SENTÈNCIA 55-2021 PARTS: Apel·lant: Sr. Rius Representant: Ídem Advocada: Sra. Tur Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Vaquero Advocada: Sra. Zapata COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, vint-i-dos de juliol de dos mil vint-i-ú. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000038/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Rius va interposar demanda contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de 5 de febrer de 2020 del Departament de Tributs i Fronteres. En virtut d'aquesta darrera, es va denegar l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, o bé l'aplicació del tipus de gravamen súper-reduït de l'impost general indirecte, respecte de la transmissió a favor de l'agent d'un habitatge situat al XXXX. Les resolucions recorregudes han considerat que els ingressos del sol·licitant durant els 12 mesos anteriors a la petició superen el límit màxim que preveu l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, xifrat en tres vegades el salari mínim mensual anualitzat. La sentència de 20 de gener de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que els actes impugnats són ajustats a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en els següents arguments: L'Administració ha computat com a ingressos anuals de l'interessat l'import de dues donacions, per import total de 392.900 EUR, quan aquestes no poden ser considerades com a renda, ja que no es tracta d'un profit periòdic procedent d'un actiu material o financer. L'article 108.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari distingeix entre diners en efectiu o comptes en entitats de crèdit o dipòsit (apartat a) i rendes (apartat f), el que posa de relleu que no es tracta de conceptes equiparables. D'altra banda, l'article 20 del Conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i Espanya disposa que les altres rendes no previstes en els articles precedents són imposables exclusivament en l'Estat de residència del perceptor, mentre que en aquest cas les donacions van tributar davant la Hisenda de Navarra, i per tant no es poden encabir en el concepte d'altres rendes. La Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries no contempla la capacitat econòmica de l'adquirent de l'immoble com a element determinant de l'exempció sol·licitada, sinó que només té en compte els ingressos anuals derivats de salari, treball per compte propi, pensió o altres rendes, sempre que no superi tres vegades el salari mínim mensual anualitzat. 3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions: A la vista de la documentació presentada per l'interessat, es va constatar l'existència d'uns ingressos anuals superiors al límit màxim previst a l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, procedents de dues donacions pels imports respectius de 250.000 i 142.900 EUR. Les donacions han de ser considerades com "altres rendes" als efectes d'aquest impost, ja que el concepte de renda es sinònim d'ingrés, que inclou qualsevol entrada de diner en efectiu o xecs. La Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques conceptua la renda com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, sigui quina sigui la seva font o origen. Els ingressos anyals del recurrent van superar el límit màxim previst a l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si el recurrent té dret a l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, que preveu l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost, generat amb motiu de l'adquisició d'un habitatge situat al XXXX. Entre d'altres requisits, aquest precepte limita aquesta exempció al supòsit en què l'adquirent tingui uns ingressos anuals derivats d'un salari, un treball per compte propi, una pensió o altres rendes que no superin tres vegades el salari mínim mensual anualitzat en el cas d'un sol adquirent. Atès que el recurrent no ha reproduït en aquesta instància les al·legacions contingudes en la demanda sobre el còmput del període anyal ni sobre la manca de motivació suficient, l'objecte del debat queda circumscrit a la qüestió de fons, és a dir, si s'ha d'incloure dins dels ingressos anuals de l'interessat l'import de dues donacions que va rebre en els dotze mesos anteriors a la seva sol·licitud, per un import total de 392.900 EUR, amb la qual cosa superaria el límit màxim de tres vegades el salari mínim mensual anualitzat, que preveu l'article 4.11.c) de la Llei. Tercer.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa, resulta necessari abordar la interpretació del precepte tant des d'una perspectiva estrictament literal o gramatical, com també sistemàtica i teleològica. Des del primer punt de vista, com posa de relleu la sentència apel·lada, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix el concepte de renda, en una primera accepció, com a profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer, però també com equivalent a ingrés, que significa qualsevol entrada de diner en efectiu, xecs, etc... En conseqüència, l'element gramatical no ofereix una solució concloent al thema decidendi, ja que la primera accepció posa de relleu el caràcter periòdic de la renda, que no tenen les donacions rebudes per l'adquirent en aquest supòsit, mentre que la segona té un caràcter més general i s'equipara a qualsevol tipus d'ingrés, com també succeeix amb el subconcepte de renda fiscal, que es refereix a l'oscil·lació del patrimoni d'una persona en un interval de temps donat, casos en què s'inclourien sense dificultat aquelles donacions. Quart.- Més rellevant resulta una aproximació sistemàtica al contingut de l'article que és objecte de discussió, posant-lo en relació amb altres disposicions del sistema tributari. En aquesta línia, l'element de judici més rellevant l'ofereix la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques, que, pel seu propi objecte, defineix perfectament els elements que integren el concepte de renda. En aquesta línia, l'article 2 de la referida Llei disposa que la renda de l'obligat tributari comprèn la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s'hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador, i en el mateix sentit es defineix el fet generador de l'impost a l'article 4.1 de la pròpia Llei. Per la seva part, l'article 4.4 estableix que no estan subjectes a l'impost les rendes consistents en les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, a més d'un altre supòsit que no és del cas. En conseqüència, queda clar que la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques conceptua com a renda les adquisicions a títol d'herència, llegat i donació, encara que acte seguit les declari no subjectes a l'impost. Aquesta Llei utilitza el terme de renda en la segona de les accepcions que defineix el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, abans esmentada, és a dir, com a equivalent a ingrés en termes generals. Cinquè.- També des d'una perspectiva finalista s'han d'incloure les donacions en el concepte de renda. Com afirma la sentència apel·lada, l'exempció prevista en l'article 4.11 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries pretén beneficiar la primera adquisició de l'habitatge habitual, quan aquest no superi un valor determinat i la capacitat econòmica de l'adquirent no excedeixi un llindar preestablert. En aquesta línia, la determinació dels ingressos anuals de l'interessat està íntimament relacionada amb la seva capacitat econòmica, el que condueix a concloure que les rendes que cal tenir en compte inclouen les donacions rebudes en els dotze mesos anteriors, tal i com ha conclòs la sentència impugnada. Sisè.- Les anteriors consideracions no resulten desvirtuades per la invocació que fa el recurrent de l'article 108.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari. Aquest precepte s'inclou en la secció que regula el procediment de constrenyiment i estableix l'ordre d'embargament dels béns o drets del deutor, qüestió que no guarda relació amb la que és objecte d'aquest procés. El referit article 108.3 es refereix a béns o drets realitzables, mentre que l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries contempla els ingressos anuals derivats de qualsevol tipus de rendes, el nivell dels quals determina que es tingui dret o no a l'exempció de l'impost. De la mateixa manera, també resulta improcedent la referència a l'article 20 del Conveni entre Andorra i Espanya per evitar la doble imposició. Aquest precepte determina en quin dels Estats contractants han de tributar les altres rendes no contemplades en els preceptes anteriors i obtingudes pels residents en cadascun d'ells, però això no condiciona la definició de renda de l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, als efectes de l'exempció prevista en aquest darrer article, que s'ha de realitzar exclusivament en base als criteris que ofereix l'ordenament andorrà. Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada. Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Rius contra la sentència dictada el 20 de gener de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE