STSJAD 270/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:270)
Décision commentée : STSJAD 270/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 septembre 2021 (Recurs 389/20) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les époux Esparza et Morillo ont contracté mariage en Espagne le 1er février 2010. Par jugement n° 702/2011 du 25 novembre 2011, le Juzgado de Primera Instancia n° 5 (Família) de X (Espagne), statuant dans la procédure n° 1058/2011, a prononcé le divorce par consentement mutuel. Le juge a approuvé le convenio regulador du 15 septembre 2011, sans condamnation aux dépens. Un certificat de fermeté a été délivré le 5 janvier 2012.
Le 17 décembre 2020, Mme Esparza a saisi le Tribunal superior de justicia d'Andorre d'une demande d'exequatur de ce jugement, dirigée contre M. Morillo, le ministère public étant partie à l'instance. Le ministère public a rendu un avis favorable le 7 janvier 2021. Par ordonnance du 15 avril 2021, la Cour a rejeté la demande d'aide juridictionnelle formée par M. Morillo. Un nouveau délai de treize jours lui a été accordé après notification de cette décision, mais il n'a pas déposé de mémoire en réponse. Il a donc été déclaré en rebellion (rebel·lia) le 30 juin 2021.
La Cour indique que le code de procédure civile entré en vigueur le 1er mai 2021 ne s'applique pas à la procédure. Elle fait application des règles procédurales antérieures, en vertu de la disposition transitoire première de ce code.
Question de droit
La question posée était de savoir si un jugement espagnol de divorce par consentement mutuel, rendu par défaut de contestation de l'une des parties, pouvait être déclaré exécutoire en Andorre. Cette question suppose de vérifier que les conditions de l'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials (loi transitoire de procédures judiciaires, 21 décembre 1993) sont réunies. Ce texte subordonne l'exequatur à cinq exigences :
- la compétence de la juridiction ayant rendu la décision ;
- la régularité de la procédure suivie devant elle ;
- l'application de la loi compétente selon les règles nationales de conflit de lois ;
- la conformité à l'ordre public national et international ;
- l'absence de fraude à la loi nationale.
Solution et dispositif
La Cour fait droit à la demande après avoir examiné successivement chacune de ces conditions. Elle relève qu'aucun élément ne permet de contester la compétence de la juridiction espagnole, territorialement compétente au regard du domicile des parties « en A i B, respectivament » (le texte ne précise pas ces localités). Elle estime que la régularité de la procédure n'est pas davantage remise en cause, M. Morillo ayant donné son consentement et le ministère public ayant participé à l'instance en raison de la présence d'enfants mineurs. S'agissant de la loi applicable, la Cour constate l'application de la loi espagnole, visant notamment les articles 440, 753 et 770 de la Ley de Enjuiciamiento Civil et l'article 233-7 du Codi civil de Catalunya. Elle écarte enfin l'existence d'une fraude à la loi, telle que définie par sa jurisprudence (SST
Sentència
TSJC.- 0000389/2020 EXEQUATUR NIG: 5300531120200000016 PARTS: Apel·lant: Sra. Esparza Representant: Sra. Diez Advocat: Sra. Seco Apel·lat: Sr. Morillo Part: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones Sr. Jaume Tor Porta OBJECTE: Exequàtur - Divorci mutu acord - Rebel·lia SENTÈNCIA 153-2021 Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el procediment d'exequàtur en les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET Primer.- Per sentència de data 25-11-2011, el Jutjat de primera instància número 5 (Família) de X (Espanya), en el marc del procediment Nº1058/2011 de divorci per mutu acord, ha pronunciat el divorci de mutu acord dels consorts Esparza i Morillo resolent estimar la demanda de divorci formulada per la primera amb el consentiment del segon, i DECLARAR la dissolució per divorci del matrimoni celebrat el dia 01-02-2010 a Espanya entre ells, amb tots els efectes inherents a dita declaració i sense expressa declaració pel que fa a les costes ocasionades, tot i aprovant en tots els seus extrems el Conveni Regulador de data 15-09-2011. En data 05-01-2012, es va emetre el corresponent certificat de fermesa. Segon.- Mitjançant escrit presentat en data 17-12-2020, la representació processal de la Sra. Esparza, va formular demanda d'exequàtur de la referida sentència, essent part demandada el Sr. Morillo i part en el procés el Ministeri Fiscal. Tercer.- Per Aute d'aquesta Sala del 15-04-2021 es va decidir desestimar la sol·licitud de benefici de defensa i assistència tècnica gratuïta presentada pel Sr. Morillo. Quart.- En data 30-06-2021, es va declarar en rebel·lia processal al Sr. Morillo, no havent aquest presentat cap escrit de contesta malgrat haver beneficiat d'un nou termini de 13 dies per fer-ho després de la notificació de l'Aute de denegació de justícia gratuïta. Cinquè.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 07-01-2021 manifestant que procedeix donar lloc a la demanda d'exequàtur.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET Primer.- Atesa la disposició transitòria primera del Codi de procediment civil en vigor des del dia 01-05-2021, s'han aplicat les normes processals anteriors. Segon L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits: . la competència de la jurisdicció que l'ha dictat. . la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció. . l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte. . la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional. . l'absència de tot frau a la llei nacional Tercer.- En el present cas, és pales que aquestes condicions queden reunides. No existeix cap element per contradir ni la competència de la jurisdicció espanyola que va dictar la sentència i que era territorialment competent en relació al domicili de les parts en A i B, respectivament. Tampoc es qüestiona la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció, en el marc del qual el Sr. Morillo havia donat el seu consentiment, el tot amb la participació del ministeri fiscal atesa la presència de fills menors. De la mateixa manera, és de constatar que es va aplicar la llei competent, és a dir l'espanyola, en particular en relació als articles 440, 753 i 770 de la LEC, i 233-7 del Codi civil de Catalunya. Tampoc apareix un frau a la llei que la jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJA 18-12-1997 i 5-07-2003) ha definit com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària. Finalment, no apareix cap supòsit de manca de conformitat a l'ordre públic nacional i internacional. Per totes aquestes consideracions, l'exequàtur ha de ser concedit. Quart.- En matèria d'exequàtur, és costum de no fer especial condemna en costes processals, fins i tot en cas de rebel·lia de la part demanda, i no existeix en el present cas cap motiu suficient per imposar les costes a la Sra. Esparza.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR la demanda d'exequàtur promoguda per la representació processal de la Sra. Esparza, i declarar executòria a Andorra la sentència N°702/2011 de data 25-11-2011 del Jutjat de Primera Instància núm. 5 (Família) de X (Espanya), en el marc del procediment Nº1058/2011 de divorci per mutu acord, autoritzant la seva inscripció al Registre Civil del Principat d'Andorra; Segon.- NO EFECTUAR especial condemna en costes judicials. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE