STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 72/2022
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé4 mars 2022
Numéro337/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 72/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:72)
> Décision commentée : STSJAD 72/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 4 mars 2022, recours n° 337/21 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:72) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 22 octobre 2018, M. Pérez a formé une demande en responsabilité civile fondée sur l'exercice professionnel contre Mme Duque, à laquelle il reprochait un manquement à son devoir de diligence. Il sollicitait l'indemnisation de son préjudice, à titre subsidiaire sur le fondement de l'enrichissement injuste, ainsi que le remboursement de ses frais judiciaires et extrajudiciaires, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. Le texte ne précise pas le montant réclamé, faute de quantification dans les conclusions reproduites.
Mme Duque a répondu le 12 novembre 2018. Elle a principalement opposé l'exception de prescription de l'action et, subsidiairement, a conclu au rejet de la demande. Elle a également soulevé l'existence d'une transaction (quitança) conclue dans le cadre d'un litige prud'homal antérieur, ainsi que l'absence de lien de causalité, l'action pour licenciement injustifié étant selon elle déjà éteinte.
Par jugement du 16 août 2021, le Tribunal de Batlles a débouté M. Pérez et l'a condamné aux dépens. Le motif retenu est la prescription triennale : le délai de trois ans aurait couru entre la notification de l'arrêt définitif de seconde instance (30 juin 2014) et la demande de citation (20 juin 2018).
M. Pérez a interjeté appel. Il soutenait que le jugement violait la loi et la jurisprudence de la Sala Civil sur l'application du délai triennal aux créances des *menestrals* et artisans. Il sollicitait la révocation du jugement et l'octroi de l'intégralité de ses prétentions, avec les dépens des deux instances. Mme Duque concluait à la confirmation de la prescription, à titre subsidiaire au rejet de la demande, et à la condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions. La première est de savoir si une action en responsabilité contractuelle dirigée contre un professionnel du droit relève du délai triennal applicable aux créances des artisans et *menestrals*, ou du délai de droit commun de trente ans. La seconde, qui ne se pose que si la prescription est écartée, est de savoir si le juge d'appel peut statuer au fond alors que le premier juge ne s'est pas prononcé sur les moyens du litige.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 72/2022
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 72/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:72)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 72/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 4 mars 2022, recours n° 337/21 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:72) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 22 octobre 2018, M. Pérez a formé une demande en responsabilité civile fondée sur l'exercice professionnel contre Mme Duque, à laquelle il reprochait un manquement à son devoir de diligence. Il sollicitait l'indemnisation de son préjudice, à titre subsidiaire sur le fondement de l'enrichissement injuste, ainsi que le remboursement de ses frais judiciaires et extrajudiciaires, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. Le texte ne précise pas le montant réclamé, faute de quantification dans les conclusions reproduites.
Mme Duque a répondu le 12 novembre 2018. Elle a principalement opposé l'exception de prescription de l'action et, subsidiairement, a conclu au rejet de la demande. Elle a également soulevé l'existence d'une transaction (quitança) conclue dans le cadre d'un litige prud'homal antérieur, ainsi que l'absence de lien de causalité, l'action pour licenciement injustifié étant selon elle déjà éteinte.
Par jugement du 16 août 2021, le Tribunal de Batlles a débouté M. Pérez et l'a condamné aux dépens. Le motif retenu est la prescription triennale : le délai de trois ans aurait couru entre la notification de l'arrêt définitif de seconde instance (30 juin 2014) et la demande de citation (20 juin 2018).
M. Pérez a interjeté appel. Il soutenait que le jugement violait la loi et la jurisprudence de la Sala Civil sur l'application du délai triennal aux créances des menestrals et artisans. Il sollicitait la révocation du jugement et l'octroi de l'intégralité de ses prétentions, avec les dépens des deux instances. Mme Duque concluait à la confirmation de la prescription, à titre subsidiaire au rejet de la demande, et à la condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions. La première est de savoir si une action en responsabilité contractuelle dirigée contre un professionnel du droit relève du délai triennal applicable aux créances des artisans et menestrals, ou du délai de droit commun de trente ans. La seconde, qui ne se pose que si la prescription est écartée, est de savoir si le juge d'appel peut statuer au fond alors que le premier juge ne s'est pas prononcé sur les moyens du litige.
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 72/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 04 mars 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000337/2021 ORIGEN: 1000358/2018 - 00
NIG: 5300542120180001846
PARTS:
Apel·lant: Sr. Pérez
Advocat: Sr. Marcos
Apel·lat: Sra. Duque
Representant: Sra. Vélez
Advocat: Sr. Bueno
OBJECTE: Responsabilitat professional, prescripció en matèria de responsabilitat contractual; retorn actuacions tribunal a quo
SENTÈNCIA 054-2022
Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 337/21 — Décision commentée
1.- En data 22 d'octubre de 2018, el senyor Pérez interposà demanda en reclamació de responsabilitat civil derivada de l'exercici professional, indemnització de danys i perjudicis i subsidiàriament d'enriquiment injust contra la senyora Duque, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import demanat en el cos del seu escrit de demanda o el major que correspongués una vegada practicat el període probatori, incrementat amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat dels despeses judicials i extrajudicials del present litigi, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
2.- La representació processal de la senyora Duque va contestar la demanda articulada de contrari en data 12 de novembre de 2018, tot oposant-se a la mateixa mitjançant principalment l'excepció de prescripció de l'acció i, subsidiàriament sol·licitant la seva desestimació, amb expressa condemna al pagament de les costes processals de l'agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
3.- En data 16 d'agost de 2021, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en quina part expositiva, entre altres, estableix:
"ACORDA
Desestimar la demanda formulada pel senyor Pérez contra la senyora Duque, amb imposició de costes a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Pérez en base, en síntesi, a considerar que la mateixa infringeix la llei i la jurisprudència de la Sala Civil en relació a la vigència i aplicació del termini de prescripció triennal pel que respecta als crèdits dels menestrals i artesans; tot sol·licitant que es dicti una nova resolució revocant l'apel·lada i admetent les seves pretensions manifestades a la demanda i a l'escrit de recurs, tot imposant a l'adversa la totalitat de les costes processals i extra processals d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
5.- La representació processal de la senyora Duque s'oposa al recurs d'apel·lació formulat en base, en síntesi, a considerar que existeix incongruència entre els petitums de la demanda, conclusions d'instància i el d'apel·lació amb el contingut dels escrits en què es formulen en no concretar-se en cap d'ells cap quantitat; que procedeix estimar l'excepció de prescripció triennal formulada de l'acció exercida per la part apel·lant; que existeix una quitança per la que el senyor Pérez es va comprometre a res més reclamar al Despatx D per raó dels autes laborals enregistrats amb el número B-1381-1/2011, qui està anant doncs contra els seus propis actes; que l'advocat té una obligació de mitjans i no de resultat i que no existeix nexe de causalitat entre l'assumpte encomanat i el dany causat, ja que l'acció per acomiadament improcedent havia caducat abans de què l'agent i avui recurrent contactès amb la senyora ENTITY_6; tot sol·licitant la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat, ja sigui confirmant la prescripció declarada en la instància o bé desestimant la demanda, amb expressa condemna en costes processals de segona instància, amb inclusió d'honoraris d'avocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució d'instància desestima la demanda formulada pel senyor Pérez contra la senyora Duque, tot imposant les costes processals generades en la instància al primer en considerar prescrita l'acció de reclamació per responsabilitat contractual instada pel senyor Pérez, en haver transcorregut el termini de tres anys des de la notificació de la resolució definitiva de segona instància (30/06/2014) i la petició de citació de la present causa (20/06/2018).
I és contra la mateixa que s'alça el senyor Pérez.
Segon.- Constitueix doctrina jurisprudencial consolidada d'aquesta Sala que dins el concepte de menestrals o artesans als que es refereix la Constitució quarta, Títol II, Llibre VII, Volum I de les Constitucions i altres Drets de Catalunya, en la que es contempla la prescripció dels crèdits dels artesans i menestrals, s'han d'incloure els crèdits que es desprenen de la prestació d'oficis o tasques manuals i també els que executen professionals de l'àmbit de la ciència o de les arts.
En la nostra Sentència de data 30 de juny de 2011, rotlle número 0339/10, vam definir el menestral com la persona que professava un art mecànic i que ara es pot definir com aquella que desenvolupa un art o ofici, fonamentalment manual. A més, en la mateixa resolució també vam dir que en les nostres Sentències de 24 de setembre de 2004 i 18 de setembre de 2008 vam definir els deutes que originen una prescripció triennal per ésser relatius a artesans o menestrals. I els deutes esmentats són els que deriven d'una prestació de serveis o d'obra i en relació al dret de cobrament dels honoraris per la tasca realitzada.
A més en la Sentència de data 29 de juny de 2017 i posterior Aute de 12 de setembre de 2017 (TSJC-347/16) vam establir que la prescripció que s'ha d'aplicar a les reclamacions d'honoraris d'advocat és la prescripció triennal dels artesans i menestrals.
Ara bé, en el cas d'espècie no es reclama el pagament dels honoraris per part de l'advocat pels serveis prestats, ni un deute derivat d'una prestació de serveis, sinó que es reclama al professional del dret una indemnització per responsabilitat contractual derivada, segons afirma, de la manca de diligència de la senyora Duque en l'exercici de la seva comesa professional.
Acció de responsabilitat contractual que manté el termini de prescripció de 30 anys previst a l'Usatge Omnes Causae, segons reconeix expressament la nostra doctrina, a diferència del supòsit de la responsabilitat extracontractual o Lex Aquilia, quin termini de prescripció és d'1 any.
En conseqüència, l'acció exercitada pel senyor Pérez no es troba prescrita, havent-se de revocar la resolució d'instància al respecte.
Tercer.- En no confirmar-se la prescripció de l'acció de responsabilitat contractual caldria entrar sobre el fons. Com sigui, però, que tal i com posa de relleu la part recorreguda en la Sisena Conclusió del seu escrit, la Sentència d'instància no n'ha efectuat cap mena de valoració, procedeix retornar l'assumpte a la Batllia a fi de què dicti la corresponent decisió sobre el fons del litigi, en els millors terminis.
Altrament es vulneraria el dret de la part a la doble instància. Al respecte, no hem d'obviar la jurisprudència del Tribunal Constitucional relativa al doble grau de jurisdicció. Aquest darrer ha reconegut la seva importància en uns termes clars, motivant que "l'apel·lació està íntimament unida a la consideració que un litigi ha de poder ser examinat dues vegades, atès que el seu objectiu és permetre un nou examen del litigi: el pronunciament d'apel·lació, que intervé en segon lloc, s'efectua per magistrats normalment més experimentats i dels quals, a més, es pot esperar que jutgin millor, perquè la instrucció davant els primers jutges ha dilucidat i ha aclarit les dades de l'assumpte. Altrament dit, és la preocupació d'una bona administració de la justícia que du a la tècnica del doble grau de jurisdicció.« i "si el principi del doble grau de jurisdicció no té per ell mateix valor constitucional, en el sentit que el legislador el pot excloure, per contra, quan aquest mateix legislador l'estableix, esdevé un composant del dret a la jurisdicció. Per aquest motiu, pel fet d'incloure'l en un dret que reconeix l'article 10 de la Constitució, el legislador li atorga un abast constitucional." (Causa 2013-30-RE del 03-02-2014).
Havent també precisat que "L'apel·lació, per ser un procés degut, en el sentit de l'article 10 de la Constitució, ha de permetre que l'assumpte resolt en primera instància sigui examinat per ulls nous, amb l'extensió i l'amplitud, que la llei mateixa pugui determinar. Aquesta és la seva raó de ser: jutjar de nou un assumpte a través de la mirada d'un magistrat o d'un tribunal que no tingui sobre ell cap judici personal previ i d'aquesta forma s'aproximi a la decisió apel·lada i a les actuacions que la van originar." (Causa 2014-22 i 32-RE Sentència del 16-02-2015).
D'aquestes consideracions, s'ha d'extreure la conclusió que seria contrari a la Constitució el fet de privar a una part de la possibilitat que la seva causa fos jutjada una segona vegada en apel·lació i de la possibilitat d'obtenir un pronunciament complet de la justícia, és a dir un pronunciament del primer jutjador i un pronunciament de la jurisdicció d'apel·lació sobre la integritat del litigi.
Quart.- L'èxit del recurs d'apel·lació s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals generades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Pérez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 16 d'agost de 2021, que revoquem i retornem les actuacions al Tribunal d'instància a fi de què en els millors terminis dicti Sentència entrant al fons de l'assumpte.
Segon.- NO EFECTUAR cap pronunciament sobre les costes de la instància, sense perjudici del pronunciament definitiu que recaigui en el seu dia.
Tercer.- NO FER especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.