SENTÈNCIA 25-2021 PARTS: Apel·lant: Sr. Recio Advocat: Sr. Zapata Apel·lat: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint-i-dos d'octubre de dos mil vint-i-ú. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 31 de març del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte major de blanqueig de diners. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 31 de març de 2021 amb la següent part dispositiva: DECIDIM: "Marcosmnar l'acusada Recio com a responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues amb habitualitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i MULTA DE TRES (3) MILIONS D'EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades". II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats: "l'acusada Recio, nascuda el dia xx d'abril de xxx a xxx, Barcelona, Espanya, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va posar a disposició de Pulido a-l llarg dels anys 1997 a 1999 un conjunt de societats andorranes per facilitar la introducció dins del sistema bancari andorrà d'uns 680 milions de pessetes provinents d'un càrtel de la droga colombià liderat, entre d'altres, pel colombià Ropero. Per la seva col·laboració amb l'esmentat càrtel colombià, Pulido fou condemnat en data 27 de novembre del 2008 pel Tribunal de Grande Instance de Bobigny a la pena de cinc anys de presó per associació de malfactors per a la preparació d'un delicte castigat amb pena de 10 anys de presó i per delicte de contraban, en relació a fets comesos en dates 15 i 16 de maig de 1999 relacionats amb la introducció de dues tones de cocaïna a Le Bourget (França), condemna que fou confirmada per sentència de data 28 de maig del 2013 dictada per la Cour d'Appel de Paris. En la sentència es considerà que Pulido era blanquejador dels diners del càrtel colombià. En aquest mateix procediment foren jutjades i condemnades vàries persones per la importació de les dues tones de cocaïna, formant part del càrtel colombià liderat per Ropero, qui fou condemnat a la pena de nou anys de presó i a pagar una multa de 80 milions d'euros. També foren condemnats altres membres del càrtel com Marti i Roda que, juntament amb Ropero també havien estat anteriorment condemnats als EEUU per tràfic d'estupefaents. Pulido fou també detingut a Barcelona el dia 12 de desembre del 2002 per un delicte de tràfic de drogues i blanqueig de diners, a disposició el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional espanyola i en data 24 de febrer del 2003 fou extradit temporalment per l'autoritat judicial espanyola a l'autoritat judicial de Suïssa per un delicte de blanqueig de diners. L'acusada Recio va posar a disposició de Pulido les següents societats mercantils andorranes, de les que l'acusada n'era sòcia majoritària i/o apoderada, essent societats instrumentals seves: ORG_11, ORG_21, ORMARKETING SA, ATENA SL, VIRGIN SL, ANDOR-ON-LINE SL, ACCIO EMPRESARIAL SA, ORG_31, ORG_18, ORG_28, ORG_13, ORG_34, ORG_25 i ORG_3. Igualment l'acusada va procedir a obrir a nom d'aquestes societats distints comptes bancaris a entitats del Principat, figurant en tots ells l'acusada com a autoritzada per disposar del compte, comptes corrents que utilitzà, junt amb altres comptes corrents sota la seva titularitat única, àdhuc comptes corrents oberts per ella a nom del seu fill Romeu, per efectuar per compte de Pulido nombrosos ingressos de pessetes en efectiu que, posteriorment bescanviats en moneda estrangera, preferentment dòlars USA, transferia a comptes bancaris de l'estranger titularitat de societats instrumentals de Pulido, activitat que realitzà l'acusada malgrat ser conscient de què ni Pulido ni les societats beneficiàries de les transferències, exercissin activitats econòmiques lícites capaces de generar tants guanys. Així, en el decurs dels anys 1997, 1998 i 1999, l'acusada Recio, efectuà les operacions que seguidament es relacionen: Amb l'entitat bancària ORG_0 (anteriorment amb ORG_1 i BANCA REIG): Compte núm. xxx Obert per l'acusada en data 2 de setembre del 1996 a ORG_30 a nom de la societat AEROPERFUM, SL (posteriorment compte núm. xxx d'ANDBANK), tenint l'acusada amb facultats de disposició com a representant i administradora única de dita societat. Moviments del compte: 12 de setembre de 1996 ingrés de 20.000.000 pessetes en efectiu i conversió a dòlars americans (132.275,13 USD) 15 de setembre de 1997 traspàs de 132.275,13 USD al compte núm. xxx. Compte núm. xxx Obert per l'acusada la mateixa data del 2 de setembre del 1996 a ORG_30 a nom de la societat ATENA, SL (posteriorment compte núm. xxx d'ANDBANK) tenint l'acusada facultats de disposició com a representant de dita societat. Moviments del compte: 12 de setembre de 1997, ingrés de 4.500.000 pessetes en efectiu i conversió a dòlars americans (29.761,90 USD) 13 de setembre de 1997, ingrés de 29.800.000 pessetes en efectiu 15 de setembre de 1997, conversió de 29.000.000 pessetes a dòlars americans (192.627,03 USD) i reintegrament en efectiu de 420.000 pessetes 15 de setembre de 1997, ingrés de 132.275,13 USD procedents del compte núm. xxx 29 de setembre de 1997, càrrec d'un xec bancari de 350.000 USD lliurat a favor de la mercantil estrangera ORG_14 de Ginebra (Suïssa), de la que Pulido era representant. 10 de juny de 1998, ingrés de 29.983.000 pessetes en efectiu i conversió a dòlars (196.352,32 USD) que es traspassen a compte núm. xxx, obert a ORG_30 i del que era titular l'acusada H. (posteriorment compte núm. xxx d'ANDBANK) 12 de juny de 1998, transferència des d'aquest compte núm. xxx de 195.000 USD al compte núm. xxx del ORG_5 de Ginebra (Suïssa), del que era titular la societat ORG_32, societat vinculada amb Pulido Compte núm. xxx Obert també en data 2 de setembre de 1996 per l'acusada a ORG_30 a nom de la societat ORG_10 (posteriorment compte núm. xxx d'ANDBANK), societat de la que l'acusada tenia facultats de disposició com a representant. Moviments del compte: - 18 de febrer de 1997, ingrés de 14.600.000 pessetes en efectiu, i transferència de 14.455.000 pessetes al compte núm. xxx ORG_9 de Lugano (Suïssa), del que es beneficiària la societat VIRGIN CORP, LLC, radicada a Delaware, societat gestionada per Pulido Compte núm. xxx Obert en data 31 d'octubre de 1997, sota la denominació social de ORG_40, societat de la que Pulido era apoderat i representant, amb facultats de disposició sobre dit compte. Moviments del compte: 16 de desembre de 1999, ingrés de 11.000.000 pessetes en efectiu, conversió a francs suïssos i transferència de 89.853,50 francs suïssos a favor de la societat ORG_16, titular del compte a l'ORG_8 de Ginebra (Suïssa) del que era beneficiari Pulido 28 de desembre de 1999, traspàs de 1.000.000 pessetes al compte núm. xxx d'ANDBANC, del que era titular la societat TRI STAR SA., compte corrent del que l'acusada tenia facultats de disposició en tant que representant de dita societat Compte núm. xxx i compte dipòsit xxx, amb denominació xifrada GPxxx Obert per l'acusada en data 3 de novembre del 1997 a BANC AGRÍCOL I COMERCIAL D'ANDORRA (posteriorment compte 1041058 d'ANDBANK), del que l'acusada n'era titular única. Moviments del compte: 3 de novembre de 1997, ingrés de 50.005.000 pessetes en efectiu, conversió a dòlars americans (338.524,04 USD) i transferència de 176.500 USD (més 200,50 USD de comissions bancàries) al compte xxx del ORG_7, a favor de la societat GOLD AMERICA SA, societat pantalla de Miami controlada pel càrtel colombià liderat per U.N. 5 de novembre de 1997, reintegrament en efectiu de 1.980.000 pessetes que fa l'acusada H. en el seu propi benefici. 10 de novembre de 1997, transferència de 142.403 USD al compte núm. xxx del ORG_27, del que era titular la societat ORG_14, societat de la que Pulido era representant. 22 de maig de 1998, ingrés de 15.020.000 pessetes en efectiu, dels quals es retiraren 40.000 pessetes en bitllets detectats com a falsos 23 de maig de 1998, ingrés de 150.000 pessetes en efectiu 25 de maig de 1998, transferència de 101.200 USD al compte núm. xxx del ORG_27 de Ginebra (Suïssa), del que era titular la societat ORG_17, de la que Pulido era representant 25 de juny de 1998, ingrés de 18.000.000 pessetes en efectiu i traspàs de 3.500.000 pessetes a un compte de dipòsit al compte xxx de ORG_33 de Ginebra (Suïssa), de la que era titular la societat ORG_17. Amb l'entitat bancària ORG_12. Compte núm. xxx Obert per l'acusada el 13 de febrer de 1995, sota la denominació social de ORG_10, societat de la que l'acusada era titular de 999 participacions de les 1000 que integraven el capital social, alhora que n'era representant i administradora única. Moviments del compte: 11 de febrer de 1997, ingrés de 14.000.000 pessetes en efectiu, i transferència de 14.170.000 pessetes (100.000 USD-) al compte núm. xxx ORG_9 de Lugano (Suïssa) a favor de VIRGIN 5 de setembre de 1997, transferència de 95.000 USD al compte núm. xxx del que es titular RESOURCE CAPITAL FINANCE, LLC 10 de setembre de 1997, traspàs de 3.073.000 pessetes al compte núm. xxx 11 de setembre de 1997, es reben tres traspassos, dos de 3.000.000 de pessetes i un de 24.000 USD des del compte núm. xxx , i càrrec d'un xec de 43.850 USD del que és beneficiari RESOURCE CAPITAL FINANCE, LLC, a través de l'ORG_2 de Zuric (Suïssa). 12 de setembre de 1997, es rep un traspàs de 90.000 USD des del compte núm. xxx, i es paga el xec núm. xxx per import de 90.000 USD del que es beneficiària RESOURCE CAPITAL FINANCE, LLC. 27 de setembre de 1998, ingrés de 24.969.000 pessetes en efectiu 29 de setembre de 1998, conversió a USD i transferència de 166.666 USD al compte núm. xxx del ORG_39 de Uruguai, del que és titular la societat SKYRIDER, SL, societat gestionada per Pulido Compte núm. xxx Obert per l'acusada en data 29 de juliol de 1994 al seu nom, amb referència JADE i MARINA SL. Moviments del compte: 1 de setembre de 1997, ingrés de 9.960.000 pessetes en efectiu, i es reben al compte dos traspassos pel total de 60.000 USD (un de 6.500 USD i altre de 53.500 USD) des del compte xxx, que si bé és titularitat del fill de l'acusada Morales, és un compte gestionat per l'acusada 2 de setembre de 1997, transferència de 126.000 USD al compte xxx de ORG_27 de que és titular la societat ORG_14. 11 de setembre de 1997, ingrés de 20.000.000 pessetes en efectiu, i transferència de 95.000 USD al compte xxx de ORG_27 de que és titular la societat ORG_14. Compte núm. xxx Obert per l'acusada en data 29 d'octubre de 1997 sota la denominació social ORMARKETING, S.A., societat de la que l'acusada era titular de 4.998 de les 5.000 accions que integraven el capital social, així com administradora única. Moviments del compte: - 29 d'octubre de 1997, ingrés de 40.000.000 pessetes en efectiu Compte núm. xxx Obert per l'acusada en data 21 de març de 1989 a nom del seu fill Morales, llavors menor d'edat, en el que l'acusada tenia signatura. Moviments del compte: 11 de març del 03.1997.- ingrés en efectiu de 13.100.000 pessetes al cte. xxx i es converteixen en dòlars, 90.344,82 USD, traspàs de 90.000 USD al compte xxx 2 de setembre de 1997, ingrés en efectiu de 29.997.999 pessetes, traspàs de 17.590.200 pessetes al compte xxx de l'entitat bancària ORG_12 i de 10.193.700 pessetes al compte xxx l'entitat bancària ORG_12. Compte núm. xxx Obert per l'acusada en data 24 d'octubre de 1990 a nom del seu fill Romeu, llavors menor d'edat, en el que l'acusada tenia signatura. Moviments del compte: - 12 de setembre de 1997, ingrés en efectiu de 14.000.000 pessetes, conversió a dòlars USA i traspàs de 90.000 USD al compte xxx des del qual es va pagar un xec de 90.000 USD a favor de RESOURCE CAPITAL FINANCE, LLC. Amb l'entitat BANCA PRIVADA D'ANDORRA Compte núm. xxx Obert per l'acusada el 7 de setembre de 1993, sota la denominació comercial NOVA MARINA, SL, societat de la que l'acusada era titular de 899 de les total 900 participacions del capital social, essent l'acusada representant i administradora única de dita societat. Moviments del compte: 17 de setembre de 1997, ingrés de 24.995.000 pessetes en efectiu, traspàs de 25.000.000 pessetes al compte xxx, xifrat xxx, titularitat de Tur 26 de setembre de 1997, conversió a dòlars USA i, junt amb un ingrés de 673,63 USD, la suma total de 168.634,06 USD es transfereix al compte de la societat ORG_14 Per tota aquesta operativa bancària que l'acusada Recio efectuà per compte i profit de Pulido, l'acusada es beneficià efectuant un reintegrament en efectiu per import de 1.980.000 pessetes del compte corrent numeral xxx de l'entitat bancària ORG_0". III.- RESULTANT: que per sentència dictada en data 7-5-2019, el Tribunal de Corts va decidir "Absoldre l'acusada Recio del delicte major continuat de blanqueig de diners o valors provinents del tràfic de drogues amb habitualitat, per causa de la prescripció del delicte, declarant d'ofici les despeses processals causades". Que per sentència dictada en data 31-10-2019, la sala penal va decidir estimar el recurs interposat pel Ministeri Fiscal i revocar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 7-5-2019, en quant a la qüestió prèvia de prescripció, retornant les actuacions a l'esmentat Tribunal, a efectes de celebració de la vista oral en el marc de dita causa. Que el Tribunal Constitucional per sentència dictada en data 19-5-2020 desestimava el recurs d'empara núm. 2019-80-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Recio contra la sentència del 31 d'octubre del 2019 dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia. IV.- RESULTANT: La representació lletrada de Recio formula recurs contra l'esmentada sentència de data 31 de març de 2021. Manifesta el seu total desacord amb la resolució, tant pel que fa als fets que s'han declarat provats, a la qualificació jurídica, a la condemna imposada, així com amb la no consideració de la prescripció com a causa d'extinció de la responsabilitat penal. Sol·licita la revisió de la sentència en el sentit de reformar la relació de fets provats, perquè no s'ha acreditat cap lucre derivat d'aquest fet, i declarar la prescripció de l'acció. La defensa mostrà el seu desacord amb els al·legats pel Ministeri Fiscal, doncs no es pot establir que la seva defensada tingués coneixement de que els fons titularitat de C.M. fossin de procedència il·lícita, ans al contrari, tot apuntava a que els mateixos eren fruit d'una activitat lícita. Sol·licita l'aplicació de la prescripció de l'acció penal, tota vegada que els presents autes s'incoaren, arrel de la Comissió rogatòria internacional CRI-029/03 de data 24 de gener del 2003, per diligències prèvies DP-282-3/03 en data 26 de març del 2003 únicament contra Pulido, havent estat citada l'acusada Recio en qualitat de testimoni el dia 23 d'octubre del 2003, no essent fins el 27 de juny del 2014 quan el Ministeri Fiscal interessà la pràctica de la declaració de Recio en qualitat d'inculpada, essent en data 27 de juny del 2014 quan fou citada per a declarar en qualitat d'inculpada, per la qual cosa no fou fins aquesta data -27 de juny del 2014- quan Recio tingué coneixement que el procediment es dirigia contra ella. Subsidiàriament, demana que es declari l'absolució de la seva representada per manca de l'element subjectiu del tipus. Més subsidiàriament, en cas que el Tribunal confirmi l'existència de delicte, sol·licita que es reformi la pena en el sentit d'imposar, una pena de presó no superior a dos anys i sis mesos de presó condicional i multa d'un (1) euro, o encara més subsidiàriament de 12.000 euros. En la vista oral, declara que una multa de 3 milions d'euros seria una mort social per la recurrent. Altrament, la defensa de l'acusada al·lega la vulneració del dret a la jurisdicció en la seva vessant del dret a un judici de durada raonable i al dret a la defensa de l'article 10.2 de la Constitució que, sense dubte, hauria de beneficiar qualificadament l'eventual condemna, tant privativa de llibertat com pecuniària, que es pogués arribar a imposar a l'acusada. V.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal sol·licita confirmació de la sentència. Estima que el lucre de la recurrent ha quedat plenament acreditat i no solament pel reintegrament en efectiu, efectuat per import de 1.980.000 pessetes del compte corrent numeral xxx de l'entitat bancària ORG_0, sinó que de les operatives bancàries recollides en el relat de fets, tant de comptes societaris com personals de la Sra. H. i dels seus fills, es pot comprovar que els ingressos són superiors a les transferències efectuades i això, en benefici de ENTITY_1; igualment la sentència recull que la condemnada va posar a disposició de Pulido, no menys de 14 societats amb els respectius comptes bancaris a entitats del Principat, societats que, tot i figurar ella com a titular, va vendre a C. per un preu cert, establert segons contractes signats que consten en el sumari; així mateix, tal com posa en relleu el Tribunal "De la prova practicada resulta acreditat que Recio va mantenir una estreta relació amb Pulido, doncs consta que aquest li va regalar un viatge a Benin, fent-la acompanyar per un tal Marcos, empleat de TRI- STAR, per tenir cura d'ella". FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que consta acreditada una activitat de narcotràfic internacional realitzada per un càrtel colombià liderat pel colombià Ropero qui, junt amb altres elements del càrtel, com Marti i Roda, foren condemnats als Estats Units de Nord-Amèrica en el marc de l'operació MILLENIUM per tràfic d'estupefaent cocaïna. Amb el càrtel colombià liderat per Ropero, queda acreditada la relació de Pulido, el qual fou condemnat en data 27 de novembre del 2008 pel Tribunal de Grande Instance de Bobigny, a la pena de cinc anys de presó i multa de dos milions d'euros per associació de malfactors per a la preparació d'un delicte castigat amb pena de 10 anys de presó, i pel delicte de contraban, en relació a fets comesos en dates 15 i 16 de maig de 1999 relacionats amb la introducció de dues tones de cocaïna a Le Bourget (França). Aquesta condemna fou confirmada per sentència de data 28 de maig del 2013 dictada per la Cour d'Appel de Paris. En aquest mateix procediment penal, foren jutjats i condemnats vàries persones per la introducció a França de les dues tones de cocaïna per part del càrtel colombià liderat per Ropero, entre elles el propi Ropero que fou condemnat a la pena de nou anys de presó i a pagar una multa de 80 milions d'euros, essent també condemnats en el mateix procediment els membres del càrtel Marti i Roda, tots ells anteriorment condemnats per tràfic d'estupefaents als EEUU de Nord-Amèrica. En la mateixa sentència es considerà que Pulido era qui feia de blanquejador dels diners del càrtel colombià. Per altra banda, consta acreditat que Pulido tingué procediments penals al Tribunal Principal de Justícia de Vaduz (Liechtenstein), per un presumpte delicte de blanqueig de diners, (procediments que foren arxivats el 26 de novembre del 2009), que fou investigat per la Policia Federal suïssa per blanqueig de diners en l'operació xxx i també en les Diligències prèvies 470/2002 del Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional espanyola, Operació xxx, seguida per un presumpte delicte de tràfic d'estupefaent cocaïna a gran escala i blanqueig de diners. La vinculació de l'acusada Recio amb Pulido es desprèn entre altres consideracions de fet de les seves pròpies declaracions. És important la declaració que l'acusada prestà en data 23 d'octubre de 2003 davant la Batlle instructora, en el marc de la Comissió rogatòria internacional lliurada pel Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional espanyola, en el marc de la causa Diligències prèvies 470/2002, seguida contra Pulido per un presumpte delicte de tràfic d'estupefaent cocaïna a gran escala i blanqueig de diners. En aquesta declaració, l'acusada manifestà que coneixia a Pulido des de feia uns deu anys, que li fou presentat per Ruiz com una persona que desitjava invertir a Andorra, que a M. el coneixia pel fet que aquest era un important militar i ella era filla de guàrdia civil, que M. li va presentar a C. com un financer que vivia a Suïssa i que estava interessat en fer inversions immobiliàries, que la relació amb C. era professional i que C. li demanà que ella aparegués com a titular en les diverses societats que ell havia comprat al Principat, atès que era andorrana, i que C. era el beneficiari d'aquestes societats. En dita declaració la Sra. H. reconegué el caràcter fictici dels projectes immobiliaris, els quals no es van realitzar mai. En efecte, l'objecte de les societats era la gestió de patrimoni: cap de les societats ha estat operativa i que ni va tenir el mínim moviment comercial. També confessa l'acusada, avui recurrent, haver efectuat una transferència de 15 milions de pessetes des del compte corrent de la societat TRI-STAR, S.A. a Andorra a un compte a Ginebra, Suïssa, diners que havia portat C. al Principat i que van ingressar junts al compte corrent de TRI- STAR, S.A. Va reconèixer ser titular de les societats TRI-STAR S.A., ACCIÓ EMPRESARIAL, S.A., INSTITUCIO 2.001, S.A., GABINET 2.002, S.A., MONT- DUCAL, S.A., GRUP-LLEÓ, S.A., ACTUACIÓ-MERCANTIL, S.A., MARKERAMA, S.A., RECORMAN, S.A., i que no havia tingut cap relació, ni havia sentit a parlar mai, de les societats VERTEX S.L., FINANCIAL TRADE CORP., BAMMER FINANCIAL TRADE CORPORATION S.A., ORG_29., ORG_15, ORG_23., ORG_6 i ORG_26. II.-CONSIDERANT: pel que fa a la pretesa imprecisió del relat de fets al·legada, afirmant que la persona de Tur i el seu compte no s'hauria vinculat ni relacionat de cap manera amb l'operativa de C., queda acreditat en el cas d'autes la seva vinculació i relació amb l'operativa de Recio i C., a l'igual que la societat VIRGIN, SL, essent una de les societats que la Sra. H. va posar a disposició de C. i des de la qual es van transferir ingressos en pessetes en efectiu del compte de la societat andorrana, després de conversió en dòlars, a les societats ORG_14 i SKYRIDER, SL. III.-CONSIDERANT: que de conformitat amb la jurisprudència reiterada, el delicte major de blanqueig de diners consisteix en tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius, a l'adquirir o transmetre diners, béns o valors o cometre un acte per ocultar-ne el seu origen il·lícit, activitat realitzada amb coneixement de la procedència delictiva, i és, en general, tota activitat dirigida a donar aparença de lícits als guanys procedents de fets delictius. Com l'observa subtilment la sentència recorreguda, la qual cita la sala penal - sentència de la Sala Penal del TSJ de TSJ 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10- el fet de blanquejar equival a encobrir o emmascarar l'origen il·lícit dels béns mitjançat la seva incorporació al tràfic econòmic legal per tal de poder-los fruir de manera pacíficament jurídica Tanmateix, la jurisprudència té declarat que el tràfic il·lícit de drogues i el blanqueig de diners procedent de dit tràfic són dues activitats íntimament relacionades, essent el blanqueig de diners procedent del tràfic de drogues, un graó dins l'activitat criminal, el darrer i essencial per donar aparença de lícits als guanys obtinguts: entre altres, les sentències del Tribunal de Corts 21/9/2005, causa núm. TC-070-2/97, i 20/11/2009, causa núm. TC-051-4/02, i sentència de la Sala Penal del TSJ 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10. IV.-CONSIDERANT: que la recurrent tenia el control dels comptes corrents. Per tant, fàcilment estava en condicions de verificar que amb els diners ingressats no es feia cap inversió a Andorra, sinó que tot seguit es convertien en moneda estrangera i es transferien a comptes corrents d'entitats bancàries de l'estranger, a territoris com Delaware o Suïssa, titularitat de societats controlades per Pulido És simptomàtic que en la seva primera declaració, va manifestar que no havia tingut cap relació, ni havia sentit a parlar de les societats FINANCIAL TRADE CORP ni BAMMER FINANCIAL TRADE CORPORATION S.A., quan resulta acreditat que dites societats foren beneficiàries de les transferències efectuades per l'acusada des del compte núm. xxx, denominació xifrada xxx, de BANC AGRÍCOL I COMERCIAL D'ANDORRA, el 25 de maig de 1998 per import de 101.200 USD i el 25 de juny de 1998 per import de 3.500.000 pessetes, havent-hi indicis de que la societat FINANCIAL TRADE CORP era, en realitat, la societat BAMMER FINANCIAL TRADE CORPORATION S.A., constant acreditat que Pulido era el representant de dita societat, societat que també fou beneficiària de la transferència efectuada en data 16 de desembre de 1999 per import de 89.853,50 francs suïssos des del compte núm. xxx de ORG_1 D'ANDORRA. A banda de les operatives efectuades a favor de FINANCIAL TRADE CORP, de l'informe del Servei de Policia se'n desprèn l'operativa bancària de l'acusada amb societats vinculades amb ENTITY_6: amb ORG_14 de Ginebra (Suïssa), un total de 2.122.937,03 euros, i amb ORG_32 del ORG_20 de Ginebra, un total de 533.984,63 euros. V.-CONSIDERANT: que com ho recull de manera molt motivada la Sentència recorreguda, durant tot el temps que va durar l'operativa dels ingressos que efectuà l'acusada de les quantitats de pessetes en efectiu que li lliurava Pulido, l'acusada mai es va qüestionar l'origen dels diners, per uns ingressos en efectiu acreditats per import de 678.065.000 pessetes, - 4.075.252 EUR-. Ha declarat que mai va sospitar de que els diners procedissin del tràfic de drogues, ho que és possible, però no va verificar la realitat de les activitats econòmiques de C. Amb el seu control dels comptes corrents, fàcilment podia comprovar la recurrent que amb els diners ingressats no es feia cap inversió a Andorra, sinó que tot seguit es convertien en moneda estrangera i es transferien a comptes corrents d'entitats bancàries de l'estranger, a territoris com Delaware o Suïssa, titularitat de societats controlades per Pulido No podia ignorar de ninguna manera que participava a una operació de blanqueig de diners, malgrat el fet probable que no es va donar compte de l'alt nivell gravetat de la pertorbació a l'ordre públic, al qual conduïa la seva implicació en aquest muntatge financer fraudulós en relació amb el tràfic internacional de drogues. Es va posar en una posició deliberada d'ignorància respecte dels diners en efectiu que li eren lliurats per Pulido, que posteriorment ella ingressà a entitats bancàries del Principat, i quasi immediatament transferia comptes bancaris de l'estranger. Estem molt lluny de la figura jurídica al·legada per la defensa de la recurrent relativa a "l'error sobre la representació dels fets". Darrera del pretès desconeixement o la ignorància no existeix cap equivocació, sinó un total desinterès per part de la recurrent, durant tres anys, en aturar la seva conducta en consideració dels importants beneficis que li aportava tals operacions. Va utilitzar la famosa "politique de l'autruche" (táctica de l'estruç) amb la consciència de participar a una operació il·lícita. VI.-CONSIDERANT: que els fets declarats provats són constitutius d'un delicte major continuat de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues, qualificat per haver obrat amb habitualitat, tipificat als articles 409 i 410.1 b) del Codi Penal de 2005. En aplicació del Codi penal vigent a la data de comissió dels fets, el Codi penal de 1990, els fets serien constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners qualificat per l'ànim de lucre, de l'article 146 en relació amb l'article 145. Aquest ànim de lucre de la recurrent resulta amb evidència del fet provat d'un reintegrament en efectiu realitzat per l'acusada en data 5 de novembre de 1997, per import de 1.980.000 pessetes, del compte corrent numeral xxx de l'entitat bancària ORG_0, reintegrament amb el que es cobrà la comissió per la seva col·laboració prestada a Pulido Però no és un fet únic o ocasional. També convé constatar les operatives bancàries recollides en el relat de fets, tant de comptes societaris com personals de la Sra. H. i dels seus fills: es pot comprovar que els ingressos són superiors a les transferències efectuades i això, en benefici de Recio Sobretot, la condemnada va posar a disposició de Pulido, no menys de 14 societats amb els respectius comptes bancaris a entitats del Principat, societats que, tot i figurar ella com a titular, va vendre a C.. Queda també provat que aquest últim li va regalar a la recurrent un viatge a Benin, fent-la acompanyar per un tal Marcos, empleat de TRI-STAR, per tenir cura d'ella. De totes maneres, ningú pot imaginar que tal muntatge financer estava destinat a satisfer únicament una intenció liberal envers amics o que ha sigut víctima de pretesos amics. La recurrent va actuar amb evidència amb un ànim de lucre indiscutible. Convé recordar que en el cas del delicte de blanqueig de diners té prevalença per necessitat la prova indiciària (sentència de la Sala Penal del TSJ de 29/11/2010, Rotlle núm. 12/10), la qual és eficaç per a desvirtuar la presumpció d' innocència sempre que es fonamenti en indicis plenament provats i que tinguin una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor, en conformitat, així com ho recorda la sentència recorreguda del Tribunal de Corts i la precedent sentència esmentada de la sala penal, amb la Convenció de Nacions Unides contra el tràfic il·lícit de estupefaents i substàncies psicotròpiques de 20 de desembre del 1988. A tenor de l'anteriorment exposat, no es pot raonablement pretendre a l'existència de dubtes en quant al lucre obtingut per la condemnada arran de la seva activitat delictiva la qual va durar tres anys. VII.-CONSIDERANT: que en virtut de l'article 7.1 del Codi penal, "la llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu". Ateses les penes que els texts dels Codis penals successius imposen pel delicte major de blanqueig, es considera més favorable el Codi penal de 2005, doncs la pena màxima assenyalada pel delicte major de blanqueig qualificat, és la de vuit anys de presó, mentre que en el Codi de 1990 la pena màxima assenyalada al mateix delicte era la de deu anys de presó, essent doncs d'aplicació el Codi penal de 2005. Són doncs d'aplicació els articles 409 i 410.b) del Codi Penal de 2005 per ser el text més favorable al reu. L'article 409 titulat "Blanqueig de diners o valors" es el següent : "El qui cometi un acte per ocultar l'origen de diners o valors així com els béns adquirits amb aquests o llur contrapartida, provenint de qualsevol delicte major que tingui assenyalada una pena de presó el límit màxim de la qual sigui superior a tres anys o d'un delicte menor de proxenetisme o tràfic de drogues, coneixent-ne la procedència i sense haver estat condemnat com a autor o còmplice, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i multa fins al triple del seu valor". L'article 410 menciona el tipus qualificat aplicable: S'ha d'imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les següents circumstàncies: Quan el delicte es cometi mitjançant grup organitzat. Quan el subjecte obri amb habitualitat. Quan l'autor del blanqueig actuï dins el marc d'un establiment bancari o financer, d'una agència immobiliària o d'una companyia d'assegurances. En aquest cas el tribunal pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a deu anys. En el cas d'autes, l'habitualitat es desprèn amb evidència de la reiteració i de la continuïtat del blanqueig així com de les circumstàncies de fet que van durar tres anys. No importa que el delicte de blanqueig no mencionés de manera específica en 1990, la circumstància d'habitualitat de la mateixa manera que en 2005. No es pot desmembrar les qualificacions respectives i successives en el temps - que mai es formulen de manera idèntica - a favor del reu com ho proposa hàbilment la defensa, les quals s'aprecien globalment per aplicar la pena més favorable, en aplicació del principi de coherència i el principi de legalitat. És evident que en l'absència d'habitualitat en els fets d'autes, el Tribunal aplicaria l'article 409 sense el tipus agreujat. Però no és de ninguna manera el cas d'autes: l'habitualitat és aquí un fet constant i provat a la llum del text de 1990 així com el de 2005. VIII.-CONSIDERANT: una vegada establert el caràcter delictiu dels fets provats, com constitutius d'un delicte major de blanqueig de diners qualificat, convé examinar si hi ha lloc a apreciar la causa d'extinció de la responsabilitat penal de la prescripció del delicte. En aplicació dels articles 81, 82 i 83 del Codi penal, i essent l'aute de data 18 d'octubre de 2006 decretant el control de comptes, una actuació processal, no hi cap motiu per declarar la prescripció de l'acció penal. En efecte, en el cas de qualificar-se els fets d'acord amb el Codi penal de 2005, delicte major continuat de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues qualificat per haver obrat amb habitualitat, dels articles 409 i 410.1 b), com sigui que el delicte té assenyalada una pena de presó de tres a vuit anys, el termini de prescripció aplicable és el de deu anys, de conformitat amb l'article 81. b) del mateix Codi. Seria de 15 anys en cas de aplicació de l'article 146 del Codi penal de 1990, el que és menys favorable al reu. Per una part, el dies a quo és el dia 28 de desembre de 1999, data del traspàs de 1.000.000 pessetes al compte xxx de l'entitat bancària ORG_0 a favor de TRI STAR S.A; per altra part, el dies a quem el 18 d'octubre de 2006 decretant el control de comptes. En aquest sentit, en la seva sentència del 31 d'octubre del 2019, la sala penal precisa en un CONSIDERANT III: "que segons l'article 83 del vigent codi, "Ia prescripció queda interrompuda amb el processament de l'imputat o quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment sigui quin sigui l'estat en què es trobi la causa. El termini de prescripció també queda interromput per la compareixença del perjudicat. Produïda la interrupció, el termini de prescripció torna a computar-se des de l'inici". En els fets d'autes, l'aute de data 18 d'octubre del 2006 decretant el control de comptes tenia un caràcter incriminatori respecte de C.H. ja que s'investigaven els comptes corrents de les societats de què era titular a traves dels que vehiculen els fons presumptament delictius. Si prenem com referencia el 28 de setembre de 1999 com dies a quo, no s'han prescrit de cap manera els fets. La sala penal no pot seguir la interpretació restrictiva, formulada per la defensa, de l'article 83 del Codi Penal, segons la qual el legislador hauria volgut distingir entre delictes i contravencions i hauria mal redactat el text penal, tenint en consideració dos preceptes tradicionals: "Ubi lex non distinguit, non distinguere debemus" així com "interpretacio cessat in claris". Aquesta interpretació de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia, confirmant en aquest punt la sentència del Tribunal de Corts, ha sigut aprovada per la sentència de data 19 de maig del 2020 dictada pel Tribunal Constitucional en la Causa 2019-80-RE (H.C. c/ Principat d'Andorra), Fonament jurídic 3.6: "Respecte del segon motiu del recurs d'empara, consistent en la vulneració del dret a la defensa, per haver-se considerat que la interrupció de la prescripció operava, en el cas concret, a partir del moment en què es va decretar el control dels comptes de la recurrent, s'ha de precisar que la doctrina consolidada d'aquest Tribunal relativa a la selecció i a l'aplicació del dret és que aquestes corresponen als òrgans judicials d'instància i que el control de constitucionalitat resta limitat a aquells supòsits en els quals es pugui apreciar que aquesta selecció o aplicació ha estat contrària a la lògica o a la raó (veg. l'aute del 14 de maig del 2019, recaigut en la causa 2019-26-RE o l'aute del 17 de juny del 2019, recaigut en la causa 2019-39-RE). Així doncs, l'objecte del recurs en relació amb aquest punt rau en determinar si s'ha apreciat adequadament o no la interrupció de la prescripció, de conformitat amb allò que estableix l'article 83 del Codi penal. I, des d'aquesta òptica, s'ha d'insistir en què l'apreciació de la prescripció d'un delicte, del temps transcorregut o dels actes interruptius correspon a la jurisdicció ordinària (veg. l'aute del 7 de setembre del 2016, recaigut en la causa 2016-20-RE). Si ara s'examina la interpretació realitzada, tant pel Tribunal de Corts com per la Sala Penal, en relació amb els actes d'interrupció de la prescripció resulta que, de conformitat amb les disposicions de l'article 83 del Codi penal, es considera que aquesta opera amb el processament de l'imputat, quan el procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del procediment, i, en aquest cas, es considera que el control dels comptes bancaris de les societats de les quals era titular la recurrent posseïa un clar caire incriminatori i, per tant, tenia eficàcia interruptiva. Aquesta interpretació que s'acaba d'exposar no es pot titllar de contrària a la lògica o a la raó, sinó que en tractar-se d'una actuació processal adreçada contra la investigada per un eventual delicte de blanqueig, d'una tal importància com per justificar un control de comptes corrents societaris, aquesta podia ser entesa com una hipòtesi d'interrupció de la prescripció conforme a una tasca hermenèutica racional i lògica. A la data del 18 d'octubre del 2006, dies a quem, en què fou dictat l'aute decretant el control dels comptes, partint de la data del 28 de desembre de 1999 com a dies a quo, el termini de prescripció de deu anys no s'ha exhaurit. Per conseqüència, no hi ha lloc a apreciar la prescripció del delicte major de blanqueig de diners qualificat. IX.-CONSIDERANT: en fi que com l'observa el Tribunal de Corts, no concorren en la Sra. Recio circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Però a efectes de fixació de la pena i de conformitat amb el disposat a l'article 56 del Codi Penal, tot i l'extrema gravetat dels fets, el Tribunal pren en consideració la seva antiguitat, havent transcorregut des de la incoació del procediment en contra de l'avui recurrent i fins el seu enjudiciament un termini no raonable, no havent-hi motiu per imputar la dilació a la pròpia l'acusada. Es per aquesta raó que es pot imposar, com l'ha fet el Tribunal de Corts, la pena de mínima de tres anys de presó, tota ella condicional i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys. El Tribunal de Corts fixa per altra part, la multa en tres milions d'euros, observant que aquest import que no arriba al tantum de la total quantitat de diners que foren objecte de blanqueig. Malgrat això, convé prendre en consideració l'edat actual de la recurrent (71 anys) i que està jubilada, així com la seva total inserció en la societat andorrana. A més, la multa té que prendre en consideració la situació patrimonial del processat per ser efectiva i proporcionada, com ho precisa l'article 44 del Codi penal: "el tribunal determina raonadament l'extensió de la pena de multa dins els límits establerts per a cada delicte tenint en compte la gravetat de la infracció i la situació econòmica del reu, deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, obligacions, càrregues familiars i altres circumstàncies personals. Pot, així mateix, acordar el pagament fraccionat de la multa ». En aquest sentit, no tenim en el dossier elements sobre la fortuna actual de la recurrent per fixar un quantum tan elevat. Sabem únicament que cobra una petita pensió de jubilació i que una multa molt forta seria una mort social, com ha dit la seva defensa en la vista oral. En fi, cal prendre igualment l'antiguitat dels fets així com la consideració de que no s'ha respectat al detriment de la processada, una durada raonable , circumstància que influeix en la gravetat de la infracció, reduint-la. Per tant, la sala penal estima, en consideració de les circumstàncies excepcionals de temps i dels fets d'autes, i de la situació econòmica acreditada de la recurrent, que la multa no pot superar els 120.000 euros. Tal pena no es correspon al valor del tràfic (entre 3 i 4 milions d'euros). No obstant, la sala penal pren en consideració la durada no raonable del procés, la qual afecta naturalment la Sra. H. Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDIM DECIDIM La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la Sra. Recio conta la sentència dictada en data 31 de març de 2021 pel Tribunal de Corts, en el sentit de confirmar la condemna de la Sra. Recio com a responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte major de blanqueig de diners provinents del tràfic de drogues amb habitualitat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, 2.- Reduir no obstant, la multa imposada per la sentència objecte de recurs a 120.000 EUROS. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE