STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2022 - ROJ: STSJAD 45/2022
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 février 2022
Numéro89/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 45/2022 (25 février 2022), ECLI:AD:TSJADAD:2022:45
> Décision commentée : STSJAD 45/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 25 février 2022, recurs 89/21, ECLI:AD:TSJADAD:2022:45 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 18 novembre 2021, le Tribunal de Corts (première instance) a condamné plusieurs prévenus pour des infractions liées à un épisode de trafic de cannabis et à une intrusion dans un domicile. Les faits retenus s'articulent autour de plusieurs séquences : une tentative d'achat de stupéfiants qui tourne mal, la recherche du prétendu vendeur, puis l'irruption d'un groupe de personnes dans l'appartement d'un tiers, la porte étant enfoncée à coups de pied. Selon les faits établis, certains membres du groupe brandissaient des bâtons en bois, et des menaces de restitution des sommes remises ou de la drogue ont été proférées à l'encontre de l'occupant, qui avait appelé la police. La victime a été frappée d'une gifle et son téléphone a été arraché.
Le Tribunal de Corts a prononcé des peines de prison, des expulsions du Principat pour certains condamnés, des amendes pour consommation individuelle de cannabis, ainsi que des indemnisations solidaires. Il a aussi absous plusieurs prévenus, notamment du délit majeur d'extorsion, du délit de vol et de la contravention de désobéissance légère.
Le Ministère public a formé appel. Il sollicitait la correction d'une erreur de qualification concernant l'un des prévenus (la menace conditionnelle devant être qualifiée de délit majeur et non mineur), la condamnation de deux prévenus pour la contravention de désobéissance légère (article 508 du Code pénal), et un alourdissement de plusieurs peines. Les défenses de plusieurs condamnés ont elles aussi interjeté appel, en demandant l'acquittement, la requalification des faits ou la suppression de l'expulsion. D'autres défenses ont conclu au maintien de la sentence.
Le Tribunal supérieur, par une sentence du 25 février 2022, a rejeté les appels des prévenus, a partiellement accueilli celui du Ministère public, et a réformé partiellement la décision de première instance.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
1. **La contravention de désobéissance légère (article 508 du Code pénal)** est-elle caractérisée lorsque des prévenus prennent la fuite à l'approche d'un véhicule de police, sans qu'il soit établi que l'ordre d'arrêt a été donné avant la fuite ?
2. **Les délits majeurs de menaces conditionnelles avec arme (article 140.2 du Code pénal) et de violation de domicile avec violence et intimidation (article 194.2 du Code pénal)** sont-ils constitués, notamment lorsque la menace repose sur l'exhibition d'un objet contondant et lorsque la peur effective de la victime est discutée ?
3. **La responsabilité peut-elle être imputée à l'ensemble d'un groupe** pour des actes matériels accomplis par certains de ses membres ?
4. **Les peines prononcées sont-elles proportionnées** (article 56 du Code pénal), et l'expulsion du territoire d'un ressortissant étranger résidant depuis peu en Andorre est-elle conforme au principe de proportion
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2022 - ROJ: STSJAD 45/2022
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 45/2022 (25 février 2022), ECLI:AD:TSJADAD:2022:45
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 45/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 25 février 2022, recurs 89/21, ECLI:AD:TSJADAD:2022:45 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une sentence du 18 novembre 2021, le Tribunal de Corts (première instance) a condamné plusieurs prévenus pour des infractions liées à un épisode de trafic de cannabis et à une intrusion dans un domicile. Les faits retenus s'articulent autour de plusieurs séquences : une tentative d'achat de stupéfiants qui tourne mal, la recherche du prétendu vendeur, puis l'irruption d'un groupe de personnes dans l'appartement d'un tiers, la porte étant enfoncée à coups de pied. Selon les faits établis, certains membres du groupe brandissaient des bâtons en bois, et des menaces de restitution des sommes remises ou de la drogue ont été proférées à l'encontre de l'occupant, qui avait appelé la police. La victime a été frappée d'une gifle et son téléphone a été arraché.
Le Tribunal de Corts a prononcé des peines de prison, des expulsions du Principat pour certains condamnés, des amendes pour consommation individuelle de cannabis, ainsi que des indemnisations solidaires. Il a aussi absous plusieurs prévenus, notamment du délit majeur d'extorsion, du délit de vol et de la contravention de désobéissance légère.
Le Ministère public a formé appel. Il sollicitait la correction d'une erreur de qualification concernant l'un des prévenus (la menace conditionnelle devant être qualifiée de délit majeur et non mineur), la condamnation de deux prévenus pour la contravention de désobéissance légère (article 508 du Code pénal), et un alourdissement de plusieurs peines. Les défenses de plusieurs condamnés ont elles aussi interjeté appel, en demandant l'acquittement, la requalification des faits ou la suppression de l'expulsion. D'autres défenses ont conclu au maintien de la sentence.
Le Tribunal supérieur, par une sentence du 25 février 2022, a rejeté les appels des prévenus, a partiellement accueilli celui du Ministère public, et a réformé partiellement la décision de première instance.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
La contravention de désobéissance légère (article 508 du Code pénal) est-elle caractérisée lorsque des prévenus prennent la fuite à l'approche d'un véhicule de police, sans qu'il soit établi que l'ordre d'arrêt a été donné avant la fuite ?
Les délits majeurs de menaces conditionnelles avec arme (article 140.2 du Code pénal) et de violation de domicile avec violence et intimidation (article 194.2 du Code pénal) sont-ils constitués, notamment lorsque la menace repose sur l'exhibition d'un objet contondant et lorsque la peur effective de la victime est discutée ?
La responsabilité peut-elle être imputée à l'ensemble d'un groupe pour des actes matériels accomplis par certains de ses membres ?
Les peines prononcées sont-elles proportionnées (article 56 du Code pénal), et l'expulsion du territoire d'un ressortissant étranger résidant depuis peu en Andorre est-elle conforme au principe de proportion
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de novembre del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes majors d'amenaces condicionals amb arma i violació de domicili amb violència i intimidació, uns delictes menors de venda de producte estupefaent cànnabis i d'amenaces condicionals, la contravenció penal de consum individual de cànnabis. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió,… »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2022 - ROJ: STSJAD 45/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 18 de novembre de 2021 amb la següent part dispositiva: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 25 février 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000089/2021 Núm. de Causa: 6000053/2021
SENTÈNCIA 4-2022
PARTS:
Apel·lants: MINISTERI FISCAL Sr. Talavera
Sr. Pina
Advocat: Sr. Herrera
Apel·lats: Sr. Hoyos
Advocada: Sra. Viñas
Sr. Recio
Advocat: Sr. Calatayud
Sra. Escudero
Advocada: Sra. Gibert
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-cinc de febrer de dos mil vint-i-dos.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de novembre del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes majors d'amenaces condicionals amb arma i violació de domicili amb violència i intimidació, uns delictes menors de venda de producte estupefaent cànnabis i d'amenaces condicionals, la contravenció penal de consum individual de cànnabis. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 18 de novembre de 2021 amb la següent part dispositiva:
DECIDEIX
"Primer.- Absoldre a O.V., C.G., J.R., G.C. i T.F., del delicte major d'extorsió, a J.M.D. i a Recio del delicte menor de venda de cànnabis, a Hoyos, del delicte major de robatori i de la contravenció penal de desobediència lleu i a C.G.T.S de la contravenció penal de desobediència lleu, infraccions penals de les que venien acusats.
Segon.- Ginermnar a Hoyos com a autor dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma i violació de domicili amb violència i intimidació a la pena única pel que fa als delictes ans esmentats, de DOS ANYS DE PRESÓ I EXPULSIÓ D'ANDORRA PER UN PERÍODE DE DEU ANYS. Per la contravenció penal de consum de cànnabis, se li imposa una pena de MULTA DE QUATRE-CENTS CINQUANTA EUROS (450 EUR).
Tercer.- Ginermnar a Talavera, com a autor responsable dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma, violació de domicili amb violència i intimidació i pel delicte menor de venda de producte estupefaent cànnabis a la pena de TRES ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ, EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE 15 ANYS I MULTA DE CINC-CENTS EUROS (500 EUR). Per la contravenció penal de consum individual de cànnabis se li imposa una pena de MULTA DE QUATRE-CENTS CINQUANTA EUROS (450 EUR).
Quart.- Ginermnar a Pina, com a autor responsables dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma, violació de domicili amb violència i intimidació, i pel delicte menor d'amenaces condicionals a la pena de DOS ANYS I 6 MESOS DE PRESÓ I EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE 15 17 ANYS. Per la contravenció penal de consum individual de cànnabis se li imposa una pena de MULTA DE QUATRE- CENTS CINQUANTA EUROS (450 EUR).
Cinquè.- Ginermnar a Recio, com a autor responsable dels delictes d'amenaces condicionals amb arma i violació de domicili amb violència i intimidació, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ. Per la contravenció penal de consum individual de cànnabis se li imposa una pena de MULTA DE QUATRE-CENTS CINQUANTA EUROS (450 EUR).
Sisè.- Ginermnar a Escudero, com a autora dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma, violació de domicili amb violència i intimidació, a la pena D'UN ANY DE PRESÓ, DELS QUALS SIS MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICAT AL SEGUIMENT DE TRACTAMENT MÈDIC DE DESHABITUACIÓ PROP DE L'UCA DURANT UN TERMINI DE DOS ANYS O FINS A ALTA MÈDICA, I A MANTENIR OCUPACIÓ LABORAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE QUATRE ANYS. Per la contravenció penal de consum individual de cànnabis se li imposa una pena de MULTA DE QUATRE-CENTS CINQUANTA EUROS (450 EUR).
Setè.- Ginermnar a Hoyos a indemnitzar a Arnau en l'import de cent sis euros (106 EUR), i solidàriament amb la resta de condemnats, C.G., J.R., G.C. i T.F., en l'import de tres mil cent vint euros (3.120 EUR) pel perjudici patit per M. i desglossat en el Considerant quart.
Els condemnats hauran d'assumir, a més, el pagament solidari de les despeses processals causades.
Vuitè.- El comís dels telèfons mòbils de C.G. i J.R., per ser instruments del delicte, d'acord amb allò exposat en el Considerant cinquè."
II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:
"que el 29 d'abril del 2020, cap al migdia, Escudero, es posà d'acord amb Pina per a adquirir marihuana, aportant R. 20 EUR i F. 160 EUR, doncs tots eren a la data dels fets consumidors habituals de dit estupefaent. Atès que durant el confinament era difícil aconseguir estupefaents, F. contactà via Messenger amb C., tenint en compte que aquest en altres ocasions havia actuat com a intermediari per posar-la en contacte amb un venedor, no demanant res a canvi, però esperant obtenir una mica de droga, car és consumidor habitual i diari de dit producte, al Principat. A les 15 hores, F., acompanyada de B.A., anà al restaurant ORG_0 d'Andorra la Vella, seguint instruccions de C., on es trobà amb R.C.V.D. i K.J., que eren les persones que suposadament sabien on trobar el comprador. F. els acompanyà fins als apartaments Domus, de la mateixa vila, on els donà els diners, indicant-li V. i J. que pujaven a comprar la droga, malgrat el qual ningú tornà, esperant F. una hora i mitja a l'entrada de l'edifici. V. i J. sortiren per la porta lateral, pel que F. no els veié marxar. F., en veure's enganyada anà a buscar a A., que l'esperava al ORG_0, i a R., que era al seu domicili. R. agafà un pal de fusta, i anaren tots tres plegats novament als apartaments Domus restant a l'entrada, com sigui que desconeixien la identitat i número d'apartament del presumpte venedor en aquell moment.
Entretemps, C. fou també contactat per Talavera, amb la mateixa intenció. En dir- li C. que sabia qui podia disposar de marihuana, G. es desplaça, juntament amb Hoyos, que també volia adquirir cànnabis, ja que els dos són consumidors habituals de dit estupefaent, fins al carrer Prat de la Creu, davant el Supermercat Continente, on es trobaren amb S.A.E. i la seva parella, A.R.C.D.S., lliurant a A. 50EUR cadascun. A. marxà dels llocs amb C. i tornaren passada una estona, dient que els havien pres els diners, concretament, que el venedor s'havia endut els diners i no havia tornat amb l'estupefaent. C. i A. identifiquen al venedor com a "xxx", àlies de J.M.D., afirmant C. que possiblement aquest es trobaria als apartaments Domus, a casa del seu germà bessó, pel que es traslladen tots fins allà en el vehicle de G.. En baixar del vehicle G. agafa un pal de fusta que duia a la furgoneta, a fi d'afrontar la situació armat.
En aquell moment es troben tots els implicats, és a dir, el grup de F. i R., amb el de C., G. i V. a l'entrada dels apartaments Domus, dient C. que ell sap qui és el venedor i en quin pis es troba, al domicili del seu germà. En aquell moment B.A., S.A. i A.R.C. decideixen quedar-se a baix, i marxen dels llocs, pujant la resta: és a dir, V., G., R., C. i F. al 4t pis. En aquell moment tant G. com R. blandaven els pals de fusta a la mà, el que veieren clarament V., C. i F., quan acceptaren acompanyar-los.
Arribats davant la porta de l'apartament xxx, domicili de Arnau, germà bessó de Giner, començaren a donar forts cops a la porta amb insistència, atemorint a M. que trucà a la policia, doncs els cops que efectuaven a la seva porta eren cada cop més forts, requerint una intervenció policial urgent.
C. donà un fort cop de peu a la porta de l'apartament, fent cedir la mateixa, entrant tots cinc al pis, tot i que F. es quedà a l'entrada, mentre els nois s'abalançaren sobre D.M.. Entraren al pis cridant "Y la hierba, llama a tu hermano, tu hermano la ha liado, memo, te va a tocar a ti por tu hermano", "no hemos venido a hablar". V. en veure que M. parlava per telèfon amb la policia, li donà una bufetada i li prengué l'aparell d'una estrebada, sortint del pis, doncs en veure que el telèfon estava bloquejat i no podia penjar la trucada, intentà embolicar-lo amb la jaqueta de R. que es trobava al replà de l'escala, a fi d'evitar que els agents de policia poguessin sentir el que estava passant.
Entretant G. i R. es mostraren amb els pals a la mà davant M., mentre tots ells l'amenaçaven reiteradament si no els donava la marihuana o els tornava els diners.
En sentir les sirenes dels vehicles policials que arribaven als llocs, fugiren tots cinc corrents, en diferents direccions per evitar ser interpel·lats, enduent-se R. el telèfon de M., que llençà posteriorment. A resultes d'aquests fets M. quedà en estat de shock trucant a la seva mare, que el trobà amb un atac de nervis quan arribà al pis.
Després de la seva fugida, V. i G. romangueren amb C., i intentaren cercar a Giner en el domicili matern, i més concretament a l'aparcament del domicili matern, on semblaria ser que a vegades Giner dormia dins un vehicle. En no trobar aquest, tornaren al domicili de D.M., quedant-se V. i G. a les immediacions, i pujant C. al pis a fi de parlar amb D. i esbrinar el parador de Giner. A l'apartament es troba amb D. i la mare d'aquest, i davant la situació intentà minimitzar la seva participació, mirant de convèncer-lo de la seva bona voluntat, oferint-li fins i tot el seu domicili per passar la nit, atès que la porta del pis estava rebentada i D.M. tenia por de romandre-hi, i avisant la mare de D.M., Y.D. que hi havia més persones a fora, tot i que avisant també a aquests per a que marxessin.
D. trucà a la policia per avisar que havien tornat a les immediacions del domicili, pel que dues patrulles es desplaçaren immediatament als llocs. En veure arribar els vehicles policials V. i G. fugiren corrents, sent finalment interpel·lats a l'Av. Tarragona.
L'endemà, 30 d'abril, a les 11.58 hores, J.R. contactà via Instagram amb R.V. escrivint-li "Oye tio, Te lo voy a decir bien claro, Mi pasta la quiero hoy mismo. Estoy en la policia por la vuestra. Culpa. O me la dais hoy o so voy a pegar de ostias hasta que me canse. Cacho perro de mierda. Te vas a enterar de quién soy yo chabal. Me sobran huevos y a vosotros os faltan".
Arran del control d'autes, es tingué coneixement que C.G., entre els anys 2018 i 2020 hauria venut cànnabis com a mínim a dues 5 persones, À.S.G., Machado, com es desprèn de les comunicacions mantingudes amb aquests i de la declaració de S.
G.C. des de l'any 2017 ha estat condemnat tres ocasions, constant en els seus antecedents condemnes per Ordenances penals de data 13 de juny del 2017, pel delicte major de lesions doloses causades amb objectes o mitjans amb perill de causar lesions més greus a la víctima; 16 de gener del 2020, pels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic i lesions doloses; i 26 de febrer del 2020, pels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0'8 gls, refús a sotmetre's a la prova de tòxics, resistència greu a l'autoritat i per la contravenció penal de danys.".
III.- RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal en relació a l'absolució de Hoyos i Talavera per la contravenció penal de desobediència lleu de l'article 508 del Codi Penal i a les penes imposades a cadascun dels processats.
Sol·licita en primer lloc què sigui corregit l'error efectuat en la resolució impugnada en el sentit de que la condemna de Pina sigui pronunciada pel delicte major (i no menor com ho precisa la Sentència) d'amenaces condicionals de l'article 140.1 del Codi Penal.
En relació al primer motiu de recurs, interessa que es condemni a Hoyos i Talavera per la contravenció penal de desobediència lleu de l'article 508 del Codi Penal a cadascun d'ells, a la pena de 750EUR de multa. Observa que V. i G. retornaren després dels fets inicials, al domicili de la víctima i que quan els agents del Servei d'ordre es personaren al lloc els hi donaren l'alto en diverses ocasions, fent cas omís els mateixos i fugin corrents del lloc, que aquests fets no recollits de manera total al resultant de fets provats, constitueixen una desobediència clara a una ordre legítima per part d'un agent de l'autoritat.
En relació al segon motiu de recurs, considera que les penes imposades als condemnats no són conformes als objectius d'imposició de la pena, a l'article 56 del Codi Penal, ni tampoc d'acord a la gravetat dels fets ni a les circumstàncies personals dels condemnats.
Demana que s'imposin les penes següents:
A Escudero una pena de 2 anys de presó dels quals 6 mesos ferms i la resta condicional qualificat al seguiment de tractament mèdic de deshabituació a l'UCA durant 2 anys i a mantenir ocupació laboral durant 2 anys, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys.
A Hoyos una pena de 4 anys de presó ferma en la seva totalitat i expulsió definitiva del Principat.
A Talavera una pena de 5 anys de presó ferma i expulsió definitiva del Principat.
A Pina una pena de 5 anys de presó ferma i expulsió definitiva del Principat.
A Recio, una pena de 4 anys de presó ferma, observant especialment, que contràriament al pronunciament de la Sentència, no concorria l'eximent incomplerta prevista a l'article 27.4 del Codi Penal, atès que les seves circumstàncies personals, malgrat la seva deficiència psíquica reconeguda, atès que la seva participació en els fets revela perfecta intencionalitat i coneixement de la il·licitud dels mateixos.
El Ministeri Fiscal s'oposa als recursos formulats per la defensa de Talavera i Pina, manifestant que:
En relació al recurs de Talavera, els fets són constitutius del delicte major d'amenaces condicionals amb arma, que queda demostrat per les declaracions a la vista oral i van causar temor en el perjudicat, tal i com se'n desprèn de la seva declaració i la de la seva mare, i de la gravació de la trucada efectuada per la víctima al Servei de Policia.
Pel que fa al delicte de violació de domicili, l'ús de la violència i intimidació ha quedat caracteritzat.
La venda per Talavera de marihuana a Machado resulta dels estudis telefònics del processat i concretament de la missatgeria WhatsApp.
En relació al recurs formulat per Pina, la pena complementària d'expulsió ve derivada de la gravetat dels fets que és patent i del poc arrelament al Principat del condemnat, que va arribar al país a l'agost del 2018.
IV.- RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació l'Advocat defensor de Talavera, sol·licitant la revocació de la sentència en el sentit d'absoldre el seu defensat del delicte d'amenaces condicionals amb arma, i subsidiàriament condemnar-lo per una contravenció penal d'amenaces condicionals amb arma, per un delicte de violació de domicili sense violència ni intimidació i pel delicte menor de venda de producte estupefaent cànnabis només al Sr. S., a una pena de 2 anys de presó, multa de 450EUR i expulsió del Principat per 15 anys.
Sosté que en el cas d'autes, no hi ha prova que C.G. hagi invocat un mal a D.M., ni que el recurrent portava un pal, que no s'ha tingut en compte que D.M. va manifestar que no havia tingut por.
Observa a més, que C.G. va entrar en el domicili, però no va exercir violència ni intimidació en D.M., que en cap moment li varen aixecar el pal.
V.- RESULTANT: que interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor de Pina demanant que s'absolgui el seu defensat del delicte d'amenaces condicionals amb arma i, subsidiàriament se'l condemni per una contravenció penal d'amenaces condicionals amb arma i un delicte de violació de domicili sense violència ni intimidació, a la pena d'un any i nou mesos de presó ferma, multa de 100EUR, sense expulsió del Principat.
Observa l'absència de prova d'invocació d'un mal per part de J.R. a D.M. del port d'un pal, l'absència de presa en compte que D.M. va manifestar que no havia tingut por.
Sosté que el seu defensat va entrar al domicili, però no va exercir cap violència ni intimidació.
S'oposa a la pena complementària d'expulsió del Principat, precisant que J.R. porta residint 3 anys al país, que sempre ha tingut treball, que tota la seva família resideix a Andorra, no tenint el seu defensat cap vincle al seu país d'origen. Invoca l'article 13 apartat 2 de la Constitució, l'article 8 del Conveni per la salvaguarda del Tribunal dels Drets Humans, que imposen establir un just equilibri d'interessos entre el respecte individual al dret a la vida familiar i l'interès de la comunitat en prevenir la seguretat i l'ordre públic.
L'advocat defensor de Talavera i Pina s'oposa al recurs formulat pel Ministeri Fiscal, observant especialment pel que fa a la contravenció penal de desobediència lleu, que no hi ha prova que els agents del servei de policia cridessin a Talavera que s'aturés.
VI.- RESULTANT: Que l'advocat defensor de Recio s'oposa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, sol·licitant la confirmació de la sentència.
Manifesta en primer lloc, en quant a la pena imposada que la participació als fets del seu defensat no es pot equiparar a la d'O.V., que no existeix cap dubte de la disminució mental del 37% de G.C. que justifica plenament l'aplicació dels articles 27.4 i 28 del Codi Penal.
Considera en resum, que el Ministeri Fiscal no aporta en el seu recurs, cap argument que permetés augmentar la pena imposada pel Tribunal de Corts.
VII.- RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la defensa d'Hoyos sol·licitant la confirmació de la sentència.
Pel que fa en primer lloc a la contravenció penal de desobediència lleu, observa que es desprèn dels elements obrant en autes que V. i G. es posaren a córrer quan van veure el vehicle del servei de policia entrar a l'aparcament i abans que els agents els cridessin l'alto.
En relació a la pena, considera que la pena imposada pel Tribunal de Corts és adequada a les funcions retributiva, preventiva general i preventiva especial de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, les circumstàncies personals del condemnat que no té antecedents penals i desenvolupa tasques laborals al Centre Penitenciari, i participa en tallers d'arts i classes de llengua catalana, així com a la gravetat dels fets.
VIII.- RESULTANT: Que la defensa de Escudero, sol·licita la confirmació de la Sentència excepte pel que fa al termini de suspensió de la pena que s'ha de fixar en 2 anys.
Observa que el Tribunal de Corts ha considerat ajustat al cas d'autes, la imposició d'una pena única als dos delictes, i ha tingut en compte la participació menys important de T.F. i la seva reinserció, manifestada per una ocupació laboral estable i el seguiment de tractament prop de l'UCA.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: Que els recursos interposats pel Ministeri Fiscal i l'advocat defensor de Talavera i Pina són en primer lloc, en relació a la qualificació jurídica dels fets.
El Ministeri Fiscal posa en relleu de manera prèvia, un error material que afecta el Considerant I i la part dispositiva de la Sentència que convé rectificar. En efecte, el delicte d'amenaces condicionals de l'article 140.1 del Codi Penal del qual Pina ha estat imputat i condemnat, es configura no com a delicte menor, sinó com a delicte major, essent la pena prevista en dit text de 3 mesos a 3 anys.
El Ministeri Fiscal interessa també en el seu recurs, que es condemni a Hoyos i Talavera per la contravenció penal de desobediència lleu de l'article 508 del Codi Penal.
De les diligències practicades en resulta que els processats V. i G., juntament amb Recio retornen desprès dels fets principals al domicili de la víctima, amb la finalitat d'intentar recuperar de nou els diners. Mentre C. pujava al pis, V. i G. es quedaven a les immediacions, a les escales entre dit aparcament i la botiga "La Sirena" quan van veure com entrava a l'aparcament un vehicle del Servei de Policia, moment en el quin es posaren a córrer. No es desprèn amb certesa dels elements obrant en autes, que abans que comencessin a córrer, els agents del Servei de Policia donaren l'alto a V. i G.
Les declaracions de la Sra. Y.D. i dels agents del Servei de Policia PO145 i PO431 recollides a la vista oral, no permeten determinar si els acusats van fugir a la vista del vehicle del Servei de Policia i abans que els agents li donessen l'alto, o després d'haver rebut aquesta ordre. Per tant, el Tribunal de Corts ha absolt a bon dret els processats de la contravenció penal perseguida, observant que el fet d'intentar fugir sense haver rebut l'ordre dels agents de l'autoritat, no constitueix la infracció de desobediència lleu.
D'altra part, i contràriament al que sosté en els seus recursos la defensa de Talavera i Pina, són legalment constitutius, pel que fa a ambdós processats, els delictes majors d'amenaces condicionals amb arma de l'article 140.2 del Codi Penal i violació de domicili amb violència i intimidació de l'article 194.2 del Codi Penal.
En el cas d'autes, les amenaces queden demostrades per les declaracions a la vista oral de la processada T.F., del condemnat G.C. "torneu- nos els diners o haurà osties" i del propi perjudicat que descriu com "va sentir com picaven a la porta, cada vegada més fort van entrar 5 persones al pis, preguntant pel seu germà i on estaven els diners, un d'ells li va donar una bufetada, li van treure el mòbil quan va veure que estava parlant amb la Policia. Els intrusos deien que no venien a parlar, només demanaven diners, dos persones portaven un pal de fusta".
El simple fet de mostrar un pal, ja caracteritza la voluntat de l'autor utilitzant-lo en el seu propòsit amenaçant.
Força és a més de constatar, que els fets contràriament al que sostenen els recurrents, van causar temor en el perjudicat, D.M. La prova d'aquesta reacció resideix en la seva declaració, la gravació de la trucada efectuada per la víctima al Servei de Policia que demostra l'estat de pànic en què es trobava M., així com la declaració a la vista oral de la mare del perjudicat que explica que el seu fill patí un atac de nervis pels fets.
Convé, fins i tot observar que el fet de que la víctima hagi tingut efectivament por o no, no és un element constitutiu del delicte de l'article 140 del Codi Penal, essent només exigit per aquest text que les paraules proferides siguin susceptibles de causar temor.
Pel que fa al delicte de violació de domicili, l'ús de violència i intimidació ha quedat caracteritzat, tal com ho relleva la resolució recorreguda, per les circumstàncies de producció dels fets: entrada de 5 persones al domicili, trencant la porta a cop de peu, dues portant un pal, mostrant-lo abalançant-se sobre la víctima i amenaçant-lo reiteradament, mentre un d'ells li donava una bufetada.
Com ho precisa amb pertinença el Tribunal de Corts, si bé C. no demana el parer dels altres acompanyants abans d'esbotzar la porta del pis, tots els implicats van veure com ho va fer i accediren a l'interior, participant per tant conscient i voluntàriament del delicte. En la mesura que els fets van ésser exercits en grup, amb propòsit de beneficiar-se tots de les accions dels altres, els actes que individualment van poder efectuar cadascun dels condemnats, els hi són atribuïbles a tots.
En fi, Talavera nega haver venut marihuana a la Sra. Machado no discutint la venda al Sr. Bernat, el qual és de tota manera suficient per que sigui constitutiu el delicte menor de venda de producte estupefaent cànnabis. Els estudis de les converses de WhatsApp mantingudes per C.G. amb Nerea And-xxx identificada com a Machado i reproduïdes en la Sentència impugnada, permeten demostrar sense cap mena de dubte que G. ha venut producte estupefaent cànnabis també a N.P.
II.- CONSIDERANT: Que els recursos interposats són, en segon lloc en relació amb les penes imposades per la Sentència.
Pel que fa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal que interessa un agreujament de les penes de presó, la Sala considera que les penes imposades a O.V., C.G., J.R. i G.C., respectivament, de dos anys i sis mesos, tres anys i sis mesos, dos anys i sis mesos i 18 mesos de presó, són adaptades i proporcionades a la gravetat dels fets, tenint en compte el grau de participació dels processats, a les circumstàncies personals de cadascun d'ells, precisament detallades en la Sentència, a la llum de les disposicions de l'article 56 del Codi Penal.
Aquestes penes entren en el terminis legals i són de natura a evitar la reiteració de conductes delictives. Es considera també que la Sentència impugnada ha retingut, a bon criteri, a favor de G.C., la circumstància excloent incomplerta de la responsabilitat pena prevista a l'article 28 del Codi Penal en relació a l'article 27.4 del mateix codi, fonamentant-se en la deficiència psíquica que presenta l'interessat, valorada en un 37% pel pèrit psiquiàtric, que precisa que si bé té coneixement de la il·licitud dels seus actes, no ha elaborat un control dels impulsos adequat a la seva edat biològica, el que ha pogut apreciar el Tribunal en la immediació de la vista Oral.
Pel que fa nogensmenys a la condemna de Escudero, com a autora responsable dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma ( Art. 140.2 del Codi Penal) i violació de domicili amb violència i intimidació ( Art. 194.2 del Codi Penal) a la pena d'un any de presó, dels quals 6 mesos ferms i la resta condicional qualificada, convé observar que l'article 140.2 preveu una pena d'un any a cinc anys de presó i l'article 194.2 una pena d'un any a quatre anys, la pena mínima imposada és de dos anys de presó de conformitat amb les disposicions de l'article 58 apartats 1,2,i 3 del Codi Penal. Per tant s'ha de reformar parcialment la Sentència en el sentit de condemnar Escudero a la pena de dos anys dels quals 6 mesos ferms i al resta condicional qualificat al seguiment de tractament mèdic de deshabituació prop de l'UCA durant un termini de dos any o fins a l'alta mèdica, i a mantenir ocupació laboral durant un termini de dos anys, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys.
Pel que fa al recurs interposat contra Pina, que s'oposa a la pena complementària d'expulsió del Principat per 15 anys, no és discuteix que el condemnat, nascut el xx d'agost de xxx va arribar a Andorra al mes d'agost del 2018, i té poc més d'un any i mig de residència, essent els fets de data 29-06- 2020 i la seva detenció preventiva de data 30-06-2020, que si bé la seva mare i els seus germans resideixen al Principat, no demostra l'existència d'un arrelament consolidat al país, i no ha desenvolupat relacions familiars amb cap persona que tingui la nacionalitat andorrana o un permís de residència a Andorra.
Hagut compte la gravetat dels fets comesos per Pina, la rellevància de la seva participació, que l'endemà dels fets va tornar a proferir amenaces contra la víctima, l'absència de possibilitats demostrades de reinserció, la decisió d'expulsió del Principat no infringeix el principi de proporcionalitat que imposa establir un just equilibri entre el respecte individual del dret a la vida privada i l'interès col·lectiu de prevenir la seguretat i l'ordre púbic. La Sentència ha de ser confirmada sobre aquest punt.
III.- CONSIDERANT: que procedeix estimar parcialment el recurs del Ministeri Fiscal i desestimar els recursos interposats per Talavera i Pina, declarant d'ofici les despeses processals d'aquesta segona instància
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR els recursos interposats per Talavera i Pina contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 de novembre de 2021.
2.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat pel Ministeri Fiscal contra Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 de novembre de 2021.
3- REFORMAR PARCIALMENT la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18 de novembre del 2021 en el sentit de:
Ginermnar a Pina com a autor responsable dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma, violació de domicili amb violència i intimidació i amenaces condicionals.
Ginermnar a Escudero com a autora responsable dels delictes majors d'amenaces condicionals amb arma i violació de domicili amb violència i intimidació, a la PENA DE 2 ANYS DE PRESÓ DELS QUALS 6 MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICAT al seguiment de tractament mèdic de deshabituació prop de l'UCA, durant un termini de dos any o fins a l'alta mèdica, i a mantenir ocupació laboral durant un termini de dos anys, amb un termini de suspensió de la pena de 4 anys.
4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pels recursos. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.