SENTÈNCIA 205-2021 Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 6 novembre 2019, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici CP va interposar demanda en reclamació de quantitat contra la societat B, ORG_0, tot sol·licitant la seva condemna a pagar-li la suma principal de 13.669,32 EUR, així com les derrames comunitàries que anessin vencent en el decurs del procediment fins a l'execució, totes elles majorades amb els interessos estatutaris i amb imposició de la totalitat de les costes, inclosos els honoraris de advocat, procurador i saig. També sol·licitava la seva condemna a satisfer-li les despeses prèvies extrajudicials ocasionades, de les quals 433,69 EUR ja considerava exigibles, així com les notificacions de les liquidacions de les derrames que anessin vencent durant el procediment i durant l'execució, a justificar en el moment que es generessin. També sol·licitava que es través embargament sobre la unitat immobiliària situada a l'XXXX. 2.- Mitjançant Aute de data 9 desembre 2019, el Tribunal d'instància decretà l'embargament preventiu sol·licitat per un import de 13.669,32 EUR. 3.- En data 31 de juliol de 2020, la societat B, ORG_0 representada pel seu administrador únic, senyor Serra, va presentar un escrit sense constar-hi la signatura de cap advocat, en el que posava de relleu que no trobant-se d'acord amb el contingut de la Llei, que considerava injusta, considerava justificat desobeir-la. 4.- L'Honorable Tribunal unipersonal del Batlle en data 1 d'abril de 2021 va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIX: Estimar la demanda formulada per la ORG_1 contra la mercantil andorrana B, ORG_0, tot condemnant la a: Primer.- Pagar la quantitat de 13.669,32 EUR en concepte de quotes vençudes fins al 15 maig 2018, incrementada pels interessos legals comptadors a partir del 30 de juliol de 2020, més totes aquelles quotes vençudes posteriors a la referida data i relatives a la unitat immobiliària de la seva propietat essent el local planta 0 formant part de l'edifici anomenat CP ubicat a l'avinguda Santa Coloma número 000 Andorra la Vella, que es vagin generant fins a la fase d'execució de la present resolució, prèvia acreditació de l'acord aprovatori de la liquidació establert per la Junta de Propietaris, l'import de les quals haurà de ser augmentat pels interessos legals vigents d'ençà l'assoliment de l'acord incrementats de tres punts percentuals. Segon.- Sufragar les costes judicials, amb expressa inclusió de les derivades de la intervenció d'advocat i procurador, així com les despeses prèvies extrajudicials que s'hagin ocasionat per raó de la notificació de la liquidació del deute - actualment 433,69 EUR- a acreditar en període d'execució de sentència, segons allò previst al Fonament de Dret Setè de la present decisió. Segons allò previst els apartats 14 a 17 de l'article 34 LPH, contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació en el termini de 13 dies des de la seva notificació. No és admissible el recurs si prèviament el deutor no ha pagat o no ha consignat judicialment la quantitat a què ha estat condemnat. Iniciat el procediment d'apel·lació, la resolució impugnada queda ferma si durant la tramitació del recurs l'apel·lant deixa de pagar o consignar al seu moment les quantitats de la mateixa naturalesa que vagin vencent (...)" 5.- Contra l'esmentada Sentència, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici CP, ha interposat recurs d'apel·lació en base, en síntesi, a considerar que no procedeix aplicar els interessos al tipus legal per les quotes vençudes fins al maig de 2018, ni tampoc els interessos legals incrementats de tres punts percentuals en relació a les quotes vençudes posteriors a la referida data fins a la fase d'execució de la resolució. S'oposa també a la no condemna expressa al pagament de les despeses extrajudicials ocasionades a raó de la notificació del deute que es vagi generant i a la no condemna dels honoraris generats per la intervenció del Saig. Sol·licita l'estimació del seu recurs i la reforma de la Sentència en el sentit de condemnar a la societat B, ORG_0 a pagar una sanció moratòria del 15% anual per totes les quotes reclamades, subsidiàriament un interès legal incrementat de tres punts percentuals també per les quotes anteriors al 15 de maig de 2018; les despeses extrajudicials ocasionades a raó de les notificacions de la liquidació del deute que vagi vencent durant el procediment i execució; els honoraris generats per la intervenció del Saig; així com la condemna de l'adversa a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta alçada. 6.- Per Aute de data 23 de setembre de 2021, aquesta Sala va denegar les pretensions probatòries de la part recurrent. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sentència d'instància reconeix en el seu Fonament de Dret Segon que malgrat la part defenent es va personar sense la preceptiva representació lletrada, en lloc d'aplicar el procediment previst per l'article 34.5 de la Llei de Propietat Horitzontal per error es va prosseguir amb la tramitació dels presents autes, sense però que aquest fet pugui ser causa de nul·litat en haver aportat més garanties a les parts. Així mateix procedeix a condemnar al defenent a satisfer a la Comunitat de Propietaris agent la suma reclamada de 13.669,32 EUR, discrepant en canvi del còmput d'interessos sol·licitat per l'agent, tot establint que la suma anteriorment mencionada es veurà incrementada pels interessos legals a partir de la contesta a la demanda i fins a la total liquidació del deute i, en canvi, les derrames comunitàries susceptibles de ser acumulades al procés en atenció a les revisions de l'article 34.13 de la Llei de propietat Horitzontal, seran augmentades dels interessos legals vigents incrementats de tres punts percentuals. A més també condemna a la part defenent a pagar les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, considerant innecessari un pronunciament en relació als honoraris del Saig de conformitat amb l'article 43 de la Llei 43/2014 del Saig i encara condemna al defenent al pagament de les despeses prèvies extrajudicials que s'hagin ocasionat per raó de la notificació de la liquidació del deute - actualment 433,69 EUR-, a acreditar en període d'execució de sentència. Contra aquesta resolució i en relació a la condemna al pagament d'interessos i costes i de les despeses prèvies extrajudicials, s'alça la part recurrent. Segon.- En relació als tipus dels interessos a aplicar a la reclamació de la Comunitat, la Sentència d'instància s'ha limitat a comprovar el contingut de la documentació obrant en autes i aportada per la part agent i avui recurrent, entre altres, el Reglament de l'Associació de copropietaris en règim de copropietat horitzontal de l'edifici social CP (Escala 0)- a la carretera de Santa Coloma d'Andorra la Vella, que obra al foli 16 i ss. I certament en lloc del seu contingut no es fa referència a l'aplicació d'un tipus d'interès especial, com en canvi pretén la part recurrent. L'únic document obrant en autes en el que es fa referència a l'aplicació d'una sanció per morositat en el pagament de les derrames i per un import del 15% anual, és el que obra al foli 7 i correspon a un acord adoptat per la Junta General Ordinària de Co-Propietaris de l'Edifici CP, en data 15 de maig de 2018. Cap altra documentació va ser aportada per la part agent en la instància tot i tenir la càrrega d'acreditar les seves pretensions amb independència de la posició jurídica de la part defenent. Al respecte la Sala recordarà la nostra reiterada jurisprudència en relació a la càrrega probatòria, com per exemple la continguda en la Sentència de data 29 de juny de 2018, rotlle número 93/2018 on vam dir: "III.- L'essència del present plet rau en la prova aportada a les actuacions perquè cada part estima que la càrrega de la mateixa correspon a la part contrària. Com ja hem dit en altres ocasions, cal acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" - D.22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal . Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d'igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria." I no ho va fer, malgrat disposar de la documentació escaient, que en no haver aportat en el moment processal oportú no va poder ser valorada pel Tribunal d'instància que va resoldre en mèrits de la que li fou aportada. Tercer.- I valoració que la Sala no pot més que compartir tant en relació a les derrames generades abans de l'acord de 15 de maig de 2018, a les que cal aplicar l'interès al tipus legal, com també a les generades amb posterioritat al dit acord, i que el Tribunal ha hagut de matisar en preveure un tipus d'interès del 15%, que a data d'avui encara ha de ser qualificat d'usurari, i de conformitat amb la nostra jurisprudència correctament invocada i aplicada per la resolució recorreguda, que ja en data 14 de maig de 2019 considerava usurer un tipus del 12% que superava en més de 14 vegades l'interès legal vigent, a l'igual que succeeix en el supòsit analitzat on el tipus del 15% supera exageradament el tipus d'interès vigent (de 0,542% al 2021 i de 0,446% al 2020). Per això la Sala comparteix la correcció efectuada en la instància que segueix la línia efectuada per la Sala en la mateixa Sentència abans mencionada. En conseqüència ha de decaure el greuge oposat. Quart.- En relació al pronunciament de la resolució relatiu a "condemnar la part defenent al pagament de les costes (...) , així com les despeses prèvies extrajudicials que s'hagin ocasionat per raó de la notificació de la liquidació del deute -actualment 433,69EUR-, a acreditar en període d'execució de sentència" i respecte del que la part recurrent considera que no és clar si inclou les despeses prèvies extrajudicials per raó de les notificacions de la liquidació del deute que s'hagin d'anar fent durant el procediment, a banda de què aquest extrem hauria d'haver sigut objecte d'un recurs d'aclariment i no d'apel·lació -que la Sala resoldrà el principi d'economia processal-, la resolució és clara ja que en especificar que hauran de ser objecte d'acreditació en període d'execució, inclou les que es vagin devengant, en haver estat ja les anteriors quantificades. Cinquè.- Pel que fa referència als honoraris del Saig, que la part recurrent sol·licita que s'incloguin expressament en el pronunciament de la condemna en costes de la instància, procedeix acceptar aquest argument atès que l'article 43 de la Llei 43/2014 del Saig disposa que les costes de l'execució inclouen els honoraris d'aquest professional i, per aquest motiu, aquests han de ser considerats inclosos en aquest concepte. Sisè.- L'estimació encara que molt parcial del recurs no permet efectuar especial imposició des les costes ocasionades en aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'Edifici CP contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 1 d'abril de 2021, en el sentit d'incloure en el concepte de costes els honoraris del Saig, confirmant la citada resolució en tots els demés pronunciaments. Segon.- NO FER imposició de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE