SENTÈNCIA 26-2022 PARTS: Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Zapata Advocada: Sra. Zapata Apel·lat: Sr. Amador Representant: Sra. Valverde Advocat: Sr. Pérez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, vint-i-cinc de març dos mil vint-i-dos. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000070/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Amador va interposar el 10 de desembre del 2020 demanda jurisdiccional sol·licitant la revocació de la resolució del Consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 27 d'octubre del 2020, mitjançant la qual es confirma que presenta un grau de menyscabament del 45% derivat d'accident laboral; desestima l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral; confirma que li correspon un complement a títol de pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1; i, en definitiva, manté el pagament de l'import que percebia en concepte de pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral. En la demanda es pretenia que se li reconegués una pensió d'invalidesa per malaltia comuna/accident no laboral del grup 2, i a la vegada mantenir la pensió d'invalidesa per accident laboral que ja tenia reconeguda. 2.- La sentència de 27 de setembre del 2021 del Tribunal Unipersonal de la Batllia ha estimat parcialment la demanda de la part agent i ha declarat que l'interessat té dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2, amb efectes des del 10 de juliol del 2020 -data d'alta mèdica-, devent-se realitzar el càlcul de la pensió -en atenció a la concurrència de pensió derivada d'accident laboral i, per malaltia comuna- de conformitat amb l'article 173.4 a) de la LSS. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: Per la patologia cervical no es pot atorgar una IPP del 30%, compte tingut que l'agent presenta una limitació del 50% de l'arc de mobilitat de la seva columna cervical, per la qual cosa les seves seqüeles s'han de qualificar d'importants i, segons el barem de l'UNCSS, li correspon un arc del 15 a 30, per la qual cosa no es pot atorgar un 40% com fa la sentència de la Batllia. No es pot valorar la seqüela a nivell del canell esquerre, compte tingut que el pèrit judicial considera que no existeix cap limitació en aquest membre, sense que s'incorri en reformatio iu peius pel fet que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) hagués reconegut una IPP pel canell esquerre. No procedeix reconèixer una pensió del grup 2, ja que l'agent pot realitzar tasques sedentàries. No resulta d'aplicació l'art. 173.4 apartat a) de la LSS, sinó l'apartat b) del mateix precepte, en no assolir el Sr. Amador la minva suficient per a donar dret a una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna. 4.- El Sr. Amador s'ha oposat al recurs de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, s'han valorat correctament les seves patologies, que no li permeten desenvolupar cap activitat laboral. Afegeix que desprès de patir un accident laboral, es va reincorporar amb una feina en la qual treballava només 12 hores setmanals, i que tot i això, va estar tres anys de baixa, la qual cosa demostra que no hi ha cap possibilitat de tornar a desenvolupar una activitat laboral de forma ordinària. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany. D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament. Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017. I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups: Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant. Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional. A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral. Tercer.- Per resoldre aquest recurs cal tenir en compte l'agent va patir un accident de treball el 13/04/2002, i per Sentència del Tribunal de Batlles de 21/10/2005 (folis 50 i següents) es va reconèixer una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 55%. El 21/11/2006 va patir un altre accident laboral, i aleshores l'agent va sol·licitar que es declarés un increment de la seva incapacitat, que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va denegar, decisió que fou confirmada per Sentència del Tribunal de Batlles de 08/05/2008 (folis 54 i següents), confirmada posteriorment per aquest Tribunal Superior de data 24/11/2018 (revers foli 56 i següents). Cinc anys desprès, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va considerar que l'estat de salut de l'agent havia millorat, i per resolucions de dates 06/05/2011 i 11/07/2011 va establir la minva en el 40% (en lloc del 55% que tenia fins aleshores). Aquesta decisió també fou qüestionada per l'agent, i per Sentència del Tribunal de Batlles de 03/07/2012 es va estimar parcialment la demanda i es va reconèixer que el grau de menyscapte era del 45%, tot reconeixent una pensió des del 01/05/2011 (folis 59 i següents), confirmada posteriorment per aquest Tribunal Superior (folis 63 i següents). L'agent va canviar d'ocupació -abans treballava a la construcció-, i la seva darrera feina era la de fer el manteniment d'un jardí 3 cops a la setmana (12 hores setmanals), segons ell mateix va declarar a la Dra. Pombo en el moment de l'exploració, i va iniciar una baixa per malaltia comuna el 10/07/2017. Per resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de 23/06/2020 es va acordar atorgar a l'agent l'alta mèdica des del 10/07/2020, quedant extingida la prestació econòmica per incapacitat temporal des d'aquesta data, i conformar la pensió d'invalidesa amb un grau de menyscapte del 45%, previ dictamen del Dr. Bonet (folis 73 i següents), que xifra en 69,2% la pèrdua de la capacitat de guany, mes un 7,5% per factors complementaris (un total de 76,7%). L'agent va interposar recurs en via administrativa al que va adjuntar l'informe de la Dra. Pombo, de data 20/07/2020 (folis 21 i següents de les actuacions), que destaca que l'agent té un 30% de minva per les cervicals, 10% per la radiculopatia motriu a nivell C6 dreta, 20% SLAP I de l'espatlla dreta, un 8% pel canell esquerre i un 7,5 addicional per factors complementaris. L'agent fou explorat també pel metge independent Dr. ENTITY_11(folis 192 i següents), que, a les seves conclusions recull que la IPP com a conseqüència de l'accident labora era del 45% (lesions a la columna dorsal-lumbar i radiculopatia mínima a nivell de ciàtica esquerre), i la derivada de malaltia comuna del 40% (limitacions a la columna cervical 20%, radiculopatia motriu a nivell C6 dreta, 10%, i limitació mitjana de l'espatlla dreta, 20%), que aplicant la regla de Balthazar, resulta del 44%. El Dr. Pulido considera que el pacient pot tenir dret a la invalidesa combinada per la malaltia comuna més accident laboral, que en conjunt es consideraria com a derivada de malaltia comuna, amb una IPP del 69,2%, i conclou que no pot fer cal tipus d'activitat laboral que comporti estar dempeus de forma perllongada o un mínim esforç així com manipulacions de forcegi i que requereixin amplituds de moviments de l'espatlla dreta importants, però que sí pot fer activitats professionals sedentàries. L'agent va sol·licitar que el Dr. Pulido valorés també la patologia al canell esquerre, i el facultatiu va emetre un informe ampliatori el 14/10/2020 (foli 33), que considera que es podria valorar en un 10%, però que, aplicant la regla de Balthazar, l'increment a nivell de la IPP general seria inferior al 2%. I per Resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de 28/10/2020 es va confirmar la resolució anterior (de 23/06/2020). I ja en seu judicial, es va elaborar el informe medicoforense per part del Dr. Morales (folis 212 i següents), que respon únicament a les qüestions que se li preguntaven (valoració a nivell cervical i al canell, si el pacient pot o no treballar i sobre l'aplicació de la regla de Balthazar), i valora la IPP de les cervicals en el 40% (30% per la limitació de la mobilitat, i un 10% per la irradiació neurològica), i no reconeix cap limitació en el canell esquerre. Pel que fa la possibilitat de treballar, el forense considera que l'agent: "no es podria dir que fos pel complet apte per a desenvolupar un treball de tipus sedentari, ja que les patologies que presenta li ocasionen sobrecàrregues i dolors com a conseqüència de mantenir-se en una posició al llarg d'un temps determinat. Per tant, en cas que es consideri que el pacient és mereixedor d'una invalidesa de grau I, cal tenir en compte que el tipus de treball que podrà desenvolupar, serà aquell que no requereixi d'esforços físics, i que permeti al pacient una certa higiene postural que redueixi la sobre càrrega i el dolor a columna cervical, lumbar i a espatlla dreta entre d'altes. Per tant, un treball on pugui canviar de posició, aixecar-se i asseure's quan ho precisi i en cas de ser pertinent, amb un reducció de jornada laboral per no exposar al pacient a sobrecàrregues dels seus locus anatòmics lesionats" Quart.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) argumenta que en cap cas vulnera la prohibició de reformatio in peius el fet de mantenir que no es pot atorgar cap percentatge de minva pel canell, segons l'informe forense. Així, la parapública ve a mantenir que allò que cal comparar és la situació jurídica de la part agent abans de la interposició del recurs contenciós, amb la resultant del propi recurs. És cert que, amb caràcter general, l'anàlisi de si s'ha respectat o no la prohibició de la reformatio in peius respon a aquest raonament. I també, afegim nosaltres, que l'objecte del recurs contenciós és sempre l'acte administratiu que es qüestiona, mentre que els informes previs, llevat que siguin vinculants per l'Administració, són actes de tràmit que no poden ser recorreguts. Ara bé, les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que atorguen l'alta mèdica i que es pronuncien sobre el dret o no del treballador a rebre una pensió, sempre es fonamenten en l'informe de la Comissió de Valoració Mèdica, de fet, l'informe s'annexa a la notificació de resolució d'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal i denegació de la prestació d'invalidesa (folis 9 i 10 de les actuacions). Per això, s'ha d'entendre que l'informe forma part de la motivació de la decisió administrativa (motivació in aliunde), de manera que és part indissoluble de la pròpia decisió administrativa. Tenint en compte aquesta circumstància, sí es por considerar que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha reconegut uns percentatges de minva concrets en algunes patologies, que no poder ser disminuïts en via contenciosa. En aquest mateix sentit, la sentència nº 5, de data 28/01/22 d'aquesta Sala (rotlle nº TSJA-0000051/2021) declara que s'incorre en reformatio in peius si es modifica en contra del recurrent la valoració d'una patologia no discutida a la demanda: "D'aquesta manera, encara que l'informe pericial conclou que la pèrdua de la capacitat de guany de la interessada, inclosos els factors socials complementaris, és superior al 60% que exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, la sentència apel*lada ha fixat una incapacitat global del 40,15%, ja que ha reduït la valoració de la síndrome facetaria lumbar del 35% al 20%, quan aquest extrem no havia estat discutit per les parts en els seus escrits de demanda i contestació i, de fet, tots els facultatius que havien intervingut es van manifestar conformes amb el percentatge del 35%. En aquestes condicions, s'ha de considerar que la sentència apel*lada incurra en una forma de reformatio in peius, ja que modifica en contra del recurrent la valoració d'una patologia que no havia estat contestada per la contrapart, sinó que coincidia amb el criteri dels propis serveis mèdics de la CASS. L'entitat parapública no pot anar ara en contra del criteri que va sostenir en la seva contestació a la demanda." En definitiva, la minva reconeguda pel Dr. Pulido pel canell esquerre al complement del seu peritatge -expressament recollida a la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), foli 203-, no pot ser desprès qüestionada per la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS). Cinquè.- Quant al fons, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) considera que no procedeix reconèixer una pensió del grup 2, ja que l'agent pot realitzar tasques sedentàries. Tanmateix, el Dr. Morales va considerar que no es pot dir que l'agent fos pel complet apte per a desenvolupar un treball de tipus sedentari, ja que les patologies que presenta li ocasionen sobrecàrregues i dolors com a conseqüència de mantenir-se en una posició al llarg d'un temps determinat. De fet, el metge forense planteja només com a hipòtesi que es consideri que el pacient sigui mereixedor d'una invalidesa de grau I (recordis que el Dr. Morales no va valorar la totalitat de les patologies de l'agent, només aquelles sobre les que les parts havien preguntat), tot afegint que en aquest cas el treball hauria de permetre que tingués una certa higiene postural, reduint la sobre càrrega i el dolor a columna cervical, lumbar i a espatlla dreta entre d'altes, un "treball on pugui canviar de posició, aixecar-se i asseure's quan ho precisi i en cas de ser pertinent, amb un reducció de jornada laboral per no exposar al pacient a sobrecàrregues dels seus locus anatòmics lesionats". Arribats a aquest punt cal recordar que aquest Tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar- se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat, tot afegint que la possibilitat de treballar no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (sentència 30-2014, d'11 de juliol, i en el mateix sentit sentència 42- 2017, de 17 de maig; 58-2017, de 23 de juny i 41-2020 de data 26 de novembre. I, atenent les conclusions del pèrit judicial, el Sr. Amador no podria treballar amb normalitat tampoc en una feia sedentària. Les consideracions anteriors porten a concloure que sí resulta d'aplicació l'art. 173.4 apartat a) de la LSS. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència de 27 de setembre del 2021 del Tribunal Unipersonal de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE