SENTÈNCIA 054-2022 Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 22 d'octubre de 2018, el senyor Pérez interposà demanda en reclamació de responsabilitat civil derivada de l'exercici professional, indemnització de danys i perjudicis i subsidiàriament d'enriquiment injust contra la senyora Duque, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li l'import demanat en el cos del seu escrit de demanda o el major que correspongués una vegada practicat el període probatori, incrementat amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat dels despeses judicials i extrajudicials del present litigi, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 2.- La representació processal de la senyora Duque va contestar la demanda articulada de contrari en data 12 de novembre de 2018, tot oposant-se a la mateixa mitjançant principalment l'excepció de prescripció de l'acció i, subsidiàriament sol·licitant la seva desestimació, amb expressa condemna al pagament de les costes processals de l'agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 3.- En data 16 d'agost de 2021, l'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en quina part expositiva, entre altres, estableix: "ACORDA Desestimar la demanda formulada pel senyor Pérez contra la senyora Duque, amb imposició de costes a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Pérez en base, en síntesi, a considerar que la mateixa infringeix la llei i la jurisprudència de la Sala Civil en relació a la vigència i aplicació del termini de prescripció triennal pel que respecta als crèdits dels menestrals i artesans; tot sol·licitant que es dicti una nova resolució revocant l'apel·lada i admetent les seves pretensions manifestades a la demanda i a l'escrit de recurs, tot imposant a l'adversa la totalitat de les costes processals i extra processals d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 5.- La representació processal de la senyora Duque s'oposa al recurs d'apel·lació formulat en base, en síntesi, a considerar que existeix incongruència entre els petitums de la demanda, conclusions d'instància i el d'apel·lació amb el contingut dels escrits en què es formulen en no concretar-se en cap d'ells cap quantitat; que procedeix estimar l'excepció de prescripció triennal formulada de l'acció exercida per la part apel·lant; que existeix una quitança per la que el senyor Pérez es va comprometre a res més reclamar al Despatx D per raó dels autes laborals enregistrats amb el número B-1381-1/2011, qui està anant doncs contra els seus propis actes; que l'advocat té una obligació de mitjans i no de resultat i que no existeix nexe de causalitat entre l'assumpte encomanat i el dany causat, ja que l'acció per acomiadament improcedent havia caducat abans de què l'agent i avui recurrent contactès amb la senyora ENTITY_6; tot sol·licitant la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat, ja sigui confirmant la prescripció declarada en la instància o bé desestimant la demanda, amb expressa condemna en costes processals de segona instància, amb inclusió d'honoraris d'avocat i procurador. FONAMENTS DE DRET Primer.- La resolució d'instància desestima la demanda formulada pel senyor Pérez contra la senyora Duque, tot imposant les costes processals generades en la instància al primer en considerar prescrita l'acció de reclamació per responsabilitat contractual instada pel senyor Pérez, en haver transcorregut el termini de tres anys des de la notificació de la resolució definitiva de segona instància (30/06/2014) i la petició de citació de la present causa (20/06/2018). I és contra la mateixa que s'alça el senyor Pérez. Segon.- Constitueix doctrina jurisprudencial consolidada d'aquesta Sala que dins el concepte de menestrals o artesans als que es refereix la Constitució quarta, Títol II, Llibre VII, Volum I de les Constitucions i altres Drets de Catalunya, en la que es contempla la prescripció dels crèdits dels artesans i menestrals, s'han d'incloure els crèdits que es desprenen de la prestació d'oficis o tasques manuals i també els que executen professionals de l'àmbit de la ciència o de les arts. En la nostra Sentència de data 30 de juny de 2011, rotlle número 0339/10, vam definir el menestral com la persona que professava un art mecànic i que ara es pot definir com aquella que desenvolupa un art o ofici, fonamentalment manual. A més, en la mateixa resolució també vam dir que en les nostres Sentències de 24 de setembre de 2004 i 18 de setembre de 2008 vam definir els deutes que originen una prescripció triennal per ésser relatius a artesans o menestrals. I els deutes esmentats són els que deriven d'una prestació de serveis o d'obra i en relació al dret de cobrament dels honoraris per la tasca realitzada. A més en la Sentència de data 29 de juny de 2017 i posterior Aute de 12 de setembre de 2017 (TSJC-347/16) vam establir que la prescripció que s'ha d'aplicar a les reclamacions d'honoraris d'advocat és la prescripció triennal dels artesans i menestrals. Ara bé, en el cas d'espècie no es reclama el pagament dels honoraris per part de l'advocat pels serveis prestats, ni un deute derivat d'una prestació de serveis, sinó que es reclama al professional del dret una indemnització per responsabilitat contractual derivada, segons afirma, de la manca de diligència de la senyora Duque en l'exercici de la seva comesa professional. Acció de responsabilitat contractual que manté el termini de prescripció de 30 anys previst a l'Usatge Omnes Causae, segons reconeix expressament la nostra doctrina, a diferència del supòsit de la responsabilitat extracontractual o Lex Aquilia, quin termini de prescripció és d'1 any. En conseqüència, l'acció exercitada pel senyor Pérez no es troba prescrita, havent-se de revocar la resolució d'instància al respecte. Tercer.- En no confirmar-se la prescripció de l'acció de responsabilitat contractual caldria entrar sobre el fons. Com sigui, però, que tal i com posa de relleu la part recorreguda en la Sisena Conclusió del seu escrit, la Sentència d'instància no n'ha efectuat cap mena de valoració, procedeix retornar l'assumpte a la Batllia a fi de què dicti la corresponent decisió sobre el fons del litigi, en els millors terminis. Altrament es vulneraria el dret de la part a la doble instància. Al respecte, no hem d'obviar la jurisprudència del Tribunal Constitucional relativa al doble grau de jurisdicció. Aquest darrer ha reconegut la seva importància en uns termes clars, motivant que "l'apel·lació està íntimament unida a la consideració que un litigi ha de poder ser examinat dues vegades, atès que el seu objectiu és permetre un nou examen del litigi: el pronunciament d'apel·lació, que intervé en segon lloc, s'efectua per magistrats normalment més experimentats i dels quals, a més, es pot esperar que jutgin millor, perquè la instrucció davant els primers jutges ha dilucidat i ha aclarit les dades de l'assumpte. Altrament dit, és la preocupació d'una bona administració de la justícia que du a la tècnica del doble grau de jurisdicció.« i "si el principi del doble grau de jurisdicció no té per ell mateix valor constitucional, en el sentit que el legislador el pot excloure, per contra, quan aquest mateix legislador l'estableix, esdevé un composant del dret a la jurisdicció. Per aquest motiu, pel fet d'incloure'l en un dret que reconeix l'article 10 de la Constitució, el legislador li atorga un abast constitucional." (Causa 2013-30-RE del 03-02-2014). Havent també precisat que "L'apel·lació, per ser un procés degut, en el sentit de l'article 10 de la Constitució, ha de permetre que l'assumpte resolt en primera instància sigui examinat per ulls nous, amb l'extensió i l'amplitud, que la llei mateixa pugui determinar. Aquesta és la seva raó de ser: jutjar de nou un assumpte a través de la mirada d'un magistrat o d'un tribunal que no tingui sobre ell cap judici personal previ i d'aquesta forma s'aproximi a la decisió apel·lada i a les actuacions que la van originar." (Causa 2014-22 i 32-RE Sentència del 16-02-2015). D'aquestes consideracions, s'ha d'extreure la conclusió que seria contrari a la Constitució el fet de privar a una part de la possibilitat que la seva causa fos jutjada una segona vegada en apel·lació i de la possibilitat d'obtenir un pronunciament complet de la justícia, és a dir un pronunciament del primer jutjador i un pronunciament de la jurisdicció d'apel·lació sobre la integritat del litigi. Quart.- L'èxit del recurs d'apel·lació s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals generades en aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Pérez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 16 d'agost de 2021, que revoquem i retornem les actuacions al Tribunal d'instància a fi de què en els millors terminis dicti Sentència entrant al fons de l'assumpte. Segon.- NO EFECTUAR cap pronunciament sobre les costes de la instància, sense perjudici del pronunciament definitiu que recaigui en el seu dia. Tercer.- NO FER especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE