SENTÈNCIA 218-2021 Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET Primer.- El Sr. Duque, nascut al 1977, treballava com a ferrer per la societat Almansa, des del 01-10-2007 en el marc d'una relació de durada indeterminada. A partir del 04-11-2014, l'assalariat es va trobar de baixa mèdica per accident laboral. Aquesta baixa va donar lloc a una sèrie de prolongacions fins al moment on la CASS va decidir que essent el seu estat consolidat se li havia d'atorgar l'alta mèdica a comptar del 04-11-2017, amb la consegüent extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal, tot i reconeixent-li el 01-03-2018 una pensió d'invalidesa en base a un grau total de menyscabament de 63%. La reincorporació no va tenir lloc el 04-11-2017, i la baixa mèdica es va perllongar (per malaltia comuna o accident laboral segons les indicacions fluctuants i divergents existents al respecte per part del metge), i això fins al 12-01-2020. Per carta de data 09-01-2020, el Sr. Duque, recordant que s'havia de reincorporar el 13-01-2020, invocant l'article 5.3 del Reglament dels serveis de salut laboral i l'article 19 de la Llei 34/2008 va sol·licitar l'empresa perquè, d'una part, designi una empresa externa per a la realització del seu examen de reincorporació i , d'altra part, el reincorpori a un lloc de treball adaptat al grau de menyscabament reconegut per la CASS. Per informe de datat 14-01-2020, l'empresa externa C va dictaminar que el Sr. Duque no era apte pel seu lloc de treball habitual de ferrer pel fet d'existir una sèrie de restriccions. L'assalariat va gaudir de vacances del 14-01-2020 al 23-01-2020. La relació laboral es va acabar al moment del seu retorn amb el seu acomiadament mitjançant carta del 24-01-2020 que diu, pel que interessa : "(...) En resultar infructuosos els esforços de l'empresa per a reubicar-lo en diferents tasques adaptades al seu estat de salut - a causa de la seva negativa reiterada- la Direcció d'aquesta empresa ha decidit acomiadar-lo per causes objectives per raó de la seva ineptitud sobrevinguda per a realitzar les tasques essencials de la seva feina com a ferrer -tal i com vostè mateix ha reconegut a la carta de 9 de gener del 2020 i com ressurt igualment del certificat d'aptitud mèdicolaboral que s'acompanya a la present- tot en mèrits del que disposa l'article 85.1 de la vigent Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals (...)". El 24-01-2020, donat que el Sr. Duque es va negar a signar la carta, l'empresa va dipositar l'import de 14.1640,60.-euros en concepte de quitança laboral que l'assalariat va acceptar en concepte d'acompte. Segon.- En els Autes laborals 2000231/2020 instats el 19-03-2020 pel Sr. Duque en reclamació d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, el Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, va decidir per Sentència de data 31-08-2021: "Primer.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda presentada pel Sr. Duque contra la societat Almansa i absoldre aquesta de quantes pretensions en ella s'hi contenien. Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part agent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.". Tercer.- En contra d'aquesta resolució forma recurs d'apel·lació el Sr. Duque, demanant la seva revocació total i l'estimació íntegra de la seva reclamació, amb imposició a la part apel·lada de les costes processals. Sosté que, segons el contingut de la carta d'acomiadament, no hi ha dubte que la societat li ha ofert reincorporar-se en diferents tasques adaptades al seu estat de salut, oferiment que al seu torn hauria resultat infructuós per causes exclusivament imputables a ell, essent aquest el motiu de l'acomiadament, i en relació el qual s'ha de desenvolupar el plet laboral ; que l'empresa no pot anar en contra dels seus propis actes i que tot i la sentència apel·lada recorda que la Llei de Relacions Laborals no preveu cap obligació legal de reubicació, això en cap cas significa que la manca d'acceptació del nou lloc de treball per l'assalariat pugui comportar l'acomiadament per causes objectives ; que ell ha acreditat haver sol·licitat ser reincorporat en un nou lloc de treball adaptat al seu estat de salut, la càrrega de la prova que havia rebutjat tots els llocs de treball oferts requeia sobre l'empresa ; que en mèrits del principi "In dubio pro operario" i tractant-se doncs de versions contraposades, el Tribunal havia de fer prevaler la interpretació i l'aplicació de la norma que afavoreix al treballador. Quart.- Per Providència de data 15-10-2021 es va admetre el recurs a ambdós efectes i en contra d'aquesta resolució que li fou notificada el 19- 10-2021, la part apel·lada no va presentar cap recurs de reposició en el termini de 13 dies que se l'hi va comunicar. Cinquè.- La representació processal de la societat Almansa, sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes a l'apel·lant. Argumenta, de forma resumida, que la qüestió per resoldre és la concurrència o no de la causa d'acomiadament per causes objectives ; que el recurrent dóna un sentit esbiaixat a la carta d'acomiadament ; que malgrat no tenir l'empresa cap obligació de reubicació, van existir converses sobre una eventual i hipotètica reubicació sense cap compromís, però que un cop valorades les diferents opcions es va procedir a l'acomiadament de conformitat amb l'article 85.1 de la Llei de relacions laborals ; que la carta és clara sobre la causa de l'acomiadament i que és l'única causa, és a dir la ineptitud sobrevinguda ; que era al demandant provar la seva afirmació que l'empresa l'havia reubicat a un nou lloc de treball i que el contracte de treball havia estat objecte de novació, i finalment que el principi in dubio pro operario no s'aplica a la valoració dels fets. D'altra banda, reitera els motius d'oposició que va formular en primera instància sobre la improcedència de la reclamacions dineràries del demandant. FONAMENTS DE DRET Primer.- El plantejament del demandant era que després de la seva carta del 09-01-2020, l'empresa li havia ofert poder-se reincorporar en el departament d'inventaris o en el departament de manteniment, canvi que ell havia acceptat de bon grat, però que de manera sorprenent, passat els dies de vacances que si li havia demanat de prendre, se l'havia acomiadat pretenent falsament que s'havia negat de manera repetida a acceptar els llocs de treballs proposats. La sentència considera que essent l'acomiadament per ineptitud sobrevinguda, hauria calgut que l'assalariat acreditès que ja es trobava ocupant un altre lloc de treball adaptat a les seves noves circumstàncies, per tal de considerar que l'acomiadament fou injustificat o indegut. És en contra d'aquest plantejament que s'alça el recurrent, insistint en el seu. Segon.- Però, contràriament al que sosté l'apel·lant i malgrat els seus esforços per desestructurar la carta per tal de centrar el debat sobre la qüestió de la reubicació, sí que la qüestió per resoldre rau en el fet de determinar si era apte, o no, per a ser ferrer, és a dir si existeix o no un supòsit que permetia a l'empresa procedir al seu comiat per causes objectives en aplicació de l'article 85.1 a) LRL (abans 91.1 a) CRL). Dit article regula l'acomiadament per causes objectives i disposa : "En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona assalariada, excepte en els supòsits exclosos per aquesta Llei, mitjançant un preavís comunicat amb una antelació de dotze dies per any treballat o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 30 dies, i el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista en l'article 84.1, quan concorri alguna de les causes següents: a) La ineptitud sobrevinguda de la persona assalariada un cop ha acabat el període de prova, per haver-se produït una inhabilitat o una manca de facultats professionals d'aquesta persona per portar a terme les tasques essencials de la seva feina.". S'afegeix en el punt 4 que la manca de prova de la causa al·legada per l'empresa o el fet que aquesta no sigui considerada suficient converteixen l'acomiadament en injustificat i donen lloc a la indemnització prevista a l'article 92. Vam poder precisar en la nostre sentència del 23-12-2015 (rotlle 298/2015) que : "Es tracta d'un acomiadament per causa objectiva, és a dir, per raons alienes a la voluntat de les parts i que no requereix establir un incompliment contractual per part del treballador. I l'apartat a) del citat article estableix 3 criteris essencials i cumulatius: una causa d'ineptitud en la persona del treballador que aquesta ineptitud hagi sobrevingut durant la relació laboral que aquesta ineptitud afecti la realització de les tasques habituals del treballador.". Així les coses, en tal cas, apareix una inadequació entre les capacitats personals de l'assalariat i les necessitats de la seva feina (és a dir les funcions que l'assalariat desenvolupava efectivament al moment del seu comiat, amb la precisió que aquestes no són necessàriament les descrites en el contracte, i que no s'han de considerar de manera massa estricta ja que l'activitat professional habitual no es limita a un determinat lloc de treball sinó a una categoria de treball ( encara que la llei del 2018 no es refereix més a aquesta noció sinó a la de grup professional), fent que l'empresa té la possibilitat de posar fi a la relació laboral, però en contra partida d'un preavís i d'una indemnització. Ara bé, en el nostre cas, la carta és clara al respecte, i el fet que l'empresa s'hagi referit als esforços per reubicar-lo i a la seva suposada negació al respecte, no canvia la causa de l'acomiadament. No ho canvia per dues raons. Una perquè la carta indica quin és el motiu d'acomiadament, és a dir la ineptitud sobrevinguda, sense que els elements de context afegits sobre els intents de reubicació hi canviïn res. Dues, perquè, com hem pogut establir en les sentències citades per la Sra. Batlle (pronunciades sota l'imperi del Codi de relacions laborals del 2008 però que la Llei del 2018 no ha vingut contradir), l'empresa no tenia cap obligació de reubicació. Tercer.- El fet que s'hagi practicat una valoració mèdica abans de la reincorporació ordenada per la CASS correspon a l'obligació instituta per l'article 5 del Reglament que regula els serveis de salut laboral aprovat l'any 2012 relatiu als exàmens de salut laboral que disposa al seu punt 3.d) que els exàmens de salut són obligatoris per als treballadors que retornen al seu lloc de treball després d'una baixa perllongada de més de 6 mesos. Però aquesta valoració no es va efectuar amb el propòsit específic de preveure una reubicació sinó, en el marc de l'obligació de vigilància de la salut que té l'empresa, de fer el control i el seguiment de l'estat de salut del treballador per tal de detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la seva salut, i establir, si esquia, mesures preventives per prevenir els riscos sobre la seva salut. El fet és que el resultat de l'examen va portar el metge especialista a concloure a la impossibilitat de realitzar la seva activitat laboral habitual i per tant la ineptitud del Sr. Duque pel seu lloc de treball de ferrer pel fet, entre altres, de no poder manipular càrregues de més de 5 Kg i de no poder aguantar postures forçades ni els treballs en alçada. De conformitat amb l'article 19.5 de la Llei 34/2008 del 18 de desembre, l'empresa va ser informada d'aquetes conclusions puix eren en relació amb l'aptitud del treballador per desenvolupar la feina. En aquesta configuració, si que l'empresa podia invocar l'article 85.1 a), i la causa invocada queda provada i suficient, és a dir que les limitacions funcionals establertes de manera objectiva per un metge especialista de les que pateix l'assalariat l'inhabiliten totalment per portar a terme les tasques essencials de la seva feina. Quart.- Quant a la prova, pel que fa al principi in dubio pro operario, i tal com ho recorda la part apel·lada, vam precisar de manera repetida que el mateix principi era d'aplicació a la interpretació de les normes i no pas a la dels fets, per la qual s'apliquen els principis generals. Al respecte, i en consonància amb lo que acabem d'exposar, la tasca probatòria que pertanyia a l'empresa era la d'establir com a real i justificar com a suficient la causa invocada en la carta, és a dir la ineptitud sobrevinguda en el sentit de l'article 85. La teoria de la cristal·lització de la carta significa que l'empresari no pot intentar fonamentar l'acomiadament sobre uns motius o uns fets que no ha exposats en la carta d'acomiadament. Però no permet extreure'n un fragment per qualificar-lo de la causa del comiat, com intenta fer el recurrent en el present cas. Del seu costat, era a l'agent demostrar la seva afirmació inicial i que sustenta les seves pretensions que en realitat tal causa invocada era ineficient ja que hauria acceptat un nou lloc de treball abans de gaudir de les vacances i de ser acomiadat. Sobre aquest punt només podem constatar que no aportat cap prova ni intentat fer-ho, i que la seva asseveració que havia acceptat de bon grat la seva reincorporació en el departament d'inventaris o en el departament de manteniment, que són dos serveis ben diferents, només demostra que no ha existit cap concreta reubicació prèvia a l'acomiadament sinó només les converses i intents que reconeix l'empresa, els quals corresponen a la petició que havia fet l'assalariat en la seva carta del, 09-01-2020. Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència. Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a l'apel·lant vençut. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- Desestimar el recurs del Sr. Duque en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, de data 31-08-2021, que confirmen íntegrament. Segon.- Imposar les costes judicials de segona instància al Sr. Duque, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE