SENTÈNCIA 184-2021 Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 5 de març del 2020, la representació processal de la companyia Criado i de l'Herrera en la seva qualitat d'administradora judicial de la primera, interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil abreujat contra el senyor Ayuso, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 1.526,40 EUR, més els interessos legals a partir de la data de la contesta a la demanda i més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 2.- El dia 6 d'agost de 2020, la representació processal del senyor Ayuso contestà la demanda articulada de contrari tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i la condemna en costes judicials i extrajudicials de l'agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en data 19 de novembre de 2020, dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria: "DECIDEIX Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la representació processal de la societat Criado i de l'Herrera, en la seva qualitat d'administradora judicial de la primera, contra el Sr. Ayuso, i absoldre aquest darrer de les pretensions que s'hi contenen. Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal d'Criado i de l'Herrera en base, en síntesi, a què tot i admetre que el senyor Ayuso podia resoldre la pòlissa en mèrits del contingut de l'article 29.3 de les condicions generals, considera que la comunicació efectuada per Herrera de la voluntat del seu client de rescindir la pòlissa per causa de l'increment de la prima es va produir en data 11 de desembre de 2019, i per tant, que la rescissió ha de prendre efecte 1 mes després és a dir, l'11 de gener de 2020, adeutant en conseqüència el senyor Ayuso la suma de 792 EUR a la seva representada (per causa dels 225 dies transcorreguts des de la data de venciment efectiu i la data d'efecte de resolució del contracte), tot sol·licitant la revocació parcial de la Sentència i la condemna del senyor Ayuso a abonar la suara mencionada quantitat. 5.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Ayuso s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la íntegra confirmació de la resolució recorreguda en base, en síntesi, a què el recurs es fonamenta en argumentació diferent a la sostinguda en la instància i en què la Sentència recorreguda es troba perfectament fonamentada. Demana així mateix la condemna de la part recurrent al pagament de les costes judicials ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'avocat i procurador. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte de la demanda interposada en la instància es centrava en la pretesa obligació del senyor Ayuso d'abonar l'import de la prima contractada amb Criado en data 5 de juny de 2018 i amb venciment el dia 31 de maig de 2019, que ascendia a 1.526,40 EUR, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda. Respecte de l'obligació de pagament esmentada, l'agent considerava que en no haver comunicat el senyor Ayuso la seva voluntat de resoldre el contracte en el termini fixat en la pòlissa, aquesta, d'acord amb el contingut del seu clausulat, s'havia renovat tàcitament per 1 any més, originant doncs l'obligació de pagament del senyor Ayuso. Segon.- Per contra, la Sentència d'instància considera que tot i que la pòlissa contractada no es podia considerar vençuda en data 31 de maig de 2019, del fet -reconegut per l'agent- que l'asseguradora li augmentés la prima en un 20 % sense que la mateixa hagi acreditat la comunicació d'aquest extrem, en deriva la remissió a l'article 29.3 de les condicions generals del contracte, que permet a l'assegurat rescindir el contracte 15 dies després a haver tingut coneixement de l'augment de la prima. I arriba a la conclusió de què l'assegurat, a través de la seva corredoria -ENTITY_5- va rescindir correctament el contracte en el termini previst (dins dels 15 dies a haver tingut coneixement de l'augment de la seva prima), no havent-se doncs pogut prorrogar el contracte per tàcita reconducció. Conclusió que deriva del contingut de la certificació efectuada per Herrera de data 11 de desembre de 2019, on explica que el dia 11 de juny de 2019, en nom del seu client (senyor ENTITY_8) van comunicar a Criado la seva decisió de donar de baixa la seva pòlissa (f. 82), havent estat ja prèviament el rebut impagat de data 1 de juny de 2019 (per causa de no trobar-se conforme amb l'augment del seu import). I essent el transcurs de menys de 15 dies entre el rebut on constava l'augment de la prima (1 de juny) i la comunicació de la voluntat de rescindir la pòlissa (11 de juny) el que va impedir que el contracte es pogués prorrogar per tàcita reconducció. Tercer.- En les conclusions d'apel·lació, la part recurrent manifesta la seva conformitat amb la Sentència impugnada en relació a la correcta resolució del contracte per part de l'assegurat per aplicació de la clàusula 29.3 abans referida, centrant però la discussió -que modifica en relació a la mantinguda en la instància- en la data en què la rescissió va prendre efecte i, doncs, en l'import de la prima que proporcionalment havia de satisfer el senyor Ayuso per causa del temps transcorregut entre la data de l'últim venciment (31 de maig) i la d'efecte de la rescissió (1 mes després de la data de la certificació, que era, recordem de 11 de desembre de 2019), reclamant per aquest concepte la suma de 792 EUR. Quart.- Certament, tal i com apunta la part recorreguda en el seu escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació, la part recurrent introdueix per primera vegada aquesta argumentació en el seu escrit de conclusions d'apel·lació, sense haver donat l'oportunitat al Tribunal d'instància de pronunciar-se al respecte. Per tant, de conformitat amb nombrosa jurisprudència d'aquesta Sala, com per exemple la recollida en la Sentència de data 28 de setembre de 2017, rotlle número 349/2016, no procedeix la seva valoració. Efectivament l'esmentada Sentència diu: "Per aquest motiu el recurrent no podrà en el sistema d'apel·lació vigent a Andorra, modificar la seva argumentació ni adduir allò que a la primera instància no va al·legar ni provar el que no ha provat abans, ni plantejar qüestions noves ni fer noves peticions en el recurs. En efecte, pel que fa qüestions noves, per exemple, és reiterada la doctrina que recorda que el recurs d'apel·lació no és el moment oportú per a introduir qüestions noves, com expressa l'aforisme clàssic: "pendente appellatione, nihil innovatur". La raó última rau en el fet que si les qüestions noves són examinades es situaria en indefensió a una de les parts, amb clara vulneració del dret a la jurisdicció". Cinquè.- Procedeix en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i, per tant, la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part apel·lant en base al principi del venciment. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia Criado i l'Herrera contra la Sentència dictada en data 19 de novembre de 2020 per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, que confirmem íntegrament. Segon.- FER imposició de les costes generades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a la part recurrent. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE