STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 181/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 juin 2021
Numéro88/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 181/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:181)
> **Décision commentée :** STSJAD 181/2021, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:181) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Tribunal superior de justicia d'Andorre (Sala civil) statue sur l'appel formé par un salarié contre un jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle. La décision est identifiée par la référence ROJ STSJAD 181/2021 et l'ECLI précité. L'en-tête mentionne par ailleurs le recours n° 88/21, la sentence n° 108-2021 et le numéro d'origine 7000634/2018. La référence fournie dans la demande était incomplète ; c'est celle figurant dans le texte qui est retenue ici.
Le demandeur, M. Alvarado, était employé comme serveur (*cambrer*) depuis le 10 avril 2017 par la société Esparza, exploitante d'un établissement de restauration. Son licenciement disciplinaire, notifié par lettre du 23 octobre 2018, était fondé sur son absence non autorisée et non justifiée à son poste du lundi 15 au vendredi 19 octobre 2018, au titre de l'article 104.1 du Codi de relacions laborals (CRL). L'employeur a reconnu, après le licenciement, avoir visé à tort les 18 et 19 octobre, jours de repos habituels ; il a maintenu le grief pour les 15, 16 et 17 octobre.
Par demande enregistrée le 17 décembre 2018, le salarié réclamait à titre d'indemnité pour licenciement disciplinaire injustifié la somme de 3 690,01 euros, avec cotisations de sécurité sociale (CASS) et intérêts légaux à compter du licenciement. La société s'opposait à la demande et sollicitait la condamnation du demandeur aux dépens.
Par jugement du 4 février 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté l'intégralité de la demande. Le salarié a interjeté appel, en soutenant une appréciation erronée des preuves et en invoquant une autorisation d'absence. La Sala civil a rejeté l'appel.
## Question de droit
La question posée était de savoir si les absences des 15, 16 et 17 octobre 2018 présentaient un caractère justif
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 181/2021
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 181/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:181)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 181/2021, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:181) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Tribunal superior de justicia d'Andorre (Sala civil) statue sur l'appel formé par un salarié contre un jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle. La décision est identifiée par la référence ROJ STSJAD 181/2021 et l'ECLI précité. L'en-tête mentionne par ailleurs le recours n° 88/21, la sentence n° 108-2021 et le numéro d'origine 7000634/2018. La référence fournie dans la demande était incomplète ; c'est celle figurant dans le texte qui est retenue ici.
Le demandeur, M. Alvarado, était employé comme serveur (cambrer) depuis le 10 avril 2017 par la société Esparza, exploitante d'un établissement de restauration. Son licenciement disciplinaire, notifié par lettre du 23 octobre 2018, était fondé sur son absence non autorisée et non justifiée à son poste du lundi 15 au vendredi 19 octobre 2018, au titre de l'article 104.1 du Codi de relacions laborals (CRL). L'employeur a reconnu, après le licenciement, avoir visé à tort les 18 et 19 octobre, jours de repos habituels ; il a maintenu le grief pour les 15, 16 et 17 octobre.
Par demande enregistrée le 17 décembre 2018, le salarié réclamait à titre d'indemnité pour licenciement disciplinaire injustifié la somme de 3 690,01 euros, avec cotisations de sécurité sociale (CASS) et intérêts légaux à compter du licenciement. La société s'opposait à la demande et sollicitait la condamnation du demandeur aux dépens.
Par jugement du 4 février 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté l'intégralité de la demande. Le salarié a interjeté appel, en soutenant une appréciation erronée des preuves et en invoquant une autorisation d'absence. La Sala civil a rejeté l'appel.
Question de droit
La question posée était de savoir si les absences des 15, 16 et 17 octobre 2018 présentaient un caractère justif
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021 En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2021 - ROJ: STSJAD 181/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 juin 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Andorra la Vella, el 29 de juny del 2021 En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 88/21 — Décision commentée
I.- És un fet provat i no discutit que, en virtut d'un contracte de treball del 10-04-2017, el Sr. Alvarado treballava com a cambrer pel compte de la societat Esparza, explotadora del centre C.
També és un fet provat que la relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant una carta del 23-10-2018 pel fet de no haver-se presentat al seu lloc de treball sense autorització i sense justificació, del dilluns 15 d'octubre fins al divendres 19 d'octubre (article 104.1 del CRL).
II.- Per escrit de data del registre 17-12-2018, el Sr. Alvarado va presentar demanda laboral en reclamació de quantitat en contra de la societat Esparza, demanant la seva condemna a satisfer-li en concepte d'indemnització per acomiadament disciplinari injustificat, l'import de 3.690,01.-euros, a cotitzar prop de la CASS, més els interessos legals a partir de l'acomiadament, i les costes processals causades.
III.- La representació processal de la societat demandada es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de totes les costes judicials al demandant.
IV.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04-02- 2021, decidint desestimar íntegrament la demanda, condemnant en costes a la part agent.
V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Alvarado.
Demana la seva revocació i que es dictes una nova estimant íntegrament les seves pretensions i condemnant a la contrapart a pagar totes les costes d'ambdues instàncies.
Fonamenta el seu recurs sobre la consideració general que el tribunal ha fet una incorrecta valoració de les proves i sense tenir en compte les que acrediten que tenia l'autorització per absentar-se. En síntesi, exposa les següents al·legacions: l'aportació del Planning modificat hauria de ser suficient per a acreditar que tenia autorització per absentar-se ; es desprèn de la conversació telefònica amb el cap de restauració que el mateix estava informat i va autoritzar l'absència ; va escriure a la Sra. T que no podria anar a treballar per exposar el seu descontentament davant de la deixadesa en la gestió de la seva petició de vacances ; el fet que la Sra. R manifesti que ha hagut de cobrir la seva absència no prova res ; el tribunal no ha tingut en compte la conversa WhatsApp entre el Sr. D i la Sra. G que acredita que havia demanat la setmana sencera de vacances, i finalment que ell havia reservat el seu viatge, no tenint sentit arriscar el seu lloc de treball.
VI.- La representació processal de la societat Esparza demana la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada, al·legant, de forma resumida que les proves practicades acrediten que el Sr. Alvarado es va absentar del seu lloc de treball sense autorització ni justificació però que el mateix en efectua una esbiaixada valoració per intentar fonamentar les seves pretensions.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El tribunal ha considerat que la causa de l'article 104.1 era constituïda i que la sanció d'acomiadament era proporcionada, conclusió que el demandant i ara apel·lant no accepta, invocant una mala valoració de la prova.
Recordarem d'antuvi que l'article 104.1 del Codi de relacions laborals qualifica com a falta greu "Tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, deu faltes d'assistència en el període de sis mesos, o vint durant un any ».
Recordarem igualment que l'empleat té una obligació general d'advertir l'empresa de tota absència en el termini previst legalment segons el cas i en tots els casos en un termini raonable i amb la màxima celeritat.
Precisar també que després de l'acomiadament, l'empresa ha admès que és per error que s'havia referit en la carta als dies 18 i 19 doncs els mateixos corresponen a uns dies normals de descans, però ha mantingut que sí que la falta quedava constituïda en relació als dies 15, 16 i 17 d'octubre.
L'empleat admet no haver-se presentat a la feina en dites dates i per tant, la qüestió és de determinar si aquestes absències eren justificades.
Al respecte, el Sr. Alvarado sosté que el Planning de treball on apareix que sí que havia de treballar els dies 15, 16 i 17, i que ha quedat acreditat que si li havia comunicat amb una setmana d'antelació, seria el fruit d'un error pel fet que en data 28 de setembre havia demanat els dies en qüestió com a dies de vacances a la Sra. Macias, i "en principi els hi havia donat". Fins i tot afirma que dita senyora li va dir que no hi havia cap problema. Afirma ensems que prova de l'acceptació és l'existència d'un altre Planning indicant aquells dies com de vacances.
Però no només aquesta versió no resulta acreditada sinó que queda contradita.
En efecte, per considerar que tenia autorització per absentar-se del seu lloc de treball no és possible tenir en compte només certs elements valorats de manera separada sinó que cal realitzar una valoració conjunta de tots els elements aportats, seguint en això les normes de la sana crítica.
Ara bé, s'han practicat tres testificals en relació el cap de restauració, el Sr. Sevillano (a petició d'ambdues parts), a la Sra. Macias, responsable de sala, i a la Sra. Pina, cambrera, (les dues a petició de la part defenent). La part agent va renunciar a la pràctica de la testifical de la Sra. Mena, coordinadora de sala, donat que no se l'ha pogut localitzar.
És important ressaltar que cap dels testimonis en qüestió segueix treballant per la societat defenent. Si bé, en el seu escrit de conclusions, la representació processal del demandant ha afirmat que els dos primers havien mancat a la veritat, no reitera dita afirmació en aquesta alçada, i en tot cas no existeix cap element per considerar que les seves manifestacions no serien sinceres, sobre tot quan són coherents amb la prova documental.
Pel que fa al Sr. Sevillano, explica que la Sra. Mena li va dir després del 15 d'octubre que sí que el Sr. Alvarado li havia dit que volia uns dies de vacances. I això correspon al missatge WhatsApp invocat pel recurrent en el qual dita senyora indica que el Sr. Alvarado li havia dit que volia uns dies per portar a la seva filla a Portugal.
El Sr. Sevillano nega totalment que ell mateix era informat abans i al contrari explica que van treballar junts el dia 14 sense que el Sr. Alvarado comenti res, i que és només el 15 a les 00:20 que li va comunicar la seva absència per missatge WhatsApp. És de veure com el Sr. Alvarado adjunta una foto del Planning al missatge en qüestió i comenta que "no se pudo cambiar nada" i adjunta també la justificació que el seu vol sortia de Barcelona el dia 15 a les 15:15. El Sr. Sevillano li contesta que no pot fer res ara i que "Así no se hacen las cosas".
Afegeix el testimoni que en conseqüència de l'absència del Sr. Alvarado es va haver de reorganitzar tot el Planning a l'últim moment. El Sr. Sevillano li va recriminar la seva actitud i en els missatges de referència intercanviats entre els dos el Sr. Alvarado escriu :
"...ya estaba de camino la verdad es que nunca hice esto pero bueno para algo que pido y en principio no habría problema, y no me dan y ya tenia pasaje comprado...no iba dejar que viniera sola asi por mi hija...dime que hacer... y una vez mas lo siento por fallarte...".
Tal manifestació que no es refereix a cap autorització d'absència, sinó al contrari ("no me dan"), ni a la suposada manca de comunicació invocada ara, és il·lustrativa d'una situació en la qual l'empleat ha decidit marxar per raons personals imperioses sense però tenir-ne l'autorització.
En relació al Sr. Sevillano ens hem de referir finalment a la gravació de la conversa telefònica que va tenir amb el Sr. Alvarado, i que el mateix va prendre la iniciativa de gravar per constituir-se una prova. S'ha de dir que l'agent no ha aportat cap transcripció escrita d'aquesta conversa i el que no pot fer és extreure'n unes frases del seu interès de les quals intenta treure la conclusió que constituirien una prova de que era autoritzat a absentar-se. Al contrari, l'escolta sencera de la gravació permet més aviat adverar que el Sr. Alvarado conscient de la delicada situació en la qual es trobava i del risc que se'l podia "finiquitar" intenta trobar una solució a posteriori amb el cap de restauració.
Pel que fa a la Sra. Macias, explica que el Sr. Alvarado sabia amb més d'una setmana d'antelació que tenia que treballar els dies 15,16 i 17, i que és només el dia 15 que la va informar que no aniria a treballar i que per consegüent el servei es va haver de reorganitzar a l'últim moment.
De fet, és només el mateix dia 15 a les 09:00 que el Sr. Alvarado li comunica : "Buenos dies, V, esta tarde no podré ir, lo siento"
i que ella li contesta :
"ok! Espera nada grave".
Tal missatge del Sr. Alvarado no correspon a una persona que ha demanat i sap o pensa que ha obtingut una prèvia autorització d'absència.
Aquests elements fan decaure l'explicació de l'assalariat que hauria estat descontent amb la Sra. Macias qui no hauria tramitat correctament la seva demanda d'absència.
Pel que fa a la Sra. Pina explica que tan ella com el Sr. Alvarado van disposar del Planning amb una setmana d'antelació i que ella no va saber res de l'absència fins al dia 15, circumstància que va comportar que li canviïn l'horari.
Pel que fa a la Sra. Mena, l'apel·lant dona especial transcendència a la conversa WhatsApp que dita Senyora va tenir amb el Sr. Sevillano i a la quan ens hem referit abans. Però el que en ressurt només és que ella sí que estava informada que volia uns dies de vacances. Però el sol fet que una persona sabia que volia marxar uns dies per unes raons vinculades a la seva filla no significa que era autoritzat a fer-ho ni tampoc que hauria existit una mala coordinació entre responsables en conseqüència de que l'autorització no s'hauria traduït en una modificació del Planning.
Precisament, en relació al Planning escrit, el demandant ha aportat la foto d'un segon Planning, suposadament penjat al taulell de l'empresa, i on apareix com de vacances els dies litigiosos. Considera aquest element com una prova de que és per error i per falta de comunicació entre els seus responsables que dit Planning no s'hauria penjat abans del 15. Però no es pot acceptar aquest argument quan no se sap res de les condicions d'establiment d'aquest Planning, ni de la realització de la foto en qüestió, quan l'empresa nega que l'autoria fos d'una persona autoritzada, quan les dues persones responsables dels Planning (Macias i ENTITY_11) neguen haver-lo confeccionat i quan, finalment no es veu perquè s'hauria penjat a posteriori un Planning modificat.
En relació al fet que el Sr. Alvarado ja tenia el viatge reservat, hem de dir que els documents que ha aportat si bé acrediten la realització del desplaçament a Portugal a les dates en qüestió, no acrediten en res la data en que el viatge es va organitzar.
Aquest element és important si es posa en perspectiva amb el fet que l'empleat tenia el Planning des del 8 d'octubre, com a més tard, ja que aleshores, o bé ja tenia la reservació i no s'entén perquè no va comunicar el problema a l'empresa de seguit, o bé no la tenia i no s'entén perquè ha organitzat el viatge igualment sense tenir la certitud que el Planning es canviaria.
Així les coses, el fet que hagi organitzat tal viatge no pot ser una prova de que se li havia donat l'autorització d'absència, i apareix més aviat que va prendre el risc d'organitzar-ho sense tenir la confirmació de què tenia la deguda autorització d'absència.
La conseqüència de tot plegat és que s'ha de compartir la valoració de la prova realitzada pel tribunal Unipersonal i la seva conclusió que les absències no es poden considerar com a justificades.
Segon.- Així les coses el recurs s'ha de desestimar íntegrament i la sentència d'instància s'ha de confirmar.
Tercer- La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes a l'apel·lant vençut
Decisio
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant vençuda.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs del Sr. Alvarado contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-02-2021 que confirmem íntegrament.
Segon.- IMPOSAR al Sr. Alvarado les costes judicials de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.