SENTÈNCIA 144-2021 Andorra la Vella, el 20 de juliol del 2021 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 12 de gener del 2018, la representació processal de la Sra. Tejada formulava demanda contra el Sr. Montenegro a través de la qual sol·licitava es dictés Sentència declarant llur separació matrimonial, atribuint al Sr. Montenegro l'ús del domicili conjugal, declarant la dissolució del règim econòmic-matrimonial de separació de béns, fixant una pensió compensatòria en benefici de la seva representada i a càrrec del Sr. Montenegro no inferior a 1.006,34 EUR Subsidiàriament, i pel cas que es desestimi la petició anterior, se li atorgui una pensió no inferior a la diferència entre l'import total de la pensió de jubilació que percep el Sr. Montenegro i l'import total de la pensió que percep la Sra. Tejada, el tot sense fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades. 2.- El 16-2-2018, la representació processal del Sr. Montenegro contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les tot i imposant-li el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. 3.- Practicats els mitjans de prova proposats i considerant pertinents i necessaris amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 14-10-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la Sra. Tejada amb oposició parcial del Sr. Montenegro, ha de: Primer.- Declarar la separació dels consorts Tejada Montenegro, així com la dissolució del seu règim econòmic matrimonial. Segon.- Fer atribució al Sr. Montenegro del domicili que fou conjugal situat a La Urbanització U, B, Escala E 0 0 d'Escaldes- Engordany. Tercer.- Fixar una pensió compensatòria a càrrec del Sr. Montenegro i a favor de la Sra. Tejada d'un import de 700 EUR mensuals amb caràcter vitalici. Quart.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra. Cinquè.- No fer especial condemna en costes". 4.- La representació processal del Sr. Montenegro articula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de conclusions de data 19-1-2021 pretèn la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència per la qual es decideixi no fixar cap mena de pensió compensatòria al seu càrrec, i subsidiàriament establint que aquesta pensió no havia d'excedir la quantitat de 300.- EUR mensuals ni el termini d'un any. Tanmateix interessa la condemna en costes a la part demandant. 5.- La representació processal de la Sra. Tejada en canvi interessa la íntegre confirmació de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta instància. 6.- Per Aute de 30-4-2021 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Tejada. Les parts litigants s'han pronunciat al seu respecte per escrits de 11-5-2021. FONAMENTS DE DRET Primer.- En aquesta alçada, l'objecte de la present resolució es cenyeix al pronunciament adoptat al respecte de la pensió compensatòria, en resultar les restants decisions adoptades per la Batllia admeses pels litigants. Concretament la representació processal del Sr. Montenegro s'alça contra la decisió de fixar al seu càrrec i en benefici de la Sra. Tejada una pensió compensatòria vitalícia a alçada de 700.- EUR. Segon.- Abans d'endinsar-nos en el seu examen, recordarem que en relació a l'àmbit objectiu de la pensió compensatòria (art. 57 de la LQM), venim sostenint que la situació de desequilibri econòmic entre els consorts "(···) és el fonament de la pensió compensatòria, la qual tracta de pal·liar pro futur el desequilibri econòmic que en un dels membres de la parella ha pogut ocasionar el trencament de la convivència, de manera que els tribunals han de fixar la durada d'aquesta en funció de la previsió de superació d'aquest desequilibri i amb una previsió de comportament proactiu per la part creditora de la pensió" (Sentència de 22-12-2015, TSJC-47/15). En la mateixa línia també hem declarat: "Pel que fa a la pensió compensatòria hem de dir que té per finalitat la de procurar compensar al cònjuge més desfavorit per la pèrdua sobtada de l'estatus econòmic que li comporta la ruptura matrimonial. Per fixar-la cal tenir present els diverses paràmetres que conté l?article 57 de la LQM i cal evitar sobrepassar dos límits: el nivell de vida que gaudia abans de la ruptura (doncs s'exigeix un "empitjorament respecte a la situació anterior") i que es pugui mantenir qui ha de pagar la pensió ("les necessitats de cada cònjuge"). Aquesta pensió tampoc té una finalitat d'igualar patrimonis entre els cònjuges ni tampoc obtenir una participació en els guanys de l'altre cònjuge. Es tracta d'evitar la pèrdua de la dignitat de vida per causes econòmiques un cop s'ha produït la ruptura. No hi ha cap mena de dubte que la ruptura matrimonial comporta una pèrdua de disponibilitats econòmiques en tots dos cònjuges perquè generalment augmenten les despeses familiars i, en canvi, els ingressos econòmics es mantenen. Per això la lletra d) de l'article 57 esmentat, disposa que un dels límits per fixar aquella pensió serà el nivell de vida o necessitats que li resta també a qui ha de pagar. És evident que aquella pèrdua es fa més feixuga durant els primers temps posteriors a la ruptura perquè, a mesura que passa el temps, la persona afectada ja té possibilitats, segons l'edat, qualificació professional i aptituds de salut, de superar-la i anar integrant-se en la vida social i laboral. En coherència amb això, en alguns casos pot resultar més justificat que la pensió inicial sigui més elevada que passats uns anys des del trencament de la convivència. Fins i tot, explica que la doctrina dels Tribunals hagués anat fixant una data de caducitat al dret a ser creditor de la pensió compensatòria, com així ho preveu la nostra legislació (article 57 apartat 4art, quan preveu com a causa d'extinció el compliment del termini fixat). Per tant, la pèrdua de nivell de vida que, de manera sobtada, pot suposar la ruptura matrimonial per a un dels cònjuges, ha de compensar-se d'acord amb els indicadors previstos en l'article 57 de la LQM" (Sentència de 27-10-2015, rotlle TSJC- 183/2015)· Quant a la noció de desequilibri a que, tant la Llei (art. 57 LQM) com la doctrina d'aquesta Sala vertebren com a fet generador de la pensió compensatòria, "ha de ser entesa com un empitjorament econòmic en relació a la situació existent quan el matrimoni era vigent que ha de resultar de la comparació entre les condicions econòmiques de cada consort, abans i després de produir-se la ruptura. En efecte, per la seva configuració legal i jurisprudencial (cfr. TSJC-495/17) la pensió compensatòria no té per finalitat perpetuar, a càrrec d'un dels seus membres, el nivell econòmic que venia gaudint la parella fins al moment de la ruptura, sinó que pretén aconseguir reequilibrar la situació diversa que en resulta, i aquest reequilibri no suposa equiparar plenament patrimonis dels cònjuges que poden ser diversos per raons alienes al matrimoni i a la convivència, sinó en situar al cònjuge perjudicat per la ruptura de l'enllaç matrimonial en una situació de potencial igualtat d'oportunitats laborals i econòmiques respecte de les que hauria tingut de no haver existit el matrimoni". (Sentència de 30-11-2020, rotlle TSJC- 327/2019) Tercer.- Els motius de recurs que la part recurrent introdueix es centren a criticar principalment la valoració de la prova realitzada per la jutjadora "a quo", al respecte de la seva capacitat econòmica sostenint que aquesta seria inferior. Altrament discrepa de la decisió d'establir una pensió compensatòria amb caràcter vitalici i finalment defensa que la seva participació en el sosteniment de la família i en els negocis propis de la demandant havia resultant molt important i en tot cas superior a aquella que havia pogut assumir la Sra. Tejada. Dels motius de recurs que acaben de ser exposats, s'infereix que el recurrent no combat la conclusió de la instància que fruit del trencament de la convivència la Sra. Tejada hagi experimentat un desequilibri patrimonial. A partir del moment en que aquesta realitat esdevé constitutiva del dret a percebre la prestació compensatòria contemplada en l'art. 57 de la LQM tal i com en l'anterior fonament de dret hem pogut recordar, s'ha de rebutjar la pretensió principal que articulava i a través de la qual es pretenia negar aquest dret a la Sra. Tejada. Quart.- Efectuada l'anterior precisió, examinarem els restants motius del recurs conjuntament atès que en tots ells es qüestiona la valoració de la prova efectuada per l'òrgan "a quo" a l'hora de reconèixer a la Sra. Tejada una pensió compensatòria en l'import i condicions que es fixava. En primer lloc la part recurrent discrepa dels imports en que la Sentència dictada fixa els seus ingressos mensuals mantenint que aquests eren inferiors. Resulta incontrovertit que els ingressos fixes de que mensualment disposa el recurrent provenen de dues fonts diverses: una pensió de vellesa de la CASS i la retribució que percep en ocasió de l'activitat professional pròpia a la reparació d'electrodomèstics que encara desenvolupa en determinat establiment. Quant a la pensió de jubilació, revisada la prova proveïda en les actuacions practicades es confirma l'error en que la jutjadora "a quo" ha incurregut quan afirma que el Sr. Montenegro en percebria mensualment dues per imports de 1.206,80.- EUR i 1.285,41.- EUR. En realitat, en percep una sola per aquest darrer import i si bé és cert que obra en autes un rebut pel primer dels esmentats imports (foli 156), el pagador és la CASS sense que de l'extracte de punts de vellesa del recurrent s'apreciï que en cobri diverses sinó una de sola (pensió jubilació 17/2008). Discrepa també el recurrent del salari que la Sentència d'instància li atribueix (2.111,91.- EUR mensuals). Després de revisar exhaustivament la prova practicada hem de concloure que tampoc la conclusió assolida per l'òrgan d'instància s'ajusta a la realitat. En efecte, el salari apreciat s'ha extret de l'extracte de punts de vellesa del Sr. Montenegro i correspon a la base de cotització per compte propi legalment establert per la Llei de seguretat social (recordem que es calcula sobre la base del salari mitjà a Andorra) sense que per tant sigui un reflex real dels revinguts obtinguts. La verificació del seu import sols pot intervenir mercès l'anàlisi exhaustiu del compte corrent obert prop de B, SA (aquell que acaba en 674), que ens aboca a la conclusió que en el període comprès entre 1-1-2015 i el 3-6-2019 que reflexa els ingressos obtinguts en concepte de salari (inclosa la prestació de 5-9-2016 per aquest concepte obtinguda de la CASS el 5-9-2016), van ascendir a la quantitat global de 42.931,76.- EUR nets que repercutís en les 53 mensualitats transcorregudes, suposen un salari mig de 810.- EUR, molt allunyat d'aquell salari que se li atribueix en la Sentència impugnada. Als efectes de descartar eventuals altres cobraments que el Sr. Montenegro hauria pogut obtenir, hem revisat els restants extractes de comptes obrant en les actuacions sense que en cap d'ells s'hagi observat pagaments al seu titular: el compte d'A només conté inversions i quant al compte acabat en 764 obert prop de B, es destina exclusivament a l'operativa del negoci que explota i a través del qual paga el salari que acaba ingressat en el seu compte personal, sense que "prima facie" s'apreciï que a través del mateix es cobreixin despeses pròpies del demandat. En definitiva els emoluments mensuals del recurrent es situen en 2.095,41.- EUR (1.285,41+810).- EUR, import aquest substancialment inferior a la quantitat de 4.602.- EUR en que en definitiva la resolució recorreguda els establia. Cinquè.- El recurrent també qüestiona les consideracions que la resolució d'instància emetia en relació als diferents béns, mobles i immobles, de la seva titularitat. En primer lloc i pel que es refereix a l'apartament de que disposa a S, argumenta que es tracta d'una concessió que s'extingia l'any 2022. Cap prova però concorre sobre aquest fet amb el benentès que la seva aportació resultava senzilla. Pel que es refereix a la menció que la Sentència efectua als vehicles propietat del recurrent és cert que es tracta de vehicles vells amb un valor de mercat que ha de ser residual. Quant a la cartera de valors que el Sr. Montenegro manté sosté aquest en aquesta alçada que els mateixos es limitarien en uns 30.000.- EUR d'una banda i altres 86.000.- EUR, tractant-se del certificat de dipòsit que ostentaria a B, SA, però no podem compartir tals indicacions. El Sr. Montenegro ostenta prop d'A determinats productes estructurats i inversions alternatives que a data 3-6-2019 estaven valorats en 114.351,49.- EUR (foli 322). Tanmateix a B, SA (foli 324 i ss) manté una cartera inversora diversificada en productes de renda variable, actius mixtes, renda fixa entre altres que han estat valorats a data 5-7-2019 en 176.017.- EUR, disposant en conseqüència d'uns estalvis d'aproximadament uns 290.000.- EUR. Pel que es refereix a les restants consideracions que la Sentència dictada efectua al respecte dels béns immobles a Andorra, el recurrent no realitza cap mena d'observació de tal manera que la Sala ha de tenir per acreditat que "té dues places d'aparcament i un apartament a S (foli 301 en relació al 299) i una cartera de valors (foli 322). D'altra banda, junt amb la seva dona i la filla d'aquesta, va demanar un préstec hipotecari per import de 300.506 EUR, aportant com a garantia un pis i dues places d'aparcament d'Escaldes- Engordany, que és propietat de tots tres (foli 196) i que va ser retornat pels deutors set anys més tard (foli 218)". Sisè.- A l'hora de determinar l'import de la pensió compensatòria no podem obviar que la Sra. Tejada ha desenvolupat d'ençà l'any 1976 una activitat professional primer en qualitat d'assalariada per diferents establiments comercials andorrans i a partir de l'any 1990 i fins que assolia l'edat per a jubilar-se en l'establiment C titularitat del Sr. Montenegro, si bé pel que sembla el gestionava la demandant obtenint uns emoluments que ha de considerar-se pel seu import permetien subvenir a les seves necessitats personals. Des d'una perspectiva familiar, els avui litigants no han tingut descendència comuna si bé sempre ha conviscut amb ells la filla de la demandant haguda d'una relació anterior. Tampoc la Sra. Tejada ha participat en els negocis i activitats del Sr. Montenegro llevat d'un període anecdòtic (uns mesos) en que s'encarregà de la comptabilitat, podent-se dedicar a la seva activitat professional. En un altre ordre d'idees, no podem obviar que a partir del moment en que l'any 2008 la Sra. Tejada es jubilava, percep dues pensions de jubilació quin import anual global suposa una pensió de pràcticament 1.000.- EUR mensuals nets (per això no es pot perdre de perspectiva que si bé la pensió andorrana es cobra en 12 mensualitats, l'espanyola ho és en 14 segons contempla el seu extracte de compte corrent), i percep tanmateix determinades prestacions socials per a contribuir en el pagament del lloguer. Tanmateix és propietària d'una tercera part de l'apartament en que s'ubicava el nucli familiar, junt amb la seva filla i el Sr. Montenegro, sense que es discuteixi que l'amortització del préstec subscrit pel seu finançament l'ha efectuat principalment el Sr. Montenegro. Quant a les seves despeses aquestes ascendeixen a 894.- EUR segons s'extreu de l'informe d'intervenció psicosocial (dors del foli 182). Setè.- En aquesta coordenades, la pensió compensatòria a càrrec del Sr. Montenegro s'ha de fixar en la quantitat de 250.- EUR mensuals, import amb el qual es compensa de manera adequada i en tot cas ponderada amb els elements de prova practicats el desequilibri patit per la Sra. Tejada en ocasió del trencament de la convivència. Aquesta pensió haurà de ser satisfeta amb caràcter vitalici tenint en compte d'una part que malgrat el matrimoni entre els avui litigants es celebrés l'any 1994, el mateix venia precedit per una relació "more uxorio" permanent que s'iniciava l'any 1977, convivència aquesta que en tals condicions també haurà de ser ponderada. D'altra part sí bé gaudeix d'un estat de salut correcte en atenció a la seva edat, les expectatives de poder superar el desequilibri econòmic que presenta apareixen altament improbables si es té en consideració la seva edat (78 anys), que porta a presumir que una eventual reinserció en el mercat laboral resulta difícil de concebre. En tal situació no es podrà imposar una concreta limitació temporal a la pensió compensatòria i haurà de confirmar-se la Sentència dictada quan la fixa amb caràcter vitalici. Vuitè.- Per tot l'exposat, escaurà estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Montenegro contra la Sentència de data 14-10-2020 que revoquem exclusivament en el sentit de reduir la pensió compensatòria a càrrec del Sr. Montenegro fins l'import de 250.- EUR mensuals, confirmant per la resta la seva part dispositiva. Novè.- L'èxit parcial del recurs comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Montenegro contra la Sentència de data 14-10-2020 que es revoca exclusivament en el sentit de fixar que la pensió compensatòria en benefici de la Sra. Tejada s'ha de fixar en 250.- EUR mensuals en lloc dels 700.- EUR que contempla, confirmant-se per la resta la seva part decisòria i sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE