STSJAD ANDORRA, a 11 de febrer del 2022 - ROJ: STSJAD 29/2022
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 février 2022
Numéro246/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 29/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022, ROJ STSJAD 29/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:29, recurs n° 246/21 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de méthode : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise des métadonnées du texte intégral. Le résumé « I.A. » figurant en tête de la décision mentionne à tort le « Tribunal Superior de Justícia de Catalunya » ; il ne sera pas retenu, la décision émanant du Tribunal supérieur de justice d'Andorre.*
## Faits et procédure
Par acte du 1er juin 2021, la commune de X (« Comú X ») a introduit une action en interdit de retenir et de recouvrer la possession contre M^me^ Galván, selon la procédure abrégée de tutelle sommaire prévue aux articles 268 et suivants du Code de procédure civile (Llei 24/2018). Elle sollicitait la retrait d'une portillon métallique situé à l'accès des terrains communaux du lieu-dit T, depuis la route de la Urbanització T.
Mme Escolano, voisine, est intervenue volontairement à l'instance. Lors de l'inspection oculaire du 7 juin 2021, le juge a décidé verbalement le retrait de la clôture dans un délai de quarante-huit heures, décision ratifiée par un *aute* du 8 juin 2021, qui ordonnait de rétablir immédiatement le droit de passage routier.
Par jugement du 28 juin 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande, ordonné le retrait de l'obstacle et imposé les dépens à la défenderesse. Celle-ci a interjeté appel. Elle soutenait, en substance : une erreur d'appréciation des témoignages, eu égard à la parenté de certains témoins avec les parties ; l'absence de preuve d'une servitude publique de passage ou d'un *ius possessionis*, public ou privé ; l'absence de trouble avéré ; et le caractère disproportionné de la mesure, au regard du principe *civiliter modo*, le portillon n'étant pas fermé à clé.
Le Tribunal supérieur, Sala Civil, composé de MM. Vincent Anière (rapporteur), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta, a rejeté l'appel.
## Question de droit
La Cour devait déterminer si les demandeurs possédaient, en février 2021, le droit de passage comme situation de fait (*ius possessionis*), et si l'installation du portillon par la défenderesse constituait un trouble à cette possession justifiant son retrait.
Cette question se double d'une limite méthodologique explicitement posée : il ne s'agissait ni de reconnaître une servitude de passage, ni de trancher le droit de posséder (*ius possidendi*) ou le meilleur droit à posséder. La Cour rappelle que ces points relèvent, le cas échéant, d'une instance déclarative ultérieure, conformément à l'article 276.1 du Code de procédure civile, qui attache l'autorité de chose jugée aux seuls faits jugés dans le cadre de la présente procédure.
## Solution et dispositif
La Cour rappelle d'abord la nature de l'action, qu'elle rattache au droit romain, à l'interdit *unde vi* (Digeste 43, 16, 1), et, en droit positif, à la procédure de tutelle sommaire de l'article 269.1 e) du Code de procédure civile. Elle énonce les conditions de l'action :
- la préexistence d'un état possessoire, stable et non purement circonstanciel, du demandeur, ou son caractère immédiatement antérieur à la dépossession ; les actes purement tolérés, clandestins
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 de febrer del 2022 - ROJ: STSJAD 29/2022
STSJAD 29/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 février 2022, ROJ STSJAD 29/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:29, recurs n° 246/21 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise des métadonnées du texte intégral. Le résumé « I.A. » figurant en tête de la décision mentionne à tort le « Tribunal Superior de Justícia de Catalunya » ; il ne sera pas retenu, la décision émanant du Tribunal supérieur de justice d'Andorre.
Faits et procédure
Par acte du 1er juin 2021, la commune de X (« Comú X ») a introduit une action en interdit de retenir et de recouvrer la possession contre M^me^ Galván, selon la procédure abrégée de tutelle sommaire prévue aux articles 268 et suivants du Code de procédure civile (Llei 24/2018). Elle sollicitait la retrait d'une portillon métallique situé à l'accès des terrains communaux du lieu-dit T, depuis la route de la Urbanització T.
Mme Escolano, voisine, est intervenue volontairement à l'instance. Lors de l'inspection oculaire du 7 juin 2021, le juge a décidé verbalement le retrait de la clôture dans un délai de quarante-huit heures, décision ratifiée par un aute du 8 juin 2021, qui ordonnait de rétablir immédiatement le droit de passage routier.
Par jugement du 28 juin 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande, ordonné le retrait de l'obstacle et imposé les dépens à la défenderesse. Celle-ci a interjeté appel. Elle soutenait, en substance : une erreur d'appréciation des témoignages, eu égard à la parenté de certains témoins avec les parties ; l'absence de preuve d'une servitude publique de passage ou d'un ius possessionis, public ou privé ; l'absence de trouble avéré ; et le caractère disproportionné de la mesure, au regard du principe civiliter modo, le portillon n'étant pas fermé à clé.
Le Tribunal supérieur, Sala Civil, composé de MM. Vincent Anière (rapporteur), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta, a rejeté l'appel.
Question de droit
La Cour devait déterminer si les demandeurs possédaient, en février 2021, le droit de passage comme situation de fait (ius possessionis), et si l'installation du portillon par la défenderesse constituait un trouble à cette possession justifiant son retrait.
Cette question se double d'une limite méthodologique explicitement posée : il ne s'agissait ni de reconnaître une servitude de passage, ni de trancher le droit de posséder (ius possidendi) ou le meilleur droit à posséder. La Cour rappelle que ces points relèvent, le cas échéant, d'une instance déclarative ultérieure, conformément à l'article 276.1 du Code de procédure civile, qui attache l'autorité de chose jugée aux seuls faits jugés dans le cadre de la présente procédure.
Solution et dispositif
La Cour rappelle d'abord la nature de l'action, qu'elle rattache au droit romain, à l'interdit unde vi (Digeste 43, 16, 1), et, en droit positif, à la procédure de tutelle sommaire de l'article 269.1 e) du Code de procédure civile. Elle énonce les conditions de l'action :
la préexistence d'un état possessoire, stable et non purement circonstanciel, du demandeur, ou son caractère immédiatement antérieur à la dépossession ; les actes purement tolérés, clandestins
Sentència
OBJECTE: Interdicte recobrar possessió
SENTÈNCIA 014-2022
Andorra la Vella, el 11 de febrer del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Per escrit del 01-06-2021, la representació processal de Comú X va formular demanda d'interdicte de retenir i recobrar la possessió, contra la Sra. Galván, a tramitar pel procediment abreujat de tutela sumaria dels articles 268 i següents del Codi de procediment civil, sol·licitant es dictés Sentència per la qual, amb caràcter urgent, s'instés a la demandada per a que d'immediat procedeixi a retirar qualsevol obstacle que impedeixi l'accés, concretament la portella metàl·lica ara existent, abstenint-se de pertorbar la possessió defensada mitjançant aquesta acció, i abstenint-se igualment d'amenaçar-la en un futur, determinant la retirada de la tanca metàl·lica o portal instal·lat, que impedeix l'accés rodat als terrenys comunals del T provinent de la carretera de la XXXX, el tot amb imposició de les costes a la part demandada inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits intervinents.
Per ALTRESSÍ sol·licitava de forma urgent d'una banda que es fixi inspecció ocular per a portar a terme un reconeixement judicial de l'estat dels llocs i constatar l'existència de la tanca i l'impediment de l'accés objecte de la demanda interdictal, i d'altra banda que es decideixi verbalment el restabliment de la possessió, obrint el pas, fent-ho constar a l'acta que s'aixequi i posteriorment, en els dos dies hàbils següents, es dicti Aute ratificant la decisió.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 246/21 — Décision commentée
Segon.- Per Aute del 02-06-2021, es va admetre a tràmit la demanda i citar les parts pel 07-06-2021.
Tercer.- Per escrit de data 04-06-2021, la representació processal de la Sra. Escolano, actuant en la seva qualitat de veïna de la zona on està ubicat l'accés rodat al T, va formular sol·licitud d'intervenció voluntària com a demandant en el present litigi.
Quart.- En data 07-06-2021, la Sra. Batlle va practicar la inspecció ocular en presència dels representants de Comú X, de la Sra. Galván i dels seus advocats, i de la Sra. Escolano sense oposició de les altres parts després que se les hagi donat trasllat de la sol·licitud d'intervenció i que la Sra. Batlle hagi decidit verbalment la constitució de l'esmentada senyora com a part en el procés.
Al final d'aquesta inspecció, la Sra. Batlle va decidir verbalment que s'havia de retirar la tanca en el termini de 48 hores.
Cinquè.- Per Aute de data 08-06-2021 es va decidir :
"Primer.- Donar lloc a la demanda presentada en data 4 de juny del 2021 per la representació processal de la Sra. Escolano, i tenir-la com a part demandant en el present procediment.
Segon.- Ratificar la mesura adoptada el dia 8 de juny del 2021, en el marc de la inspecció ocular, de retirada immediata de la tanca existent als llocs, de tal manera que quedi restituït de forma immediata el dret de pas rodat als terrenys comunals del T provinent de la Carretera de la XXXX, sense perjudici del que es pugui resoldre per sentencia.
Segon.- No efectuar expressa condemna en costes processals".
Sisè.- Per escrit de data 16-06-2021, la representació processal de la Sra. Galván va contestar a la demanda, sol·licitant la seva íntegra desestimació i que s'aixequés i deixi sense efecte la mesura adoptada el dia 07-06-2021 ratificada per l'Aute del 08-06-2021 de retirada immediata de la portella metàl·lica instal·lada a l'inici de la seva propietat, el tot amb condemna a les parts demandants al pagament de les costes judicials ocasionades inclosos els honoraris d'advocat, de procurador, de saig i d'eventual perits.
Setè.- Després de practicar el judici oral en data 23-06-2021, la Sra. Batlle va dictar Sentència en data 28-06-2021 amb la següent part decisòria : "Primer.- Estimar la demanda presentada per la representació de Comú X i per la representació processal de la Sra. Escolano, ratificar la mesura decretada per Aute de data 7 de juny del 2021 i instar a la part demandada, Sra. Galván per a que retiri qualsevol obstacle que impedeixi l'accés, contretament la portella metàl·lica objecte d'autes, abstenint-se de pertorbar la possessió defensada mitjançant aquesta acció, i abstenint-se igualment d'amenaçar-la en un futur, determinant la retirada de la tanca metàl·lica o portal instal·lat, que impedeix l'accés rodat als terrenys comunals dels T provinent de la carretera de la Urbanització T.
Segon.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, de procurador i eventuals perits, tant de Comú X com de la Sra. Escolano, a acreditar en període d'execució de sentència."
Vuitè.- En contra aquesta d'aquesta sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Galván, i per escrit de conclusions de data 15-07-2021 sol·licita que es dicti Sentència revocant-la i desestimant la demanda en la seva totalitat, aixecant i deixant sense efecte la mesura adoptada el dia 07-06-2021 i ratificada el 08-06-2021 de retirada immediata de la portella metàl·lica instal·lada a l'inici de la seva propietat, amb condemna a les parts demandants al pagament de les costes judicials a ella ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procuradora i de saig.
Considera en primer lloc que el Tribunal Unipersonal ha incorregut en un error en la valoració de la prova, perquè, d'una part, ha estimat que havia de valorar "amb prudència" la prova testifical practicada en la persona dels Srs. Sandoval i Girona perquè són germans i que el primer és sogre de la part defenent, però no va emprar la mateixa "prudència" per valorar la prova testifical dels Srs. Salas, Azorin i Sr. Macias, respectivament cosí germà, marit i cunyat de la demandant, Sra. Escolano, i perquè, d'altra part, l'existència d'un altre judici amb un objecte diferent no ha de restar credibilitat als testimoniatges formulats pels Srs. Sandoval i Girona.
Considera que no s'ha acreditat l'existència d'una servitud de pas pública amb accés al Llosser la qual qüestió en tot cas no és l'objecte del procediment ; que no s'ha acreditat un ius possessionis, sigui privat o públic, i que no s'ha acreditat tampoc que existís un pas regular i continuat de vehicles amb anterioritat a la instal·lació de la porta ; que no s'ha acreditat la pertorbació del pretès però negat ius possessionis públic, i que la mesura és desproporcionada i contrària al principi civiliter modo, havent-se de tenir en compte a més que la porta metàl·lica no està tancada amb clau.
Novè.- En data 07-10-2021, la representació processal de la Sra. Escolano s'oposa al recurs, demanant la seva desestimació amb imposició de les costes a la part apel·lant. Exposa en síntesi que les manifestacions fetes en l'escrit de greuges són incertes.
Desè.- En data 07-10-2021, la representació processal de Comú X presentava escrit de contesta a les conclusions demanant la confirmació de la Sentència de primera instància amb imposició a la contrapart de les costes d'aquesta segona instància.
Argumenta en substància que s'ha demostrat la pertorbació del ius possessionis tant de Comú X com dels veïns i que les testificals com la documentació aportada ho confirmen.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Escau per començar recordar la naturalesa del present procediment.
Al nivell processal, s'encabeix en la tota nova reglamentació resultant del Codi de procediment civil que, en el seu article 269.1 e), permet seguir segons el procediment de tutela sumaria les demandes relatives a la recuperació de la possessió d'una cosa o un dret per la persona que n'hagi estat desposseït o pertorbat en el gaudiment.
Al nivell material, correspon a una acció arrelada en el dret romà.
Així el Tribunal de la Mitra, en la seva sentència de data 29-02-1988 motivava :
"...la part agent exercita en primer lloc una demanda interdictal per a recobrar la possessió sobre un feixó situat al costat de la paret del migjorn de la seva casa, acció interdictal d'antiga condició en el dret romà, que constituïa I'interdicte unde vi per a recobrar la possessió, previst en el Digest (43, 16, 1) Ulpià, que determinava que aquest interdicte correspon a tot aquell que es veiés desposseït violentament, perquè era molt just protegir-lo, i per això li concedeix aquest interdicte per a recobrar la possessió, concretant que correspon tant al que posseeix civilment o naturalment, perquè la possessió natural pertany també aquest interdicte, concretant que ha de presentar-se dins del termini d'un any des de que es produí la lesió i, en conseqüència, en aquests procediments interdictals no es pot discutir-se la propietat, sinó solament el fet de la possessió en el moment de ser desposseït, i així el Digest 43, 16, 23, determinava que aquest interdicte només correspon al que posseeix quan resultà expulsat, perquè ningú més que el posseïdor pot ser-ne privat, i, en conseqüència, tota la qüestió litigiosa queda concretada a determinar, per mitja de la prova efectuada, si l'agent era el posseïdor del feixó objecte de l'acció, o si contràriament, el posseïen els defenents.".
La jurisprudència d'aquesta Sala segueix el mateix sentit i una de les nostres i més recents Sentències, de data 29-6-2017 (rotlle TSJC- 563/2016), confirmada per la més recent de data 08-01-2019, en fa la síntesi. No la tornarem a citar, ja que la sentència d'instància ho fa, sinó que recordarem i precisarem els pressupostos sobre els que ha de reposar l'acció :
la preexistència de l'estat possessori del demandant o bé que ho ha estat immediatament anterior a l'acte de despossessió que denuncia. No pot demanar la protecció quan es tracti d'actes possessoris merament tolerats, ni clandestins o sense coneixement del posseïdor ni que hagin estat violents. S'ha de tractar d'una situació estable i no pas merament circumstancial.
que l'acte de despossessió ha de ser un acte il·lícit o que es fonamenti per actes extra legem, o fets consumats. És a dir, que qui ho hagi fet no vingui avalat per alguna raó legal o convencional. També s'ha d'acreditar que el defenent és l'autor material de la pertorbació i que ha actuat amb la voluntat de pertorbar el lliure exercí de la possessió.
que estigui plenament identificat allò que ha estat posseït i allò que ha estat pertorbat o arravatat.
que es presenti la demanda en el termini d'un any com a molt tard des de l'acte de despossessió.
Per tant, no estem tractant del reconeixement d'una servitud de pas i si el seu exercici era més o menys continu, ni de si els agents tenen dret a posseir (ius possidendi) o si existeix un millor dret a posseir,
Les consideracions en relació a aquest aspecte de les coses no poden donar lloc a cap pronunciament en el marc del present procediment, i les imprecisions i fins i tot els dubtes que poden existir en relació a l'abast dels drets immobiliaris respectius de les parts s'hauran de debatre i dirimir en el marc de l'eventual procés declaratiu sobre els drets de les parts i l'existència de servituds de pas, tal com ho preveu l'article 276.1 del Codi de procediment civil que disposa que la sentència té l'efecte de cosa jutjada en relació amb els fets enjudiciats i que s'hi resolen, sense perjudici que es pugui plantejar un procés declaratiu posterior, un cop la sentència ha esdevingut ferma.
Així les coses, el que s'ha de determinar és si o no els demandants posseïen el dret a passar com a situació de fet (ius possessionis) al febrer del 2021 i si la Sra. Galván va pertorbar aquest dret.
Segon.- Pel que fa a la legitimació activa, la mateixa correspon doncs a tota persona que pot justificar ( de manera "plena i indiscutible" com es precisa en la sentència d'aquesta Sala TSJC-409/11 del 30-04-2012) l'estat possessori anterior, que la seva possessió sigui natural o civil, i que aquest estat pot resultar pertorbat o inquietat o desconegut per l'actuació del defenent.
Tercer.- La sentència d'instància ha fet una aplicació correcta de tots aquests principis.
En efecte, ha quedat establert que la Sra. Galván és propietària d'un terreny a T "MARGE BORA DE LES CASES" de CASA C DE T, parròquia X.
Al febrer del 2021, va instal·lar una portella metàl·lica d'uns quatre metres d'amplada a l'inici de la seva propietat sobre un camí que també passa pel terreny propietat de la Sra. Escolano. Apareix que ho va fer de manera unilateral i sense prevenir ni sol·licitar cap autorització.
Al moment de la inspecció ocular, s'ha pogut confirmar que el lloc on es troba implantada dita portella es situa a dintre de la propietat de la Sra. Galván.
També es va poder constatar que no estava tancada amb clau però que barrava tot el camí i suportava un cartell de "Prohibit el pas, propietat privada".
Quart.- És així que Comú X va instar el present procediment, argüint que la portella impedia l'accés rodat als terrenys comunals del T provinent de la carretera de la Urbanització T quan sempre, i en tot cas des del 1972, tant els seus serveis com els propietaris de les parcel·les travessades pel camí beneficiats hi havien tingut accés.
És aleshores que la Sra. Escolano (CASA F DE T) va intervenir voluntàriament invocant el fet que el camí litigiós del pas de qual la portella pertorba, té vinculació amb el camí rodat objecte al 1972 d'una petició del causant de la Sra. Galván, el Sr. Machado, i que el comú va haver de resoldre negant-li el dret d'explotar la llosera de forma comercial ( aquesta darrera es troba en terreny comunal i va ser explotada pels veïns per les seves necessitats particulars) però autoritzant-lo a construir al Solar de T un accés fins a dita llosera, havent però el mateix accés de quedar de servitud pública.
S'invoca que els Srs. Sandoval i Zapata van negar que el Serveis públics accedissin de forma regular i continua al LLoser però aquest fet resulta provat pels altres testimoniatges i pel certificat emès pel Consol major segons el qual el Servei de boscos i altres del Comú i nacionals hi accedien lliurament fins a la instal·lació de la tanca.
Les manifestacions dels diferents intervinents a l'Acta de desplaçament i constatació que Comú X va organitzar el 28-05-2021 i dels testimonis oïts durant el judici oral permeten considerar que els veïns també feien servir aquest pas com a camí públic i en particular CASA F, mentre que el camí comunal que existeix a prop no era rodat.
En el decurs de l'acta del 07-06-2021, s'ha pogut confirmar, d'una part, que la tanca es va instal·lar arrel de les obres de millora i eixamplament efectuades per un tercer al camí (s'entén que es tracta del Sr. ENTITY_14) i no pas per impedir els desbordaments ("botellots" i trobades nocturnes) causats a partir del confinament com ho pretén la defenent i, d'altra part i sobre tot, que abans de la seva instal·lació, des de molts anys, hi accedien tant jeeps com pick-ups, propietat dels veïns dels terrenys llindants com dels Serveis del Comú X.
Així les coses, no s'entén com es podria tractar d'una simple tolerància limitada als Serveis com el de manteniment del Comú o el de banders i als integrants de la societat civil particular que va promoure la urbanització veïna.
Al contrari, estem al davant d'un dret de passar, i aquest ius possesionis el reconeix indirectament la part defenent quan explica que va instal·lar la tanca per impedir el pas a tercers que fins ara no venien en cotxe fins aquí però que els serveis comunals van poder continuar accedint igualment al Lloser quan ho han volgut fer.
Setè.- Encara que en cap moment s'hagi constatat que la portella metàl·lica estava tancada amb clau o cadena, la portella es va instal·lar de manera no consensuada i l'obstrucció és suficient per justificar la seva retirada ja que la seva sola presència, pertorba i inquieta el ius possesionis.
No s'ha acreditat cap circumstància que pugui legitimar l'actuació unilateral de la part defenent.
Per tant, la seva retirada no apareix com una mesura desproporcionada.
Vuitè.- Per tot l'exposat, en trobar-se reunits els requisits exigits per al triomf de l'acció, escau desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació interposat, confirmant la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle
Novè.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la part apel·lant vençuda de les costes judicials de segona instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Galván en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 28-06-2021 que confirmem íntegrament.
SEGON.- IMPOSAR a la Sra. Galván les costes judicials de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.