STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 342/2021
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2021
Numéro241/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 342/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:342)
> Décision commentée : STSJAD 342/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:342) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Référence canonique : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du titre et des métadonnées de la décision (ROJ et ECLI). Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence n° 226-2021, recours n° 241/21, 20 décembre 2021.*
## Faits et procédure
Un couple séparé avait homologué, le 7 février 2007, un convention de séparation signée le 28 novembre 2006. Ce convention prévoyait l'attribution de l'usage du domicile familial à la mère, Mme Salcedo, jusqu'à la majorité du plus jeune enfant, Garzón, et sa mise en vente à cette même date. Garzón a atteint la majorité le 27 février 2016. Selon la décision, le père, M. Bonet, avait adressé plusieurs mises en demeure extrajudiciaires à la mère afin de procéder à la vente, sans que celle-ci quitte le logement.
Le 9 avril 2019, M. Bonet a introduit une action selon la procédure ordinaire, cumulant plusieurs prétentions : l'exécution des obligations du convention de séparation, la déclaration d'extinction du droit d'usage de Mme Salcedo, l'éviction de celle-ci, une indemnité d'occupation sans titre de la moitié indivise du bien, et, à titre subsidiaire, la cessation de l'indivision par attribution ou licitation. Mme Salcedo a formé une demande reconventionnelle tendant au remboursement par M. Bonet de la moitié de frais d'études universitaires des enfants, soit 24 579,02 euros, outre d'autres dépenses.
Par jugement du 11 juin 2021, le Tribunal de Batlles a accueilli la demande principale. Il a déclaré éteint le droit d'usage de Mme Salcedo, l'a condamnée à verser la moitié de la valeur du bien, ou à défaut à accepter sa licitation, et à payer 17 817,00 euros d'indemnité pour la période comprise entre le 27 février 2016 et décembre 2019, puis un loyer mensuel de 381,12 euros jusqu'à la libération effective du logement. Il a accueilli très partiellement la demande reconventionnelle en modifiant le convention, afin que les deux parents supportent par moitié les dépenses ordinaires des enfants majeurs poursuivant leurs études, à compter du 30 avril 2019.
Mme Salcedo a interjeté appel. Elle soutenait qu'aucune indemnité d'occupation indue ne pouvait être mise à sa charge à compter de la majorité de Garzón, et sollicitait la condamnation de M. Bonet au paiement de la somme réclamée au titre des études. M. Bonet concluait à la confirmation.
## Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions distinctes.
La première portait sur le fondement de l'indemnité d'occupation. Il s'agissait de savoir si l'occupation du domicile familial par l'un des ex-époux, après l'extinction de son droit d'usage et au-delà de la majorité du dernier enfant, peut être justifiée par l'intérêt supérieur de l'enfant, ou si elle constitue une occupation sans titre donnant lieu à un enrichissement injuste au détriment de l'autre indivisaire.
La seconde concernait la possibilité de trancher, dans la même instance, la demande de rembo
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 342/2021
Référence canonique : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du titre et des métadonnées de la décision (ROJ et ECLI). Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence n° 226-2021, recours n° 241/21, 20 décembre 2021.
Faits et procédure
Un couple séparé avait homologué, le 7 février 2007, un convention de séparation signée le 28 novembre 2006. Ce convention prévoyait l'attribution de l'usage du domicile familial à la mère, Mme Salcedo, jusqu'à la majorité du plus jeune enfant, Garzón, et sa mise en vente à cette même date. Garzón a atteint la majorité le 27 février 2016. Selon la décision, le père, M. Bonet, avait adressé plusieurs mises en demeure extrajudiciaires à la mère afin de procéder à la vente, sans que celle-ci quitte le logement.
Le 9 avril 2019, M. Bonet a introduit une action selon la procédure ordinaire, cumulant plusieurs prétentions : l'exécution des obligations du convention de séparation, la déclaration d'extinction du droit d'usage de Mme Salcedo, l'éviction de celle-ci, une indemnité d'occupation sans titre de la moitié indivise du bien, et, à titre subsidiaire, la cessation de l'indivision par attribution ou licitation. Mme Salcedo a formé une demande reconventionnelle tendant au remboursement par M. Bonet de la moitié de frais d'études universitaires des enfants, soit 24 579,02 euros, outre d'autres dépenses.
Par jugement du 11 juin 2021, le Tribunal de Batlles a accueilli la demande principale. Il a déclaré éteint le droit d'usage de Mme Salcedo, l'a condamnée à verser la moitié de la valeur du bien, ou à défaut à accepter sa licitation, et à payer 17 817,00 euros d'indemnité pour la période comprise entre le 27 février 2016 et décembre 2019, puis un loyer mensuel de 381,12 euros jusqu'à la libération effective du logement. Il a accueilli très partiellement la demande reconventionnelle en modifiant le convention, afin que les deux parents supportent par moitié les dépenses ordinaires des enfants majeurs poursuivant leurs études, à compter du 30 avril 2019.
Mme Salcedo a interjeté appel. Elle soutenait qu'aucune indemnité d'occupation indue ne pouvait être mise à sa charge à compter de la majorité de Garzón, et sollicitait la condamnation de M. Bonet au paiement de la somme réclamée au titre des études. M. Bonet concluait à la confirmation.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions distinctes.
La première portait sur le fondement de l'indemnité d'occupation. Il s'agissait de savoir si l'occupation du domicile familial par l'un des ex-époux, après l'extinction de son droit d'usage et au-delà de la majorité du dernier enfant, peut être justifiée par l'intérêt supérieur de l'enfant, ou si elle constitue une occupation sans titre donnant lieu à un enrichissement injuste au détriment de l'autre indivisaire.
La seconde concernait la possibilité de trancher, dans la même instance, la demande de rembo
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 342/2021 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 décembre 2021 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000241/2021 ORIGEN: 2000086/2019 - 00
NIG: 5300542120190000566
PARTS:
Apel·lant: Sra. Salcedo
Advocat: Sr. Jover
Apel·lat: Sr. Bonet
Advocat: Sra. Pulido
OBJECTE: Acció de desnonament, d’enriquiment injust i, subsidiàriament, de divisió del bé comú, derivada de l’execució del compliment de les obligacions contingudes en el conveni de separació
SENTÈNCIA 226-2021
Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 241/21 — Décision commentée
1.- En data 9 d’abril de 2019, el senyor Bonet interposà demanda pel procediment ordinari, de desnonament, acció d’enriquiment injust i, subsidiàriament, acció de divisió del bé comú i també d’enriquiment injust contra la senyora Salcedo, tot sol·licitant:
que s’ordenés el compliment de les obligacions contingudes en el conveni de separació, que es declarés extingida l’atribució de l’ús del que fou domicili familiar a la senyora Salcedo i que aquesta deixés lliure, vàcua i expedita la casa, per tal de poder posar-la a la venda en un termini màxim d’1 mes a comptar de la resolució;
que s’imposés a la senyora Salcedo el pagament d’una indemnització al senyor Bonet, corresponent a la meitat del preu de lloguer que corresponia per l’ocupació sense títol de la meitat indivisa de la casa durant el període comprés entre el 27 de febrer de 2016 i fins la data en què la senyora Salcedo deixés d’obstaculitzar l’execució del conveni de separació i notifiqués fefaentment que havia deixat d’ocupar a l’immoble, i / o la data en què s’hagués executat el seu llançament;
la seva condemna al pagament de les costes processals causades, incloent els honoraris d’advocat, de procurador i de pèrits, els quals serien degudament acreditats en període d’execució de sentència.
Subsidiàriament sol·licitava:
la declaració del cessament de la situació d’indivisió, imposant l’adjudicació del bé a la senyora Salcedo amb el pagament al senyor Bonet de la meitat del valor de la casa que resultés de l’import de la pericial que es sol·licitaria en el moment processal oportú, o bé, en cas que la senyora Salcedo no mostrés interès en l’adquisició de la meitat indivisa, l’alienació del bé a tercers en pública subhasta;
la imposició a la senyora Salcedo del pagament d’una indemnització al senyor Bonet, corresponent a la meitat del preu del lloguer que correspondria per l’ocupació sense títol de la meitat indivisa de la casa durant el període comprés entre el 27 de febrer del 2016 i fins la data en què la senyora Salcedo deixés d’obstaculitzar d’execució del conveni de separació i notifiqués fefaentment que havia deixat d’ocupar l’immoble, i / o la data en què s’hagués executat el seu llançament;
la seva condemna al pagament de les costes processals causades, incloent els honoraris advocat, de procurador i de perits, que serien degudament acreditats en període d’execució de sentència.
2.- En data 30 d’abril de 2019, la senyora Salcedo contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i formulant demanda reconvencional per la que sol·licitava la condemna del senyor Bonet a satisfer-li 24.579,02 €, en concepte de despeses d’estudis universitaris dels seus fills, als quals s’hauria d’afegir altres despeses relatives a l’escola del Macias, amb els interessos legals comptar de la contesta a la demanda.
3.- El Tribunal de Batlles dictà Sentència en data 11 de juny de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, s’estableix:
“DECIDEIX
Primer.- Estimar la demanda presentada el Sr. Bonet i :
Declarar l’extinció del dret d’ús de la senyora Salcedo en relació que havia estat el domicili conjugal.
Condemnar a la senyora Salcedo a abonar la meitat del valor actual de la casa, segons resulti de l’import de la pericial que s’efectuarà en execució de sentència, o bé, en cas que la senyora Salcedo no mostri interès en adquisició de la meitat indivisa, l’alienació del bé en pública subhasta.
Condemnar a la senyora Salcedo a pagar al senyor Bonet la suma de 17.817,00.- euros en concepte d’indemnització pel període que corre d’ençà el dia 27 de febrer del 2016 i fins al mes de desembre del 2019 (data de la pericial). D’ençà de llavors, el preu de lloguer a pagar per part de la Sra. Salcedo al senyor Bonet és de 381,12 .- euros mensuals i fins a la data en què la part defenent deixi d’ocupar l’esmentat pis.
Segon.- Estimar molt parcialment la demanda presentada per la senyora Salcedo contra el senyor Bonet i modificar el conveni signat en data 28 de novembre de 2006, en el seu pacte Cinquè i afegir que ambdós progenitors es faran càrrec per meitats, a comptar del dia 30 d’abril de 2019 de les despeses ordinàries dels seus fills majors, mentre aquests continuïn estudiant, amb normal aprofitament.
Tercer.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent (i agent reconvencional), incloses aquelles derivades de la intervenció d’advocat, de procurador i pèrits, a acreditar en període d’execució de sentència.”
4.- Contra l’esmentada resolució ha interposat recurs d’apel·lació la senyora Salcedo en considerar, a mode de síntesi, que no se l’havia de condemnar a satisfer cap indemnització per ocupació indeguda del pis des de la data en què el seu fill menor, Garzón, va assolir la majoria d’edat, i que el senyor Bonet havia de ser condemnat a satisfer la quantitat per ella reclamada. Tot sol·licitant la revocació de la Sentència d’instància en el sentit de desestimar-se la pretensió de la part agent de què se la condemni a abonar-li la suma de 17.817 €, ni cap altra quantitat, i es condemni a la part adversa a abonar-li l’import de 24.579,02 €, en concepte de la meitat de les despeses relatives als estudis dels fills. Demana també que no li siguin imposades les costes d’instància i que les d’aquesta alçada siguin imposades a la part recorreguda, inclosos els honoraris d’advocat.
5.- El senyor Bonet s’oposa al recurs d’apel·lació articulat de contrari tot afirmant haver contribuït a la satisfacció de les despeses generades pels seus fills, considerant que la senyora Salcedo confon l’interès superior del fills amb el seu propi, atenent a la manca de prova acreditativa de la procedència de la reclamació econòmica efectuada per la senyora Salcedo i a la manca d’aprofitament dels estudis superiors cursats el fill Macias. Sol·licita, en conseqüència, la íntegra desestimació del recurs d’apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d’instància, així com també la condemna de la senyora Salcedo al pagament de les costes judicials d’ambdues instàncies.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L’objecte del present recurs d’apel·lació es limita al pronunciament de la resolució d’instància relatiu a la condemna de la senyora Salcedo a satisfer al senyor Bonet una indemnització per ocupació indeguda del domicili familiar des de l’assoliment de la majoria d’edat per part del menor dels fills en comú, en Garzón, i en l’estimació molt parcial de la reclamació per ella introduïda mitjançant demanda reconvencional.
Segon.- Pel que fa a la indemnització per ocupació indeguda del domicili familiar:
Per Sentència de data 7 de febrer de 2007, s’homologà el conveni de separació aportat per les parts litigants de data 28 de novembre de 2006 (folis 21 i ss.) en el qual, entre altres pactes relatius a les mesures paterno-filials, les parts acordaren que el domicili familiar radicat a la XXXX, seria posat a la venda quan el fill petit Garzón arribés a la majoria d’edat, com a data límit (Pacte Sisè. I). Així mateix en el Pacte Segon, les parts havien acordat atribuir el seu ús a la senyora Salcedo, justament fins a la majoria d’edat del fill menor, Garzón.
En Garzón va assolir la majoria d’edat el dia 27 de febrer de 2016, i resta acreditat en autes que des d’un temps abans el senyor Bonet va efectuar diferents requeriments extrajudicials a la senyora Salcedo als efectes de poder procedir a la venda de l’immoble, segons el pactat en el conveni judicialment homologat.
Tercer.- La senyora Salcedo no impugna l’extinció del seu dret d’ús del domicili familiar que estableix la Sentència, per quant així ho havien pactat els consorts en el conveni regulador de la seva separació que va ser homologat judicialment, però en canvi no considera que hagi de satisfer cap quantitat per l’ocupació sense títol de la meitat indivisa de la casa des de la majoria d’edat del seu fill menor (27 de febrer de 2016).
Al respecte, la Sala entén que no es pot acceptar que la senyora Salcedo utilitzi el concepte de l’interès superior de l’infant per justificar l’ocupació de la vivenda que des de la majoria d’edat del Garzón havia de deixar d’ocupar, als efectes de procedir-se a la seva venda, segons ella mateixa va pactar amb el senyor Bonet. I no resulta acceptable perquè mitjançant aquest principi -que ja es va tenir en compte per atribuir l’ús de la vivenda a la senyora Salcedo fins a la majoria d’edat del menor dels fills comuns- es vol protegir a l’infant i adolescent per assegurar al màxim el seu lliure desenvolupament. I tot i que convindrem amb la part recurrent que en molts casos els fills majors d’edat requereixen de protecció, sobre tot econòmica, per mentre estudien i no tenen aquest tipus d’independència, assolida la majoria d’edat aquesta protecció que ja no abarca al seu desenvolupament, depèn -en principi i fora de supòsits extrems- de la voluntat dels pares (que poden assumir o no certes obligacions per aquest motiu).
Als efectes d’evidenciar la diferent protecció que en el nostre ordenament s’atorga a les persones menors i majors d’edat, citarem la Sentencia amb número de rotlle TSJC-173/18, on vàrem tractar la diferència entre l’establiment d’aliments entre menors i majors d’edat: “Si bé en aquells processos de crisis familiars en que es troben immersos menors d’edat o persones majors però amb la capacitat judicialment modificada, i per tal d’assegurar un grau de protecció ampli, aquesta Sala ha establert doctrina de la qual en resulta una flexibilització dels principis de congruència i dispositiu (vegi’s a títol il·lustratiu i entre altres TSJC-405/17, TSJC- 464/17); la solució ha de ser diferent quan el que es demana són aliments per a majors d’edat. En efecte, els aliments per als fills majors requereixen d’una petició expressa de part, d’on flueix que els principis generals de rogació i de congruència operen i en definitiva el Jutjador només el podrà pronunciar quan aquesta mesura sigui expressament demanada tot i respectant escrupolosament els principis que vertebren el procés civil”
Quart.- En aquest concret cas analitzat, la senyora Salcedo no disposava de títol d’ocupació de la totalitat de l’habitatge -en ser contrari, recordem, a l’acordat per les parts i que havia estat homologat judicialment- i, en conseqüència, ha de satisfer al senyor Bonet l’import fixat per la Sentència d’instància en concepte de lloguer de la meitat indivisa de la unitat immobiliària.
I això per quant tal i com estableix la resolució d’instància, que la Sala comparteix, en haver-se extingit el dret d’ús de la progenitora sobre l’habitatge, s’ha produït una situació en la que aquesta gaudeix del domicili de forma gratuïta provocant-se en conseqüència un enriquiment injust al seu favor i en perjudici del senyor Bonet.
En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.
Cinquè.- En relació a la reclamació efectuada per la senyora Salcedo de l’import que afirma haver pagat per causa dels estudis dels fills i de la que en reclama la meitat al senyor Bonet, que ascendeix a 24.579,02 €, la Sala també comparteix el criteri de la resolució d’instància segons el qual aquesta pretensió pot ser resolta en aquest mateix procediment, per haver-ho acceptat les parts. Petició que en no haver estat prevista en el conveni de separació judicialment homologat, configura un supòsit de modificació de les circumstàncies previstes en el mateix: ambdós fills en l’actualitat són majors d’edat i continuen estudiant.
Per tant, encara que sigui de forma tàcita, la senyora Salcedo efectua en la seva demanda de reconvenció de data 30 d’abril de 2019, una petició de modificació del conveni subscrit entre les parts, en el sentit de què els pares assumeixin cadascun la meitat del pagament de les despeses ordinàries generades pels seus fills majors, mentre aquests continuïn estudiant amb normal aprofitament. Havent de ser doncs a partir d’aquesta data en què s’ha de tenir en compte la pretensió de modificació de les mesures judicialment establertes, i a patir de la qual els pares s’hauran de fer càrrec de les despeses ordinàries dels seus fills majors mentre aquests continuïn estudiant amb normal aprofitament.
En conseqüència, aquest greuge també ha de ser desestimat.
Sisè.- La desestimació del recurs d’apel·lació interposat ha de comportar la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent.
Decisio
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la senyora Salcedo contra la Sentència dictada en data 11 de juny de 2021 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.
Segon.- IMPOSAR a la part recurrent les costes processals generades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.