SENTÈNCIA 170-2021 Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- En l'audiència del dia 20-7-2017, la representació processal del Sr. Salas interposava demanda en reclamació de quantitat contra la societat B, SA sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a satisfer al seu representat la suma de 135.712,50.- EUR incrementada amb els interessos legals des del 27-12-2011 i subsidiàriament des del 15-3- 2017 i més subsidiàriament des de la contesta a la demanda i fins a l'íntegre cobrament de la suma reclamada i la imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Segon.- La representació processal de B, SA contestava la demanda en data 14-9-2017 interessant la seva íntegre desestimació, amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades. Tercer.- Les parts litigants replicaven i duplicaven en dates 5 i 26 d'octubre del 2017. Quart.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i evacuats els escrits de conclusions respectius, en data 28-3-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal del Sr. Salas contra la societat B, SA havent d'absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen. Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes ocasionades, inclosos els honoraris derivats de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència". Cinquè.- Contra aquesta decisió s'alça la representació processal del Sr. Salas i mitjançant escrit de conclusions presentat en aquesta alçada, interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Sentència apreciant la integralitat de les pretensions contingudes en l'escrit rector presentat en la instància. La representació processal de B, SA, en canvi s'oposa al recurs d'apel·lació articulat, pretenent la confirmació de la Resolució dictada pel Tribunal de Batlles, el tot amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent. Sisè.- Per Aute de 22-10-2019 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal del Sr. Salas en aquesta alçada. Setè.- Les parts han renunciat a la celebració del tràmit de vista oral. Vuitè.- En data 26-6-2020 dictàvem Sentència amb la següent part dispositiva: "DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Salas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28-3- 2019, confirmant íntegrament la seva part dispositiva. Escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador. Aquesta resolució és ferma i executiva". Novè.- Per Sentència del Tribunal Constitucional de data 14-7-2021 es disposava: "1. Estimar parcialment el recurs d'empara 2021-24-RWE, presentat per la representació processal del Sr. Salas. Declarar la vulneració del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, així com al principi d'igualtat. Anul·lar la Sentència del 26 de juny del 2020 i l'Aute del 26 de febrer del 2021, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia. Retrotraure les actuacions al moment anterior al pronunciament de la Sentència esmentada. Desestimar la petició de declaració d'una indemnització per les despeses ocasionades per la interposició del recurs d'empara. Declarar que no és procedent efectuar cap condemna en costes". FONAMENTS DE DRET Primer.- La present Resolució intervé en seguiment de la Sentència dictada pel Tribunal Constitucional el 14-7-2021 que anul·lava la Sentència que tinguérem ocasió de dictar el dia 26-6-2020 i posterior Aute de nul·litat de data 26-2-2021. Dit l'anterior recordarem que la representació processal del Sr. Salas reclama a B, SA l'import de 135.712,50.- EUR. Segons indica en el seu escrit rector, aquesta quantitat correspon a la diferència entre el preu real que les accions classe E tenien quan el 27-12-2011 les va vendre a la societat demandada (1.645.- EUR/acció) i el preu que li va ser satisfet (1.151,50.- EUR/acció). Segon.- Antecedents d'interès per a la resolució. El dia 23-11-2011, el Sr. Salas desistia del contracte de treball que l'unia amb la societat B, SA. En aquells moments era titular de 275 accions de classe E corresponents a accions sindicades atribuïdes a determinats empleats del banc. La conservació d'aquestes accions per part del treballador es trobava condicionada a la persistència d'un vincle laboral amb la societat demandada, de tal manera que una volta el contracte de treball extingit o resolt, les accions havien de ser traspassades al banc segons el preu fixat per la Junta General Ordinària de la societat demandada i que en el moment de la compravenda descrita pel demandant es situava en 1.645.- EUR/acció. No obstant, per Acord de la Junta General Ordinària de 28-4-2011, de la mateixa manera que ja havia estat realitzat dos anys abans (28-4-2009), es decidia aplicar un descompte del 30% sobre el preu d'adquisició de cada acció de classe E en dos supòsits: quan el treballador decidia per voluntat pròpia ventre totes o part de les seves accions o en cas d'acomiadament per causes imputables a l'empleat. Atès que va ser el treballador qui desistí del contracte de treball amb B, SA, en la compravenda de les accions perfeccionada el 27-12-2011, la societat adquirent aplicà el descompte resultant de l'acord de 28-4-2011, pagant la suma de 1.151,50.- EUR per acció, mostrant el venedor la seva disconformitat per escrit en relació al descompte aplicat al preu d'adquisició de les accions pel banc adquirent tot i reservant-se el dret a poder reclamar per la diferència. Per Sentència d'aquesta Sala de 27-10-2016, i en relació a l'Acord de la junta de 28-4-2009 es destacava: "(···)s'ha de confirmar la nul·litat de l'acord per ésser contrari a una norma legal, continguda a l'article 15.4 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, en el que s'estableix que es poden crear diferents classes d'accions i de participacions segons el seu valor nominal o el contingut dels drets que atribueixen als seus titulars. Pero dins de cada classe d'accions es predica la igualtat de drets dels socis, de manera que es troba absolutament vetat qualsevol discriminació o tracte desigual. Es tracta d'evitar beneficis o penalitzacions a favor d'uns socis en relació als altres. I aquesta igualtat absoluta dels drets dels socis, predicable solament dins de cada classe d'accions, resulta vulnerada per l'acord social de 28-04-2009, segon el qual establert un preu de recompra de les accions en 1.645 euros, a continuació s'aplica un descompte a determinats socis que venen les seves accions en funció de la concurrència de dos suposits en l'extinció de la seva relació juridica amb l'entitat financera (venda voluntaria de les accions o acomiadament del soci per causa a ell imputable). Conseguentment, el referit acord que diferencia drets en benefici de determinats socis de la Classe E esdevé nul per vulnerar el principi d'igualtat de drets dins de cada classe d'accions i ha de ser anul·lat. I la nul·litat no ha d'abastar a tot l'acord sinó solament a la rebaixa o al descompte del 30%. En efecte, la determinació del preu de recompra de l'acció de la classe E resulta valida i s'ajusta a les previsions contractuals i estatutaries. En canvi, el descompte o la reducció del 30% del preu de l'acció per la recompra d'aquesta, una vegada ja s'ha fixat el preu de l'acció, constitueix quelcom independent de la determinació del preu de recompra i tant és aixi que es preveu un descompte per a dos suposits de socis de la classe E, disminuint en aquests casos els seus drets i rebaixant el preu que han de percebre per l'acció en un 30%. Doncs bé, aquesta part de l'acord, la que conté el descompte i que gaudeix d'independència en relació a la determinació del preu de l'acció ha de ser declarada nul·la i en atenció a la nul·litat parcial que abasta el referit acord, a la independència i autonomia en relació a la determinació del preu de recompra i a la eradicació de l'acord que diferencia la igualtat dels drets del socis d'una mateixa classe d'acció, s'ha de mantenir també la solució d'instancia, relativa a la declaració de nul·litat que abasta solament a la reducció del preu de recompra en un 30% en els suposits indicats a l'acord social de 28-04-2009". En aquesta eventualitat, el dia 20-7-2017, el Sr. Salas formulava la demanda que originava el present procediment. Referia que el contracte de compravenda de les accions era un contracte d'adhesió quines previsions havien estat imposades al seu representat de manera imperativa. D'altra part destacava que aquesta Sala havia pogut declarar nul l'Acord de 28-4-2009, en la part relativa al descompte del 30% sobre el preu de les accions de classe E. Considerava que aquest acord era idèntic al que el banc havia adoptat dos anys més tard, i que en conseqüència l'eficàcia a l'origen de tal pronunciament havia de ser aplicat també a la compravenda que havia realitzat al respecte de les accions que li corresponien en mèrits de la regla "a igual raó igual dret". La Sentència dictada desestima íntegrament les pretensions del Sr. Salas i li imposa el pagament de les costes ocasionades. Sustenta que l'eventual qualificació del contracte com d'adhesió comporta exclusivament que la seva interpretació no podia intervenir en perjudici del Sr. ENTITY_4; que no resultava degudament acreditat que el treballador en extingir el contracte de treball tingués l'obligació de desprendre's de les accions que podia tenir en cartera i que en tot cas el contracte de compravenda s'havia perfeccionat a partir del moment en que l'oferta i l'acceptació confluïen i que a partir d'aquesta fita, tota modificació unilateral del contracte es trobava prescrita. I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal del recurrent amb fonament als greuges que s'assenyalen en l'apartat següent. Tercer.- Exposició dels motius de greuge. En primer lloc, discrepa de l'afirmació que era efectuada per l'òrgan judicial d'instància segons la qual, el treballador, quan s'extingia la relació laboral, podia decidir no vendre les accions. Referia que les accions de classe E eren sindicades i el treballador tenia l'obligació immediata de vendre tant bon punt el contracte de treball s'extingia de tal manera que la societat demandant gaudia d'una posició dominant atès que fixava ella mateixa les condicions de la compravenda de les accions que pertanyien al treballador. Pel que es refereix al fet que altres treballadors de la societat poguessin haver impugnat judicialment l'acord de la Junta General de la societat demandada del 2009, en cap moment en aquest procediment s'havia discutit sobre cap compravenda d'accions. En tot cas considerava que a partir del moment en que s'havia declarat per part dels òrgans judicials la nul·litat de l'acord adoptat en relació al descompte aplicat sobre el preu de l'acció, aquesta nul·litat tenia una eficàcia "erga omnes" i uns efectes "ex tunc" que irradiaven en la compravenda celebrada pel recurrent, sense que fos necessari impugnar-lo expressament. En segon lloc, insistia que el contracte de compravenda havia de ser qualificat com d'adhesió sense que el Sr. Salas es trobés en disposició de negociar cap dels seus pactes, de tal manera que o l'acceptava -com va fer- o es negava sota risc de ser perseguit judicialment per B, SA. Considerava que en el contracte de compravenda examinat no havia concorregut el necessari consentiment per part del venedor com resultava de les diferents reclamacions i actes de protest, que en relació al descompte sobre el preu havia pogut articular al moment de la compravenda, tot i destacant que tampoc el contracte de compravenda de les accions havia intervingut seguint les formalitat establertes per l'art. 20 de la Llei 20/2007. En darrer lloc considerava que el Tribunal de Batlles incurria en incongruència omissiva a partir del moment en que no examinava la invocació que s'efectuava en el V Fonament de dret a la regla de la prohibició de l'enriquiment injust. Quart.- Consideracions prèvies al respecte de la naturalesa de les accions classe "E" dels empleats del banc En la Sentència de 30-4-2021 (TSJC-343/2020) esmentàvem que es tracta d'accions sindicades "amb importants limitacions a l'accionista, com el fet de que no podien vendre-les de manera lliure al mercat sinó que estaven obligats a vendre-les a la mateixa entitat; que el preu en el cas excepcional de venda estava fixat periòdicament per B; que només podien cedir-les mortis causa en cas que els adquirents (esposa i/o fills fossin també empleats) i que no tenien drets polítics com accionistes, doncs els cedien a un representant designat per B, que era el seu conseller-delegat. Pero a partir de l'acord societari de 28.4.09 es va afegir que sobre el preu ja fixat per l'entitat caldria aplicar-li un descompte del 30% si l'empleat o exempleat (jubilat) les venia a B de manera voluntària o bé havia estat acomiadat per causes a ell imputables." Cinquè.- Quant als motius del recurs relacionats amb la nul·litat pronunciada al respecte de l'acord de 28-4-2009. Els Acords de 28-4-2009 i 28-4-2011 tenen un contingut material idèntic: la junta general ordinària de la societat B, SA decidia aplicar un descompte del 30% al preu d'adquisició de les accions sindicades (classe E) dels treballadors que poguessin intervenir aquell any quan aquests desistien voluntàriament del contracte de treball o eren objecte d'un acomiadament disciplinari. L'Acord del 2009 era declarat nul en la part que acordava el descompte del preu de les accions indicat, i si bé és cert que el Sr. Salas no impugnava l'Acord social del 2011, a partir de la Sentència de 10.4.18 (TSJC 450/17) considerarem que no era necessari impugnar-se de nou l'acord societari del 2009, defensant per això que l'efecte positiu de la cosa jutjada material que derivava de la nostra Sentència del 2016 transcrita en el Fonament de dret segon, desplegava plens efectes ("erga omnes" i "ex tunc") i això encara que el procediment intervingués des de la perspectiva de l'incompliment contractual i la reclamació dels perjudicis corresponents i no de impugnació d'un Acord societari (vegi's en idèntic sentit les Sentències de 30-4-2021, rotlle TSJC-343/2020, i de 26-2-2021, rotlle TSJC-30/2020). Sisè.- Quant als efectes sobre un contracte ja consumat. B, SA basteix fonamentalment la seva oposició al tomb dels efectes del contracte de compravenda consumit argüint que malgrat l'oposició inicial mostrada pel Sr. Salas, un mes més tard venia les accions, acceptant-ne el preu que cobrava i renunciava a rés més reclamar, el que en definitiva d'alguna manera hauria convalidat qualsevol irregularitat. La Sala ja ha pogut pronunciar-se en diferents ocasions al respecte de la inviabilitat d'aquest aparell argumental (rotlles TSJC-30/2020 i TSJC- 343/2020). Concretament hem destacat que quan el venedor venia les accions que tenia en cartera, no podia tenir coneixement que ho feia en compliment d'un Acord que posteriorment la justícia declarava nul i que en atenció als efectes característics de la nul·litat ("erga omnes", art. 44.1 d la Llei 20/2007), aquella declaració ha d'afectar al negoci jurídic subsegüent. En aquesta situació sosteníem que "no es pot parlar, doncs, ni de "preu acceptat per les parts", ni de que el exempleat "intenta treure'n profit", com si s'hagués tractat d'una compravenda lliure de condicionants, en el qual el preu es fixa per acord de les parts". En definitiva com ja indicàvem en la Sentència de 30-4-2021: "En el moment de la venda a B, no podia el Sr- RE ni conèixer les decisions judicials sobre la validesa del descompte, ni tenia capacitat de negociar res amb B". Quant a la doctrina dels actes propis que també s'esmenta per part de la societat demandada, destacarem que el Sr. Salas mostrava fins a dues ocasions la seva oposició a la reducció aplicada pel banc abans de perfeccionar-se la compravenda. En aquesta eventualitat, en la STJC de 26.2.21 (rotlle 30/20) sosteníem: "Com també resulta poc afortunat parlar "d'actes propis" dels empleats quan varen adquirir les accions com quan varen revendre-les a B perquè ja varen acceptar el preu rebaixat. Com es pot llegir en els documents de compra de les accions pels empleats (folis 130-139- i 148, respectivament a cada agent) tenien obligació de revendre a B; el preu el fixaria la JG de l'entitat; no podien vendre les accions a un tercer i els seus drets polítics en les Assemblees les exercitaria en el seu nom una persona designada pel Consell Executiu (va resultar ser el conseller-delegat). Dificilment es pot parlar d'actes propis quan els actes venen imposats per l'entitat que et té contractat i ella pren les decisions més importants sobre la destinació final de les accions. Estem més davant d'un contracte d'adhesió que no davant d'un contracte de lliure voluntat per ambdues parts. Tampoc podem compartir l'argument de que els signants sabien que els hi aplicaven una "prima de descompte" ja denota que ho acceptaven, pero oblida la recurrent que els tres empleats ja varen fer constar en aquell moment (folis 166,167 i 168, respectivament) que hi estaven en desacord, i encara no s'havia pronunciat cap Tribunal sobre la mal denominada "prima de descompte". (···) Fetes aquestes precisions, hem de dir que el fet que el contracte ja hagi esgotat els seus efectes pel compliment de les respectives contraprestacions, no treu perquè els efectes perjudicials que s'hagin produït durant el curs del contracte per causa d'una actitud il·lícita per una de les parts, no es puguin reclamar, mentre no hagin prescrit. Aixo s'ha vist clarament en el si de la Unió Europea per fer respectar els drets dels consumidors recollits en la Directiva 93/13/CEE i la seva jurisprudència (per totes STJUE 21.12.16). Com es sabut, una cosa és que la relació jurídica ja s'hagi extingit i una altra és que els seus efectes no hagin de revertir-se si deriven de clàusules posteriorment declarades nul·les per il·lícites. En conclusió, encara que el contracte ja s'hagi extingit i que fins i tot hi hagi una renuncia a reclamar en el futur (anterior a la declaració de nul·litat d'un dels fonaments del preu pagat), això no pot resultar beneficiós per qui ha infringit la llei. Com ja hem dit, només la prescripció o la caducitat poden posar un límit temporal a la reclamació dels perjudicis descoberts posteriorment al compliment del contracte". Setè.- Per tot l'exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Salas contra la Sentència 52/2019 dictada pel Tribunal de Batlles en data 28-3-2019 que es revoca i en el seu lloc disposem l'estimació de la demanda, condemnant-se la societat B, SA a satisfer al demandant la suma de 135.712,50.- EUR, incrementada amb els interessos legals devengats produïts a comptar de la data de la contesta a la demanda (STJC 450/17, Fonament Jurídic Quart) i a satisfer les costes ocasionades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador en mèrits de la regla del venciment objectiu. Vuitè.- L'èxit del recurs comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Salas contra la Sentència 52/2019 dictada pel Tribunal de Batlles en data 28-3-2019 que es revoca i en el seu lloc disposem l'estimació de la demanda, condemnant-se la societat B, SA a satisfer al demandant la suma de 135.712,50.- EUR, incrementada amb els interessos legals devengats a comptar de la data de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades en la instància, i sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE