SENTÈNCIA 128-2021 Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 1.9.20 el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió : "Primer.- Desestimar les pretensions exercitades per la representació processal del Sr. Cepeda contra la societat B, SA, i absoldre aquesta darrera d'aquelles dirigides en la seva contra. Segon.- Fer imposició a la part demandada de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VIII. Fonament Jurídic de la present resolució judicial.". 2.- Contra l'esmentada sentència la representació processal del Sr. Cepeda ha interposat recurs d'apel·lació. En data 11.1.21 la part apel·lant va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposen sol·licita que es revoqui íntegrament la sentència d'instància i que es condemni a la societat ORG_0 a abonar al Sr. Cepeda 417.450,-EUR amb els interessos legals corresponents des de la data del requeriment extrajudicial, 14.1.19, i subsidiàriament des del 29.9.19, en el qual es contestà la demanda, sempre fins a la data de l'efectiu cobrament per la part demandant i aquí apel·lant de la quantitat reclamada de 417.450,-EUR; endemés demanen que es condemni ORG_0 a abonar al Sr. Cepeda totes les costes generades per la primera instància incloent els honoraris d'advocat i de procurador i sense efectuar condemna en costes de segona instància. 3.- En data 3.2.21 la representació processal de la societat ORG_0 va aportar l'escrit de contesta a les conclusions i en seguiment als arguments que s'hi exposen demana que es desestimi el recurs d'apel·lació interposat en tots els seus extrems i s'imposin les costes a la part apel·lant. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Cepeda reclama front la part defenent B, SA (en endavant, B) en demanda en la que sosté una petició de condemna per el perjudici causat, per import de 417.450EUR més interessos legals i costes, en la recompra d'accions sindicades de l'entitat que va tenir lloc en el dia 26 de juny de 2013. La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda amb imposició de costes. Contra tal decisió s'alça la part vençuda. SEGON.- Antecedents d'interès En el present litigi se'ns demana que tornem a resoldre sobre la qüestió relativa a les accions de la classe E (empleats de l'entitat) les quals estaven sindicades amb aquests, amb importants limitacions a l'accionista, com el fet de que no podien vendre-les de manera lliure al mercat sinó que estaven obligats a vendre-les a la mateixa entitat; que el preu en el cas excepcional de venda estava fixat periòdicament per B; que només podien cedir-les mortis causa en cas que els adquirents (esposa i/o fills fossin també empleats) i que no tenien drets polítics com accionistes, doncs els cedien a un representant designat per B, que era el seu conseller-delegat. Però a partir de l'acord societari de 28.4.09 es va afegir que sobre el preu ja fixat per l'entitat caldria aplicar-li un descompte del 30% si l'empleat o exempleat (jubilat) les venia a B de manera voluntària o bé havia estat acomiadat per causes a ell imputables. TERCER.- Ja vàrem tenir una primera ocasió d'analitzar la impugnació d'aquest acord societari de 28.4.09 en la nostra sentència de 27.10.16 (TSJC 460/15) i arribarem a la conclusió que aquest descompte era nul de ple dret perquè anava en contra de l'article 15.4 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada, afectada pel text refós pel Decret legislatiu de 26.2.14 en els termes textuals següents: " Però dins de cada classe d'accions es predica la igualtat de drets dels socis, de manera que es troba absolutament vetat qualsevol discriminació o tracte desigual. Es tracta d'evitar beneficis o penalitzacions a favor d'uns socis en relació als altres. I aquesta igualtat absoluta dels drets dels socis, predicable solament dins de cada classe d'accions, resulta vulnerada per l'acord social de 28-04-2009, segon el qual establert un preu de recompra de les accions en 1.645 euros, a continuació s'aplica un descompte a determinats socis que venen les seves accions en funció de la concurrència de dos supòsits en l'extinció de la seva relació jurídica amb l'entitat financera (venda voluntària de les accions o acomiadament del soci per causa a ell imputable). Consegüentment, el referit acord que diferencia drets en benefici de determinats socis de la Classe E esdevé nul per vulnerar el principi d'igualtat de drets dins de cada classe d'accions i ha de ser anul·lat. I la nul·litat no ha d'abastar a tot l'acord sinó solament a la rebaixa o al descompte del 30%." En coherència vàrem declarar nul de ple dret aquell incís de l'acord que feia referència al descompte del 30% per aquells socis (empleats o exempleats) que venien les seves accions a B (forçosament, doncs no les podien vendre a ningú més) o bé que haguessin estat acomiadats com hem precisat abans. QUART.- Posteriorment vam tenir ocasió de fer un nou abordatge de la qüestió en el qual en compliment del contracte un exempleat també reclamava contra B perquè entenia que no acomplia el contracte de venda de les accions de la classe E perquè li volia descomptar aquell 30%. I no impugnava l'acord que era de 28.4.11, sinó que ho plantejava com un incompliment de contracte amb danys i perjudicis. Aleshores, per part de B es va plantejar la necessitat de que el demandant hauria d'haver impugnat prèviament l'acord societari de 2011 que era de redactat idèntic (pel que ara interessa) de l'acord de 2009 que ja la Sala havia declarat nul, com hem explicat anteriorment en el precedent Fonament de Dret. Aleshores, en la sentència de 10.4.18 (TSJC 450/17) decidirem que no era necessari que hagués d'impugnar-se de nou l'acord societari d'idèntic redactat de 2009 i ho férem en els termes següents: "Així, ens trobem en un supòsit on els efectes de la sentència d'aquesta Sala, de 27-10-2016, que anul·la un acord social de l'any 2009, idèntic als posteriors que determinaven la reducció del 30% del preu de recompra de les accions, i aquest extrem resulta ser un antecedent lògic o pressupòsit de la demanda de la part actora, ja que la reducció del 30% del preu de venda ha estat declarada il·legal per aquesta Sala pendent el procés en primera instància. En aquest sentit, malgrat l'objecte del procés sigui diferent: impugnació d'acord social front a pretensió de compliment del contracte, ja hem vist com no resulta necessari que per l'efecte prejudicial concorri aquesta doble exigència i al tractar-se d'un soci l'anul·lació de l'acord social també el beneficia, de manera que els efectes de la resolució d'aquesta Sala de 27-10-2016, s'estenen al present procés en virtut de l'efecte prejudicial o positiu de la cosa jutjada i justifiquen l'estimació d'aquest motiu de recurs i amb ell de la pretensió principal de la demanda." És a dir, que en aplicació de l'efecte positiu de la cosa jutjada material, la nostra sentència de 2016 havia de desplegar plens efectes (erga omnes i ex tunc) encara que ara el procés afectés a un incompliment de contracte, i la reclamació dels corresponents perjudicis (i no a la impugnació de l'acord concret). CINQUÈ.- També hem tornat a la mateixa qüestió en el cas de la nostra sentència de 26.6.20 (TSJC 202/19) en el qual davant d'un cas molt similar d'un exempleat que també reclama pel descompte del 30% del preu fixat per B de les accions de la classe E venudes a l'entitat en el 2011 i reclamades més tard. I finalment varen tornar a analitzar la qüestió en la de 26.2.21 (STJC 030/20), en un cas també de contracte ja consumat, en la qual descartàvem l'oposició de B i a la que més tard ens referirem. En la sentència de 26.6.20 vàrem resoldre de manera distinta a la esmentada de 10.4.18 i això ha obligat a la Sala a fer un nou estudi de la qüestió. La conclusió a la que arribarem en la nostra sentència de 30.4.21 (TSJC 343/20) és que mantenim la doctrina expressada en les tres sentències ja esmentades i que no cal que cada exempleat que vulgui reclamar aquest descompte del 30% hagi d'impugnar l'acord precedent a la seva venda de les accions lletra E amb idèntic redactat al de 2009 (els acords de 28.4.11 i 30.4.14 que coneixem). Els efectes de la cosa jutjada afecten al mateix contingut discutit i tenen sobre els socis que reclamin posteriorment un efecte prejudicial. Així doncs, la resposta al recurs ha de prosperar perquè no calia que el Sr. Cepeda hagués d'impugnar l'acord de 30.4.13 d'igual redactat del de 2009.Per tant, la seva reclamació actual no es veu viciada per aquella raó en la que es fonamenta la sentència d 'instància. Afegirem com argument de reforç - igual que vàrem ressaltar en la sentència de 30.4.21 - que també existeix un problema d'ordre públic que evitaria un termini de caducitat per la impugnació de l'acord que afecta al soci. Així hem de dir que ja es doctrina pacífica de la Sala que el concepte d'ordre públic no és fix o immutable sinó que pot evolucionar al llarg del temps, i que s'havia d'entendre com a integrat pel sistema o conjunt de drets i llibertats garantits per la Constitució Andorrana i pels convenis internacionals de drets humans que han estat ratificats per Andorra. No cal dir que el dret fonamental que es veu afectat és el dret a la igualtat entre els socis titulars del mateix grup d'accions, o que és el mateix a la no discriminació sense causa justificada i objectiva. Per tant en cap cas, en tractar-se d'una qüestió que afecta a l'ordre públic, tampoc afectaria en el cas present cap limitació temporal d'impugnació. SISÈ.- Els efectes sobre un contracte ja extingit o consumit Aquest també és un debat que porta a discussió B, com ja va fer en el cas de la STJC 30/20. Planteja que si el contracte de venda (revenda, de fet) de les accions sindicades de la classe E és de 2014 (7 de maig), aquest contracte ja es va consumar amb l'intercanvi de les prestacions (preu amb descompte i recuperació de les accions) i això que quedés exhaurit en si mateix. Aleshores, no tindria cap fonament la reclamació presentada perquè "qualsevol defecte s'hauria convalidat" i s'atemptaria a la seguretat jurídica. Bé, cal fer algunes precisions per resoldre aquesta qüestió. Cal fer notar que el primer pronunciament judicial sobre la qüestió (declarant nul de ple dret l'acord de 2009 sobre el descompte del 30%) va tenir lloc el 20/10/15 pel Tribunal de Batlles, la qual va ser confirmada (sobre aquesta qüestió) en la nostra de 27.10.16. Això vol dir que quan el 2013 l'exempleat ja jubilat Sr. Cepeda va revendre a B (forçosament) les accions de la classe E, encara no podia tenir coneixement que ho feia en compliment d'un acord que posteriorment la justícia declararia nul de ple dret per resultar il·lícit (més enllà de les pròpies conviccions personals sobre la injustícia sobre la prima de descompte). Això comporta que "qualsevol defecte no s'hauria convalidat". Si era nul i ho era per a tots els socis (erga omnes, art. 44.1 de la Llei 20/2007) aquell pacte de sindicació en el qual es va fonamentar la revenda de les accions esmentades, aquella declaració ha d'afectar al negoci jurídic conseqüent. No es pot parlar com si s'hagués tractat d'una compravenda lliure de condicionants, en el qual el preu es fixa per acord de les parts. Ja hem dit que en tractar-se de accions sindicades tenien nombroses limitacions pels seus titulars (preu marcat per l'entitat, manca de drets polítics, descompte en cas de venda voluntària, adquisició mortis causa només si els adquirents successors són a la vegada treballadors de l'entitat) que només podien ser empleats de B quan les van adquirir en el seu dia. Aquest descompte del 30% no ve justificat en el contracte per cap altra circumstància que no sigui la de l'acord declarat nul. En el moment de la venda a B, no podia el Sr. Cepeda ni conèixer les decisions judicials sobre la validesa del descompte, ni tenia capacitat de negociar res amb B. En la STJC de 26.2.21 (rotlle 30/20) ja vàrem descartar l'aplicació de la doctrina dels actes propis per part dels exempleats i afirmàvem que: "Com també resulta poc afortunat parlar "d'actes propis" dels empleats quan varen adquirir les accions com quan varen revendre-les a B perquè ja varen acceptar el preu rebaixat. Com es pot llegir en els documents de compra de les accions pels empleats (folis 130-139- i 148, respectivament a cada agent) tenien obligació de revendre a B; el preu el fixaria la JG de l'entitat; no podien vendre les accions a un tercer i els seus drets polítics en les Assemblees les exercitaria en el seu nom una persona designada pel Consell Executiu (va resultar ser el conseller-delegat). Difícilment es pot parlar d'actes propis quan els actes venen imposats per l'entitat que et té contractat i ella pren les decisions més importants sobre la destinació final de les accions. Estem més davant d'un contracte d'adhesió que no davant d'un contracte de lliure voluntat per ambdues parts. Tampoc podem compartir l'argument de la recurrent que els signants sabien que els hi aplicaven una "prima de descompte" ja denota que ho acceptaven, però oblida la recurrent que els tres empleats ja varen fer constar en aquell moment (folis 166,167 i 168, respectivament) que hi estaven en desacord, i encara no s'havia pronunciat cap Tribunal sobre la mal denominada "prima de descompte". També sorprèn l'oposició formal de la part defenent a reconèixer l'obligació de retornar aquella part del preu descomptada il·lícitament quan 1) reconeixen en el seu recurs que amb posterioritat a la STJC de 27.10.16 ja no ha tornat a acordar en cap altra Junta; 2) que la dita sentència té efectes ex tunc i erga omnes (pàg. 9 de la contesta) i 3) que ja en l'informe de l'exercici de 2016 es fa constar una reserva de més de 46 milions d'euros per les hipotètiques o eventuals reclamacions d'altres exempleats (classe E) en la mateixa situació." Mantenim la mateixa doctrina. I això ens dur a la renúncia d'accions que s'inclou en el mateix document clarament d'adhesió per l'exempleat que no tenia el més mínim marge de maniobra davant l'entitat, la qual ara no es pot veure beneficiada per un acord il·lícit que la beneficiava. Fetes aquestes precisions, hem de dir que el fet que el contracte ja hagi esgotat els seus efectes pel compliment de les respectives contraprestacions, no treu perquè els efectes perjudicials que s'hagin produït durant el curs del contracte per causa d'una actitud il·lícita per una de les parts, no es puguin reclamar, mentre no hagin prescrit. Això s'ha vist clarament en el si de la Unió Europea per fer respectar els drets dels consumidors recollits en la Directiva 93/13/CEE i la seva jurisprudència (per totes STJUE 21.12.16). Com és sabut, una cosa és que la relació jurídica ja s'hagi extingit i una altra és que els seus efectes no hagin de revertir-se si deriven de clàusules posteriorment declarades nul·les per il·lícites. En conclusió, encara que el contracte ja s'hagi extingit i que fins i tot hi hagi una renúncia a reclamar en el futur (anterior a la declaració de nul·litat d'un dels fonaments del preu pagat), això no pot resultar beneficiós per qui ha infringit la llei. Com ja hem dit, només la prescripció o la caducitat poden posar un límit temporal a la reclamació dels perjudicis descoberts posteriorment al compliment del contracte. Ja no cal entrar ni en l'argument del recurrent sobre l'enriquiment injust ni tampoc sobre els defectes de forma (ad probationem envers a tercers, no ad solemnitatem entre les parts) del contracte, doncs ja ha estat estimada la pretensió principal que és que el contracte té base en un acord societari nul de ple dret. En conclusió, per tot el que hem dit, el recurs ha de prosperar i ser estimada la demanda de manera íntegra amb més els interessos des de la data del requeriment extrajudicial de 14.1.19 doncs quan es va trametre el requeriment ja es coneixia la doctrina de la Sala en casos similars d'aquesta classe d'accions, més la imposició de les costes a la part defenent. SETÈ. L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposar per la representació processal del Sr. Cepeda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre de 2020, que revoquem i ESTIMEM la demanda i condemnem a B, SA a pagar la suma de 417.450EUR amb interessos legals des del 14.1.19, així com les costes processals causades en la instància. No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE