en base a la suma aritmètica d'ambdues pensions.
2.- La Sra. Daza ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El perit designat judicialment no està capacitat per dictaminar sobre la patologia psíquica que presenta la interessada, i el seu dictamen no indica la data en què aquestes estaven consolidades.
La recurrent no pot desenvolupar cap tipus de treball, com posen de relleu els informes del seu metge tractant.
La fibromiàlgia i la distímia són patologies diferents i s'han de valorar i avaluar per separat.
Les lesions que pateix no estaven consolidades l'1 de novembre de 2018.
En tot cas, la invalidesa s'havia de classificar en el grup 2, ja que no pot desenvolupar cap tipus de treball.
3.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal a quo. En defensa de les seves pretensions, al·lega que:
No procedeix reconèixer un nou període de baixa mèdica entre el 21 de novembre de 2018 i el 29 de gener de 2019, ja que les patologies estaven consolidades l'1 de novembre de 2018. A més, la interessada no havia reprès l'activitat laboral, per la qual cosa no té dret al pagament de les prestacions econòmiques derivades de la nova baixa.
La sentència recorreguda valora en excés la patologia de la fibromiàlgia amb una minva del 20%.
La incapacitat per malaltia comuna ha de ser del 37,67%, de manera que no procedeix aplicar l'article 173.4.a) de la Llei de la seguretat social.
4.- Cadascun d'aquests recursos va ser contestat per la respectiva contrapart, que van sol·licitar la seva íntegra desestimació, en base a les al·legacions que consten en les actuacions.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que van acordar l'alta mèdica de l'assegurada, amb efectes de l'1 de novembre de 2018, confirmant que presentava una incapacitat del 40% com a conseqüència dels accidents de treballs que havia sofert, i van desestimar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, ja que presenta una incapacitat del 30,75% per aquest concepte. No obstant això, es va reconèixer un complement de 244,25 EUR mensuals, a títol de pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1.
Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada de la Batllia ha estimat substancialment la demanda, reconeixent el dret de l'assegurada a romandre en situació de baixa laboral entre els dies 21 de novembre de 2018 i 29 de gener de 2019, a causa d'una nova intervenció que va patir la interessada, així com a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, que s'ha de sumar amb la pensió derivada d'accident de treball, segons l'article 173.4.a) de la Llei de la seguretat social.
Ambdues parts es mostren disconformes amb el contingut de la sentència referida i interposen sengles recursos d'apel·lació, en base a les al·legacions que ja s'han exposat en els antecedents. Per tal de donar adequada resposta a les respectives pretensions de les parts, es poden sistematitzar les qüestions debatudes en els següents apartats: a) contingut del dictamen pericial i qualificació del seu autor; b) data de consolidació de les patologies i dret a percebre una prestació per incapacitat temporal durant el nou període que determina la sentència; c) determinació del grau d'incapacitat que deriva de malaltia comuna, en base a les patologies que presenta la interessada; i d) classificació de la invalidesa en el grau 1 o 2.
Tercer.- Sobre la qüestió relativa al dictamen pericial, el complement a l'informe que consta als folis 216 i següents de les actuacions fa constar que el tècnic que l'ha redactat disposa de la titulació de Màster en Psiquiatria Forense per la Universitat de Montepeller, de manera que no existeix cap element objectiu que permeti dubtar de la capacitació del seu autor, més enllà dels mers dubtes que s'exposen en el recurs.
D'altra banda, el dictamen realitza una valoració de la patologia psiquiàtrica que pateix la interessada, arribant a la conclusió que aquesta presenta una distímia cronificada, que es valora en un 10%, atès que una part de la patologia ja s'ha tingut en compte dins de la fibromiàlgia que igualment sofreix l'assegurada, de manera que el component purament psiquiàtric mereix la referida valoració.
En conseqüència, com ja es va dir en l'aute de 30 de març de 2021, resulta innecessària la nova prova pericial que la interessada sol·licita en aquesta alçada, atès que l'informe aportat en la instància és suficientment expressiu de la naturalesa i la valoració de la patologia psiquiàtrica que pateix la demandant.
És cert que aquest informe no es pronuncia de forma explícita sobre la data de consolidació d'aquesta malaltia, però, tal com declara la sentència apel·lada, es pot concloure sense dificultat que la mateixa també estava consolidada l'1 de novembre de 2018, data assenyalada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), com es desprèn del caràcter crònic de la patologia que aprecia el perit, en plena consonància amb els informes del seu propi metge tractant, que s'invoquen en el recurs d'apel·lació.
En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència impugnada ha valorat correctament els informes tècnics que consten en les actuacions, i no s'aprecien elements de judici que permetin modificar aquesta valoració de la prova practicada.
Quart.- L'anterior conclusió ja determina el resultat de la segona qüestió litigiosa, que és la relativa a la data de consolidació de les patologies de la interessada. Com ja s'ha dit, l'informe pericial és concloent quan afirma que les seves lesions físiques i psíquiques estaven consolidades, o eren cròniques, en data 1 de novembre de 2018. Tanmateix, la demandant va requerir una ulterior intervenció quirúrgica en data 21 de novembre de 2018, com a conseqüència d'una ungla encarnada del dit gros del peu esquerre.
En conseqüència, s'han de confirmar les conclusions de la sentència apel·lada, quan declara el dret de l'assegurada a un nou període de baixa per malaltia per causa d'aquesta intervenció.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) mostra la seva discrepància pel fet que la interessada no estava en situació d'alta en aquell moment, però aquesta és una qüestió nova introduïda en aquesta instància en contravenció del principi "pendente apellatione, nihil innovetur" (Digest 49, 7, 1). En efecte, la part agent ja va exposar en la seva demanda que el 21 de novembre de 2018 es va sotmetre a la intervenció per la ungla encarnada, i va sol·licitar que la prova pericial s'estengués sobre aquesta qüestió i la seva incidència en la data de consolidació de les patologies que presentava. Tanmateix, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no va oposar cap obstacle derivat del fet de no haver reprès l'activitat laboral, de manera que aquesta qüestió no pot ser introduïda per primer cop en aquesta alçada.
Per la seva part, la demandant insisteix en el fet de que no es troba en situació de tornar al treball. Aquesta afirmació, que com es veurà més endavant no concorda amb el resultat de la prova pericial, confon la curació total amb la consolidació de la malaltia, que és un dels elements que té en compte l'article 11.2 del Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal per a estendre l'alta mèdica. Com ha declarat una reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, quan es tracta de seqüeles consolidades, i fins i tot progressives, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) pot acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan hi hagi una disminució de la capacitat de guany d'almenys el 60% (article 166 de la Llei de la seguretat social).
En aquest cas, la prova pericial confirma la consolidació de les malalties prèvies de la interessada, de manera que procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada sobre la data de consolidació de la patologia i sobre el nou període de baixa laboral per la intervenció del 21 de novembre de 2018.
Cinquè.- Sobre la determinació del grau d'invalidesa derivada de malaltia comuna, s'ha d'estar igualment al resultat de la prova pericial, que la quantifica en un valor superior al 60%, i en concret en un 50,27%, percentatge a què s'ha d'afegir un 12% pels factors socials complementaris.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) considera que s'ha sobrevalorat la fibromiàlgia, però la seva opinió no pot prevaler en aquest cas sobre el resultat de la prova pericial practicada per un tècnic independent, especialment quan la patologia està diagnosticada des de l'any 2005 com a fibromiàlgia amb símptomes severs, tal com posa de relleu la sentència apel·lada.
Per la seva part, la demandant entén que no s'han valorat separadament la fibromiàlgia i la distímia, quan en realitat la primera es quantifica en un 20% i la segona en un 10%, de manera que ambdues patologies s'han tingut en compte, sens perjudici que la seva quantificació hagi ponderat que existeixen punts de contacte entre les mateixes.
Per tot això, procedeix confirmar la valoració del grau d'invalidesa que estableix la sentència impugnada.
Sisè.- En darrer terme, es discuteix la classificació de la invalidesa per malaltia comuna en el grau 1. L'informe pericial també resulta determinant en aquest punt, ja que el tècnic es pronuncia clarament per aquest resultat, ja que la interessada no pot realitzar cap tipus d'activitat que comporti esforç, que impliqui una posició dempeus perllongada, o bé una mobilitat de les articulacions d'ambdós braços, però pot efectuar una activitat professional sedentària.
En conseqüència, procedeix desestimar el recursos d'apel·lació interposats per ambdues parts i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen la Sra. Daza i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ambdós contra la sentència dictada el 27 de novembre de 2020 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.