STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 174/2021
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 juin 2021
Numéro27/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJ Andorre (Sala Civil), 29 juin 2021, n° 116/2021 (ROJ STSJAD 174/2021)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), 29 juin 2021, recours n° 27/20, ECLI:AD:TSJADAD:2021:174 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 22 mars 2003, M. Castilla a été blessé lors d'un accident de ski sur les pistes de la station S. Selon la décision, l'accident a été causé par l'imprudence de M. Duque, qui a été reconnu responsable à hauteur de 100 %. M. Duque était titulaire d'un forfait et d'une police d'assurance couvrant son assistance médicale ainsi que sa responsabilité civile envers les tiers. Cette police, de nature collective, avait été souscrite par la société exploitante de la station, K, et proposée aux skieurs avec le forfet. Elle fixait un plafond de 6 010,12 EUR pour les indemnisations dues à des tiers, dans lequel étaient compris les frais de justice, avec une franchise de 150,25 EUR à la charge de l'assuré.
Le 5 septembre 2011, M. Castilla a assigné M. Duque et la compagnie d'assurances B, ORG_0 devant le Tribunal de Batlles en paiement d'une somme globale de 16 009,86 EUR, en solidarité. L'assureur a soutenu, à titre principal, l'exception de chose jugée, et, subsidiairement, que sa condamnation ne pouvait excéder le plafond contractuel. M. Duque a été déclaré en rébellion.
Par jugement du 18 janvier 2019, le Tribunal de Batlles a condamné M. Duque à verser 13 832,60 EUR. L'assureur devait répondre solidairement de 5 859,87 EUR, dans la limite de ce plafond. M. Castilla a interjeté appel. Il demandait que le *Pretium doloris* soit porté à 12 000 EUR et que la responsabilité de l'assureur soit solidaire, sans limitation. L'assureur concluait à la confirmation du jugement, en estimant adéquate une indemnisation de 10 000 EUR au titre du *Pretium doloris*.
Le recours a été examiné par la Sala Civil du Tribunal superior de justícia, qui a statué par sentence n° 116-2021.
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions distinctes.
La première portait sur l'évaluation du *Pretium doloris*, défini par la décision comme le préjudice personnel résultant des souffrances endurées par la victime jusqu'à la consolidation de son état, qu'elles soient physiques ou psychologiques.
La seconde concernait l'opposabilité aux tiers
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 174/2021
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), 29 juin 2021, recours n° 27/20, ECLI:AD:TSJADAD:2021:174 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 22 mars 2003, M. Castilla a été blessé lors d'un accident de ski sur les pistes de la station S. Selon la décision, l'accident a été causé par l'imprudence de M. Duque, qui a été reconnu responsable à hauteur de 100 %. M. Duque était titulaire d'un forfait et d'une police d'assurance couvrant son assistance médicale ainsi que sa responsabilité civile envers les tiers. Cette police, de nature collective, avait été souscrite par la société exploitante de la station, K, et proposée aux skieurs avec le forfet. Elle fixait un plafond de 6 010,12 EUR pour les indemnisations dues à des tiers, dans lequel étaient compris les frais de justice, avec une franchise de 150,25 EUR à la charge de l'assuré.
Le 5 septembre 2011, M. Castilla a assigné M. Duque et la compagnie d'assurances B, ORG_0 devant le Tribunal de Batlles en paiement d'une somme globale de 16 009,86 EUR, en solidarité. L'assureur a soutenu, à titre principal, l'exception de chose jugée, et, subsidiairement, que sa condamnation ne pouvait excéder le plafond contractuel. M. Duque a été déclaré en rébellion.
Par jugement du 18 janvier 2019, le Tribunal de Batlles a condamné M. Duque à verser 13 832,60 EUR. L'assureur devait répondre solidairement de 5 859,87 EUR, dans la limite de ce plafond. M. Castilla a interjeté appel. Il demandait que le Pretium doloris soit porté à 12 000 EUR et que la responsabilité de l'assureur soit solidaire, sans limitation. L'assureur concluait à la confirmation du jugement, en estimant adéquate une indemnisation de 10 000 EUR au titre du Pretium doloris.
Le recours a été examiné par la Sala Civil du Tribunal superior de justícia, qui a statué par sentence n° 116-2021.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions distinctes.
La première portait sur l'évaluation du Pretium doloris, défini par la décision comme le préjudice personnel résultant des souffrances endurées par la victime jusqu'à la consolidation de son état, qu'elles soient physiques ou psychologiques.
La seconde concernait l'opposabilité aux tiers
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021 En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 174/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 juin 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021 En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 27/20 — Décision commentée
1.- En data 5 de setembre de 2011, la representació processal del senyor Castilla interposà demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra el senyor Duque i contra la companyia d'assegurances B, ORG_0, tot interessant la seva condemna solidària al pagament de la suma global de 16.009,86 EUR, i la totalitat de les costes judicials, incloses les derivades d'advocat i procurador.
2.- La representació processal de B, ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari en data 26 de setembre de 2011, tot interessant principalment l'estimació de l'excepció de cosa jutjada; subsidiàriament la desestimació de la demanda per manca de concurrència de culpa en la persona de Duque, pels fets d'autes i, finalment, si es considerés l'existència d'aquesta culpa, pel que fa a l'asseguradora la condemna no podia superar el límit de 5.859,87 EUR, en existir una limitació de la pòlissa en l'import de 6.010,12 EUR i una franquícia de 150,25 EUR. Import que a més incloïa els honoraris d'advocat i procurador de l'adversa, i sense que hi hagués lloc tampoc a condemnar en costes processals.
El senyor Duque fou declarat en rebel·lia.
3.- En data 18 de gener de 2019, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència amb la següent part decisòria :
"DECIDEIX:
Donar lloc majoritàriament a la demanda formulada pel senyor Castilla i condemnar a la part codefenent Duque a satisfer a l'agent l'import total de TRETZE MIL VUIT-CENTS TRENTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS D'EURO (13.832,6 EUR)
dels quals solidàriament amb l'altra codefenent B ORG_0 n'haurà de satisfer 5.859,87 EUR, imposant als condemnats les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i procurador, amb el benentes que el codefenent B ORG_0 únicament podrà respondre d'aquest import en la limitació dels 5.859,87 EUR fixats anteriorment."
4.- La representació processal dels senyor Castilla ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució, tot sol·licitant l'estimació del seu recurs i, en conseqüència, la revocació parcial de la Sentència d'instància en el sentit de què el Pretium Doloris es fixi en la suma de 12.000 EUR i que es declari la responsabilitat solidària del senyor Duque i de B, ORG_0 al pagament de la totalitat de la indemnització, sense limitar la responsabilitat de l'asseguradora.
5.- La representació processal de la societat B, ORG_0 s'oposa al recurs i sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, considerant que la quantificació de la indemnització del Pretium Doloris en 10.000 EUR és adequada i que la condició de pòlissa d'assegurança voluntària contractada pel senyor Duque amb el forfet d'esquí justifica la limitació econòmica de la seva condemna, amb imposició de les costes a l'apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'ambdues instàncies
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat és, per una banda, la quantificació econòmica del Pretium Doloris sofert pel senyor Castilla arran de l'accident d'esquí produït en data 22 de març de 2003 a les pistes d'esquí de S per causa de la imprudència del senyor Duque, i que l'informe medico forense obrant en autes (folis 104 i ss) qualificà de bastant important, quantificant-lo en 5/7. I, d'altra banda, la determinació de la quantitat econòmica que ha d'assumir la companyia B, ORG_0 en concepte d'indemnització derivada de la pòlissa d'assegurança contractada pel senyor Duque juntament amb el seu forfet.
Segon.- I.- Pel que respecta a la valoració econòmica del Pretium Doloris:
Tant la Sentència recorreguda com la representació processal de la societat B, ORG_0 consideren que la seva fixació en l'import de 10.000 EUR ve emparada per la jurisprudència del M.I. Tribunal de Corts, invocant concretament la Sentència dictada en la causa 6000119/2015.
Per la seva banda, la part apel·lant entén que tant la culpa del senyor Duque en la producció de les lesions del seu representat (que és del 100%) com de les Sentències que invoca també del M.I. Tribunal de Corts (recaigudes en les causes 6000121/2017 i 6000091/2016), així com l'entitat de les fractures sofertes pel senyor Castilla i el seu temps de consolidació, justifiquen que sigui quantificat en 12.000 EUR.
Tercer.- En relació al preu del dolor, que indemnitza el perjudici personal provocat pel sofriment patit per la víctima fins a la consolidació del seu estat, tant pels dolors físics com pel patiment psicològic i valorat pel metge forense com a bastant important (5/7), i tenint en compte que el senyor Castilla, nascut en data 2/6/1977, va patir fractura de tíbia i peroné de la cama dreta que va necessitar una doble intervenció quirúrgica per causa de la col·locació i posterior retirada de material d'osteosíntesi; que en cada intervenció va requerir hospitalització (havent patit en una d'elles un quadre de pneumònia intra-hospitalària) i, encara amb posterioritat va requerir 2,5 mesos de rehabilitació funcional i fisioteràpia; procedeix atorgar-li una indemnització d'un import de 12.000 EUR.
Quart.- II.- Pel que fa a la responsabilitat econòmica de la companyia B, ORG_0, per causa de l'accident d'esquí ocorregut i causat pel seu assegurat:
No és discutit per les parts que el senyor Duque juntament amb el seu forfet havia contractat una pòlissa d'assegurances que cobria l'assistència mèdica del propi esquiador així com la responsabilitat civil front a tercers.
Aquesta pòlissa que és d'assegurança col·lectiva d'assistència mèdica en cas d'accident en pistes d'esquí, havia estat contractada per la societat explotadora de l'estació d'esquí, K, als efectes de facilitar als esquiadors l'accés a l'esmentada assegurança, juntament amb la compra del forfet. Assegurança, en conseqüència, voluntària i que, segons es deriva de la condició particular 14na. (foli 290) es fixà un límit màxim de 6.010,12 EUR per les indemnitzacions que es poguessin exigir a l'assegurat com a responsable civil per danys causats involuntàriament a terceres persones, entre altres, durant la pràctica de l'esquí dins les pistes de l'estació.
Així mateix, també s'especifica que dins del límit s'hi entenien incloses les fiances judicials i taxes i costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. I encara s'establia una franquícia de 150,25 EUR a càrrec de l'assegurat.
En relació amb aquesta limitació pecuniària que tant la Sentència com la part recorreguda consideren que cal aplicar en tractar-se d'una assegurança voluntària i no obligatòria, la part recurrent entén que no ha de ser d'aplicació per no haver estat acceptada ni reconeguda pel contractant de la mateixa, senyor Duque i no cobrir el real perjudici ocasionat pel mateix al senyor Castilla en aquest cas.
Cinquè.- Els arguments de la representació processal del perjudicat, senyor Castilla, relatius a la forma de contractació de l'assegurança per part del senyor Duque i a la informació rebuda al respecte per aquest darrer al moment de la seva contractació, excedeixen de l'àmbit del seu coneixement, constituint simples hipòtesis que no poden ser valorades, tenint en compte a més que el senyor Duque no ha comparegut a judici.
En tot cas, en tractar-se d'una assegurança voluntària cal estar al pactat entre els parts, essent en aquests casos oponible a tercers, ja que l'obligació de l'assegurador front de tercers no pot excedir dels límits pactats amb el contracte que el vinculava amb el seu assegurat, donat que aquests són pel tercer res inter alios acta. En aquests sentit es pronuncia la nostra Sentència de data 14 de setembre de 2017, rotlle número 116/2017, transcrita en la part que interessa per la representació processal de B, ORG_0.
A més, la representació processal del senyor Castilla obvia que malgrat l'existència de la limitació econòmica derivada de l'assegurança contractada, el causant de l'accident, senyor Duque haurà de respondre fins a la total indemnització del perjudici causat per la seva imprudència en la pràctica de l'esquí. En conseqüència, malgrat la limitació de la indemnització a satisfer per l'asseguradora li sigui oponible, aquest extrem no té perquè ocasionar-li cap perjudici econòmic.
Sisè.- Procedeix, en conseqüència la revocació parcial de la Sentència d'instància, en el sentit d'augmentar la indemnització en concepte del Pretium Doloris al senyor Castilla i fixar-la en 12.000 EUR, tot mantenint la resta de pronunciaments continguts en la mateixa.
Setè.- L'estimació parcial del recurs no permet efectuar cap pronunciament en relació a les costes produïdes en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Castilla contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de gener de 2019, en el sentit de fixar la indemnització que se li ha de satisfer en concepte de Pretium Doloris en la suma de 12.000 EUR, tot mantenint la resta de pronunciaments continguts en la mateixa.
Segon.- No efectuar cap pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.