SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència en relació amb la demanda presentada per la Sra. Esteban contra el Comú X, en què reclamava una indemnització per les lesions sofertes en una caiguda ocorreguda el 26 de juny de 2019 a causa del mal estat de la voravia del XXXX. La sentència inicial del Tribunal de Batlles havia desestimat la demanda, però el Tribunal Superior de Justícia ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació i ha revocat la sentència inicial. El tribunal ha considerat que la caiguda va ser causada per la falta de manteniment adequat de la voravia, que presentava un enfonsament i estava en mal estat, i que això compromet la responsabilitat administrativa del Comú X. Tanmateix, també s'ha considerat que la Sra. Esteban va contribuir a la caiguda per no circular amb la deguda atenció, pel que s'ha aplicat una concurrència de culpes del 50%. En conseqüència, el tribunal ha declarat el dret de la Sra. Esteban a rebre una indemnització de 4.207,93 euros, que és la meitat del perjudici global calculat. A més, no s'ha efectuat cap pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies. La sentència és ferma i executiva. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Núm. de Protocol: 2000003/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000094/2021 SENTÈNCIA 20-2022 PARTS: Apel·lant: Sra. Esteban Representant: ídem Advocat: Sr. Tejera Apel·lat: COMÚ X Representant: Sra. Castrillo Advocat: Sr. Pla COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Esteban va formular demanda contra el COMÚ X, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la sol·licitud presentada el 26 de juliol de 2019, en què reclamava ser indemnitzada com a conseqüència de les lesions sofertes per la caiguda que va patir el 26 de juny anterior, a causa del mal estat de la voravia del XXXX La sentència de 6 d'agost de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució tàcita impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- La part agent ha formulat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que la sentència impugnada considera que la interessada es disposava a travessar la calçada per un lloc inadequat quan es va produir la caiguda, sense que aquesta conclusió s'ajusti a la realitat dels fets ni va ser invocada per cap de les parts. L'accident es va produir pel defectuós manteniment de la voravia, que presentava en aquell lloc un enfonsament i, en general, estava en mal estat en tot aquell tram. En conseqüència, el COMÚ X és responsable dels danys derivats de la caiguda. 3.- La representació del COMÚ X s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions: S'aprecia una manca de reclamació prèvia en via administrativa, ja que la interessada no va quantificar davant del COMÚ X la indemnització que reclamava. És cert que, en el lloc on es va produir la caiguda, existeix un petit enfonsament del paviment, però aquest no té entitat suficient per ocasionar la caiguda d'un vianant que circuli amb el mínim d'atenció exigible. És lògica la inferència que fa el Tribunal de Batlles sobre la intenció de l'agent de travessar la calçada, ja que la caiguda es va produir en el límit entre la vorera i la vorada i a poca distància del pal de subjecció d'un fanal, amb què hagués topat la vianant si hagués seguit per la voravia. De forma subsidiària, s'hauria d'apreciar que existeix una concurrència de culpes amb la víctima, que no circulava amb la deguda atenció. Sobre la indemnització sol·licitada, no formula objecció quant als conceptes d'ITT i perjudici estètic, però considera que el pretium doloris no hauria de ser superior a 3.000 EUR i que no procedeix donar lloc als perjudicis futurs, tot això sens perjudici de la concurrència de culpes que invoca. 4.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si ha quedat compromesa la responsabilitat administrativa del COMÚ X com a conseqüència de l'accident que va patir l'agent, consistent en una caiguda a la via pública i, en concret, al XXXX En termes generals, la interessada defensa que la caiguda va tenir lloc com a conseqüència del deficient estat de manteniment de la voravia, mentre que el COMÚ X, tot i admetre que, en aquell lloc, existia un petit enfonsament del paviment, considera que es tracta d'un defecte de poca entitat, que no pot causar la caiguda d'un vianant que camini amb la deguda atenció. Per la seva part, la sentència apel·lada ha conclòs que la recurrent es proposava baixar de la voravia a fi de travessar la calçada per un indret inadequat, a poca distància d'un pas de vianants i amb infracció de les normes del Codi de la circulació, circumstància que exclouria la responsabilitat administrativa. Tercer.- Per raons de sistemàtica, s'ha d'examinar en primer lloc l'al·legació del COMÚ X., segons la qual no s'hauria esgotat la via administrativa prèvia, ja que la reclamació presentada davant de l'Administració comunal no quantificava l'import de la indemnització que es reclamava. Front a aquest motiu d'oposició al recurs, l'agent va sostenir en l'acte de la vista que el COMÚ X no havia apel·lat la sentència i, en conseqüència, no podia reproduir el referit argument en aquesta instància. Sobre aquest punt cal tenir en compte que, tal com declara la sentència d'aquesta Sala núm. 98-2018, de 19 d'octubre, amb referència a la sentència núm. 59-2007, de 14 de setembre: "En primer lloc, que l'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa només atribueix legitimació per apel·lar a qui es consideri perjudicat per la sentència, és a dir, pel fallo de la sentència i que en concordança amb això, i com recorda l'Administració apel·lada, aquesta Sala ha indicat (sentència 03- 2006, de 24 de gener de 2006, citant la 2001-28, de 29 de maig de 2001) que "els recursos jurisdiccionals es dirigeixen contra els fallos de les sentències, no contra els arguments". Per tant, qui en la primera instància jurisdiccional ha obtingut un fallo favorable al nucli de les seves pretensions no pot apel·lar la sentència amb la pretensió de que aquesta es confirmi però amb raonaments nous que no va incorporar la resolució dictada en la primera instància". Com és lògic, s'ha de seguir en aquest cas el mateix criteri que en la resolució esmentada. Aplicant el principi del perjudici o gravamen, només es poden apel·lar les sentències que siguin desfavorables a la part que les recorre, i aquest perjudici ha de ser determinat en funció de la part dispositiva de la sentència. Això no obstant, res impedeix que el COMÚ X, en oposar-se al recurs de la contrapart, reprodueixi les excepcions i pretensions que va al·legar en primera instància, com la que es refereix a la manca de reclamació prèvia en via administrativa. De fet, es planteja en aquest cas una situació equivalent a la que va examinar la sentència d'aquesta Sala núm. 17-2001, de 9 de març, la qual va afirmar que: "La naturalesa del recurs d'apel·lació permet a les parts reproduir les al·legacions fetes en la primera instància, possibilitat que correspon, òbviament a l'apel·lant, però també a l'apel·lat, ja que si no fos així mai podria obtenir una resposta jurisdiccional a allò que va al·legar, en no poder recórrer la sentència perquè li havia estat favorable". En conseqüència, no existeix cap obstacle processal a que el COMÚ X invoqui novament el motiu d'oposició que s'ha referit, el qual, tanmateix, s'ha de desestimar en els mateixos termes que s'ha pronunciat la sentència apel·lada. El debat en seu judicial es produeix en els mateixos termes que va plantejar la reclamació en via administrativa, i la posterior precisió en la demanda de les quantitats reclamades no suposa una incongruència amb la reclamació administrativa prèvia. Quart.- Sobre el fons, convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa, la qual estableix que "segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en què incorre l'Administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública, es fonamenta en la teoria del "defecte de manteniment normal" de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien. En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències del mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi" (sentències núm. 12-2005, de 5 de maig, 60-2014, de 19 de desembre, i 32-2019, de 27 de març, entre d'altres). Cinquè.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha considerat que la interessada es proposava baixar de la voravia a fi de travessar la calçada per un indret inadequat, a poca distància d'un pas de vianants i amb infracció de les normes del Codi de la circulació, circumstància que exclouria la responsabilitat administrativa. Tanmateix, aquesta conclusió es basa en indicis insuficients, com són el fet de que la recurrent circulava prop de la vorada i a poca distància del suport d'un fanal. No es pot oblidar que cap de les parts ha sostingut en la instància aquesta tesi, que tampoc resulta de les declaracions que consten en les actuacions. En conseqüència, no es pot considerar acreditat que la interessada anés a creuar el carrer per aquell lloc, infringint les normes de circulació. Sisè.- El COMÚ X admet l'existència d'un enfonsament del paviment, que la sentència apel·lada considera que "fou un element causal que indefugiblement contribuí a la producció de la caiguda, doncs certament el desnivell existent en aquell concret indret pot provocar una ensopegada com la que efectivament es produí". Les fotografies incorporades a les actuacions (especialment als folis 29, 62 i següents) permeten apreciar que, efectivament, els defectes que presentava el paviment en aquell indret eren susceptibles de donar lloc a la caiguda de la interessada, pel desnivell existent, cosa que compromet la responsabilitat administrativa del COMÚ X, per una falta de servei prevista a l'article 59.1 del Codi de l'Administració. Ara bé, també cal considerar que la recurrent circulava per l'extrem de la voravia, quan disposava de tota l'extensió d'aquesta per fer-ho, de manera que, amb una deguda atenció per la seva part, hagués pogut evitar el punt de la vorera que presentava un estat deficient, i així la caiguda no s'hagués produït. En conseqüència, procedeix apreciar que s'ha produït en aquest cas concret una concurrència de culpes que determina la moderació de la responsabilitat administrativa, segons l'article 59 in fine del Codi, que s'ha de fixar prudencialment en un 50% per a cadascuna de les parts. Setè.- Pel que fa a l'import de la indemnització, no hi ha discussió sobre la quantitat corresponent a la ITT, de 3.914,85 EUR, ni tampoc sobre el perjudici estètic, quantificat en 1.500 EUR. Sobre el pretium doloris, que s'ha fixat en 2,5/7, procedeix establir la quantitat de 3.000 EUR com a més ajustada als precedents jurisprudencials. En conseqüència, el perjudici global ascendeix a 8.415,85 EUR, del qual correspon respondre a l'Administració comunal en un 50%, segons s'ha declarat abans, de manera que la indemnització a satisfer per part d'aquesta s'ha de fixar en un total de 4.207,93 EUR. Pel contrari, no procedeix en aquest tràmit fer cap pronunciament sobre els perjudicis futurs, d'acord amb l'article 58 del Codi de l'Administració, que exigeix que, per donar lloc a la reparació, el perjudici ha de ser cert i avaluable econòmicament, entre d'altres requisits. Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Esteban contra la sentència dictada el 6 d'agost de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte. Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per l'agent contra el COMÚ X. i, en conseqüència, declarar no ajustada a dret i anul·lar la resolució presumpta objecte d'aquest procés, i declarar el dret de la recurrent a que el COMÚ X li aboni una indemnització de 4.207,93 EUR. Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE