SENTÈNCIA 001-2022 Andorra la Vella, el 17 de gener del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 21-1-2020, la representació processal de la Catalá va interposar demanda a tramitar pel procediment previst en l'art. 34 de la Llei de Propietat Horitzontal, contra la Sra. Sanz, sol·licitant es dictés Resolució a través de la qual se la condemnés a satisfer l'import de 4.554,33.- EUR, corresponent a despeses derivades de la cotitularitat de domini útil corresponents a l'apartament 000, bloc 0 de CT d'Encamp i la suma de 3,50.- EUR relativa a despeses prèvies extrajudicials ocasionades arran de la notificació de la liquidació del deute a la deutora, més els interessos acumulats, així com el pagament de tots aquells imports que es vagin generant per aquest concepte fins a la data d'execució efectiva de la resolució que es dicti, juntament amb els seus interessos i la totalitat de les despeses judicials causades, incloses les derivades de la intervenció del procurador i advocat. 2.- La Sra. Sanz no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat degudament citada. 3.- En data 4-6-2021 requeia Sentència amb la següent part dispositiva: "PRIMER.- Estimar parcialment la demanda presentada en data 21 de gener del 2020 per la representació processal de la Comunitat de Titulars de domini útil de CT, Bloc 0 contra la Sra. Sanz. SEGON.- Decretar, a càrrec de la Sra. Sanz, l'execució per la tercera part de 4.554,33 EUR, augmentada pels interessos legals generats a comptar de la data prevista per a la contesta a la demanda, això és a comptar del 18 de desembre del 2020. TERCER.- Condemnar a la Sra. Sanz al pagament d'una tercera part de totes aquelles quotes vençudes que es vagin generant pel concepte d'autes fins a la data d'execució efectiva de la present resolució, a acreditar segons s'estableix en l'article 34 apartat 13 de la Llei de propietat horitzontal de data 30 de juny del 2004. Aquestes quantitats generaran interessos al tipus legal a comptar dels respectius venciments. QUART.- Condemnar a la Sra. Sanz al pagament de 3,50EUR en concepte de despeses extrajudicials, juntament amb els interessos al tipus legal meritats a comptar del 18 de desembre del 2020. CINQUÈ.- No efectuar una especial condemna en costes. SISÈ.- Comunicar a les parts, mitjançant notificació de la present, que de conformitat amb les previsions de la Llei 43/2004 del 18 de desembre, del Saig, aquest darrer és el professional del dret que té autoritat per a procedir a l'execució forçosa en els termes de la present resolució". 4.- La representació processal de la Catalá formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant mitjançant escrit de 9-7-2021, la seva revocació i que en el seu lloc es disposi la íntegra estimació de la pretensió inicialment articulada, amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandada. 5.- La Sra. Sanz ha continuat sense comparèixer en aquesta alçada malgrat haver estat convocada per publicació edictal d'1-10-2021. FONAMENTS DE DRET Primer.- El recurs d'apel·lació que es planteja pretén la condemna de la Sra. Sanz al pagament de l'import íntegre de les quotes comunitàries degudes amb relació a l'apartament 000, bloc 0 de CT d'Encamp. S'invoca en suport d'aquesta pretensió que malgrat que terceres persones ostentin també determinats drets reals sobre la unitat immobiliària indicada, l'obligació de pagament de les despeses comunitàries era de naturalesa solidària, de manera que la Sra. Sanz havia de respondre de la totalitat del deute existent front a la comunitat demandant. La Sentència d'instància considera que en defecte de norma concreta que estableixi la responsabilitat solidària amb relació al pagament de les despeses derivades d'una situació de propietat horitzontal, s'havia de recórrer al criteri general segons el qual els deutes contrets per diverses persones tenien un caràcter mancomunat. Considera en aquesta situació que la Sra. Sanz, només havia de fer front a la 1/3a part del deute reclamat que corresponia a la seva participació en la nua propietat del domini útil de l'immoble indicat. Segon.- Sobre el caràcter dels deutes derivats de les quotes comunitàries, quan concorre una situació de titularitat plural. Si bé és cert que la Llei de Propietat Horitzontal no es pronuncia sobre la concreta naturalesa de la responsabilitat entre comuners pels deutes que deriven de les unitats immobiliàries quan el seu domini es troba segregat entre diferents persones, aquest fet no permet, sense més considerar-la com a mancomunada, sinó que la determinació de la seva naturalesa exigia una anàlisi més exhaustiva. En aquest sentit, recordarem que la càrrega legal de contribuir a les despeses generals pel sosteniment adequat de l'immoble, els seus serveis, les càrregues i les responsabilitats que no siguin susceptibles d'individualització que contempla l'art. 13.1 de la LPH, es fixa en funció de la quota concreta de participació que cada unitat immobiliària té assignada en el títol constitutiu. Aquest coeficient és únic i pressuposa una identitat de la causa comú obligacional que la converteix en indivisible. Dit en altres termes, en tractar-se d'una obligació "propter rem", que deriva de la titularitat sobre la cosa, constitueix un deute únic i indivisible front a la comunitat, sense que aquesta pugui veure's afectada per les relacions internes que puguin existir entre condominis, ni se li pugui exigir un fraccionament del deute entre els titulars d'una concreta unitat immobiliària, o fins i tot que hagi d'assumir el risc d'insolvència d'un d'ells, tal com succeiria davant d'una obligació mancomunada. En definitiva, i sense perjudici de les eventuals accions que entre condominis puguin existir pels pagaments efectuats per un d'ells en benefici del conjunt, enfront de la comunitat de propietaris, els titulars d'una determinada unitat immobiliària són deutors del tot i no d'una quota individualment considerada, el que ens aboca a considerar que en aquesta situació la responsabilitat dels condominis esdevé solidària. Aquesta solidaritat en l'obligació de pagament, es veu tanmateix reforçada per dues circumstàncies suplementàries. En primer lloc, l'art. 34.1 de la LPH segons redacció vigent quan s'interposava la demanda principal, preveia que "la demanda s'adreça contra el propietari morós o, en cas de cotitularitat, contra qualsevol dels copropietaris morosos", el que descarta el caràcter mancomunat de l'obligació de pagament a partir del moment en què impedeix qualsevol litisconsorci passiu necessari que pugui derivar d'una titularitat múltiple. D'altra part, també hem de ressaltar que en situacions de titularitat plural sobre determinada unitat immobiliària, la llei exigeix la designació d'un representant únic (art. 24.2), sense que, per tant, s'admeti una actuació plural dels propietaris de l'immoble immers en situació de propietat horitzontal, el que reforça el caràcter únic i indivisible del coeficient de participació associat a la unitat immobiliària en el conjunt de l'edifici. Tercer.- A partir del moment en què l'obligació de pagament dels condominis amb relació als deutes comunitaris resulta solidària, haurà d'estimar-se el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Comunitat recurrent tot revocant-se parcialment la Sentència dictada disposant en el seu lloc l'estimació íntegra de la demanda, de tal manera que la Sra. Sanz, haurà de satisfer la totalitat dels imports contemplats en la Sentència dictada. Quart.- L'estimació de la demanda es traduirà tanmateix en mèrits de la regla del venciment objectiu en la imposició de les costes ocasionades en la instància a la demandada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Pel que es refereix a les costes ocasionades en aquesta alçada, el triomf del recurs articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Catalá contra la Sentència 86/2021 de 4-6-2021 que revoquem parcialment en la part que fixa la condemna de la demandada a alçada exclusivament d'una tercera part dels imports que contempla, disposant en el seu lloc l'estimació íntegra de la demanda, establint que la Sra. Sanz haurà de satisfer la totalitat de les quantitats que contempla, i les costes ocasionades en la instància, tot confirmant els restants pronunciaments adoptats. No escau fer pronunciament amb relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE