SENTÈNCIA 86-2021 PARTS: Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Alfaro Advocada: ídem Apel·lat: Sr. Vara Representant: ídem Advocada: Sra. Diez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000045/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació del Sr. Vara va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l'acord del Consell d'Administració de 30 de juny de 2020, que va confirmar una anterior resolució de 16 de març de 2020, mitjançant la qual s'havia acordat mantenir la pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1 que l'interessat estava percebent. La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, de data 21 de juny de 2021 ha estimat la demanda, declarant el dret de l'agent a ser tributari d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2, amb efectes del 16 de març de 2020. 2.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: El dictamen pericial en què es basa la sentència impugnada no valora correctament la capacitat real de treball de l'interessat, ja que aquest està capacitat per desenvolupar algun tipus d'activitat laboral, de manera que li correspon una pensió del grup 1, tal com afirma el metge independent designat a l'efecte. El test d'avaluació neurocognitiva en què es basa l'informe pericial és insuficient per determinar l'existència d'un deteriorament cognitiu, que és l'element en que es basa la impossibilitat de realitzar activitats laborals. 3.- La representació del Sr. Vara s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions: El perit judicial ha valorat correctament la capacitat de treball de l'interessat, i el seu informe corrobora les conclusions dels informes de la Dra. Morell i del Dr. Peña, que consten incorporats a les actuacions. L'agent està incapacitat per desenvolupar cap tipus d'activitat laboral, per la qual cosa procedeix una pensió del grup 2. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar la legalitat de les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que van denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2 i van acordar mantenir la pensió del grup 1 que venia percebent l'interessat. La qüestió litigiosa es circumscriu a establir si l'agent pot o no desenvolupar alguna activitat laboral. La sentència apel·lada ha acollit les conclusions del dictamen pericial emès en les actuacions i ha conclòs que l'interessat està incapacitat per treballar i ha de percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, ja que les patologies que presenta l'impedeixen un accés al mercat de treball en condicions regulars. Tercer.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) considera que el dictamen pericial no recull el veritable estat de l'assegurat, i oposa el contingut d'altres informes mèdics dels seus propis serveis i del metge independent designat en el marc del recurs administratiu presentat en el seu dia per l'interessat. Com aquesta Sala ha declarat de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova. En aquest cas, es planteja la circumstància de que un dels informes mèdics que discrepen del criteri del dictamen pericial no ha estat elaborat a instància de part, sinó que procedeix del facultatiu independent, factor que elimina el caràcter subjectiu que, d'altra manera, podria presentar. Tanmateix, s'ha de seguir considerant prioritari el dictamen de l'expert designat per la Batllia. En aquest cas, la valoració de la patologia que pateix l'assegurat suposa, segons el dictamen pericial, una IPP elevada del 72,46% i al mateix temps es conclou que aquell no està capacitat per realitzar cap tipus d'activitat laboral, essent tributari d'un grau d'invalidesa del grup 2. En aquest sentit, es considera que, entre altres patologies, l'interessat presenta un trastorn depressiu major amb deteriorament cognitiu moderat, i es conclou que: " (...) donada la falta de formació educativa del Sr. Vara, així com el deteriorament cognitiu que dona lloc a problemes de memòria i atenció, i a la inapropiació conductual i psicològica derivada del trastorn depressiu major, es considera que les seves possibilitats laborals es troben molt limitades. (...) En aquest cas, es podria arribar a considerar del grup 2 amb incapacitat per realitzar qualsevol activitat laboral, pels fets exposats anteriorment". En realitat, l'existència d'un trastorn depressiu major es recollida pel conjunt dels informes mèdics que consten a les actuacions, inclòs el del metge independent. D'altra banda, el dictamen pericial no nega la possibilitat de que, en el pla merament teòric, l'interessat pogués desenvolupar alguna activitat sedentària i amb poc esforç, aspecte en el qual coincideix amb l'informe del metge independent. Ara bé, el primer afegeix que l'afectació psico-patològica limita la possibilitat de desenvolupar un treball en condicions normals. En aquestes circumstàncies, convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, segons la qual la possibilitat de dur a terme una activitat laboral suposa que la mateixa es pugui realitzar en condicions de relativa normalitat, i que aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (v. sentència 48-2021, de 10 de juny). En definitiva, la conjunció de les patologies físiques i psíquiques que presenta l'agent, obliga a considerar que aquest es troba incapacitat per desenvolupar en condicions normals una activitat laboral, de manera que ha de ser inclòs en el grup 2 de la invalidesa per malaltia comuna. En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada. Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 21 de juny de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE