STSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: STSJAD 264/2021
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 septembre 2021
Numéro161/20
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 30 septembre 2021 (ROJ STSJAD 264/2021)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 30 septembre 2021, ROJ STSJAD 264/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:264, recours n° 161/20 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Exposito, fournisseur de matériaux, a assigné en 2013 la société Anaya, promotrice de l'ouvrage « Residencial X », ainsi que la société Oller, sous-traitante chargée de l'exécution de travaux. Elle réclamait la condamnation solidaire des défenderesses au paiement de 41 182,93 euros de principal, assortis d'intérêts de retard conventionnels (705,33 euros) et de sommes à échoir. Le fondement invoqué est l'action directe, l'impayé de Oller ayant été constaté sur des fournitures livrées pour l'ouvrage.
La société Oller a reconnu sa dette. La procédure a été suspendue à son égard après sa mise en cessation de paiements et sa faillite. Par jugement du 26 février 2020, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande contre Anaya et a condamné Exposito aux dépens.
Exposito a interjeté appel. Elle demandait, à titre principal, la condamnation d'Anaya au paiement intégral, et à titre subsidiaire, celui de 26 483,80 euros. Ce montant correspondait à une somme retenue par l'entrepreneur principal, la société Salamanca, dans le cadre d'un accord de liquidation conclu avec Oller le 20 février 2014. Anaya a conclu à la confirmation du jugement. Par ordonnance du 22 juin 2021, la cour a refusé les mesures d'instruction sollicitées par l'appelante.
Le texte ne précise pas la date exacte du jugement de première instance, les références divergent sur ce point (voir infra).
## Question de droit
La cour devait trancher trois questions :
1. Les conditions de l'action directe du sous-traitant de sous-traitant contre le maître d'ouvrage sont-elles réunies lorsque celui-ci justifie avoir acquitté l'ensemble des sommes dues au titre de l'ouvrage ?
2. Une prétention subsidiaire formulée pour la première fois en conclusions de première instance, et fondée sur un accord de liquidation auquel le maître d'ouvrage n'était pas partie, peut-elle être accueillie en appel ?
3. Le rejet d'une mesure de preuve en appel et la répartition des dépens appellent-ils une censure ?
## Solution et dispositif
La cour rejette l'appel et confirme le jugement entier. Elle met les dépens d'appel à la charge de l'appelante, au motif de la règle du succès objectif (*regla del venciment objectiu*).
Le dispositif est rédigé en catalan. Il est reproduit ci-dessous dans sa langue d'origine, suivi d'une traduction fidèle :
> « DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Expósito contra la Sentència 21/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 26-2-2020 que es confirma íntegrament.
> Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. »
*Traduction :* « REJETTE le recours d'
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: STSJAD 264/2021
STSJAD, Civil, 30 septembre 2021 (ROJ STSJAD 264/2021)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 30 septembre 2021, ROJ STSJAD 264/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:264, recours n° 161/20 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Exposito, fournisseur de matériaux, a assigné en 2013 la société Anaya, promotrice de l'ouvrage « Residencial X », ainsi que la société Oller, sous-traitante chargée de l'exécution de travaux. Elle réclamait la condamnation solidaire des défenderesses au paiement de 41 182,93 euros de principal, assortis d'intérêts de retard conventionnels (705,33 euros) et de sommes à échoir. Le fondement invoqué est l'action directe, l'impayé de Oller ayant été constaté sur des fournitures livrées pour l'ouvrage.
La société Oller a reconnu sa dette. La procédure a été suspendue à son égard après sa mise en cessation de paiements et sa faillite. Par jugement du 26 février 2020, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande contre Anaya et a condamné Exposito aux dépens.
Exposito a interjeté appel. Elle demandait, à titre principal, la condamnation d'Anaya au paiement intégral, et à titre subsidiaire, celui de 26 483,80 euros. Ce montant correspondait à une somme retenue par l'entrepreneur principal, la société Salamanca, dans le cadre d'un accord de liquidation conclu avec Oller le 20 février 2014. Anaya a conclu à la confirmation du jugement. Par ordonnance du 22 juin 2021, la cour a refusé les mesures d'instruction sollicitées par l'appelante.
Le texte ne précise pas la date exacte du jugement de première instance, les références divergent sur ce point (voir infra).
Question de droit
La cour devait trancher trois questions :
Les conditions de l'action directe du sous-traitant de sous-traitant contre le maître d'ouvrage sont-elles réunies lorsque celui-ci justifie avoir acquitté l'ensemble des sommes dues au titre de l'ouvrage ?
Une prétention subsidiaire formulée pour la première fois en conclusions de première instance, et fondée sur un accord de liquidation auquel le maître d'ouvrage n'était pas partie, peut-elle être accueillie en appel ?
Le rejet d'une mesure de preuve en appel et la répartition des dépens appellent-ils une censure ?
Solution et dispositif
La cour rejette l'appel et confirme le jugement entier. Elle met les dépens d'appel à la charge de l'appelante, au motif de la règle du succès objectif (regla del venciment objectiu).
Le dispositif est rédigé en catalan. Il est reproduit ci-dessous dans sa langue d'origine, suivi d'une traduction fidèle :
Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Expósito contra la Sentència 21/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 26-2-2020 que es confirma íntegrament.
Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. »
OBJECTE: reclamació de quantitat, acció directa requisits.
SENTÈNCIA 167-2021
Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 14-11-2013, la representació processal de la societat Expósito va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Anaya i la societat Oller, en què sol·licitava dictar sentència condemnant solidàriament les demandades al pagament de la quantitat de 41.182,93 EUR de principal, juntament amb els interessos de demora pactats que s'havien generat fins aleshores (705,33 EUR) i, aquells altres que es devenguin a comptar de la contesta de la demanda i, fins que es faci efectiva la total quantitat, més costes, inclosos honoraris de procurador, advocat i, eventualment perit.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 161/20 — Décision commentée
2.- El 5-12-2013, la representació processal de la societat Anaya (ENTITY_7) contestava a la demanda oposant-se a les pretensions de l'actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda, tot imposant les costes del procediment a la demandant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
La representació processal de la societat Oller reconeixia deure la suma que li era reclamada per l'adversa.
3.- Després d'evacuar-se per les parts els seus respectius escrits de rèplica i dúplica, d'haver-se suspès les actuacions a l'encontre de la societat Oller en trobar-se en estat de cessació de pagaments i fallida, practicar-se els mitjans de prova que es consideraven pertinents i necessaris i evacuar-se la fase de conclusions, en data 26-2-2020 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Desestimar la demanda presentada per part de Expósito contra la societat Anaya, tot imposant les costes del present procediment a la primera, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".
4.- Contra aquesta resolució s'alça la societat Expósito i mitjançant escrit de conclusions articulat en aquesta alçada interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència que aculli íntegrament les pretensions contingudes en el seu escrit rector i subsidiàriament fixant la suma a percebre per la societat demandada en la quantitat de 26.483,80.- EUR amb els interessos legals corresponents des del 5-12-2013 i a abonar també les costes judicials ocasionades de primera instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, sense efectuar pronunciament en relació a les costes de segona instància.
5.- La representació de la societat Anaya s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, el tot efectuant-se imposició de les costes ocasionades a la part recurrent.
6.- Per Aute de 22-6-2021 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la societat Expósito en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la representació processal de la societat Expósito articula una acció directa contra la societat Anaya en sa qualitat de promotora de l'obra "Residencial X", a alçada de la quantitat principal de 41.182,93.- EUR que deriva del crèdit que ostenta front a la societat Oller pel material lliurat a aquest industrial en l'obra indicada.
La Sentència dictada desestima íntegrament la demanda argumentant fonamentalment que Anaya havia liquidat totes les obligacions de pagament que derivaven de l'obra realitzada i que per tant, l'acció que s'articulava per la mercantil demandant no podia reeixir al seu respecte.
I és contra aquesta decisió que la representació processal de la societat Expósito s'alça amb fonament als següents motius de recurs.
Segon.- En primer lloc insisteix en la necessitat d'incorporar la causa 632- 6/2013 per tal de certificar, sense lloc a cap mena de dubtes, que el crèdit que ara reclama obeïa exclusivament a la mercaderia i material subministrat en l'obra de constant referència i no a tercers.
Quant als motius de recurs discrepa en primer lloc de l'afirmació que la societat demandada es trobés al corrent de pagament de totes les seves obligacions de pagament respecte de l'obra indicada. Amb aquesta finalitat destaca que al seu criteri no resultava degudament acreditat que Anaya hagués pagat el material quin preu era reclamat en les presents actuacions. En aquest sentit sosté que amb ple coneixement de l'adversa, la constructora principal (ENTITY_11) havia retingut en la liquidació realitzada amb Oller l'import de 26.483,80.- EUR que es destinava a garantir la present reclamació, afegint que aquest import podia ser disposat per la societat defenent per tal d'abonar-lo a la seva representada i que haurien de ser repercutits a la reclamació global que s'introduïa i que tenia l'obligació de lliurar-li. En tot cas referia que no resultava creïble que l'adversa hagués pagat sense més tot l'import proveït per aquesta part en l'obra i per aquesta raó entenia que se l'havia de condemnar a satisfer tot l'import degut o subsidiàriament la quantitat de 26.483,80.- EUR, sense perjudici, en aquest cas, del dret a repetir que podria disposar que ja exercitaria quan i com pogués considerar oportú.
D'altra part considera que les costes ocasionades en la instància haurien de ser imposades a la demandada. Per això sustenta que Oller havia estat requerida ja de manera prèvia a l'inici del present litigi i que en tot cas, una actuació de Anaya presidida per la bona fe hauria reduït la durada del procediment.
Tercer.- En relació a la prova quina pràctica es demanava en aquesta alçada, la mateixa era rebutjada per Aute de 22-6-2021. Amb la finalitat però d'atorgar a la recurrent una resposta el més complerta possible destacarem que a través de la mateixa pretén justificar que la reclamació que aquí introduïa res tenia a veure amb la mercaderia lliurada a Oller en altres obres, les quals es reclamaven en un altre procediment.
La Sentència dictada en la instància avala la tesis de la pròpia part recurrent en el sentit que les factures quin pagament ara reclama van ser entregades en l'obra "Residencial X", sense que en cap moment aquesta circumstància es qüestioni en aquesta alçada.
En conseqüència aquesta prova resultava absolutament innecessària.
Quart.- Pel que es refereix al fons del recurs que s'articula, el seu examen exigeix com a previ recordar els requisits que vertebren l'acció que s'articula en la demanda.
L'Acció directa és un mecanisme que pretén protegir els crèdits sorgits en els contractes d'obra, que permet als sots contractats dirigir-se contra el contractista principal o contra el propietari de l'obra per tal que aquests retinguin i abonin les quantitats que el sots contractant pot deure. En definitiva constitueix un sistema tendent a garantir el cobrament directe, evitant situacions d'impagament dels intervinents en l'obra, especialment útil en situacions de sots contractació en cadena, cada cop més presents en el procés constructiu.
Al seu respecte, en la Sentència d'aquesta Sala de 18 de juny de 2009 (TSJC-195/08), represa per la Sentència de 30 de novembre del 2020 (TSJC-321/2019) sosteníem :
"En qualsevol cas, si l'agent no va cobrar de la societat que el va subcontractar els treballs efectuats i el propietari de l'habitatge no va pagar l'import d'aquests treballs a "A." amb qui havia contractat, l'agent esta legitimat per reclamar al defenent l'import que li sigui degut per aquest concepte en virtut de la denominada accio directa.
L'accio directa faculta a la persona fisica o juridica subcontractada per tal que es dirigeixi contra el comitent per exigir-li el compliment de les obligacions que aquest va assumir amb el subcontractant, igual que la persona que contracta amb un altre la realitzacio de determinades prestacions pot dirigir-se contra el subcontractat per aquesta per tal d'exigir-li el compliment de les que va assumir en front del subcontractant, sempre que el comitent no hagi complert amb les seves obligacions en el primer cas o el subcontractat les hagi incomplert en el segon.
Com posa de relleu la Sentencia d'aquesta Sala de 13 de marc del 1997, i reitera la de 21 d'octubre del 1999, aquesta accio no es mes que una modalitat de l'exercici de la actio in rem verso que regula amb caràcter general el Codi 4,26,12 i que recull l'ordenament andorra per tal d'impedir per raons d'equitat que es porti el principi de relativitat dels contractes fins al punt de permetre que es produeixi un empobriment de qui ha complert les seves obligacions amb l'enriquiment subseguent de qui no ho ha fet".
Aquesta accio descansa, doncs, en l'existencia d'un enriquiment injust del comitent. Sobre aquesta figura, la sentencia d'aquesta Sala de 28 d'abril de 2016 (TSJC-222/2015) ha declarat que: "Aquesta classe d'enriquiment (que forma part de la nostra cultura juridica i recollit en el nostre Dret historic per esta previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d' obligacions per la Jurisprudencia que ha aplicat les regles classiques -"nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningu ha d'obtenir lucre del dany alie, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perque es equitatiu naturalment que ningu es faci mes ric amb perjudici d altre, D. 12,6,14)- es aquella figura que es contraria a la equitat, que no te una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no te cap mena de justificacio per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminucio o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho.
Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot esser un augment patrimonial o be una manca de disminucio del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relacio o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment patrimonial produit. La institucio de l'enriquiment injust que troba el seu origen en las "condictiones" del dret roma i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 numero 2171)".
Cinquè.- El motiu de recurs que s'articula en aquesta alçada intervé en relació a l'eventual alliberament de la societat demandada al respecte de la seva obligació de pagament al respecte de Salamanca, que recordem era la constructora principal que va sots contractar la mercantil Oller.
El Tribunal de Batlles es pronuncia en l'afirmativa, el que impedeix el triomf de l'acció interposada en la demanda i aquest raonament el compartim en aquesta alçada en obtenir-se fruit d'una adequada valoració de la prova fonamentada en el certificat de l'empresa constructora Salamanca (foli 80) on es destaca que la promotora havia liquidat totes les factures emeses per la societat Oller fins el 2-10-2013; el conjunt de les certificacions d'obra (48 a, 49 a, 50 a, 51 a, 52 a, 53 a9 54 a i 55 a) amb els documents acreditatius del seu pagament pel període comprès entre el mes de maig i desembre del 2012, dada aquesta que ha de ser relacionada amb que la darrera factura emesa per Expósito a Oller intervenia el mes de setembre del 2012. Recolza l'anterior, l'Acta de recepció definitiva de l'obra de 5-11- 2015 en que s'exposa que l'obra s'ha liquidat en la forma contractualment prevista, de tal manera que el comitent n'ha pagat el seu cost global, sense que per tant existeixi cap mena de crèdit envers qualsevol dels intervinents en el procés constructiu.
En no acreditar-se opportunament que el comitent sigui deutor del contractista principal en el moment d'exercitar-se l'acció directa objecte de les presents actuacions, els seus requisits vertebradors no es troben reunits i en conseqüència aquest motiu del recurs haurà de veure's abocat al fracàs.
Sisè.- Pel que es refereix a les al·legacions que s'efectuen per la recurrent al respecte del conveni de 20-2-2014 atorgat entre Oller i Salamanca, recordarem que a través del mateix es regula la liquidació anticipada de les relacions contractuals entre les parts atesa la impossibilitat per la societat sots contractada de poder executar la seva comesa per motius de les seves dificultats financeres. Una volta realitzats els amidaments corresponents i repercutides les sumes ja satisfetes per Salamanca es contempla un ròssec positiu en benefici de Oller a alçada de 5.394,80.- EUR al marge de les retencions que Salamanca havia pogut efectuar en els pagaments anteriors que ascendien a altres 21.089.- EUR. Al respecte d'aquestes quantitats, les parts preveien: "els imports esmentats ··· seran retinguts per Salamanca, a instància de la propietat de l'obra, fins que no es resolgui el procediment judicial que la societat B ha instat directament contra la societat propietària de l'obra, C SA (autes de la Batllia 631-4/2013) en que dita empresa reclama el pagament d'un material que segons manifesta hauria venut a Oller ····.
Oller autoritza expressament a Salamanca a retenir dits imports fins la resolució del procediment judicial de referència, i una vegada obtinguda resolució en el mateix autoritza, si és el cas a destinar els imports retinguts al pagament de les sumes que per subministraments de material a l'obra no pagat per Oller pugui ser condemnada la propietat".
I és en execució d'aquest pacte que la societat recurrent pretén, amb caire subsidiari, que la quantitat resultant (26.483,80.- EUR) li sigui atribuïda però diferents arguments s'oposen al triomf d'aquesta pretensió.
En primer lloc s'ha de destacar que la pretensió subsidiària que introdueix intervenia en seu de conclusions en la primera instància de tal manera que en definitiva, la societat Anaya res ha pogut al·legar al seu respecte ni proposar mitjans de prova encaminats a combatre-la. Malgrat puguem convenir amb la recurrent que no va tenir coneixement d'aquesta informació fins a la clausura del període de proves, aquesta circumstància però no permet desplaçar les regles vertebradores del procés civil (audiència, contradicció, defensa i igualtat d'armes processals), admetent en aquesta alçada una reclamació al respecte de la qual res s'ha discutit entre les parts en la instància.
Tampoc podem obviar que l'acció directa articulada per la societat demandant ha estat rebutjada atès que la promotora ha justificat haver liquidat tots els pagaments al seu càrrec derivats de l'obra executada. Tanmateix també hem de ressaltar que l'actiu indicat per la part recurrent es troba en mans de Salamanca que en definitiva és un tercer que no ha participat en el present litigi.
Finalment, a títol d'argument de reforç, destacarem que la societat Oller ha estat declarada en situació de cessació de pagaments i fallida en data 17- 3-2014 amb efectes a partir del dia 11-10-2013. En aquesta situació, l'actiu que podia ostentar front a Salamanca en mèrits del conveni de liquidació de les seves relacions contractuals ha integrat el concurs, i els drets que la recurrent pot tenir sobre la mateixa hauran d'intervenir a través de les previsions del Decret de Cessació de Pagaments i Fallida de 4-10-1969, però no singularment a través d'una acció directa exercitada individualment per un únic creditor.
En conseqüència també aquest motiu del recurs haurà de veure's desestimat.
Setè.- La desestimació del recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent en mèrits de la regla del venciment objectiu.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Expósito contra la Sentència 21/2020 dictada pel Tribunal de Batlles en data 26-2-2020 que es confirma íntegrament.
Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.