SENTÈNCIA 28-2021 PARTS: Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Elías Advocada: Sra. Romeu Apel·lat: Sra. Julián Representant: Ídem Advocat: Sr. Salamanca COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000015/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Julián va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant ENTITY_4), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme, la primera de data 20/10/2019, mitjançant la qual es resolia l'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal que venia percebent la Sra. Julián, i es desestimava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident laboral de grau 2, que fou confirmada posteriorment per resolució de data 30/01/2020. 2.- La sentència nº 46/2021, de data 19/06/2021 del Tribunal Unipersonal de la Batllia, ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2. 3.- Disconforme amb aquesta resolució, CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La sentència de la Batllia ha estimat el recurs en base a una prova pericial judicial -elaborada pel Dr. ENTITY_9- que no es correspon amb l'estat seqüelar real de l'agent. No es justifica el perquè la part agent no pot desenvolupar cap mena de feina. L'exploració i valoració de la Sra. Julián es va fer pel pèrit judicial el 10/05/2021, mentre que la de la Dra. Querol es va realitzar el 21/01/2020, és a dir, només uns dos mesos desprès de la decisió de CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS). 4.- La Sra. Julián s'ha oposat al recurs de CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, la valoració feta pel pèrit judicial és correcta. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany. D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament. Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017. I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups: Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant. Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional. A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral. Tercer.- Per resoldre aquest recurs cal tenir en compte que per Resolució de 20/10/2019 es va atorgar l'alta mèdica de la Sra. Julián a partir del 11/11/2019, i es va reconèixer una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1. Els informes mèdics a destacar són els següents: Informe aportat per la part agent amb el reu recurs de reposició, elaborat per la Dra. Águila (folis 57 i següents de les actuacions), en el qual es conclou que la part agent no està en condicions de treballar, ni tan sols a temps parcial, compte tingut que el seu estat físic i psíquic ho fan impossible, que no rendiria en cap tipus de feina, i que la Sra. Julián és mereixedora de la pensió del grup 2, o, en cas contrari, mantenir la situació de baixa mèdica. Informe de la Comissió de Valoració mèdica de CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), de data 12/12/2019, que es fonamenta en l'informe del Dr. Carnero de la mateixa data, que atorga un percentatge total de pèrdua de capacitat de guany del 76,25%, inclosos els factors socials (folis 109 i següents). Informe del metge independent Dra. Querol, de data 25/01/2020, que valora el percentatge en el 70,25%, més un 14,5% de factors socials, ço que dona un total d'IPP del 84;75%, però afegeix que la Sra. Julián és físicament apte per tenir una activitat professional sedentària (folis 112 i següents). Peritatge mèdic del Dr. Castrillo elaborat a petició de la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) el 16/08/2019 (folis 113 i següents), que quantifica el percentatge en el 53,52%, i que, afegint els factors complementaris, resulta un total del 68,02%. Pericial judicial del Dr. Barberá, de data 10/05/2021 (folis 134 i següents), que valora la incapacitat en el 69,28%, i que es podrien valorar factors complementaris, i conclou que tenint en compte l'estat de la pacient, tant físic com a psíquic, es considera que aquesta no es troba capacitada per al desenvolupament de cap activitat laboral. La controvèrsia a resoldre en aquest recurs d'apel·lació rau en determinar si, a la vista dels informes mèdics obrants a les actuacions, es pot concloure que la Sra. Julián pot rebre una pensió per invalidesa de tipus 2. CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) considera que l'informe pericial valora l'estat seqüelar en el mateix moment de l'informe, quan la valoració ha de venir referida a l'estat del pacient en el moment de la decisió administrativa que es recorre. I, en efecte, la valoració de la prova pericial ha de venir referida a l'estat del treballador quan es resol el procediment administratiu. En aquest sentit, a la sentència 83-2021 de data 25/11/2021 dictada en el causa 000063/2021 d'aquesta Sala es va recordar un pronunciament anterior en què així es recollia: "Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència 50-2021 d'aquest Tribunal de data 10/06/2021, dictada en la causa TSJA 0000011/2021, es va dir que, en cas d'una prova elaborada en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat l'alta mèdica, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però que això no impedeix que mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats..." I seguidament la mateixa sentència 83-2021 es conclou que no es pot tenir en compte una prova diagnòstica feta temps desprès de la decisió de CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que no permet valorar la situació de la pacient en el moment de l'alta. Ara bé, el cert és que també a l'informe de la Dra. Querol es relata que durant l'exploració la pacient té pèrdues de memòria en el temps a curt i llarg termini, havia plorat durant bona part de la visita, i que prenia un tractament ansiolític i lleugerament antidepressiu que li havia receptat el seu metge de capçalera però sense haver consultat cap psiquiatra, i a les seves conclusions només es refereix al seu estat físic. De fet, a l'informe del Dr. Carnero s'esmenta con a antecedent mèdic un síndrome depressiu de llarga evolució (foli 109). En qualsevol cas, la Dra. Querol afirma que la part agent pot fer alguna tasca sedentària, tot i que la seva IPP segons el mateix informe és certament molt alta (del 70,25%, més un 14,5% de factors socials, ço que dona un total d'IPP del 84;75%), valoració que és fins i tot major que la realitzada pel Dr. Barberá (del 69,28%, més els factors complementaris), qui conclou que tenint en compte l'estat de la pacient, tant físic com a psíquic, aquesta no es troba capacitada per al desenvolupament de cap activitat laboral. Arribats a aquest punt cal recordar que aquest Tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat, tot afegint que la possibilitat de treballar no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (sentència 30-2014, d'11 de juliol, i en el mateix sentit sentència 42- 2017, de 17 de maig, i 58-2017, de 23 de juny). Per últim cal recordar que, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova. Per això, analitzades les seqüeles que pateix la part agent, cal concloure que no pot realitzar de forma normal i regular cap tipus d'activitat professional, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2. En definitiva, cal confirmar la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal. Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la sentència 46/2021 dictada el 19/06/2021 per Tribunal Unipersonal de la Batllia. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE