STSJAD ANDORRA, a 10 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 150/2021
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé10 juin 2021
Numéro4/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 150/2021 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juin 2021
> **Décision commentée : STSJAD 150/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:150) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))**
## Faits et procédure
Un agent du Corps de police andorran, appartenant à l'échelle de base, a demandé en juillet 2018 que son dossier professionnel mentionne les fonctions qu'il déclarait avoir exercées au sein du Groupe de Délits Technologiques, du 10 avril 2012 au 15 janvier 2018. Il estimait avoir assumé le rôle de responsable de ce groupe. Par communication du 10 décembre 2018, le ministre compétent en matière d'intérieur a rejeté cette demande. Le recours de réposition formé contre cette décision a été rejeté par le Gouvernement d'Andorre (GOVERN) par résolution du 24 avril 2019.
L'agent a saisi le Tribunal de batlles. Par sentence n° 55/2020 du 4 novembre 2020, ce tribunal a accueilli la demande et condamné le GOVERN à inscrire au dossier personnel de l'intéressé « les fonctions exercées comme responsable du Groupe de Délits Technologiques du Département de Police ».
Les deux parties ont interjeté appel. L'agent soutenait que la sentence n'avait reconnu les fonctions que pour une partie de la période réclamée, la période du 6 novembre 2016 au 30 avril 2017 ayant été exclue sans motif. Le GOVERN soutenait que l'agent, relevant de l'échelle de base, ne pouvait exercer des fonctions de commandement sans nomination ministérielle, et que la sentence lui était en réalité favorable. Il sollicitait en outre une clarification de la sentence.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, était saisi de ces appels. Il a d'abord relevé que la formulation du dispositif et celle des motifs pouvaient donner lieu à deux lectures, ce qui justifiait la recevabilité de l'appel de l'agent (FD 2 et 4). Il a ensuite jugé que la mention de « responsable de Grup » au point troisième du dispositif, pour « Cap de Grup », constituait une inexactitude terminologique sans incidence sur le sens de la décision (FD 5).
## Question de droit
La question centrale est de savoir si un fonctionnaire de l'échelle de base qui a exercé les fonctions de chef de gro
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 10 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 150/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 150/2021 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juin 2021
Un agent du Corps de police andorran, appartenant à l'échelle de base, a demandé en juillet 2018 que son dossier professionnel mentionne les fonctions qu'il déclarait avoir exercées au sein du Groupe de Délits Technologiques, du 10 avril 2012 au 15 janvier 2018. Il estimait avoir assumé le rôle de responsable de ce groupe. Par communication du 10 décembre 2018, le ministre compétent en matière d'intérieur a rejeté cette demande. Le recours de réposition formé contre cette décision a été rejeté par le Gouvernement d'Andorre (GOVERN) par résolution du 24 avril 2019.
L'agent a saisi le Tribunal de batlles. Par sentence n° 55/2020 du 4 novembre 2020, ce tribunal a accueilli la demande et condamné le GOVERN à inscrire au dossier personnel de l'intéressé « les fonctions exercées comme responsable du Groupe de Délits Technologiques du Département de Police ».
Les deux parties ont interjeté appel. L'agent soutenait que la sentence n'avait reconnu les fonctions que pour une partie de la période réclamée, la période du 6 novembre 2016 au 30 avril 2017 ayant été exclue sans motif. Le GOVERN soutenait que l'agent, relevant de l'échelle de base, ne pouvait exercer des fonctions de commandement sans nomination ministérielle, et que la sentence lui était en réalité favorable. Il sollicitait en outre une clarification de la sentence.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, était saisi de ces appels. Il a d'abord relevé que la formulation du dispositif et celle des motifs pouvaient donner lieu à deux lectures, ce qui justifiait la recevabilité de l'appel de l'agent (FD 2 et 4). Il a ensuite jugé que la mention de « responsable de Grup » au point troisième du dispositif, pour « Cap de Grup », constituait une inexactitude terminologique sans incidence sur le sens de la décision (FD 5).
Question de droit
La question centrale est de savoir si un fonctionnaire de l'échelle de base qui a exercé les fonctions de chef de gro
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000033/2019. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 10 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 150/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 10 juin 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000033/2019 Núm. Rotlle: TSJA-0000004/2021
SENTÈNCIA 49-2021
PARTS :
Apel·lant: Sr. Hoyos
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Narváez
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Espada
Advocada: Sra. Suárez
Andorra la Vella, el deu de juny de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000033/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 4/21 — Décision commentée
1.- El Sr. Hoyos va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN de data 24 d'abril de 2019, per la qual es desestimà el recurs de reposició interposat per l'agent contra la Resolució del Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, de data 10 de desembre del 2018, que no va accedir a la seva petició de que es fes constar al seu expedient professional "les funcions realitzades en el grup -es refereix al Grup de Delictes Tecnològics- des del 10/04/2012 fins el 15/01/2018".
2.- En la sentència nº 55/2020, del 04/11/2020, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per l'agent, i condemna a GOVERN "a inscriure en l'expedient personal del Sr. Hoyos les funcions exercides com a responsable del Grup de Delictes Tecnològics del Departament de Policia".
3.- Contra la referida sentència han interposat recurs d'apel·lació ambdues parts. Així, en el recurs d'apel·lació del Sr. Hoyos s'estima, en substància, que:
tot i que a la part dispositiva sembla que s'estima íntegrament la demanda, el cert és que al fonament jurídic setè es limita el reconeixement de les funcions als períodes del 10/04/2012 al 05/11/2016 i del 01/05/2017 al 15/01/2018, i que, en conseqüència, no es reconeix per al període del 05/11/2016 al 01/05/2017, sense que es pugui saber el motiu per a l'exclusió d'aquest darrer període la prova practicada acredita que el desenvolupament de les funcions la inscripció de les quals es reclama, abasta tot el període reclamat procedeix la condemna en costes a la demandada, inclosos els honoraris d'advocat, compte tingut que l'actuació de GOVERN ha estat temerària.
4.- En recurs d'apel·lació interposat per GOVERN es fonamenta en les al·legacions següents:
durant tot el període reclamant, l'agent era -i encara és- Policia major i, per tant, el seu lloc de treball es troba incardinat a l'escala bàsica, i les funcions de comandament operatiu i de gestió d'un grup s'han d'exercir per membres de l'escala intermèdia la designació pel Ministre competent -prèvia proposta del Director del Cos de Policia- és un element essencial per exercir funcions de comandament, i l'agent no fou nomenat ni va percebre en el període reclamat cap Complement de Responsabilitat Addicional (CRA)
no existeix a l'annex d'ocupacions professionals la denominació de responsable de Grup de Delictes Tecnològics, sinó la de Cap o Sots-cap de Grup les funcions realitzades per l'agent són les corresponents als membres del Cos de l'escala bàsica, que inclouen les de comandament d'un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials sempre que existeixi un nomenament pel Ministre corresponent, la qual cosa no es va produir, tot això sense perjudici de les actuacions que voluntàriament es vulguin realitzar la mateixa carrera professional del Sr. Hoyos fa prova del pertinent nomenament per ser caporal (sotsoficial amb la denominació actual) i responsable del Grup de Delictes contra la Salut Pública en la Unitat d'Investigació, havent-se nomenat en aquest lloc de treball per resolució del aleshores Ministre d'Interior la sentència no valora l'informe del Director del Cos, Sr. Castrillo, de data 01/04/2019, que acredita que el nomenament és un element essencial per comandar un grup policial, ni l'informe del director adjunt, Sr. Salas, de data 16/07/2019, ni les declaracions del director adjunt Sr. Sandoval.
l'agent va deixar de ser caporal quan van promocionar 20 sotsoficials com a resultat d'un concurs intern en el qual el Sr. Hoyos va participar però en el què no va obtenir plaça al Registre de Membres del Cos de Policia únicament es poden inscriure les dades relatives als llocs de treball ocupats, i a més les anotacions s'han d'acreditar en suport documental no és equiparable el reconeixement informal d'alguns companys del Cos o d'un agent dels Mossos d'Esquadra sobre les funcions portades a terme, amb el comandament operatiu i formal d'un grup policial que requereix pertànyer a l'escala intermèdia i tenir el grau de sotsoficial
5.- La representació de GOVERN es va oposar al recurs d'apel·lació de l'agent al·legat que la sentència li és completament favorable, per la qual cosa no està legitimat per recórrer-la, i que, en tot cas, allò procedent hauria estat que es sol·licités un aclariment de sentència, i reprodueix els mateixos arguments del seu recurs d'apel·lació.
6.- A l'últim, l'agent es va oposar al recurs d'apel·lació de l'Administració al·legant que la prova ha demostrat la realització de les tasques efectivament realitzades, i que aquestes eren les de comandament, tot insistir en la resta d'arguments ja exposats en el seu recurs d'apel·lació.
7.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en els seus respectius escrits de conclusions.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha dit, la representació de GOVERN considera que la sentència del Tribunal de Batlles ha estat completament favorable als interessos de l'agent, mentre que aquest també ha interposat recurs d'apel·lació en entendre que l'estimació de la seva demanda no ha estat total, compte tingut que només es reconeix la seva pretensió en relació a part del període pel qual s'ha reclamat.
És a dir, a la vista de les posicions de les parts, la sentència permet dues interpretacions. Aquesta qüestió hauria d'haver-se resolt en primera instància mitjançant la presentació d'una sol·licitud d'aclariment. En qualsevol cas, si bé és cert que de la part dispositiva de la sentència sembla que l'estimació de la pretensió és total, als fonaments jurídics sisè i setè es limita el reconeixement de les funcions als períodes del 10/04/2012 al 05/11/2016 i del 01/05/2017 al 15/01/2018, i, en conseqüència, es pot considerar que el reconeixement de la part dispositiva no abasta el període del 06/11/2016 al 30/04/2017, cosa que permet a l'agent interposar recurs d'apel·lació.
D'altra banda, és cert que al punt tercer de la part dispositiva de la sentència apel·lada es parla de "responsable de Grup", i que en puritat s'hauria d'haver dit "Cap de Grup", que és com es nomena la plaça, però aquesta inexactitud terminològica no altera el sentit de la sentència.
Tercer.- L'art. 39 de la Llei 8/2004 Qualificada del Cos de Policia (LQP), en la seva redacció originària, establia que correspon als membres del Cos de Policia de l'escala bàsica les tasques executives derivades del compliment de les funcions policials, i les funcions de comandament d'un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials. Aquesta versió va estar vigent fins la modificació operada per la Llei 2/2017, del 9 de febrer, que va entrar en vigor el 01/03/2017, que va donar a l'art. 39 LQP una nova redacció, l'actualment vigent, que disposa que els membres que pertanyen a l'escala bàsica, amb independència de la categoria, acompleixen les tasques operatives i executives que dimanen de les funcions que tenen encomanades, i també poden acomplir circumstancialment les funcions de comandament d'un o més membres de la mateixa escala prop del servei al qual estan adscrits, en absència d'un membre d'una escala superior, si així ho determina el ministre competent en matèria d'interior, a proposta del director del Cos. Però, amb caràcter general, a partir del 01/03/2017 les funcions de comandament queden reservades als membres de les escales intermèdia, executiva i superior.
Per això, si un policia de l'escala bàsica ha realitzat funcions de comandament d'un o més funcionaris de la mateixa escala abans del 01/03/2017, aquestes estaven dintre de les seves pròpies funcions com a policia. I, amb posterioritat a aquesta data, les funcions de comandament es reserven a les escales intermèdia, executiva i superior.
I també a partir de 01/03/2017 es va establir (art. 43 bis de la LQP) un Registre de Membres del Cos de Policia en el qual s'inscriuen els llocs de treball i els membres del Cos de Policia -tot i que aquest Registre estava ja regulat reglamentàriament, com seguidament es veurà-, i el mateix precepte disposa que les dades de cada membre del Cos, el conjunt de les quals formen el seu expedient personal, es determinen reglamentàriament.
D'altra banda, l'art. 4 del Reglament del 20 de desembre del 2017, regulador de l'estructura orgànica del Cos de Policia, determina que aquest s'estructura orgànicament en els serveis i les estructures funcionals necessaris per acomplir la missió i les funcions que té encomanades, serveis i estructures funcionals són les àrees, unitats, grups, seccions i subgrups. I l'art. 6 del mateix Reglament disposa que dins l'Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal s'encabeix la Unitat d'Investigació Criminal II, i dintre d'aquesta el Grup de Delictes Tecnològics al qual està assignat el Sr. Hoyos.
I l'art. 7.6 del Reglament citat determina que els membres cap de grup són designats i cessats lliurement pel ministre competent en matèria d'interior, a proposta del director del Cos, entre els membres del Cos que pertanyen a l'escala intermèdia i als graus de sotsoficial de Policia de primera i sotsoficial de Policia. És a dir, per ser cap de grup s'ha de pertànyer a l'escala intermèdia i tenir el grau de sotsoficial.
A l'últim, el Decret del 13/01/2010 d'aprovació del Reglament del Registre de Membres del Cos de Policia, estableix al seu art. 2 que les dades de cada funcionari que figuren al Registre de Membres del Cos de Policia són:
Dades personals: nom i cognoms de cada funcionari, data i lloc de naixement, número de passaport, filiació, adreça actual i telèfon de contacte.
Dades administratives: data d'ingrés al Cos de Policia, afectació actual, llocs de treball ocupats anteriorment, concessió de permisos administratius, concessió de gratificacions i condecoracions, formacions fetes des de la data d'ingrés al Cos, nomenaments i cessaments i sancions disciplinàries.
Altres dades facultatives que el funcionari consideri d'interès.
I l'article 3 del mateix reglament disposa que el conjunt de dades de cada membre del Cos de Policia forma part de l'expedient personal.
El Registre ha de contenir, doncs, les places ocupades per cada funcionari, i no les funcions portades a terme, que hauran de ser les corresponents al seu lloc de treball.
Ara bé, quan un funcionari de l'escala bàsica assumeix les funcions pròpies de Cap de Grup per indicació de la pròpia Administració -de forma expressa, o fins i tot tàcita-, tot i no haver estat nomenat pel ministre, aquesta manca de nomenament no pot suposar un obstacle insalvable per reconèixer al funcionari aquesta realitat i, en conseqüència, que pugui tenir accés al seu expedient personal que va ocupar, tot i sense nomenament, el càrrec de Cap de Grup. Però en aquest cas s'hauran d'assumir les funcions de Cap de Grup de forma íntegra, i haurà d'haver una conformitat directa o indirecta de l'Administració. El que no és possible és fer algunes de les funcions assignades al càrrec -i no totes-, ni tampoc que pugui quedar a voluntat del funcionari portar a terme les funcions de Cap de Grup, o que es facin sense que l'Administració estigui d'acord, i pretendre desprès que s'anoti en l'expedient personal que ha ocupat aquest càrrec.
Les consideracions anteriors porten a dues conclusions: la primera que no es pot acceptar la tesi de la representació de GOVERN -és a dir, que el nomenament del Ministre és requisit sine qua non per tal de poder anotar en el Registre personal d'un funcionari que s'ha ocupat el càrrec de Cap de Grup-, i la segona que per accedir a la pretensió de l'agent, cal analitzar si aquest ha assumit la totalitat de les funcions assignades al Cap de Grup de Delictes Tecnològics, i si ho ha fet per indicació o si més no amb la conformitat -expressa o tàcita- de l'Administració.
Tercer.- Un cop determinat el marc legal que resulta d'aplicació, cal fer un breu resum dels fets a l'origen del litigi:
En data 18/07/2018 el Sr. Hoyos, Serra, i de l'escala bàsica, va adreçar un informe al Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior i al Director del Departament de Policia en el qual, desprès de relatar les actuacions que, al seu entendre, havia fet i que segons el seu parer suposaven la realització de les funcions de responsable del referit grup (folis 53), sol·licitava que constés al seu expedient professional les funcions realitzades en el grup des del 10/04/2012 fins el 15/01/2018.
És cert que la petició concreta que es formula a aquell escrit es la de que constessin al seu expedient professional les funcions realitzades en el grup -i no sol·licita que s'anoti que ha ocupat el lloc de Cap de grup- i també és cert que el Registre no permet anotar les funcions desenvolupades por un funcionari sinó llocs de treball ocupats, però la lectura íntegra de l'escrit permet entendre que la pretensió de l'agent era, en definitiva, que al seu expedient personal constés que havia estat Cap de Grup durant un determinat període (tot i que sense nomenament previ pel Ministre).
Mitjançant comunicació del Ministre de data 10/12/2018 (folis 58 i 59) es desestimava la petició de l'agent, que seguidament va interposar recurs (folis 63 i següents de les a.), en el qual relatava les funcions que considerava eren pròpies d'un responsable.
Abans de resoldre's el recurs per GOVERN, el 01/04/2019 va emetre informe el Director del Cos de Policia (foli 75 i següents), que s'esmenta de forma expressa en la Resolució de GOVERN que fou objecte del recurs contenciós.
Doncs bé, si, com s'ha dit a l'apartat anterior, fins el 01/03/2017 les funcions de comandament d'un o més funcionaris de la mateixa escala en els diferents serveis policials eren part de les funcions dels Policies de l'escala bàsica, és evident que el Sr. Hoyos va portar a terme les funcions que li eren pròpies, la qual cosa comporta que no calgui fer cap reconeixement específic.
En qualsevol cas, per tal d'acreditar els fets al·legats es van adjuntar a la demanda dos "certificats" (tot i que són una mera manifestació que qui subscriu) de dues periodistes que diuen que el Sr. Hoyos va participar en programes de ràdio sobre delictes tecnològics, i, en un escrit apart, una nota manuscrita en un paper ordinari (sense cap escut o model oficial) d'un agent del Cos de Mossos d'Esquadra que manifesta que el Sr. Hoyos va participar en un curs sobre delictes tecnològics a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Escola de Policia, i que sempre ha considerat al Sr. Hoyos com el responsable de la seva unitat.
Aquestes proves no demostren que el Sr. Hoyos fos el Cap de Grup de Delictes Tecnològics, ni tampoc les concretes funcions que realitzava en aquest grup. Així, les manifestacions de dues periodistes, o d'un agent del Cos de Mossos d'Esquadra -que actua a títol particular ja que si ho fes de forma oficial no s'hauria presentat una nota manuscrita feta en paper no oficial-, i que a més no van ser cridats com a testimonis per la part agent, no són proves idònies per acreditar l'efectiva activitat de l'agent en el seu grup.
D'altra banda cal destacar que de la documentació obrant a les actuacions, el grup de Delictes Tecnològics al qual està assignat l'agent des de l'1/12/2009 (foli 75 de les a.) era molt reduït, sent de dues persones l'any 2012, i tres persones l'any 2016 (el Sr. Hoyos i els agents Agullo i POXX2), però a partir del mes d'octubre de 2016 només dos: el recurrent i el Agullo (informe de l'Oficial Mercader, folis 84 i 84 de les a.).
En data 26/05/2016 es va nomenar com a Cap de l'esmentat grup al sotsoficial Soriano, que no es va arribar a fer càrrec per trobar-se de baixa mèdica, i que fou cessat el 08/01/2018 (folis 125-126), moment en que la persona a càrrec del grup era l'oficial R., fins que al mes d'agost de 2018 va ser nomenat Cap del grup de Delictes Tecnològics el funcionari Agullo (consta la seva declaració per informe al foli 168).
També és una dada que es comprova amb la documentació de les actuacions que l'agent es va presentar a les proves selectives de sotsoficial l'any 2008, i no les va superar, i que també va participar en el concurs/oposició per a la cobertura de 20 places de caporal de l'any 2015, si bé durant el procés es va retirar.
Pel que fa la prova practicada en seu judicial a petició de la part agent cal destacar:
al foli 167, figura l'informe del tècnic informàtic TI00X, que acredita que el Sr. Hoyos va tenir accés al programari que permet realitzar la tasca de planificació del personal del grup de delictes tecnològics entre el 2012 i el 2018
informe del sotsoficial Agullo (foli 168) en què es diu que des del 14/04/2016 fins a mitjans del mes de gener del 2018, el Sr. Hoyos "s'encarregava d'efectuar les tasques de gestió del grup - no diu de responsable o de cap-, en tant com les reunions amb altres comandaments, assignació i supervisió dels dossiers confeccionats pels membres del grup en el període de referència així com de realitzar la planificació dels mateixos, actuant doncs com a responsable de grup, recordant que no estava ni havia estat mai nomenat com a tal"
informe del funcionari Canales (foli 170) que manifesta que va ser adscrit al grup de Delictes Tecnològics el 03/11/2014, i que ho va de deixar d'estar l'11/10/2016, i que des de l'inici se'l va dir que el Sr. Hoyos era el responsable, i que era ell qui gestionaria el "Sandovalnning" de feina, vacances i dies festius de tot el grup
informe del funcionari Puig (foli 173) en el qual es reconeix que només les persones autoritzades per un responsable tenen accés als arxius catalogats com a confidencials, i que el Sr. Hoyos durant un període que no pot concretar va efectuar "tasques de coordinador del grup de delictes tecnològics (ja que no hi havia dins el grup cap superior jeràrquic)"
informe del funcionari Pombo de 05/03/2020 (foli 174) en el que es manifesta que el Sr. Hoyos ha actuat en qualitat de responsable del grup de delictes tecnològics, sense concretar dates, i a l'informe del mateix funcionari de data 09/03/2020 (folis 175-176) es concreta el període (des del 16/09/2015 fins al mes de desembre del 2017)
informe del funcionari Manzano, de data 24/03/2020 (foli 176) que relata que durant tot el primer període que va treballar al referit grup (de febrer de 2014 a febrer de 2015) la seva "persona de referència" -no parla de Cap- fou el Sr. Hoyos, si bé en el període del mes d'abril de 2018 fins el mes de gener de 2020, ho era el sotsoficial responsable del grup, Agullo
informe del funcionari oficial Mercader, de data 18/07/2019 (foli 128), en el què es manifesta que mentre el Grup de Delictes tecnològics va estar adscrit a la Unitat d'Investigació Criminal Especialitzada 2 (de la qual era Cap) "vaig donar ordres a l'Agent de Policia MajorXXX i vaig supervisar la seva feina revisant tots els dossiers que es confeccionaven en dit Grup". A aquest informe s'adjunten altres del mateix POXX4: de 20/11/2015 (foli 130) en el qual es diu que en data 06/11/2015 l'Agent major Serra li va "comunicar verbalment que ha decidit deixar de fer funcions de responsable de l'esmentat grup"
Informe del funcionari oficial Mercader de 10/03/2016, que recull que:
"En l'actualitat i des del meu nomenament com a cap de la Unitat d'Investigació Criminal Especialitzada 2 -es refereix al 16-09-2015-, el sotasignat està assumint la gestió de dita Unitat, així com la gestió directa dels Grups de Delictes de Blanqueig de Diners o Valors, de Delictes contra l'Ordre Socioeconòmic i de Delictes Tecnològics, ja que no tenen cap caporal o sotsoficial de policia que porti el comandament.
(...)
Des d'una òptica de Cap d'Unitat i en seguiment de l'informe de data 20/11/2015, es reitera la necessitat de nomenar urgentment un Cap del Grup de Delictes Tecnològics que n'assumeixi directament la gestió. Aquesta figura és absolutament necessària per reconduir els membres del Grup, doncs des de que l'Agent Serra va deixar clar que no volia continuar assumint les funcions de responsable, han perdut autonomia i traslladen moltes qüestions directament al Cap d'Unitat. Bon nombre d'aquestes qüestions són estrictament de funcionament del grup i de treball en equip.
Malgrat el grup estigui compost per tres Agents que són força professionals i treballadors (...) el caràcter i el tarannà de l'Agent Serra són nocius per la dinàmica del conjunt, doncs persisteix un esperit de lideratge que no pertoca, i són una font de problemes que només poden trobar una solució amb la figura d'un Cap de Grup que n'assumeixi la responsabilitat efectiva".
És a dir, era el Cap de la Unitat, Oficial Mercader, qui assumia directament la gestió del grup, si bé el Sr. Hoyos (possiblement per ser l'Agent més antic al grup) és probable que fes alguna funció de coordinació o de comandament que, recordem-ho, entraven dintre de les pròpies de la seva escala fins el 01/03/2017. Tanmateix el 06/11/2015 el Sr. Hoyos va comunicar verbalment al Cap de la Unitat que deixaria de fer aquestes funcions, la qual cosa va suposar que es requerís la intervenció d'aquest darrer per qüestions que eren funcionament del grup i de treball en equip, i que, en conseqüència, havien de resoldre's pels propis Agents sense l'assistència del Cap de la Unitat, que fins i tot qualifica el caràcter i el tarannà de l'Agent Serra com a nocius i font de problemes.
a l'informe de data 17/03/2017, també de l'Oficial Mercader es diu que la "gestió" -no parla de "comandament"- del grup de Delictes Tecnològics la continua realitzant principalment l'Agent de Policia major Serra
a l'informe de data 20/03/2017, també de l'Oficial Mercader, recorda que en un altre informe anterior ja havia sol·licitat que es nomenés urgentment un Cap del Grup de Delictes Tecnològics "de manera a reconduir aquest grup. Es va insistir en el fet que l'Agent de Policia Serra assumia funcions de lideratge sense que li pertoqués, generant problemes per la dinàmica de funcionament del grup". Amb tot, a la vista que no es materialitzava aquest nomenament, i que continuava la dinàmica nociva dins el grup, el Cap de la Unitat proposa nomenar al funcionari Serra un complement de responsabilitat afegida (CRA) mentre no hi hagi un comandament que se'n faci càrrec. Però aquesta proposta pretenia evitar els problemes que estava generant l'Agent Serra amb la seva actitud, tot i que, com s'ha dit, era el propi Cap de la Unitat qui assumia de forma directa la gestió del grup.
En definitiva, mentre alguns funcionaris manifesten que el Sr. Hoyos feia alguna tasca de gestió en el grup de Delictes Tecnològics -però cap d'ells manifesta que desenvolupés les funcions íntegres com a Cap de grup-, qui és Cap de la Unitat on està integrat aquest grup, i que coneix de primera mà el funcionament d'aquest, en els reiterats informes que va fer -alguns anteriors a la reclamació del Sr. ENTITY_4- manifesta que fou el propi Sr. Hoyos qui va assumir de forma unilateral un paper que no li pertocava - i de la mateixa manera va manifestar que les deixava de fer- actuació que va comportar problemes en la dinàmica del grup que van motivar la petició reiterada del referit Oficial per tal que es nomenés un Cap de Grup. Està clar, doncs, que no va haver cap indicació del seu superior per tal que l'agent assumís les tasques de Cap de Grup, sinó tot el contrari.
Per això, procedeix estimar el recurs d'apel·lació interposat per GOVERN, i desestimar el interposat per l'agent.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Hoyos.
Segon.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per GOVERN, revocar la sentència núm. 55/2020, del 04/11/2020, del Tribunal de Batlles, i declarar que la resolució de GOVERN de data 24 d'abril de 2019, per la qual es desestimà el recurs de reposició interposat per l'agent contra la Resolució del Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior de data 10 de desembre del 2018, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.