SENTÈNCIA 48-2021 PARTS: Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Villalba Advocat: Sr. Palau Apel·lat: Sra. Bueno Representant: Ídem Advocat: Sr. Montenegro COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Puga Andorra la Vella, el deu de juny de dos mil vint-i-ú. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000039/2019. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Bueno va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 07/01/2019 i 30/04/2019, mitjançant les quals es desestimava la sol·licitud formulada per l'agent d'atorgar-li una pensió d'invalidesa derivada d'una malaltia comuna del grup 2, així com també es desestimava la sol·licitud de percebre un complement no contributiu. 2.- La sentència de data 07/01/2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2, així com també al complement no contributiu. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La mateixa agent ja havia formulat la mateixa petició (reconeixement d'una pensió d'invalidesa) l'1 de setembre del 2016, que fou desestimada per la CASS el 10/10/2016, decisió posteriorment confirmada per la sentència de 10/01/2018, que va esdevenir ferma. En aquell recurs el perit judicial va constatar que l'assegurada no presentava un grau de minva suficient per atorgar-li la pensió. La sentència de la Batllia ha estimat el recurs acceptant sense més consideracions les conclusions del Dr. Manzanares. La Comissió de Valoració Mèdica va valorar un 20% de minva per la distímia cronificada amb crisis d'angoixa i agorafòbia, mentre que el Dr. Manzanares les valora en més del 60%, valoració que no és conseqüent amb l'estat de l'agent, i que, a més, en fonamenta en els símptomes que descriu la pacient però que no es corresponen amb l'exploració realitzada. L'agent manté una capacitat residual de treball, com es reconeix pel mateix Dr. Manzanares. 4.- La Sra. Bueno s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, la pericial del Dr. Manzanares confirma que la seva disminució per les patologies psíquiques que pateix és superior al 60%. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany. D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament. Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017. A l'últim, l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups: Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant. Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional. En definitiva, l'únic criteri per la classificació en un d'aquests grups és la capacitat de treballar o no. Així ho ha vingut mantenint aquesta Sala, sentència 87/2017 ja citada, i sentència 89/2017, de 23/11/2017, dictada al núm. de rotlle TSJA-0000010/2017: "Ara bé, la classificació de la invalidesa en algun dels dos grups que determina l'article 169 del mateix text legal ja no depèn del grau d'IPP, sinó del fet que l'interessat puguin continuar treballant, o bé hagi quedat incapacitat per exercir qualsevol activitat professional. Des d'aquesta perspectiva, no resulta transcendent que la IPP total de la interessada sigui del 62,14%, com afirma la sentència apel·lada, o bé del 64,57%, com defensa la recurrent. El fet determinant és, com s'ha dit, que la interessada pugui o no desenvolupar alguna activitat laboral..." Tercer.- La controvèrsia a resoldre en aquest recurs d'apel·lació rau en determinar si, a la vista dels informes mèdics obrants a les actuacions, es pot concloure que la Sra. Bueno presenta una reducció de la seva capacitat de més del 60% per les seves patologies psíquiques, compte tingut que no hi ha discrepància pel que fa a la pèrdua derivada dels problemes d'equilibri. Doncs bé, cal destacar que en seu administrativa l'agent va aportar l'informe emès per la Sra. Herrera, del Centre d'Atenció Primària (folis 14 i següents) en el qual, a més d'altres patologies, es detalla que la Sra. Bueno pateix "agorafòbia severa amb crisis de pànic invalidant que no li permet sortir de casa sola", i afegeix que la pacient està en "seguiment psiquiàtric amb el Dr. Blasco que segons informa el 02/10/2018: està fent visites psiquiàtriques i psicològiques amb un resultat molt mediocre. Probablement en el futur continuarà amb la clínica que l'invalida per poder treballar de manera remunerada". Juntament amb l'escrit de contestació a la demanda de la CASS es va aportar la documentació mèdica que constava en l'anterior sol·licitud de pensió -la presentada l'1/09/2016-, inclosa la del metge independent, Dr. Cañete, així com la pericial mèdica realitzada en el recurs contenciós posterior, elaborada per la Dra. Esparza, metge forense de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, i màster en valoració del dany corporal. Pel que fa al procediment administratiu relatiu al recurs que ara es resol, no consta que s'emetés informe per un pèrit independent -l'agent no el va sol·licitar ni tampoc es va fer a instància de la CASS-, i, a banda de l'informe de la Dra. F. aportat amb la sol·licitud ja esmentat, consta l'informe del Cap d'Àrea de Control Sanitari de la CASS, de data 18/12/2018 (folis 104-105), que valora els vertígens en el 15% de la perduda de capacitat, i la distímia cronificada en un 20% més, si bé la perduda total es quantifica en el 32%. No s'esmenta en aquest informe l'agorafòbia, i, en conseqüència, tampoc es valora. També es va aportat l'informe de la Comissió de Valoració Mèdica de l'Àrea de Control Sanitari de la CASS, de data 09/04/2019 (folis 109 i següents), que valora la minva total en el 32%. Tampoc en aquest informe es fa cap referència a l'agorafòbia. Finalment, obra a les actuacions l'informe elaborat pel Dr. Suárez, que, respecte les seqüeles funcionals va concloure que l'agent presenta un síndrome vagal, d'origen cardíac, que produeix marejos, però que des del tractament farmacològic no presenta caigudes, i que impedeix únicament a la pacient tenir activitats professionals que requereixin una estada en alçada, o bé conduir un vehicle. Aquesta lesió es valora en un 15%, i l'informe elaborat pel Dr. Manzanares (folis 125 i següents), metge especialista en psiquiatria designat per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, en el qual es parteix de que als principis generals del Barème indicatif d'invalidité, s'especifica que "Les taux d'incapacité proposés sont des taux moyens, et le médecin chargé de l'évaluation garde, lorsqu'il se trouve devant un cas dont le caractère lui paraît particulier, l'entière liberté de s'écarter des chiffres du barème ; il doit alors exposer clairement les raisons qui l'y ont conduit." I seguidament el Dr. Manzanares conclou que la incapacitat que presenta per la distímia cronificada amb crisis d'angoixa i agorafòbia és de caràcter suficientment invalidant com per atorgar un percentatge mínim del 60% i, per tant, el reconeixement de la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna. A la vista d'aquesta conclusió, i compte tingut que no hi ha cap altre informe que hagi estat elaborat per un metge independent -el del Dr. Suárez es va fer amb ocasió de la sol·licitud d'incapacitat presentada amb anterioritat-, i, a més, el del Dr. Manzanares és l'únic informe realitzat per un especialista en psiquiatria -que és l'especialitat més adient per valorar l'agorafòbia i la distímia que pateix la Sra. Bueno, en ser ambdues patologies psiquiàtriques-, s'ha de concloure que procedeix confirmar la Sentència del Tribunal de Batlles. És cert que al mateix informe s'afirma que si l'agent tingués una formació prèvia com administrativa, per exemple, podria considerar la possibilitat de fer teletreball, però es tracta d'una possibilitat conjuntural -a l'informe es parla dels "temps actuals", en clara referència a la situació laboral provocada per la COVID-19-, però si la situació pandèmica millora -com sembla que afortunadament està passant-, la vida laboral tornarà a la normalitat. En tot cas, cal recordar que aquest Tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar- se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat, tot afegint que la possibilitat de treballar no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (sentència 30-2014, d'11 de juliol, i en el mateix sentit sentència 42- 2017, de 17 de maig, i 58-2017, de 23 de juny). Per això, analitzades les seqüeles que pateix la part agent, cal concloure que no pot realitzar de forma normal i regular cap tipus d'activitat professional, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2 així com al complement no contributiu en els termes previstos en l'article 170 bis de la Llei de la seguretat social. En definitiva, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS. Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència 1/2021 dictada el 7 de gener d'enguany per la Secció Administrativa de la Batllia. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE