SENTÈNCIA 58-2021 PARTS : Apel·lant: Sr. Alvarado Representant: Ídem Advocada: Sra. Herrera Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Raya Advocada: Sra. Mercader COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el tretze de setembre de dos mil vint-i-ú. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000009/2019. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Alvarado va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXX/2018, de 10 d'octubre del 2018, que desestimà el recurs administratiu -i el complement de recurs- presentat per la part agent contra la declaració com a no apte en la prova psicotècnica eliminatòria realitzada en el marc del procediment de selecció, convocat per edicte de 20 d'abril del 2018, per a la contractació d'agents de l'Administració de caràcter indefinit per ocupar places vacants per al persona del Cos Especial d'Ensenyament. 2.- En la sentència nº 8/2021 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent en considerar que les pretensions formulades a la demanda eren incongruents amb les que havia formulat al recurs administratiu previ. 3.- El recurs d'apel·lació el Sr. Alvarado s'articula sobre dues parts diferenciades. Així, en la part primera s'exposen els arguments contra la sentència apel·lada, que son, en síntesi, els següents: La Batllia ha inadmès la demanda desprès de més de dos anys de tramitació, i havent-se realitzat tots els tràmits, inclòs el de prova. No s'ha concedit tràmit d'audiència previ a la declaració d'inadmissibilitat de la demanda. La demanda presentada no és incongruent amb el recurs administratiu previ. En el recurs previ es pretenia que es declarés la nul·litat del concurs, i en via judicial només es pretén la nul·litat de la prova psicotècnica a la qual es va sotmetre a l'agent, però no la de la resta de candidats. El principi de congruència impedeix que es demani més d'allò que es va demanar en via administrativa, però no que es limitin les pretensions o que els motius d'impugnació siguin diferents. A les sentències 4/2021 (causa 51/2020) i 98/2018 (causa 100/2017), ambdues d'aquesta Sala Administrativa, es manté que la congruència va referida a les pretensions, però no als fonaments de dret o al·legacions en les quals les parts fonamenten aquestes pretensions, i la sentència del Tribunal Constitucional (recurs d'empara 2012-7-RE), del 13/07/2012, i altres que també es citen, rebutjen que s'apliqui un criteri formalista quan estan en joc drets constitucionals substantius. Les dues peticions d'indemnització que no es contenien en el recurs administratiu previ i sí a la demanda no es poden considerar peticions noves, en aplicació de l'art. 54 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (en endavant LJAF), com va declarar aquest Tribunal a la sentència 87/2008 (causa 48/2007). No era necessari iniciar una nova sol·licitud en relació amb l'informe de 04/07/2018, compte tingut que no era un acte administratiu, però, a més, es tractava d'un acte nul de ple dret. La sentència del Tribunal de Batlles confon peticions i motius. No s'ha vulnerat el dret de defensa de GOVERN D'ANDORRA. Les qüestions plantejades al recurs són d'ordre públic processal (protecció de dades personals, recollida i tractament il·legal de dades, distribució il·legal de dades, sotmetiment al Sr. Alvarado a una prova mèdica psicològica/psiquiàtrica sense emparament legal), i s'havien d'analitzar d'ofici pel propi Tribunal. La sentència vulnera el principi de tutela judicial efectiva. D'altra banda, a la part segona del recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Alvarado s'exposen les al·legacions que no han estat resoltes a la sentència del Tribunal de Batlles, que, exposades de forma succinta, són: GOVERN D'ANDORRA no va lliurar l'expedient administratiu complert, la qual cosa ha comportat la indefensió de l'agent, concretament no va lliurar les preguntes dels tests, sense que es pugui esgrimir que estaven protegits pel "copyrigth". La prova a la qual es va sotmetre al Sr. Alvarado és il·legal. L'informe de 04/07/2018 conté dades personals sensibles i informació clínica de salut mental que formen part de l'esfera íntima i de la vida privada i familiar de l'agent, i la sentència nº 8/2019 (causa TSJA-0000134/2018) així ho va reconèixer. Les bases de la convocatòria només establien que es faria una prova psicotècnica que havia de servir l'adequació dels candidats al perfil de competència professional, mentre que la prova que es va realitzar va ser una prova clínica de salut mental. S'han recollit dades personals de forma il·legal. El mètode de puntuació i el contingut de la prova no eren objectius. Es va declarar la no superació de la prova psicotècnica per una persona incompetent. Només un dels test (el nº 3) es correspon amb l'enunciat de les bases de la convocatòria, és a dir, és una prova psicològica competencial. D'acord amb els informes aportats per l'agent, cal fer desprès dels tests una entrevista personal per poder descartar psicopatologies, entrevista que no es va realitzar al Sr. Alvarado. La il·legalitat de l'acte impugnat comporta que l'Administració hagi d'abonar la indemnització que reclama, de 50.000 euros en concepte de danys morals, i de 50.000 euros més en concepte de pèrdua d'oportunitats, i comporta també la condemna en costes a la demandada. 4.- En la seva contesta GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que: Al recurs administratiu es pretenia que es revoqués l'edicte 30/2018 relatiu a la no superació de la prova psicotècnica, que es retrotragués el procediment, i que es tornés a convocar als candidats a la prova psicològica escrita, pretensió que es va reiterar al seu complement de recurs, mentre que a la demanda es pretenia que es declarés la nul·litat de la prova psicotècnica i de l'informe de 04/07/2018, que es considerés que la referida prova no havia estat realitzada pel Sr. Alvarado, que es fes desaparèixer la documentació relativa a la referida prova, i que es condemnés al GOVERN al pagament de 100.000 euros en concepte d'indemnització, la qual cosa comporta la manca de congruència entre les pretensions del recurs formulat en via administrativa, i la demanda presentada. L'aute de 15/10/2019 no va donar lloc a l'adhesió de la resta de concursants, malgrat la prova competencial va ser la mateixa per a tots ells. No es pot considerar que la prova era il·legal per l'agent i no per la resta de candidats. L'art. 45 de la LJAF permet que en sentència s'acordi la inadmissibilitat del recurs. No era necessari donar un tràmit específic d'audiència abans de la sentència, compte tingut que l'agent va poder fer les al·legacions que considerés oportunes a la vista de l'al·legació d'inadmissibilitat de la demanda formulades al llarg del procediment seguit. En qualsevol cas, l'apel·lació s'ha de circumscriure a la inadmissibilitat a tràmit de la demanda, sense que es pugui discutir sobre el fons del recurs. 5.- A la vista, celebrada a porta tancada per expressa petició de la part agent, ambdues parts van reiterar les al·legacions formulades en els seus respectius escrits. 6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets a l'origen del litigi: El Sr. Alvarado va participar en un procés selectiu per la contractació de professors convocat mitjançant edicte de 20 d'abril del 2018. Les bases de la convocatòria establien que els candidats havien de fer una prova psicotècnica, que era eliminatòria. En aquesta prova es valorava als candidats com a apte o no apte. En la relació de persones que havien superat la prova psicotècnica -que s'identificaven pel seu número de passaport-, no apareixia el Sr. Alvarado. Davant d'aquesta circumstància, l'agent va presentar un escrit el 21 de juny de 2018, sol·licitant còpia íntegra de l'expedient, tot anunciant la seva intenció d'interposar recurs. El 13 de juliol de 2018 l'agent va interposar recurs contra la decisió de ser considerat no apte a la prova psicològica, encara que en aquell moment no havia rebut la informació sol·licitada. Els dies 26 i 27 de juliol l'Administració va lliurar a l'agent part de l'expedient administratiu, i, entre la documentació facilitada, s'incloïa una còpia del seu informe psicològic, de data 4 de juliol de 2018. El 3 d'agost del 2018 el Sr. Alvarado va presenta un nou escrit d'ampliació del seu recurs. El Govern va donar còpia a la resta de candidats del recurs interposat pel Sr. Alvarado, és a dir, del primer escrit -el del 13 de juliol- i de l'expedient administratiu, tot i que no de l'informe psicològic de l'agent, si bé l'agent va manifestar en el complement de recurs que el Govern "ha verbalitzat" que lliurarà còpia de l'escrit d'ampliació del recurs -el del 3 d'agost-, i del propi informe psicològic a la resta de persones interessades. En data 13 de setembre del 2018, l'agent va presentar davant la Batllia de Guàrdia un recurs per la via especial de l'article 41 de la Constitució del Principat d'Andorra (nº de procediment 0000078/2018), en el qual posava de relleu que s'havia vulnerat el seu dret fonamental a la intimitat, ja que al seu recurs, al qual s'havien inclòs dades personals, s'havia lliurat a la resta de candidats, tot afegint que la prova psicotècnica conté dades sensibles i que fins i tot abans que l'agent rebés la corresponent notificació, la premsa havia publicat la notícia de que havia estat considerat com a no apte. El recurs va ser desestimat íntegrament per aute de 12 d'octubre de 2018, que fou apel·lat per l'agent davant d'aquesta Sala Administrativa (TSJA-0000134/2018), que a la sentencia nº 8/2019 va estimar parcialment el recurs d'apel·lació, i va declarar que GOVERN D'ANDORRA havia vulnerat el dret a la intimitat de l'agent pel fet de lliurar a la resta de candidats les dades personals relatives al número de passaport; adreça particular; e-mail personal; número de telèfon personal; entrevista laboral per ésser professor suplent per compte de l'Administració i avaluació laboral del període en què va ésser professor suplent per compte de l'Administració, i que GOVERN D'ANDORRA no podia lliurar a la resta de candidats l'informe psicològic del Sr. Alvarado, de data 4 de juliol del 2018, però que sí podia lliurar l'escrit presentat per l'agent el dia 3 d'agost del 2018 ometent les seves dades personals i sense els documents adjunts que continguessin aquestes dades, i, per últim, que a la notificació que s'havia de fer a la resta de candidats de la Resolució de data 10 d'octubre del 2018 s'havien d'ometre les dades personals de l'agent, així com qualsevol referència a l'informe del 4 de juliol de 2018 que permetés conèixer el seu contingut, més enllà de la qualificació com a no apte. En definitiva, aquest Tribunal ja s'ha pronunciat sobre la qüestió relativa a que no vulnera el dret a la intimitat de l'agent -com de cap altra persona que es presenti a una convocatòria selectiva- que es publiqui que no ha superat una fase del procés selectiu. De fet, no es pot oblidar que es tractava d'un concurs públic, ço que comporta que s'hagi de donar publicitat de les persones que s'han presentat i les que van superant -o no- les diferents fases de procés. Per això, no es pot pretendre participar en un procés selectiu públic i desprès mantenir-se en l'anonimat. Cal afegir que, en relació en amb mateix procés selectiu, l'agent ha interposat el present recurs contenciós, el procés especial per la via de l'art. 41 de la CA, ja esmentat, i un altre en el qual reclama una indemnització de 20.000 euros per la vulneració al seu dret a la intimitat (causa 2000018/2020, rotlle d'apel·lació 000030/2021, que, a la data d'aquesta sentència, està en tràmit). Tercer.- Per resoldre el litigi s'ha de tenir en compte que l'article 34 de la LJAF estableix que el procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s'iniciarà mitjançant l'escrit de demanda, escrit que comprendrà la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ. És a dir, les pretensions de la demanda s'han d'ajustar a les formulades en el recurs administratiu previ. Aquesta previsió legal ha estat interpretada de forma reiterada per aquesta Sala Administrativa. Així, a la sentència 4/2021 dictada en el rotlle TSJA-0000051/2020, per citar alguna de les més recents, es deia: "Doncs bé, com s'ha dit, les dues apel·lants consideren que la demanda és incongruent amb el recurs administratiu previ. Tanmateix, com ja es va dir a la sentència 98/2017 d'aquesta Sala Administrativa, l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (en endavant LJAF) estableix que el procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s'iniciarà mitjançant l'escrit de demanda, escrit que comprendrà la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ. Ara bé, la congruència es predica de les pretensions o peticions, però no de les al·legacions en les què es pot fonamentar el recurs. En efecte, cal tenir en compte que el referit article estableix que l'escrit de demanda comprendrà, entre d'altres exigències, l'exposició de fets i dels fonaments de dret, i, en un altre apartat del mateix precepte es diu que la demanda també contindrà "la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ, sobre la que es demana el pronunciament de l'òrgan jurisdiccional". No hi ha dubte, doncs, que la congruència ve referida a les pretensions, però no als fonaments de dret o al·legacions en els quals les parts fonamenten aquelles pretensions. De fet, aquesta previsió és del tot lògica si es repara en la dada que per interposar un recurs administratiu no és preceptiva la intervenció d'advocat, mentre que sí que ho és en el recurs en via jurisdiccional. Per això, no és infreqüent que el recurs administratiu l'interposi l'interessat sense intervenció d'un professional del Dret, mentre que si desitja acudir a la via jurisdiccional haurà menester d'un advocat que podrà afegir les al·legacions que consideri oportunes, sense modificar, però, la pretensió que l'interessat hagués formulat en el recurs administratiu." (els subratllats no són de l'original) Amb aquest punt de partida cal analitzar si la demanda presentada per l'agent és incongruent en tant que modifica les pretensions que va formular a la via administrativa prèvia. Doncs bé, com posa de relleu la sentència d'instància, la pretensió concreta formulada en el recurs de reposició presentant en via administrativa -a més de demanar el lliurament de diversa documentació-, fou la següent (f. 734-735): "DEMANO: Tingui per presentat aquest recurs de reposició contra l'Edicte 30/2018 i contra la comunicació de 13/06/2018 mitjançant la pàgina web de no superació de la prova psicotècnica escrita del concurs per a la provisió de places del cos especial d'ensenyament (Edicte 30/2018), i, en els seus mèrits la revoqui, i retrotregui el procediment tornant a convocar els candidats a la prova psicotècnia escrita." En el complement de recurs de reposició interposat el 3 d'agost del 2018 (f. 671-683) la pretensió era: "DEMANO: Tingui per presentat aquest recurs de reposició contra l'Edicte 30/2018 i contra la comunicació de 13/06/2018 mitjançant la pàgina web de no superació de la prova psicotècnica escrita del concurs per a la provisió de places del cos especial d'ensenyament (Edicte 30/2018), contra la Resolució número 960-01-R01/2018 del Comitè de Selecció i els documents que es van lliurar (vid. f. 684-685), i, en els seus mèrits la revoqui, i retrotregui el procediment tornant a convocar els candidats a la prova psicotècnia escrita." No hi ha dubte que en els dos escrits es pretenia la retroacció del procediment i la repetició de la prova psicotècnica escrita. I aquestes pretensions tenien com a finalitat que el Sr. Alvarado, un cop repetida la prova psicotècnica -i en el cas de que la superés-, pogués finalment ser nomenat per a la plaça a la qual optava. Contràriament, les pretensions formulades en la demanda presentada en via judicial són les següents: "1.- Declarant que la prova psicotècnica competencial escrita a la que es va fer sotmetre el meu representat (tres tests) és nul·la de ple Dret per ésser il·legal, i que en conseqüència, la recollida i tractament de dades que va efectuar el Govern van ésser il·legal, viciats de desviació de poder i per conseqüent, nuls de ple Dret; 2.- Declarant que l'informe de data 4 de juliol de 2018 és nul de ple Dret, per consistir en un tractament il·legal de dades, per contravenir frontalment el procediment legalment establert i en menyspreu dels drets fonamentals del demandant, per ésser fet posteriorment a la decisió presa, per no ésser emès per persona competent, en no ésser signat per ningú, i igualment, al fons per ser nul de ple Dret en ser contrari a les regles de l'art, i per arribar a conclusions falses; 3.- Declarant que en ésser la prova il·legal i nul la, aquesta queda com a no realitzada pel Sr. Alvarado. 4.- Traient la conseqüència que essent l'informe de data 4 de juliol de 2018 nul de ple Dret, aquest ha de desaparèixer de l'ordenament jurídic, amb la seva destrucció física, tant de l'original com de les còpies, fins i tot aquelles aportades en els procediments judicials, el present com els demés anunciats. Com igualment així mateix ha de desaparèixer de l'ordenament jurídic qualsevol document que faci referència a les conclusions a les que arriba l'informe de Govern de 4 de juliol de 2018, entre les quals la resolució 243551/2018 de data 10 d'octubre de 2018, i l'informe signat per la Sra. EAD presidenta del comitè tècnic de selecció, el dia 9 d'octubre de 2018. Subsidiàriament, en la mesura que es consideri que no procedeix la desaparició d'aquests dos darrers documents, es demana que es suprimeixin totes les referències i transcripcions que d'aquell informe s'hi han fet. 5.- Que es declari la responsabilitat administrativa i es condemni al Govern al pagament de l'import de 50.000 euros en concepte de danys morals, i 50.000 euros més en concepte de pèrdua d'oportunitat." A l'últim, es demanava la condemna en costes a l'Administració. No hi ha dubte tampoc que aquestes pretensions són diferents de les formulades en el recurs administratiu. Així, mentre que en via administrativa es pretenia la repetició de la prova, i, en conseqüència, l'agent perseguia continuar en el procés selectiu i ser finalment seleccionat per la plaça a la qual es va presentar -sempre, òbviament, que superés la nova prova psicotècnica que es realitzés un cop acordada la retroacció del procediment-, ara, en via judicial, s'abandona aquesta pretensió, manté que la prova és nul·la, i, en comptes de demanar la retroacció del procediment i la repetició de la prova, pretén que GOVERN l'indemnitzi amb 100.000 euros. De fet, si s'hagués admès per part del Tribunal de Batlles que la demanda no era incongruent amb les pretensions del recurs administratiu, la conseqüència ineludible hauria estat que el Tribunal hauria d'haver permès la compareixença en el procés contenciós de la resta de candidats en el mateix procés selectiu, compareixença que tampoc no es podia haver evitat si s'admetés que la prova psicotècnica era nul·la, compte tingut que la prova psicotècnica fou la mateixa per tots ells, i la declaració de nul·litat de ple dret comporta que no hagués tingut cap efecte, tampoc, doncs, per la resta d'aspirants que es van presentar en el mateix procés. En altres paraules, si la prova es declarés nul·la, s'hauria de tornar a repetir tot el procés selectiu, i, en conseqüència, abans d'aquesta declaració s'hauria d'haver-se admès la compareixença en el procés contenciós de la resta dels candidats. En definitiva, a la vista de les concretes peticions formulades al recurs administratiu -i a l'ampliació del mateix-, no es pot admetre la tesi de l'agent -que en el recurs previ es pretenia que es declarés la nul·litat del concurs, i en via judicial només es pretén la nul·litat de la prova psicotècnica a la qual es va sotmetre a l'agent, però no a la de la resta de candidats-, ja que les pretensions són clarament diferents, ni tampoc no es pot acceptar que en el recurs contenciós es demani menys que en seu administrativa, sinó que es tracta de pretensions de diferent naturalesa i abast, i amb diferent objectiu. Arribats a aquest punt cal recordar que el Tribunal Constitucional va inadmetre el recurs d'empara (causa 2018-28-RE) interposat pel GOVERN contra la sentencia de 19 de febrer del 2018, dictada en el número de procediment aquest Tribunal Superior 65/2017, per la qual es va estimar el recurs d'apel·lació del Sr. Alvarado en un procés selectiu anterior, però, tanmateix, va admetre el recurs d'empara (causa 2018- 31 i 42-RE) interposat per les persones que havien participat en aquell procés selectiu (aute de 7 de setembre del 2018), deixant així la porta oberta a poder-se pronunciar sobre si en aquell cas s'havia produït una vulneració dels drets fonamentals d'aquests. Per sentencia de data 19 de desembre del 2018, el Tribunal Constitucional es va desestimar aquell recurs d'empara en atenció a que els agents no van motivar ni justificar el fet que el seu escrit inicial no manifestés clarament que interposava un recurs d'empara, ni tampoc no van argumentar perquè no van presentar incident de nul·litat d'actuacions, ni van justificar la possibilitat d'utilitzar en benefici propi en seu constitucional de les actuacions dutes a terme pel Govern. En definitiva, el Tribunal Constitucional no va resoldre la controvèrsia de fons que es plantejava al recurs d'empara dels candidats als quals no se'ls va notificar que el Sr. Alvarado havia interposat recurs administratiu, per el defectuós exercici de l'acció per part dels recurrents, però sense posar en qüestió l'interès dels afectats, sinó més aviat pressuposant-lo. I la mateixa reflexió és aplicable en aquest recurs: si es pretén la nul·litat de la prova psicotècnica, la Batllia hauria d'haver admès la compareixença en el procés de la resta de candidats, i fou precisament l'agent qui es va oposar a aquesta compareixença. Recordis que la prova psicotècnica fou la mateixa per a tots els candidats, per la qual cosa, si es declarés nul·la, aquesta declaració afectaria inexorablement a la realitzada per resta de candidats. Dit en altres paraules, no es pot declarar nul·la la prova només pel Sr. Alvarado i mantenir els seus efectes pels demès candidats. No s'oblidi que la declaració de nul·litat de ple dret d'un acte administratiu comporta que l'acte no tingui cap efecte. D'altra banda, la incongruència d'una demanda -com la d'una sentència amb les pretensions de les parts- no és una qüestió formal, com sembla defensar la part agent, sinó nuclear o substantiva en tant que es refereix a allò que es demana. De fet, l'art. 29 de la LJAF estableix que la jurisdicció resoldrà congruentment amb les pretensions formulades per les parts i llurs al·legacions, però que no obstant, si el Tribunal de Batlles o el Tribunal, abans de pronunciar sentència, considerés que la qüestió, que li ha estat sotmesa, no ha sigut ben compresa per alguna part, per existir versemblantment altres motius més sòlids per a fundar la seva posició, el mateix Tribunal de Batlles o Tribunal podrà decidir de posar-ho en consideració dels litigants mitjançant providència, en la que, tot i advertint que no es prejutja el fallo definitiu, exposarà aquells motius i atorgarà a les parts un termini no superior a deu dies per a que puguin formular noves al·legacions, amb suspensió mentrestant del pronunciament de sentència. Així, la llei permet al Tribunal introduir nous motius no invocats per les parts, però en cap cas que s'alterin o modifiquin les pretensions d'aquestes. A més, si bé és cert que l'art. 54 de la LJAF permet que la sentència declari i determini, si s'escau, els danys i perjudicis, indemnitzacions, i responsabilitat patrimonial que correspongui, però el requisit sine qua non per poder-ho fer es que també s'estimi la demanda i es declari que l'acte no és conforme a Dret. En definitiva, la demanda presentada per l'agent era clarament incongruent amb el recurs previ, i la conseqüència d'això és que són inadmissibles també les pretensions noves que es formulen a la mateixa, inclosa la de la indemnització que es reclama. És cert que la Batllia ha declarat la inadmissibilitat de la demanda desprès de més de dos anys de tramitació -temps, d'altra banda, que no es considera excessiu, si es té en compte la situació de pandèmia-, i havent-se realitzat tots els tràmits, inclòs el de prova, però la inadmissibilitat del recurs també es pot acordar en sentència, segons estableix l'art. 45 de la LJAF. Pel que fa l'al·legada falta d'audiència prèvia a la declaració d'inadmissibilitat de la demanda, cal dir que en el mateix escrit de contestació, la representació de GOVERN ja va posar de manifest la incongruència entre les pretensions del recurs administratiu previ i les de la demanda, i aquesta mateixa qüestió és la que està darrera de la inadmissibilitat de la compareixença de la resta dels candidats en el procés -posició defensada pel propi agent-, així, doncs, era innecessari que es concedís un tràmit d'audiència específic a l'agent per analitzar aquesta qüestió, compte tingut que ha estat present al llarg de tot el procés i el Sr. Alvarado ha pogut formular -i ha formulat- les al·legacions que ha considerar oportunes sense cap mena d'indefensió. Per això, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència d'instància. Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Decisio DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Alvarado. Segon.- Confirmar la sentència d'instància. Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE