SENTÈNCIA 53-2021 PARTS: Apel·lant: Sr. Espada Representant: Ídem Advocat: Sr. Carretero Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Valverde Advocada: Sra. Ferreras COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, dos de juliol de dos mil vint-i-ú. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000084/2019. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Espada va interposar demanda jurisdiccional contra l'acord de GOVERN D'ANDORRA de data 6 de novembre de 2019, que havia desestimat el recurs administratiu formulat contra la resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior de data 27 de setembre de 2019, en virtut de la qual es va denegar la renovació de la seva autorització de residència i treball. 2.- La sentència de data 27 de gener de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Espada. 3.- Per escrit presentat en data 2 de març de 2021, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta substancialment en les següents al·legacions: L'interessat no representa un risc per a la seguretat de l'Estat, les persones o béns, o per a l'ordre públic. És cert que va ser detingut i posteriorment condemnat per unes infraccions penals contra la salut pública, però no havia tingut cap incident amb anterioritat, ni tampoc després d'aquests fets. A més, sobre el consum d'estupefaents, ha mantingut una abstinència total des de la seva sortida del Centre penitenciari. La mesura adoptada per l'Administració és desproporcionada, ja que té arrelament al Principat. Té una parella sentimental des de fa 11 anys, amb qui conviu, i ha treballat des que va sortir del Centre penitenciari. 4.- En la seva contesta de data 27 d'abril de 2021, GOVERN D'ANDORRA manifesta en síntesi el següent: Els fets pels quals va ser condemnat pel Tribunal de Corts, permeten determinar de forma objectiva que la conducta de la part agent comporta un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones i de l'ordre públic. A la vista dels fets objecte de condemna i d'acord amb els motius de denegació establerts a l'article 67 de la Llei qualificada d'immigració, l'Administració ha de procedir a denegar la sol·licitud en virtut del principi de legalitat. La resolució de Govern guarda la necessària proporcionalitat a la vista dels fets que la motiven i de les circumstàncies personals de l'interessat. La comissió del delicte es va produir només 5 mesos després d'obtenir l'autorització de residència i treball i el mateix afecta un bé jurídic especialment protegit. L'interessat no disposa d'ocupació estable, no té fills i la seva parella no en depèn econòmicament. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració. Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la decisió administrativa que ha denegat la renovació de l'autorització de residència i treball de què disposava l'interessat, i això pel fet de suposar un risc per a l'ordre públic, ja que es trobava immers en un procediment penal per un delicte de tràfic de droga tòxica cocaïna, un altre de tràfic de droga tòxica cànnabis o de toxicitat similar, així com de possessió de droga tòxica cocaïna per al propi consum i de consum en lloc públic d'aquest estupefaent, i per una contravenció penal continuada de consum de cànnabis. En el marc d'aquest procediment es va acordar el seu ingrés al Centre penitenciari durant uns dies, i va ser finalment condemnat pel Tribunal de Corts per totes aquestes infraccions, excepte la de tràfic de droga tòxica cocaïna, a la pena de dos anys de presó condicional i dues multes de 500 i 300 euros. Tercer.- L'article 54.2 de la Llei qualificada d'immigració disposa "Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns ni per a l'ordre públic". D'altra banda, l'article 67 de la mateixa llei afirma que: "Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d'una autorització d'immigració la constatació d'un o més dels supòsits següents: (...) El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns i per a l'ordre públic en general". Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol): "...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los. Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública". Quart.- En el present supòsit, l'Administració general ha denegat la renovació de l'autorització de residència i treball de l'interessat en base a la detenció i posterior condemna del mateix per les infraccions contra la salut pública a què abans s'ha fet referència, que inclouen el tràfic de producte estupefaent tipus cànnabis o de toxicitat similar. Com ja va dir en un supòsit anàleg la sentència núm. 16-2011, de 4 de març: "Als efectes d'aquest procés, resulta suficient constatar que no es tracta d'una mera denúncia, sinó que el Batlle instructor ha considerat que existeixen indicis suficients per acordar el processament de l'interessat. D'altra banda, els fets revesteixen una especial gravetat, de manera que no resulta improcedent considerar que el seu presumpte autor representa un risc per a la seguretat de les persones i per a l'ordre públic, en els termes previstos en els articles 52.2 i 65.d) de la Llei qualificada d'immigració" (en aquest cas, els articles 54.2 i 67.d) en la vigent redacció). Aquests mateixos criteris són aplicables en aquest supòsit, en què l'interessat ha estat condemnat a una pena de dos anys de presó com autor d'un delicte que incideix sobre un bé jurídic d'especial rellevància, com és la salut pública. En efecte, la seva participació en una infracció d'aquesta naturalesa obliga a considerar que, en tot cas, existeix un risc per a l'ordre públic, en els termes que preveu l'article 67.d) de la Llei qualificada d'immigració. Cinquè.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura adoptada, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suïssa), amb cita d'altres anteriors (Üner c. Països Baixos), enumera els criteris que cal avaluar en cada cas, de la següent manera: "- la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa pel demandant; la durada de l'estància del interessat en el país del qual ha de ser expulsat; el període de temps transcorregut des de la infracció, et la conducta del demandant durant aquest període; la nacionalitat de les diverses persones afectades; la situació familiar del demandant, i especialment, en el seu cas, la durada del seu matrimonis, i d'altres factors que demostrin l'efectivitat d'una vida familiar en el si d'una parella; si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment de la creació de la relació familiar; si els fills són fruit del matrimoni i, en aquest cas, la seva edat; la gravetat de les dificultats amb que el cònjuge pot trobar-se en el país al qual el demandant ha de ser expulsat; l'interès i el benestar dels fills, en particular la gravetat de les dificultats que els fills dels demandant poden trobar-se en el país al qual l'interessat ha de ser expulsat; i la solidesa des vincles socials, culturals et familiars amb el país amfitrió i el país de destinació". Sisè.- En el cas que ara s'examina, cal tenir en compte que la condemna per tràfic de drogues és una infracció que incideix molt negativament en un bé jurídic digne d'especial protecció, com és la salut pública. A més, la desintoxicació del recurrent no evita el risc derivat del tràfic de drogues pel qual va ser condemnat. D'altra banda, el delicte va ser comès per l'interessat només cinc mesos després de disposar de l'autorització de residència, el que demostra una manca d'arrelament al Principat, fet que no desvirtua haver disposat de dues autoritzacions anteriors durant la temporada d'hivern. Al mateix temps, les resolucions impugnades van ser adoptades poc després de produir-se els fets que van donar lloc a la condemna penal, de manera que no ha transcorregut un lapse de temps perllongat. En l'àmbit laboral, com posa de relleu la sentència apel·lada, el recurrent no disposa d'un treball estable, per més que ha prestat serveis durant curts períodes de temps per diverses empreses. Quant a l'àmbit familiar, l'interessat no té fills i la seva parella disposa de mitjans propis de vida, de manera que no depèn de l'interessat. D'altra banda, encara que la vida familiar de l'interessat es veurà lògicament afectada, no s'ha adoptat una mesura d'expulsió, que resulta més greu en la mesura en què comporta la prohibició d'entrada en el territori andorrà, ni tan sols en règim turístic (article 129 de la Llei qualificada d'immigració), mentre que la denegació de l'autorització de residència no comporta aquest efecte tan rigorós. En darrer terme, no hi ha cap constància de que el retorn al seu país d'origen hagi de comportar dificultats especials. En conseqüència, procedeix considerar que la mesura adoptada per l'Administració manté la deguda proporció amb les circumstàncies del cas, de manera que procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada. Setè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat. DECISIÓ Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Espada contra la sentència dictada el 27 de gener de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE