SENTÈNCIA 055-2022 Andorra la vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 6 d'octubre de 2020, el senyor Cañete interposà demanda laboral contra la societat Calderón, tot sol·licitant que es declarés l'acomiadament del que fou objecte per part de la mateixa injustificat i improcedent; se li abonés la suma bruta total de 23.862,94 EUR en concepte de compensació econòmica; se li lliurés la quantitat neta descomptant la cotització a la CASS del 6,5 % de la part obrera; es declarés l'obligació de l'empresari de cotitzar la indemnització total bruta davant la CASS; i es condemnés a la societat demandada al pagament dels interessos legals corresponents i costes judicials causades. 2.- La societat demandada en data 19 de febrer de 2021 contestà la demanda articulada de contrari, formulant principalment l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció i oposant-se, subsidiàriament, al fons formulant tanmateix demanda reconvencional per manca de preavís del treballador reclamant-li l'abonament de l'import 724,95 EUR incrementat amb els interessos legals a comptar del dia en què el mateix havia d'haver comunicat el seu desistiment o des de la contesta a la demanda reconvencional, tot sol·licitant en tots els casos la condemna de l'agent al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. 3.- En data 21 de setembre de 2021, l'Hble. Tribunal unipersonal del batlle dictà Sentència en quina part dispositiva, entre altres, estableix: "DECIDEIX: PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 6 d'octubre de 2020 per part del Sr. Cañete contra la societat Calderón. SEGON.- Condemnar en costes a la part actora, incloses les derivades d'advocat i procurador." 4.- El senyor Cañete ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució en base, en síntesi, a què el Batlle d'instància fonamenta d'ofici la caducitat de l'acció en què els terminis de caducitat són civils i no processals, i que en cap moment s'ha tingut en compte que el senyor Cañete és beneficiari del benefici de justícia gratuïta, quina sol·licitud va formular el dia 31 de juliol de 2020, que s'ha de considerar com la primera formalitat de la seva acció judicial i en haver estat interposada dins el termini legal, la seva reclamació no pot considerar-se caducada. Demana la íntegra estimació de la seva demanda per no haver-se produït inactivitat durant el termini fixat per la Llei o la jurisprudència i que es declari que l'acomiadament del que fou objecte és injustificat i improcedent; se li aboni la suma bruta total de 23.862,94 EUR en concepte de compensació econòmica; se li lliuri la quantitat neta descomptant la cotització a la CASS del 6,5 % de la part obrera; es declari l'obligació de l'empresari de cotitzar la indemnització total bruta davant la CASS; i es condemni a la societat demandada al pagament dels interessos legals corresponents i costes judicials causades. 5.- La representació processal de la societat recorreguda s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució d'instància; i en cas de què no s'estimés la caducitat de l'acció del treballador, sol·licita que s'apreciï que el mateix va desistir unilateralment del contracte i s'estimi la seva demanda reconvencional condemnant-lo al pagament de la quantia de 724,95 EUR incrementada dels interessos legals a comptar del dia en què el treballador hauria d'haver comunicat el seu desistiment o, subsidiàriament, des de la contesta a la demanda reconvencional, condemnant-lo també al pagament de les costes processals derivades de la reconvenció; i en el cas de què no s'estimi el desistiment del treballador, es desestimi igualment i íntegrament la seva demanda d'indemnització donada l'extinció de la relació laboral notificada el dia 28 de juliol de 2020 a rel de la ineptitud definitiva del mateix per exercir les seves funcions a l'empresa. Demana en tots els casos la imposició de la totalitat del pagament de les costes judicials de les dues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència. FONAMENTS DE DRET Primer.- El recurs d'apel·lació interposat conté un únic motiu d'impugnació com és la declaració de caducitat de l'acció formulada pel senyor Cañete per part de la resolució d'instància, que impedí al jutge a quo entrar sobre la valoració del fons de la demanda i de la demanda reconvencional interposades per les parts. Efectivament la resolució d'instància, invocant una Sentència d'aquesta Sala de data 22 de desembre de 2020, rotlle número 282/2020, entén que malgrat l'article 9 de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals, estableix el termini de caducitat per la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament no causal i per causes objectives o disciplinàries en 40 dies hàbils a partir de què la persona assalariada té coneixement de l'acomiadament, cal considerar com a dies hàbils aquells que ho siguin en el sentit d'un termini civil i no processal del terme. Exclou, en conseqüència, del seu còmput els caps de setmana i els festius establerts en el calendari laboral aprovat per part del Govern i del Comú on es trobi el lloc de treball, però no els dies inhàbils que en sentit processal fixa l'article 41 bis 2 de la Llei qualificada de la Justícia. I en base a aquesta interpretació considera que la demanda es va interposar fora del termini de 40 dies hàbils encara que es prengués en consideració com a dies a quo el dia 5 d'agost de 2020 -termini que resultaria més beneficiós al treballador- i, per tant, es troba caducada. I és contra la mateixa que s'alça el senyor Cañete. Segon.- Certament existeix una consolidada doctrina jurisprudencial en relació a la interpretació que calia efectuar de l'article 8 del Codi de relacions laborals relatiu a la prescripció i a la caducitat, i entre les resolucions que la conformen es troba la invocada pel Batlle d'instància en la seva Sentència. Ara bé, en data 1 de febrer de 2019 va entrar en vigor la Llei de relacions laborals 31/2018 que és la que resulta d'aplicació al present supòsit i quin article 9 relatiu també a la prescripció i caducitat, fixa el termini de caducitat per la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament no causal i per causes objectives o disciplinàries en 40 dies hàbils des de que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament. I en relació a la interpretació que cal atorgar a aquest termini, la Sala ja ha tingut també ocasió de pronunciar-se en la Sentència de data 30 de novembre de 2021, rotlle número 186/2021, on vam establir: "Segon.- Hem de dir per començar que efectivament els arguments de l'apel·lant en contra de la sentència d'instància són en gran part una repetició dels que va formular per primera vegada en seu de conclusions i que venen essencialment a sostenir l'existència de motius de suspensió del termini quan el seu plantejament en l'escrit de contesta a l'excepció era de defensar que en aplicació de les normes legals de còmput el termini de 40 dies no havia escolat. Tanmateix, pertany a la Sala verificar, fins i tot d'ofici al tractar d'una caducitat, si queden reunides les condicions d'aplicacions de la mateixa. En el present cas, és en aplicació de la jurisprudència de la Sala sobre l'article 8 del Codi de relacions laborals i citant la més recent sentència al respecte (TSJC 282/20 del 22-12-2020) que el tribunal d'instància ha considerat que no s'havien de descomptar els dies inhàbils, recordant que el termini de caducitat per a presentar una reclamació per a indemnització d'un desistiment justificat era un termini civil comptador en dies naturals i no sotmès a les disposicions de la LQJ, en particular el seu article 42, relatives als terminis processals. Ara bé, en dita sentència vàrem respondre a la part apel·lant que, contràriament al que sostenia, la nova Llei no havia canviat els principis que fonamentaven la diferència de tractament entre els terminis civils i els terminis processals i que per tant dita Llei del 2018 no podia portar a canviar la nostra solució, que era assentada i conforme a la legislació vigent doncs no comportava cap precisió sobre el mètode de càlcul del termini puix l'article 8 de la Llei del 2008 disposava: "la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits." Però, el present procediment s'ha introduït en data 26-09-2019 sota l'imperi de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals que va entrar en vigor el 01-02-2019. La mateixa conté una Disposició derogatòria que diu : "Queda derogada la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, i totes les disposicions anteriors a aquesta Llei en allò que hi siguin contràries", i en relació a la qüestió del termini de les accions per desistiment justificat conté un article 9.2 que disposa : "La reclamació d'indemnitzacions per desistiment de la persona assalariada té un termini de caducitat de quaranta dies hàbils a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui mitjançant comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona assalariada durant almenys tres dies de treball seguits.".(la negreta és afegida). Es veu com el legislador ha volgut augmentar el termini de 10 dies i sobre tot com ha precisat (igual que ho ha fet en el paràgraf anterior de l'article 9 relatiu a la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament) que el termini en qüestió s'havia de calcular en dies hàbils. Així les coses, el legislador ha posat fi a la situació anterior i ha volgut que, tot i ésser un termini de caducitat, el mateix no es compti més de data a data en dies naturals sinó que només eren comptadors els dies hàbils, essent per tant ara d'aplicació la legislació i les regles relatives als mateixos. Per tant, és en aplicació d'aquest nou mètode de càlcul que s'havia de verificar l'eventual caducitat de la reclamació del Sr. MG. Tercer.- Segons l'article 41 bis LQJ són dies hàbils tots els de l'any, a excepció dels dies referits a l'apartat 2, és a dir : . els dies del mes d'agost . els compresos entre el vint-i-quatre de desembre i el sis de gener de cada any judicial, ambdós inclosos, . tots els diumenges, dissabtes i els de festa nacional, i tots els festius a efectes laborals, segons el calendari establert cada any pel Govern.(...). I si traslladem aquesta nostra doctrina jurisprudencial al cas d'espècie hem de concloure que per al còmput del termini de 40 dies de caducitat previst a l'article 9 de la Llei de relacions laborals, procedeix descomptar tots els dies inhàbils, de conformitat amb la classificació que dels mateixos efectua la Llei qualificada de la Justícia. Per tant, en el supòsit objecte d'anàlisi arribem a la conclusió que tant si agafem com a dies a quo el 28 de juliol de 2020 com el dia 5 d'agost, l'acció del treballador no ha caducat per quant en el primer cas el termini s'hauria escolat el dia 22 d'octubre de 2020 i en el segon, el dia 28 d'octubre de 2020 i, en canvi, la demanda es va interposar el dia 6 d'octubre de 2020 (en ambdós casos s'ha extret del còmput el mes d'agost, els caps de setmana i el dia de Nostra Senyora de Meritxell). Tercer.- Conseqüència de l'anterior és que l'acció exercitada pel senyor Cañete no es troba caducada i, per tant, sense haver d'entrar a valorar els arguments de la part apel·lant sobre el fet de ser beneficiari de justícia gratuïta, escau estimar el recurs. Quart.- A més, de conformitat amb la doctrina que vàrem establir en el nostre Aute de data 27 de juny de 2016, rotlle número 486/2015, procedeix retornar l'assumpte a la Batllia a fi de què dicti la corresponent decisió sobre el fons del litigi, en la major brevetat possible. Cinquè.- L'èxit del recurs d'apel·lació s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals generades en aquesta alçada. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Cañete contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 21 de setembre de 2021, que revoquem i retornem les actuacions al Tribunal d'instància a fi de què en els millors terminis dicti Sentència entrant al fons de l'assumpte. Segon.- NO EFECTUAR cap pronunciament sobre les costes de la instància, sense perjudici del pronunciament definitiu que recaigui en el seu dia. Tercer.- NO FER especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE