STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 58/2022
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 mars 2022
Numéro94/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 58/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:58)
> Décision commentée : STSJAD 58/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 mars 2022, recours n° 94/21 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 26 juin 2019, M^me^ Esteban chute sur la voie publique, sur la voirie d'une rue de la commune X (le lieu est anonymisé dans la décision sous la mention « XXXX »). Elle attribue sa chute au mauvais état de la chaussée. Le 26 juillet 2019, elle sollicite de la commune une indemnisation au titre de ses lésions. L'absence de réponse vaut décision implicite de rejet, que l'intéressée attaque devant la juridiction administrative.
Par jugement du 6 août 2021, la Section administrative du Tribunal de batlles rejette la demande et déclare la décision tacite conforme au droit. M^me^ Esteban interjette appel. Elle soutient, d'une part, que le juge de première instance a commis une erreur d'appréciation des preuves en retenant qu'elle entendait traverser la chaussée en un lieu inadapté, hypothèse qu'aucune partie n'avait invoquée. D'autre part, elle affirme que la chute résulte d'un défaut d'entretien de la chaussée, qui présentait un affaissement et un état dégradé sur l'ensemble du tronçon.
La commune conclut à la confirmation du jugement. Elle excipe à titre préalable du défaut de réclamation administrative préalable, la demande initiale n'ayant pas chiffré le montant de l'indemnité. Sur le fond, elle admet l'existence d'un léger affaissement du revêtement, qu'elle juge insuffisant pour provoquer la chute d'un piéton attentif. À titre subsidiaire, elle invoque une concurrence de fautes. Elle ne conteste pas le principe des postes ITT et préjudice esthétique, mais limite le *pretium doloris* à 3 000 euros et s'oppose à l'indemnisation des préjudices futurs.
Le Tribunal supérieur de justice est saisi en appel. Les conclusions des parties sont exposées à l'audience, ce qui constitue l'
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 58/2022
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 58/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:58)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 58/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 mars 2022, recours n° 94/21 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 26 juin 2019, M^me^ Esteban chute sur la voie publique, sur la voirie d'une rue de la commune X (le lieu est anonymisé dans la décision sous la mention « XXXX »). Elle attribue sa chute au mauvais état de la chaussée. Le 26 juillet 2019, elle sollicite de la commune une indemnisation au titre de ses lésions. L'absence de réponse vaut décision implicite de rejet, que l'intéressée attaque devant la juridiction administrative.
Par jugement du 6 août 2021, la Section administrative du Tribunal de batlles rejette la demande et déclare la décision tacite conforme au droit. M^me^ Esteban interjette appel. Elle soutient, d'une part, que le juge de première instance a commis une erreur d'appréciation des preuves en retenant qu'elle entendait traverser la chaussée en un lieu inadapté, hypothèse qu'aucune partie n'avait invoquée. D'autre part, elle affirme que la chute résulte d'un défaut d'entretien de la chaussée, qui présentait un affaissement et un état dégradé sur l'ensemble du tronçon.
La commune conclut à la confirmation du jugement. Elle excipe à titre préalable du défaut de réclamation administrative préalable, la demande initiale n'ayant pas chiffré le montant de l'indemnité. Sur le fond, elle admet l'existence d'un léger affaissement du revêtement, qu'elle juge insuffisant pour provoquer la chute d'un piéton attentif. À titre subsidiaire, elle invoque une concurrence de fautes. Elle ne conteste pas le principe des postes ITT et préjudice esthétique, mais limite le pretium doloris à 3 000 euros et s'oppose à l'indemnisation des préjudices futurs.
Le Tribunal supérieur de justice est saisi en appel. Les conclusions des parties sont exposées à l'audience, ce qui constitue l'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2020. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 58/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 25 mars 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000003/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000094/2021
SENTÈNCIA 20-2022
PARTS:
Apel·lant: Sra. Esteban
Representant: ídem
Advocat: Sr. Tejera
Apel·lat: COMÚ X
Representant: Sra. Castrillo
Advocat: Sr. Pla
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 94/21 — Décision commentée
1.- La Sra. Esteban va formular demanda contra el COMÚ X, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el 26 de juliol de 2019, en què reclamava ser indemnitzada com a conseqüència de les lesions sofertes per la caiguda que va patir el 26 de juny anterior, a causa del mal estat de la voravia del XXXX
La sentència de 6 d'agost de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució tàcita impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La part agent ha formulat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que la sentència impugnada considera que la interessada es disposava a travessar la calçada per un lloc inadequat quan es va produir la caiguda, sense que aquesta conclusió s'ajusti a la realitat dels fets ni va ser invocada per cap de les parts.
L'accident es va produir pel defectuós manteniment de la voravia, que presentava en aquell lloc un enfonsament i, en general, estava en mal estat en tot aquell tram. En conseqüència, el COMÚ X és responsable dels danys derivats de la caiguda.
3.- La representació del COMÚ X s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:
S'aprecia una manca de reclamació prèvia en via administrativa, ja que la interessada no va quantificar davant del COMÚ X la indemnització que reclamava.
És cert que, en el lloc on es va produir la caiguda, existeix un petit enfonsament del paviment, però aquest no té entitat suficient per ocasionar la caiguda d'un vianant que circuli amb el mínim d'atenció exigible.
És lògica la inferència que fa el Tribunal de Batlles sobre la intenció de l'agent de travessar la calçada, ja que la caiguda es va produir en el límit entre la vorera i la vorada i a poca distància del pal de subjecció d'un fanal, amb què hagués topat la vianant si hagués seguit per la voravia.
De forma subsidiària, s'hauria d'apreciar que existeix una concurrència de culpes amb la víctima, que no circulava amb la deguda atenció.
Sobre la indemnització sol·licitada, no formula objecció quant als conceptes d'ITT i perjudici estètic, però considera que el pretium doloris no hauria de ser superior a 3.000 EUR i que no procedeix donar lloc als perjudicis futurs, tot això sens perjudici de la concurrència de culpes que invoca.
4.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat administrativa del COMÚ X com a conseqüència de l'accident que va patir l'agent, consistent en una caiguda a la via pública i, en concret, al XXXX
En termes generals, la interessada defensa que la caiguda va tenir lloc com a conseqüència del deficient estat de manteniment de la voravia, mentre que el COMÚ X, tot i admetre que, en aquell lloc, existia un petit enfonsament del paviment, considera que es tracta d'un defecte de poca entitat, que no pot causar la caiguda d'un vianant que camini amb la deguda atenció.
Per la seva part, la sentència apel·lada ha conclòs que la recurrent es proposava baixar de la voravia a fi de travessar la calçada per un indret inadequat, a poca distància d'un pas de vianants i amb infracció de les normes del Codi de la circulació, circumstància que exclouria la responsabilitat administrativa.
Tercer.- Per raons de sistemàtica, s'ha d'examinar en primer lloc l'al·legació del COMÚ X., segons la qual no s'hauria esgotat la via administrativa prèvia, ja que la reclamació presentada davant de l'Administració comunal no quantificava l'import de la indemnització que es reclamava. Front a aquest motiu d'oposició al recurs, l'agent va sostenir en l'acte de la vista que el COMÚ X no havia apel·lat la sentència i, en conseqüència, no podia reproduir el referit argument en aquesta instància.
Sobre aquest punt cal tenir en compte que, tal com declara la sentència d'aquesta Sala núm. 98-2018, de 19 d'octubre, amb referència a la sentència núm. 59-2007, de 14 de setembre:
"En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03- 2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància".
Com és lògic, s'ha de seguir en aquest cas el mateix criteri que en la resolució esmentada. Aplicant el principi del perjudici o gravamen, només es poden apel·lar les sentències que siguin desfavorables a la part que les recorre, i aquest perjudici ha de ser determinat en funció de la part dispositiva de la sentència.
Això no obstant, res impedeix que el COMÚ X, en oposar-se al recurs de la contrapart, reprodueixi les excepcions i pretensions que va al·legar en primera instància, com la que es refereix a la manca de reclamació prèvia en via administrativa. De fet, es planteja en aquest cas una situació equivalent a la que va examinar la sentència d'aquesta Sala núm. 17-2001, de 9 de març, la qual va afirmar que:
"La naturalesa del recurs d'apel·lació permet a les parts reproduir les al·legacions fetes en la primera instància, possibilitat que correspon, òbviament a l'apel·lant, però també a l'apel·lat, ja que si no fos així mai podria obtenir una resposta jurisdiccional a allò que va al·legar, en no poder recórrer la sentència perquè li havia estat favorable".
En conseqüència, no existeix cap obstacle processal a que el COMÚ X invoqui novament el motiu d'oposició que s'ha referit, el qual, tanmateix, s'ha de desestimar en els mateixos termes que s'ha pronunciat la sentència apel·lada. El debat en seu judicial es produeix en els mateixos termes que va plantejar la reclamació en via administrativa, i la posterior precisió en la demanda de les quantitats reclamades no suposa una incongruència amb la reclamació administrativa prèvia.
Quart.- Sobre el fons, convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa, la qual estableix que "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi" (sentències núm. 12-2005, de 5 de maig, 60-2014, de 19 de desembre, i 32-2019, de 27 de març, entre d'altres).
Cinquè.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha considerat que la interessada es proposava baixar de la voravia a fi de travessar la calçada per un indret inadequat, a poca distància d'un pas de vianants i amb infracció de les normes del Codi de la circulació, circumstància que exclouria la responsabilitat administrativa.
Tanmateix, aquesta conclusió es basa en indicis insuficients, com són el fet de que la recurrent circulava prop de la vorada i a poca distància del suport d'un fanal. No es pot oblidar que cap de les parts ha sostingut en la instància aquesta tesi, que tampoc resulta de les declaracions que consten en les actuacions. En conseqüència, no es pot considerar acreditat que la interessada anés a creuar el carrer per aquell lloc, infringint les normes de circulació.
Sisè.- El COMÚ X admet l'existència d'un enfonsament del paviment, que la sentència apel·lada considera que "fou un element causal que indefugiblement contribuí a la producció de la caiguda, doncs certament el desnivell existent en aquell concret indret pot provocar una ensopegada com la que efectivament es produí".
Les fotografies incorporades a les actuacions (especialment als folis 29, 62 i següents) permeten apreciar que, efectivament, els defectes que presentava el paviment en aquell indret eren susceptibles de donar lloc a la caiguda de la interessada, pel desnivell existent, cosa que compromet la responsabilitat administrativa del COMÚ X, per una falta de servei prevista a l'article 59.1 del Codi de l'Administració.
Ara bé, també cal considerar que la recurrent circulava per l'extrem de la voravia, quan disposava de tota l'extensió d'aquesta per fer-ho, de manera que, amb una deguda atenció per la seva part, hagués pogut evitar el punt de la vorera que presentava un estat deficient, i així la caiguda no s'hagués produït.
En conseqüència, procedeix apreciar que s'ha produït en aquest cas concret una concurrència de culpes que determina la moderació de la responsabilitat administrativa, segons l'article 59 in fine del Codi, que s'ha de fixar prudencialment en un 50% per a cadascuna de les parts.
Setè.- Pel que fa a l'import de la indemnització, no hi ha discussió sobre la quantitat corresponent a la ITT, de 3.914,85 EUR, ni tampoc sobre el perjudici estètic, quantificat en 1.500 EUR. Sobre el pretium doloris, que s'ha fixat en 2,5/7, procedeix establir la quantitat de 3.000 EUR com a més ajustada als precedents jurisprudencials. En conseqüència, el perjudici global ascendeix a 8.415,85 EUR, del qual correspon respondre a l'Administració comunal en un 50%, segons s'ha declarat abans, de manera que la indemnització a satisfer per part d'aquesta s'ha de fixar en un total de 4.207,93 EUR.
Pel contrari, no procedeix en aquest tràmit fer cap pronunciament sobre els perjudicis futurs, d'acord amb l'article 58 del Codi de l'Administració, que exigeix que, per donar lloc a la reparació, el perjudici ha de ser cert i avaluable econòmicament, entre d'altres requisits.
Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Esteban contra la sentència dictada el 6 d'agost de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per l'agent contra el COMÚ X. i, en conseqüència, declarar no ajustada a dret i anul·lar la resolució presumpta objecte d'aquest procés, i declarar el dret de la recurrent a que el COMÚ X li aboni una indemnització de 4.207,93 EUR.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.