SENTÈNCIA 216-2021 Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- El dia 11-07-2018, va tenir lloc un accident de la circulació, prop de les 16:30, a la carretera general 2, en una corba a la sortida del poble de Canillo, quan van entrar en col·lisió, d'una part, el vehicle, BMW model 325 TDS amb matrícula andorrana XXXXX, propietat del Sr. Quesada que es trobava aparcat del costat dret de la calçada, i d'altra part, el vehicle de lloguer DACIA amb matrícula francesa XXXXXXX, conduït pel Sr. Escudero que té el seu domicili a Gran Bretanya, i que circulava en sentit de la baixada, direcció Encamp. Segon.- Prèvia petició de citació del 22-01-2019, per escrit de data 08-03- 2019, la representació processal del Sr. Quesada va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra l'Sanz demanant la seva condemna a abonar-li la quantitat total de 1.413.73.- euros, amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials. Tercer.- Per escrit del 22-03-2019, la representació processal de l'Sanz es va oposar a la demanda sol·licitant la seva absolució i la imposició de les costes a la part agent. Quart.- Per Sentència de data 27-04-2021, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir : "Desestimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Quesada contra l'Sanz (ENTITY_7), havent de condemnar el primer a pagar les costes processals ocasionades a la segona pel present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència". La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda al considerar que el Sr. Quesada havia infringit els articles 29, 30, 31 i 32.5 del Codi de circulació ja que no podia efectuar parada ni estacionament del seu vehicle sobre la voravia existent, com tampoc fer-ho amb la porta entreoberta, i que si hagués estat correctament estacionat, cap col·lisió s'hagués produït. Cinquè.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Quesada demanant la seva modificació en el sentit de condemnar la part defenent a pagar-li l'import de 1.423,73.-euros en concepte d'indemnització dels danys causats al seu vehicle, o subsidiàriament establint un percentatge de corresponsabilitat entre ambdues parts, així com al pagament de les costes judicials originades en ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocada i de procuradora. Argumenta en substància que sol·licita una nova valoració de la prova ja que considera que de la mateixa no pot deferir-se'n una responsabilitat exclusiva del Sr. Quesada sinó, com a mínim, una responsabilitat conjunta o fins i tot una responsabilitat exclusiva del conductor del vehicle advers tota vegada que no és cert que el seu vehicle constituïa un obstacle per a la circulació. Sisè.- La representació processal de l'Sanz sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes a l'adversa. Sosté, de manera resumida, que el recurrent obvia que va relatar en la seva demanda que la porta del vehicle estava oberta completament ; que els danys causats al vehicle són deguts al fet que la porta no estava ajustada sinó oberta i que al mateix temps el vehicle envaïa la calçada i sobrepassava la línia contínua de la carretera que separa el marge dret de baixada ; que qui va ser imprudent i amb una manca de diligència flagrant va ésser l'apel·lant quan l'altre conductor circulava correctament i no va cometre cap tipus d'imprudència. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- La part recurrent s'alça en contra de la conclusió de la instància sobre la imputació exclusiva de la responsabilitat donat que, al seu parer, el tribunal no hauria fet una deguda valoració de les proves, en particular del croquis que consta en la declaració amistosa d'accident. Però els arguments del recurrent no es poden estimar i compartim l'encertada motivació del tribunal Unipersonal sobre la dinàmica de l'accident i la conclusió que la causa eficient de l'accident no va ser la conducta del Sr. Escudero sinó l'actuació del Sr. Quesada qui va crear una situació perillosa i va infringir el codi de circulació al practicar prop de la via de circulació una reparació, amb la porta entreoberta i sense respectar les regles sobre l'aparcament i l'estacionament dels vehicles, en particular l'article 31 in fine que prohibeix deixar les portes obertes sense assegurar- se que no es crea un perill per als altres usuaris de la calçada. En efecte, apareix que havia aparcat el seu vehicle al costat dret de la calçada on es troba el taller mecànic T. És de precisar que es diu que estava aparcat a la vorera quan no es tracta precisament d'una vorera o voravia en el sentit de l'article 1.57 del Codi de circulació, és a dir una zona reservada a la circulació de vianants, sinó una zona de la carretera destinada a l'aparcament dels vehicles i delimitada per una línia pintada al sol. Per tant, parlarem de zona d'aparcament en lloc de voravia o vorera. Feta aquesta precisió, queda establert que el mecànic del taller T estava treballant en el vehicle, trobant-se a la plaça del conductor. És aleshores que el vehicle conduït pel Sr. Escudero va picar, amb la part davantera dreta, el vehicle aparcat provocant-li danys al nivell de la porta. Tot i els esforços del demandant per a explicar que la porta estava ajustada i que l'explicació del xoc només pot venir del fet que el Sr. Escudero circulava massa a la dreta i sense prestar la deguda atenció, tal versió no queda finalment establerta. Quant a la declaració amistosa d'accident, si bé el croquis realitzat (no se sap per quin dels dos conductors, però més probablement pel Sr. Quesada doncs es va efectuar amb un bolígraf negre mentre que el Sr. Escudero va fer servir un bolígraf blau) no figura clarament el fet que la porta sobresortia de la zona d'aparcament. Tanmateix, l'Sanz va adjuntar al seu correu electrònic del 20-11-2018 una foto proporcionada per la companyia francesa que assegura el vehicle DACIA, i que per tant s'ha de considerar que li va remetre el Sr. Escudero qui l'havia fet al moment de l'accident, i on es veu que el vehicle BMW sobresortia de la línia que limita la zona d'aparcament, envaint clarament la porta entreoberta la via de circulació dels vehicles que baixaven. Sobre tot, queda molt clar que els dos conductors van precisar en la casella "OBSERVACIONS" que dita porta estava oberta, manifestant així la importància d'aquest fet en la producció del sinistre ("la Puerta estava abierta"(SIC) indica el Sr. Quesada, i "The door was open" indica el Sr. ENTITY_10). Així les coses, difícilment pot sostenir l'apel·lant que el seu vehicle no constituïa un obstacle per a la circulació. A més, l'agent afirmava en el seu escrit de demanda de què existien testimonis del fet que el Sr. Escudero circulava massa a la dreta i que al tenir el seu domicili a Gran Bretanya no tenia costum de conduir un vehicle amb el volant a l'esquera, però cap prova s'ha interessat al respecte i només es tracta d'una hipòtesi, contradita pel fet que la indeguda posició del cotxe al costat de la via de circulació i amb la porta entreoberta va constituir per ell una circumstància pertorbadora . Respecte al fet que la sentència motiva que poc importa si la porta era molt o poc entreoberta, el recurrent no en pot treure argument ja que la frase exacta és que : "sobre si la porta era oberta o entreoberta, la part agent no podia efectuar parada ni estacionament del seu vehicle sobre la voravia existent, com tampoc fer-ho amb la porta entreoberta -poc importa si molt o poc en aquest cas puix la voravia existent està a tocar del límit de la calçada-...", el que significa que, forçosament, la porta envaïa la calçada. L'únic testimoni del qual la part agent va demanar la citació és el Sr. Agullo, el mecànic que estava treballant en el cotxe. El mateix explica que el cotxe estava aparcat a dintre de la zona d'aparcament, que ell s'havia assentat al lloc del conductor verificant el quadre de llums i que tenia la cama esquerra a l'exterior del cotxe amb la porta recolzada i ajustada en contra. Afegeix que els vehicles tenien tota l'amplada de la carretera per circular i que el Sr. Escudero es va disculpar per haver estat despitat. Però aquestes manifestacions d'aquest únic testimoni són insuficients per contradir els elements exposats abans, sobretot si es té en compte, d'una part, que dit testimoni és l'assalariat del taller la responsabilitat del qual s'hauria pogut qüestionar pel fet de dur unes reparacions en tals condicions al carrer i del qual el demandant és client, i d'altra part, que s'entén difícilment a la llum dels danys causats a la porta com el Sr. Agullo no ha quedat ferit si la porta estava ajustada a la seva cama tal com ho explica. Segon.- Això exposat, la Sala no comparteix la conclusió de la instància que aquesta imprudència del Sr. Quesada seria la causa exclusiva del sinistre. En efecte, dels elements que acabem d'exposar en ressurt també que la conducta del Sr. Escudero tampoc fou l'adequada puix amb més diligència hauria pogut evitar l'obstacle que representava la porta entreoberta. Per tant, s'ha de donar lloc a la concurrència de culpes invocada de manera subsidiària pel recurrent, i que l'Sanz ja havia proposat en el seu correu electrònic del 20-11-2018 on exposava que la companya francesa no acceptava la responsabilitat total sinó que proposava un repartiment. Donat els elements concurrents escau establir una concurrència de culpes del 50%. Per tot l'exposat s'ha d'estimar parcialment el recurs i revocar la sentència en el sentit de establir una concurrència de culpes del 50%, i per conseqüent estimar parcialment la reclamació, condemnant a l'Sanz a pagar l'import de 706,86.-euros. TERCER.- L'estimació ara parcial de la demanda comporta revocar també el pronunciament sobre costes a la condemna en costes del demandant, decidint en el seu lloc no efectuar cap imposició de costes. QUART.- L'estimació, encara que parcial, del recurs determina no efectuar cap imposició de costes les costes d'aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- ESTIMEscudero parcialment el recurs de la representació processal del Sr. Quesada contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 27-04-2021, que revoquem en el sentit d'establir una concurrència de culpes del 50% i estimar parcialment la reclamació, condemnant a l'Sanz a pagar del Sr. Quesada l'import de 706,86.-euros, sense efectuar cap imposició de les costes de primera instància ; SEGON.- NO EFECTUEscudero cap imposició de les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE