SENTÈNCIA 82-2021 PARTS: Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Diez Advocada: Ídem Apel·lat: Sra. Quesada Representant: Sra. Sanç Advocat: Sr. Aguilar COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-u. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000072/2019. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació de la Sra. Quesada va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de 24 de novembre de 2019, que va disposar l'extinció del pagament de les prestacions per incapacitat temporal, va denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per accident de treball i, finalment, va sol·licitar un dictamen del tribunal mèdic sobre el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia, suspenent la decisió sobre aquest punt. Posteriorment, la mateixa assegurada va formular una nova demanda contra la CASS, impugnant la resolució de 20 de novembre de 2019 que, en execució de l'acord anterior, va atorgar-li una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1. La Batllia va acumular ambdós processos i, després dels tràmits pertinents, va dictar sentència en data 16 d'abril de 2021, que estimà substancialment les demandes acumulades i va declarar el dret de l'agent a percebre un capital com a conseqüència de la disminució d'un 5% de la seva capacitat de guany per causa de l'accident de treball sofert el 28 de juny de 2016, així com una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2, amb efectes del 29 de juny de 2019. 2.- La representació de la CASS ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: El dictamen pericial en què es basa la sentència impugnada no valora correctament la capacitat real de treball de la interessada, ja que aquesta està capacitada per desenvolupar algun tipus d'activitat laboral, de manera que li correspon una pensió del grup 1, tal com afirmen el metge independent designat a l'efecte i el tribunal mèdic en els seus respectius informes. De la mateixa manera, tampoc és encertada la valoració que fan els perits de la incapacitat derivada d'accident de treball, ja que tant els assessors de la CASS com el metge independent han considerat que no existeix cap seqüela funcional derivat d'aquest accident. De forma subsidiària, sol·licita que la pensió d'invalidesa per malaltia ha de ser del grup 1 en el període comprès entre l'1 de novembre de 2019 i el 2 de gener de 2020, ja que la interessada es va reincorporar al treball durant aquests mesos. 3.- La representació de la Sra. Quesada s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions: Els perits judicials han valorat correctament la capacitat de treball de la interessada, i el seu informe coincideix amb la valoració feta per la Dra. Gálvez i el Dr. Castillo. L'agent està incapacitada per desenvolupar cap tipus d'activitat laboral, ja sigui sedentària o a temps parcial, per la qual cosa procedeix una pensió del grup 2. La interessada no ha treballat en cap moment des del seu accident laboral de 28 de juny de 2016 i les cotitzacions registrades en els mesos de novembre i desembre de 2019 i gener de 2020 corresponen a vacances pendents i a la quitança del seu acomiadament. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les discrepàncies entre les parts que estan en la base d'aquest procés es circumscriuen a dos punts concrets. En primer lloc, es discuteix si l'agent ha patit una reducció de la seva capacitat de guany com a conseqüència de l'accident de treball que va sofrir el 28 de juny de 2016. En segon terme, es debat si la interessada pot o no desenvolupar alguna activitat laboral i, en base a això, si ha de veure reconeguda una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1 o del grup 2. La sentència apel·lada ha acollit les conclusions del dictamen pericial emès en les actuacions i ha conclòs que la interessada està incapacitada per treballar i ha de percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2 i, d'altra banda, li ha reconegut un menyscapte del 5% com a conseqüència de l'accident de treball. Tercer.- La representació de la CASS considera que el dictamen pericial no recull el veritable estat de l'assegurada, i oposa el contingut d'altres informes mèdics dels seus propis serveis, del metge independent designat en el marc del recurs administratiu presentat en el seu dia per la interessada, i del tribunal mèdic que va actuar davant la discrepància existent entre el facultatiu independent i la Comissió de valoració de la CASS. Com aquesta Sala ha declarat de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova. En aquest cas, es planteja la circumstància de que alguns dels informes mèdics que discrepen del criteri del dictamen pericial no han estat elaborats a instància de part, sinó que procedeixen de facultatius independents, factor que elimina el caràcter subjectiu que, d'altra manera, podrien presentar. Tanmateix, s'ha de seguir considerant prioritari el dictamen dels experts designats per la Batllia. En aquest cas, la valoració de les seqüeles derivades de l'accident de treball ha estat determinada a partir de l'exploració física de la interessada, de la qual ha resultant que aquesta presenta una limitació de la flexió plantar en els darrers 10º, així com de 10º en la inversió/eversió, entre d'altres. En definitiva, l'informe conclou que l'agent pateix una limitació lleugera de la mobilitat secundària a un pinçament/atrapament del LPAA, i que es valora en un discret 5% d'IPP. En conseqüència, procedeix confirmar en aquest punt la sentència apel·lada. Pel que fa a la malaltia comuna, el dictamen pericial exposa que la interessada presenta una IPP elevada del 81,755% i que no està capacitada per realitzar cap tipus d'activitat laboral, essent tributària d'un grau d'invalidesa del grup 2. Aquestes conclusions concorden amb les del facultatiu designat en el seu dia per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, el qual afirma que: "Ara bé, tenint en compte que presenta una alteració funcional que és important, i que s'acompanya d'alteracions de l'equilibri amb caigudes freqüents i que l'obliga a dependre de familiars i amics per desplaçar-se fora de la seva residència habitual, l'angoixa que deriva en situacions de pèrdua de la capacitat de pensar (sobretot al posar-se nerviosa) i desorientació, els dolors a nivell generalitzat i la pèrdua de força que es manifesta de forma més important a peus i mans, podem dir que la Sra. G. seria tributària d'una pensió d'invalidesa del grup 2". És cert que aquest mateix facultatiu va integrar el tribunal mèdic que, posteriorment, va acordar que procedia una invalidesa del grup 1. Ara bé, aquest darrer criteri no està suficientment justificat i la resolució del tribunal mèdic no ofereix en cap cas elements de judici que puguin desvirtuar les conclusions que han quedat transcrites del facultatiu de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, que són coincidents amb les del dictamen pericial emès a les actuacions. En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació. Quart.- La pretensió subsidiària que formula la representació de la CASS ha de ser igualment desestimada, ja que les cotitzacions abonades en els mesos de novembre de 2019 a gener de 2020 corresponen a vacances pendents i a la quitança per acomiadament, segons acrediten els documents aportats per la part apel·lada, de manera que no porten causa d'una situació de treball efectiu i, per això, no desvirtuen les anteriors conclusions. En definitiva, i en base als raonaments que precedeixen, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes. Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 16 d'abril de 2021 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE