STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: STSJAD 280/2021
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 octobre 2021
Numéro166/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 280/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2021)
> Décision commentée : STSJAD 280/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:280, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2021 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des identifiants figurant dans le texte (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 166/21 et le numéro de sentence 181-2021, selon l'en-tête de la décision.*
## Faits et procédure
Un divorce est prononcé en première instance, avec des mesures relatives aux deux enfants mineurs du couple. La mère est attributaire de la garde, le père conserve une part d'autorité parentale conjointe, et son droit de visite, suspendu, est soumis à la mise en œuvre d'un « travail thérapeutique » destiné à restructurer le lien paternofilial. Le jugement de première instance, rendu par le Tribunal unipersonnal du Batlle le 28 janvier 2021, met le coût de l'évaluation et du suivi psychologique à la charge exclusive du père et ne prononce aucune condamnation aux dépens.
Le père interjette appel. Il conteste la mise à sa charge exclusive du suivi thérapeutique, qu'il estime contraire à une décision antérieure de la même Sala Civil et dépourvue de justification au regard de la répartition des dépenses extraordinaires fixée à 50 %. Il demande la révocation partielle de la décision sur ce point, de sorte que le coût soit supporté par les deux progéniteurs.
La mère s'oppose au recours et sollicite la condamnation de l'appelant aux dépens, en application des articles 350.1 et 354 du Code de procédure civile. Elle soutient que, la difficulté concernant l'un des parents, les frais doivent être supportés par celui-ci, sans qu'ils puissent être qualifiés d'extraordinaires.
Le ministère public ne s'oppose pas à l'appel. Il considère que le travail thérapeutique a été sollicité par les deux parents et qu'il profite aux mineurs, de sorte qu'il relève des dépenses extraordinaires à répartir par moitié.
## Question de droit
La question posée à la Sala était de savoir si le coût d'un suivi psychologique, ordonné dans le cadre de la reprise des relations entre un parent et ses enfants, constitue une dépense extraordinaire au sens du droit andorran de la famille, et, dans l'affirmative, selon quelle clé de répartition entre les progéniteurs ce coût doit être supporté. Accessoirement se posait la question de l'effet de l'implication personnelle du père, qui assumait volontairement le suivi, sur la qualification de la dépense.
## Solution et dispositif
La Sala retient la qualification de dépense extraordinaire. Elle juge que le suivi psychologique des enfants « constitue une dépense de caractère extraordinaire » parce qu'il est jugé nécessaire au développement correct des enfants. Elle s'appuie sur un précédent de la même chambre (sentence du 31 octobre 2019, rouleau n° 192/2019), dont elle reprend le raisonnement : les dépenses extraordinaires sont celles qui sont nécessaires, non périodiques et imprévisibles, leur réalisation ne requérant pas l'accord de l'autre parent, mais simplement sa communication, et leur coût étant réparti en proportion.
Le dispositif, dans sa traduction fidèle du catalan, est le suivant :
> « Premier.- ESTIMER partiellement le recours d'appel interjeté par la représentation processuelle de M. Daza contre la Sentence rendue par le Tribunal unipersonnel du Batlle en date du 28 janvier 2021, et la révoquer en ce sens qu'il convient de considérer que le coût de l'évaluation et du suivi thérapeutique imposé par celle-ci a la consideration de dépense extraordinaire, devant être assumée par les deux progéniteurs par moitié ; en mainten
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: STSJAD 280/2021
STSJAD 280/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2021)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 280/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:280, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2021 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des identifiants figurant dans le texte (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 166/21 et le numéro de sentence 181-2021, selon l'en-tête de la décision.
Faits et procédure
Un divorce est prononcé en première instance, avec des mesures relatives aux deux enfants mineurs du couple. La mère est attributaire de la garde, le père conserve une part d'autorité parentale conjointe, et son droit de visite, suspendu, est soumis à la mise en œuvre d'un « travail thérapeutique » destiné à restructurer le lien paternofilial. Le jugement de première instance, rendu par le Tribunal unipersonnal du Batlle le 28 janvier 2021, met le coût de l'évaluation et du suivi psychologique à la charge exclusive du père et ne prononce aucune condamnation aux dépens.
Le père interjette appel. Il conteste la mise à sa charge exclusive du suivi thérapeutique, qu'il estime contraire à une décision antérieure de la même Sala Civil et dépourvue de justification au regard de la répartition des dépenses extraordinaires fixée à 50 %. Il demande la révocation partielle de la décision sur ce point, de sorte que le coût soit supporté par les deux progéniteurs.
La mère s'oppose au recours et sollicite la condamnation de l'appelant aux dépens, en application des articles 350.1 et 354 du Code de procédure civile. Elle soutient que, la difficulté concernant l'un des parents, les frais doivent être supportés par celui-ci, sans qu'ils puissent être qualifiés d'extraordinaires.
Le ministère public ne s'oppose pas à l'appel. Il considère que le travail thérapeutique a été sollicité par les deux parents et qu'il profite aux mineurs, de sorte qu'il relève des dépenses extraordinaires à répartir par moitié.
Question de droit
La question posée à la Sala était de savoir si le coût d'un suivi psychologique, ordonné dans le cadre de la reprise des relations entre un parent et ses enfants, constitue une dépense extraordinaire au sens du droit andorran de la famille, et, dans l'affirmative, selon quelle clé de répartition entre les progéniteurs ce coût doit être supporté. Accessoirement se posait la question de l'effet de l'implication personnelle du père, qui assumait volontairement le suivi, sur la qualification de la dépense.
Solution et dispositif
La Sala retient la qualification de dépense extraordinaire. Elle juge que le suivi psychologique des enfants « constitue une dépense de caractère extraordinaire » parce qu'il est jugé nécessaire au développement correct des enfants. Elle s'appuie sur un précédent de la même chambre (sentence du 31 octobre 2019, rouleau n° 192/2019), dont elle reprend le raisonnement : les dépenses extraordinaires sont celles qui sont nécessaires, non périodiques et imprévisibles, leur réalisation ne requérant pas l'accord de l'autre parent, mais simplement sa communication, et leur coût étant réparti en proportion.
Le dispositif, dans sa traduction fidèle du catalan, est le suivant :
Reproduction verbatim
« Premier.- ESTIMER partiellement le recours d'appel interjeté par la représentation processuelle de M. Daza contre la Sentence rendue par le Tribunal unipersonnel du Batlle en date du 28 janvier 2021, et la révoquer en ce sens qu'il convient de considérer que le coût de l'évaluation et du suivi thérapeutique imposé par celle-ci a la consideration de dépense extraordinaire, devant être assumée par les deux progéniteurs par moitié ; en mainten
Sentència
TSJC.- 0000166/2021 ORIGEN: 5000340/2019 - 00
NIG: 5300542120190002346
PARTS:
Apel·lant: Sr. Daza
Representant: Sra. Cañete
Advocat: Sr. Gaya
Apel·lat: Sra. Quesada
Advocat: Sra. Pulido
Part : MINISTERI FISCAL
OBJECTE: DESPESES EXTRAORDINÀRIES: seguiment psicològic menors i progenitor
SENTÈNCIA 181-2021
Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 166/21 — Décision commentée
1.- En data 27 de setembre de 2019, la senyora Quesada va interposar demanda de divorci i de modificació de mesures paternofilials contra el senyor Daza, tot sol·licitant la declaració de dissolució del matrimoni i la modificació de la Sentència de separació de 6 de juny de 2012 en el sentit de què es suspengués el règim de visites dels dos menors amb el seu pare i que el mateix es reprengués en el moment i de la forma en què un perit judicial ho determinés. Sol·licitava també la condemna del senyor Daza a abonar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, cas de què s'oposés a les seves pretensions.
2.- En data 18 d'octubre de 2019, la representació processal del senyor Daza contestà la demanda articulada de contrari tot sol·licitant l'estimació de la demanda de divorci i no oposant-se a la modificació del règim de visites amb el seu fill Espada, que s'hauria d'efectuar a partir de la valoració d'un professional, oposant-se però a la seva suspensió i oposant-se també a la modificació i suspensió del règim de visites amb el seu fill Pérez.
Després de practicades les proves la representació processal del senyor Daza mitjançant el seu escrit de conclusions sol·licitava l'inici immediat del treball terapèutic suggerit per la perit psicòloga, als efectes d'aconseguir una ràpida represa dels contactes i visites paterno-filials.
3.- El Magnífic Ministeri Fiscal informà en el sentit d'interessar el manteniment de la pàtria potestat a favor dels dos progenitors, la custòdia dels nens a favor de la mare, l'establiment d'un règim de visites diürn dels menors amb el pare amb l'ajuda d'un terapeuta psicològic i que aquestes s'anessin ampliant de forma progressiva i el manteniment de la pensió d'aliments establerta en la sentència de separació a càrrec del progenitor no custodi i el 50% de les despeses extraordinàries dels menors.
4.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, en data 28 de gener de 2021 dictà Sentència amb, entre altres, la següent part decisòria:
"DECIDEIX:
Primer.- Declarar la dissolució per divorci del matrimoni canònic contret a la localitat de Saragossa (Espanya) el 13 de setembre de 2003 entre els Srs. Quesada i Daza.
Segon.- Establir les següents mesures paterno-filials en relació als dos fills menors, Espada nascut el 21 de desembre de 2005 i Pérez nascut el 3 de maig de 2008:
1.- Mantenir la patria potestat dels menors de forma conjunta entre ambdós progenitors.
2.- Atribuir la guarda i custòdia dels menors a favor de la mare.
3.- En quant al règim de visites a favor del pare, actualment suspès, el Sr. Daza i els menors s'han de sotmetre a un treball terapèutic, que reestructuri el vincle paterno filial. Aquesta valoració i seguiment, que serà sufragat pel pare, es durà a terme per part d'un /una psicòleg/a especialista en la matèria. Serà per tant en el marc d'aquest seguiment psicològic en el qual caldrà establir, a criteri de l'especialista tractant, els termes de restabliments dels contactes entre el pare i els menors. En tot cas el Sr. Daza haurà d'informar a la Sra. Quesada sobre la identitat de l'especialista escollit així com de la planificació horària d'aquest seguiment. De la mateixa manera l'especialista escollit haurà de trametre bimensualment a aquest Tribunal un informe sobre la valoració i evolució del treball terapèutic dut a terme i de la forma i termes de restabliment dels contactes paterno filials. En paral·lel l'especialista haurà de donar trasllat d'aquest informe, per al seu coneixement, a la Sra. Quesada.
4.- Mantenir la resta de mesures fixades en la Sentència de separació de 6 de juny de 2012 i confirmades per part del Tribunal Superior per Sentència de 15 de novembre de 2012.
Tercer.- Trametre testimoni de la present sentència a la persona encarregada del Registre Civil.
Quart.- No efectuar especial condemna en costes."
5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Daza tot impugnant la decisió de posar a càrrec del seu mandant el seguiment del treball terapèutic, per considerar que contravé el decidit en la Sentència d'aquesta Sala Civil de 15 de novembre de 2021 i per no haver estat motiu de modificació en el present procediment el percentatge en el pagament de les despeses extraordinàries. Sol·licita doncs la revocació parcial de la Sentència d'instància en el sentit de què el treball terapèutic de represa de les visites dels menors amb el seu pare ha d'anar a càrrec d'ambdós progenitors.
6.- Per la seva banda, la senyora Quesada s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva desestimació, així com la condemna del senyor Daza al pagament de les costes judicials se segons instància , de conformitat amb els articles 350.1 i 354 del Codi de procediment civil. En síntesi els arguments oposats són que si la problemàtica afecta a un dels progenitors, aquest és el que ha de sufragar-ne les despeses, sense que aquesta depesa pugui considerar-se extraordinària, essent personal del senyor Daza.
7.- El Magnífic Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs formulat en considerar que el treball terapèutic entre els menors i llur pare ha estat sol·licitat per ambdós progenitors i en ser una despesa en benefici dels menors, s'ha d'encabir dins de les despeses extraordinàries i ser sufragada per meitats entre els progenitors.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En relació al règim de visites del pare amb els menors, la Sentència recorreguda preveu que tant el senyor Daza com els menors s'han de sotmetre a un treball terapèutic per reestructurar el vincle paterno filial i que aquesta valoració i seguiment s'ha de dur a terme per una professional de la psicologia que haurà de ser sufragat pel pare.
I és contra aquest pronunciament contra el que s'alça el senyor Daza.
Segon.- La Sala comparteix plenament el criteri del Magnífic Ministeri Fiscal, ja que considera que el fet de què els menors hagin de seguir tractament o treball terapèutic prop del psicòleg -a l'igual que el seu progenitor, en aquest cas, que ho assumeix voluntàriament-, constitueix una despesa de caràcter extraordinari ja que es considera necessària per al correcte desenvolupament dels fills.
Al respecte, en la Sentència de 31 d'octubre de 2019, rotlle número 192/2019, vam posar de relleu: "III.- Quant al primer motiu del recurs no es discuteix que per a un menor, el fet d'haver de seguir un tractament o treball terapèutic prop d'un psicòleg hagi de ser considerat com una despesa extraordinària. La controvèrsia intervé en relació a la manca d'autorització i coneixement per part del pare de que el menor seguia el tractament indicat.
Les despeses extraordinàries han de ser enteses com aquelles que són necessàries, no periòdiques i imprevisibles. Aquestes, atesa la seva condició de necessàries per al correcte desenvolupament del menor, no requereixen per a la seva realització de l'acord de l'altre progenitor, sinó simplement la seva comunicació, i el seu cost haurà de ser assumit en funció de la proporció que correspongui. Només les despeses no necessàries, generalment associades amb noves activitats de lleure del menor (extraescolars ···) requereixen de l'acord de l'altre progenitor. Aquest acord haurà d'intervenir tant al respecte de la realització pel menor de l'activitat que correspongui però també quant a la participació de cada progenitor en el seu pagament, i en cas de desacord, l'autorització pot intervenir per decisió judicial prèvia a la seva realització. En defecte, el cost associat a la seva realització incorrerà exclusivament a càrrec del progenitor que ha decidit la seva pràctica sense que el mateix pugui ser repercutit.
En el supòsit examinat, la necessitat per en S. de seguir el tractament psicològic resulta palmària i de fet no és ni tant sols discutida pel pare. En efecte, de l'executòria del procés s'infereix les dificultats inicials que el mateix presentava amb el seu pare i el clar rebuig que en l'actualitat el mateix mostra a hores d'ara per a mantenir-hi qualsevol tipus de contacte, de manera que la intervenció, prop del mateix, de professionals de la psicologia resultava imprescindible."
Tercer.- Per contra, el fet de què aquest tractament vagi dirigit a començar i, en el seu dia, a normalitzar els contactes i les visites dels menors amb el progenitor, no converteix la despesa en personal del pare ja que com acabem de dir els principals beneficiats de poder gaudir d'un règim de visites amb el progenitor seran els fills menors. Extrem del que la pròpia senyora Quesada sembla ser-ne conscient en haver també sol·licitat la intervenció d'un terapeuta.
Ni tampoc el fet de què el senyor Daza hagi de participar més activament en les sessions tampoc comporta automàticament que ell sol s'hagi de fer càrrec del seu pagament, ja que en ser un seguiment psicològic resulta plenament factible que, en algun moment, la senyora Quesada hi hagi d'intervenir ja sigui directament o indirecta per aconseguir el resultat cercat en interès del correcte desenvolupament dels menors Espada i Pérez.
Quart.- En conseqüència, en ser una despesa de caràcter extraordinari haurà de ser sufragada pels progenitors en funció del seu percentatge de participació en les mateixes. I com sigui que en aquest cas les despeses extraordinàries es van fixar a raó d'un 50%, cada progenitor haurà d'assumir la meitat del seu cost.
Cinquè.- Procedeix doncs la revocació parcial de la Sentència d'instància en el sentit de considerar que el cost de la valoració i el seguiment terapèutic imposat per la mateixa té la consideració de despesa extraordinària, havent de ser assumida per ambdós progenitors per meitats.
Sisè.- L'estimació parcial del recurs comporta que no s'hagi d'efectuar cap pronunciament en relació al pagament de les costes judicials generades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Civil de Tribunal Superior de Justícia,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Daza contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 28 de gener de 2021, i revocar-la en el sentit de considerar que el cost de la valoració i el seguiment terapèutic imposat per la mateixa té la consideració de despesa extraordinària, havent de ser assumida per ambdós progenitors per meitats; tot mantenint la resta de pronunciaments continguts en la mateixa.
Segon.- NO FER especial imposició de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.